RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘portafoli’

  • El meu pentàleg provisional

     

    De moment, en el meu cas, el decàleg ha quedat reduït a 5 punts:

     

    Comprovar que l’alumnat ha entès el que ha de fer. Gran obvietat però quantes vegades no ho havia fet?? Ara és indispensable. Abans de fer cada exercici, l’explico. Sovint fem una frase de mostra entre tots perquè es vegi la mecànica i després deixo anar un: queda clar??? Teniu dubtes??? No? Segur? I tot i així… en fi.

     

    Promoure l’autoavaluació de l’alumnat durant tot el procés i vetllar pel procés. El portafoli, el meu gran aliat d’aquest trimestre. És l’eina que m’ajuda a valorar la feina dels alumnes i ells mateixos es corregeixen allò que fan. Jo els marco els errors i ells reflexionen i corregeixen; no sempre amb encert, tot s’ha de dir… Però el trimestre passat, que va ser un dels primers “no-3” on només feia avaluació contínua, a final de curs vaig tenir la sensació de tenir-ho tot molt deslligat. Quan els alumnes em preguntaven si tenien alguna nota o algun document “palpable” d’haver superat el curs, se’m feia estrany dir que jo ja tenia les notes de les activitats que havíem anat fent al llarg del curs. El portafoli fa que em lliurin un dossier a final de curs i jo els el retorno amb una nota personalitzada. Tot em sembla més ben lligat. A més, l’he elaborat de manera que hi hagi una activitat de portafoli per unitat i així, a final de curs, tindran una mena de resum de tot el que hem fet al llarg del curs.

     

    Comprovar el nivell de coneixement dels objectius a l’inici i l’assoliment dels obejctius al final. Hi ha alguna activitat del portafoli on he aplicat aquest mètode. Escriure un text al principi, fer la unitat i, com a tasca final, reescriure el mateix text. És una bona manera de fer prendre consciència als alumnes del seu progrés.

     

    Crear situacions reals en què l’alumnat posi en pràctica el que ha après a l’aula. Tal i com ha comentat la Maria, als nivells bàsics, això és molt senzill. De fet, la majoria de llibres proposen situacions reals com a tasca final. N’hi ha moltes de maques, a mi sempre m’ha agradat la d’anar a comprar al mercat. Hi ha anys on els faig dividir per botigues, decidir quins productes tenen i posar preu. Aleshores, un d’ells va a comprar i es passeja per la classe de botiga en botiga. Ho fan sense preparació prèvia, de manera que no han elaborat un diàleg, i allà, en directe, veuen com no és tan senzill.

     

    Practicar correcions més qualitatives que no pas quantitatives aplicant l’auto i la coavaluació. De fet, ara els meus alumnes no tenen cap tipus de nota numèrica. Senzillament, quan corregeixen tant un text seu com del company, la finalitat és millorar-lo i no pas posar cap nota.

    Bé, ara l’objectiu és fer que el meu pentàleg provisional arribi a ser un decàleg com Déu mana, sense retallades.

     

    Share

    Article complet

  • Aplicant el decàleg

    taula rodona del rei Artús

    Bon dia!

    A l’última reunió ens vam comprometre a fer una entrada explicant l’experiència que hem tingut a l’hora d’aplicar el decàleg. Doncs posem fil a l’agulla.

    Bé, què és el que he experimentat pel que fa al decàleg? En primer lloc, formar i consolidar el grup negociant-hi (punt 1 del decàleg però directament relacionat amb tota la resta) . Entenc la negociació com un diàleg. I sí, dialoguem. És veritat que ja vénen amb un llibre que no han triat ells, però aquest és un tema de què ja parlarem a la propera reunió, oi? Per tant, és veritat que no negociem el material però jo sempre he entès el llibre com un suport, com una ajuda que no m’havia de condicionar sinó que només m’havia de facilitar les coses. El que sí que negociem són els objectius, els negociem i adquirim compromisos. Per exemple, aquest trimestre la negociació dels objectius em va fer adonar el 1r dia que hi havia una alumna mal col·locada. Ja sé que me n’hauria adonat perquè es tracta d’un elemental 1 i aquesta persona xerrava molt bé. Ara bé, el fet que explicités els seus objectius i que tots es basessin en l’expressió escrita va fer que s’engegués un llum d’alerta en les dues. Ella de seguida es va adonar que els seus objectius no coincidien amb els de al resta de la classe. Pel que fa a la metodologia i als criteris avaluatius, no sé què dir. El 1r dia ja els parlo del portafoli i els dic el dia que l’hauran d’entregar. Per tant, en aquest moment d’inici poca negociació hi ha.  I llavors és quan algú nou pregunta:

    I no farem examen?

    I els alumnes veterans diuen:

    -No!!! Farem el portafoli, la Lourdes no fa exàmens.

    I a mi se m’escapa el riure.  Doncs bé, aquests objectius i compromisos inauguren el portafoli. Quan ens acostem a final de curs, ens serveixen per autoavaluar-nos. He fet allò a què m’havia compromès? He assolit els meus objectius? És quan els demano que valorin la feina que han fet al llarg del curs i en parlem. Aquí torna a haver-hi una negociació, tot i que no cal negociar gaire perquè sempre estic d’acord amb la valoració que ells fan. Bé, sovint pequen d’autoexigents.

    A l’inici de cada unitat plantegem una tasca. La fem com a avaluació inicial (punt 8 del decàleg). Novetat d’aquest trimestre: en parlem, els demano quines dificultats han tingut, què creuen que necessiten per resoldre-la millor i explicito els objectius de la unitat i els comentem (punt 3). Aquí és on entren ells. Normalment no els modifiquen. Parlem de què necessitem per assolir aquests objectius, és a dir, de què treballarem. Sorpresa: aquí sí que intervenen i tots s’apunten aquesta part a la llibreta o en un full. Potser és perquè troben que és important. Ohhh! Doncs jo abans només ho feia al final: quan acabàvem el curs els demanava que en grups fessin una llista del que havíem après a fer (eren les tasques) i d’allò que necessitàvem per fer-ho (llista de continguts).

    Pel que fa als criteris avaluatius, els negociem  a cada unitat. M’agrada que ells decideixin com han de ser les tasques i què han de contenir.  Aquí és on entra l’autoavaluació i la coavaluació. Sovint les barrejo. No els demano nota numèrica. Demano, per exemple, que diguin si la tasca és com havia de ser. Si hi ha errors, sobretot els demano que aportin quina és la solució. I aquí és on sempre els dic el mateix:

    -M’encanta que hi hagi molts errors ara perquè ens ajuden a aprendre. Els nens petits no aprenen a caminar directament. Oi que cauen? Doncs nosaltres ens equivoquem i això ens permetrà caminar.

    Molt hippie? Sovint fem un buidat a la pissarra dels errors comesos i els comentem perquè l’error del company pot ser el meu error demà i m’ajuda a aprendre (punt 7).

    Perquè tot això funcioni, és fonamental cohesionar el grup. Si no hi ha un clima de confiança és molt difícil dur a terme aquest decàleg. Per tant, aquest és el primer objectiu que em marco. Per exemple, no suporto no saber-me els noms dels alumnes. Com es pot generar confiança si no t’hi pots adreçar pel seu nom? Per tant, obligat aprendre’m el nom la 1a setmana. Tècnica de la rotllana o de la pilota esdevenen grans aliades. El tema que apuntava la Maria de la distribució de les cadires per mi és fonamental a l’hora de cohesionar un grup. Sempre estan en forma de U perquè tots ens puguem veure les cares quan parlem. Ara bé, això no impedeix que la gent s’assegui al mateix lloc durant tot el curs. Per tant, les persones que tens al costat són les mateixes. I aquí és on apareix el record del Jaume i els cordills de colors. M’encanta fer-ho. J Fan unes cares… Aparec un dia amb cordills de colors i abans de fer una activitat en grup els demano que s’aixequin i s’acostin. Els demano que cadascú agafi un extrem d’un cordill. Quan els deixo anar, ja tenim parelles formades. Com que hi ha dos cordills de cada color, em serveix per fer parelles o grups de 4. O les tècniques d’aprenentatge cooperatiu. Que bé que m’han anat! Fer equips base que han de fer una tasca i després nous grups que han d’estar constituïts per un membre de cada equip base per finalment tornar als equips base.  En parlo perquè aquest tema em preocupava especialment aquest trimestre ja que heretava un grup (E1) que jo havia tingut l’any passat (B1) i que tenia molt bon rotllo. Ara bé, hi havia gent nova i l’havíem d’integrar. Sabeu d’aquells grups que t’emportaries de gira? Jo els ho dic:

    -Aquest grup és fantàstic, us compraré i us portaré de gira.

    Prova de foc: quan ja fa dues setmanes que ha començat el curs s’incorpora una noia nova que hi accedeix per prova de col·locació i que no ha fet cap curs amb nosaltres. Li donem la benvinguda i quan s’acaba la classe sento que ja l’estan convidant a prendre alguna cosa. Com que l’horari és de 18 a 20 h… Doncs a les 20 h cada vespre al bar.  Sabeu quins comentaris recordo d’aquest grup:

    -Lourdes, de veritat, el català m’ha salvat. No coneixia ningú a Castelldefels i aquí he fet bons amics. Que ningú es queixi del català.

    Ostres! Ja tinc el mocador a la mà. Aquesta és la màgia de la nostra feina. Treballem amb persones. I és veritat que la nostra tasca és fomentar i difondre l’ús i coneixement del català. Ara bé, només ho podem fer des de la motivació i quan un grup i un professor estan  motivats i tots tenim ganes d’anar a l’aula és quan trobo sentit a la meva feina i quan reafirmo que el millor àmbit és el de l’ensenyament. Sssshhh! Això és un secret.

     

    Share

    Article complet

  • Què faig?

    1. Formar i consolidar el grup, negociant-hi: objectius, metodologia, criteris avaluatius, material, etc. Aquí en teniu una mostra.  CONTRACTE PEDAGÒGIC
    2. Presentar el pla de curs (calendari, tasques…) pla de curs
    3. Fer una avaluació inicial i diagnòstica.
    4. Anticipar les unitats, presentant el pla de treball. programa I3 Pla de treball U1
    5. Elaborar un mapa conceptual amb el grup a partir d’una pregunta central (Què haurem de saber  o saber fer?) i presentant els continguts.  Els repartim per parelles i cada parella formula preguntes.
    6. Refrescar la sessió anterior  a l’inici de cada sessió  (què vam treballar, quins reptes ens vam proposar, per què ho vam fer…)
    7. Elaborar un mapa al final de cada unitat. Ara cada parella recorda breument què cal saber de cada contingut.
    8. Fer l’avaluació final de cada unitat.
    9. Valorar el procés a través d’un dietari d’aprenentatge. Un exemple
    10. Practicar correccions  més qualitatives que no pas quantitatives aplicant l’auto i la coavaluació.
    11. Fer una avaluació inicial perquè cadascú es plantegés un pla de treball. Dur a terme una aula diversificada.
    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial aprenentatge per projectes artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip