RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Comunitat d’aprenetatge’

  • Sessió 10 de juliol

    En la primera part, cada taller ha anat enllestint les conclusions per presentar-les després de la paua.

    Share

    Article complet

  • Organització intel·ligent… eing!

    phone-499991_1920De petit, circulava un acudit de trucades telefòniques que  feia  gràcia. “És aquí el Servei d’Intel·ligència?”, demanava un interlocutor. I una veu amb to enze li responia: “Eing!” El record m’ha vingut al cap després d’haver escoltat la ponència que va presentar Fernando Trujillo a Durango i d’haver llegit un interessant apunt de Carlos Magro.  Ha coincidit la publicació d’aquests dos documents mentre brego com buido les vostres reflexions per a la propera reunió. Penso que les propostes d’aquests dos autors ens poden ajudar  a orientar les reunions si ens volem convertir en una comunitat d’aprenentatge, o si voleu, en una organització intel·ligent.

    Malgrat que Fernando Trujillo se centri en la innovació digital, em va sorprendre l’enfocament de la seva exposició. Planteja que un equip educatiu hauria d’assumir tres reptes. Primer, hauria de confiar amb una xarxa de suport, tal com s’aprèn a Internet, demanant ajut i compartint dubtes o experiències. És a dir, amb guiatge. Adverteix, però, que aquests guies poden ser part de l’equip. És divertida la metàfora del llapis. L’equip també s’hauria de plantejar l’ús de la tecnologia des de dos vessants: el de l’ensenyament i el de l’aprenentatge. Ara bé, recorda que la competència digital es va desenvolupant amb l’ús en la nostra vida diària. Aconsella que els docents tinguem la nostra quotidianitat com a referent per transmetre’l a l’aula. Així podrem abandonar el simulacre, la transmissió de coneixements sense cap mena de rellevància per a l’alumnat —propi d’una pedagogia tòxica—, i en canvi podrem desplegar una metodologia que per a l’alumnat esdevingui experiències memorables. Assenyala que algunes veus preveuen que els centres educatius del futur consumiran informació, en produiran de nova i la compartiran. Per tant, creu que els docents hem d’avaluar la nostra pràctica per anar constatant què impacta en l’alumnat.

    Carlos Magro, per altra banda, mentre descriu les organitzacions intel·ligents servint-se de veus expertes ja adverteix que les empreses han d’aprofitar el coneixement ocult dels seus treballadors. Com planteja Daniel Innerarity, com podem aprofitar la incertesa actual? Hem d’aspirar a viure en una societat de l’aprenentatge. Per tant,  hem de ser capaços de transformar la informació en coneixement. Cada vegada es valora més la capacitat de crear coneixement. Cal centres més oberts, flexibles, participatius i col·laboratius. Han d’esdevenir en organitzacions que aprenguin. Cal renunciar a les individualitats i apostar per la connexió. S’han de deixar models formatius basats en la verticalitat i desenvolupar un coneixement tàcit en què els membres facin conscient el que van aprenent. Assenyala, però, la importància de bastir una visió compartida entre tot l’equip, tal com destaca Linda Castañeda. A més, remarca la importància de treballar en veu alta, és a dir, divulgar la nostra tasca.

    Reitero l’agraïment cap a la Núria —ben tornada!—, l’Anna —bloguera revelació?—, la Núria —desestressada— la Neus —sí, sí, experta!—, la Griselda —sant tornem-hi…—, la Maria —repetidora?— i la Lourdes —l’animadora sociocultural. Considero que heu estat valentes de respondre les tres preguntes.  Si us vaig demanar per la vostra expertesa era perquè  emergís aquest coneixement ocult del paràgraf anterior. Tants caps, tants barrets! Pel que fa a les noves aplicacions informàtiques, m’ha sorprès que no hi hagués cap experta. Recordeu que el nostre Centre va conduir un taller sobre aquesta temàtica en unes jornades. Per tant, hem de prendre nota de la reflexió de Fernando Trujillo. Encara amoïna com podem incorporar nous alumnes o bé les dinàmiques grupals. Ho vam treballar en reunions passades. Potser deu ser culpa meva perquè vaig ser incapaç d’exigir-ne unes conclusions. Pel que fa a la tercera pregunta, em sembla que ja ho tenim bastant embastat.

    De totes maneres, potser hauríem d’aprofitar l’avinentesa per preguntar-nos per què cal que ens convertim en una comunitat d’aprenentatge? Tot seguit, em plantejo més qüestions possibles.  Quins haurien de ser els nostres tres reptes? Les reunions són simulacres? Si és així, com les podem convertir en experiències d’aprenentatge autèntic, memorable? Per què ens costa compartir? Què avaluem de la nostra pràctica? Com aconseguim transformar la informació en coneixement? Quin és el nostre rol a l’aula si ja no som l’única font d’informació? Què podem adoptar  de la nostra quotidianitat? Què podem exigir als alumnes si nosaltres ja som incapaços d’assumir determinades tasques? Per què origina tan malestar quan proposo que ens convertim en aprenents i que observem la nostra pràctica? Si en teniu alguna més, la podeu deixar com un comentari.

    Share

    Article complet

  • Experta?

    Piano
    www.flickr.com/photos/nicokaiser

    Seré breu. Tenint en compte l’expertesa que vaig manifestar en la reunió, és a dir, que sé tocar moltes tecles, estic d’acord amb la classificació (Organitzar nous tallers i activitats), malgrat que realment no he fet cap taller… Confio en l’expertesa, aquesta sí, demostrada, de les meves companyes.
    Bromes a part, penso que totes podem fer-hi aportacions interessants.

    D’altra banda, també estic d’acord amb la classificació dins el subgrup Atenció a la diversitat. Crec que és una de les qüestions que més em preocupa quan faig classes; intento posar-me en el lloc de l’alumnat per buscar altres maneres de plantejar una mateixa activitat, però reconec que moltes vegades no me’n surto. Per això, el fet de situar-me en aquest grup m’agrada i em motiva.
    De tota manera, la reunió del desembre va tractar sobre això i, per tant, no sé si es podria eliminar (i que consti que no és per treure’m feina!) o bé es tractaria d’enfocar-lo d’una altra manera.

    Pel que fa a temes que no tenen expert, només em veuria en cor d’intentar-ho en el d’ Introduir els alumnes en els grups.
    No sóc gaire bona a l’hora d’usar tècniques per fer grups i tampoc estic gaire al dia sobre noves aplicacions i nous programes informàtics.

    Per acabar, estic d’acord amb el pla de treball que ha manifestat la Lourdes, però crec que hi ha molts temes per a cada sessió i dubto que els puguem dur a terme tots.
    Ara bé, sempre els podem deixar al rebost per a futures reunions.

    Share

    Article complet

  • Ara jo!

    colors_2

    Responc també les preguntes plantejades:

    a) Estàs d’acord on t’han classificat?

    Estic classificada al segon gran grup, al d’Intercanvi d’experiències i materials entre l’equip, i en concret al repte de Provar noves metodologies. El repte m’atrau i m’encurioseix. Per tant, m’interessaria molt treballar-lo. No acabo de veure clar què hi puc aportar jo però bé… això no vol dir que no estigui d’acord amb la classificació. D’entrada per dos motius. El primer, és el que està relacionat amb “l’expertesa” que vaig dir que tenia, la de planificar projectes. A l’hora de provar coses noves, metodologies en aquest cas, crec que s’ha de fer amb una mica de planificació (no vull dir que no hi tingui cabuda la no planificació, l’espontaneïtat, eh!) i això ho sé fer! El segon, és que primer de tot, fins i tot abans de planificar, cal tenir la voluntat de voler mirar les coses d’una altra manera, d’acceptar diferents punts de vista (dels altres i d’un mateix) i tinc aquesta voluntat. I encara més, en tinc el desig. Per tant, accepto la classificació!

    b) Et veus capaç de ser expert en algun repte que no té expertesa?

    Com heu dit, Lourdes i Maria, queda pendent d’assignació els reptes següents:

    – Saber utilitzar noves aplicacions i nous programes informàtics.

    – introduir els alumnes en els grups

    – saber usar tècniques per fer grups

    Jo sóc capaç d’assumir el repte de saber usar noves aplicacions i nous programes informàtics. No sóc una apassionada de la informàtica però quan vull saber fer algun programa no em fa por remenar i provar i equivocar-me. Tinc paciència.

    Pel que fa als reptes d’introduir els alumnes en els grups i saber tècniques de treball de grups, si fa no fa també. És un tema que m’atrau també i em genera dubtes. A classe em guio per la intuïció i l’observació i pel que he pogut llegir sobre el tema. Si l’assumís us confesso que seria un repte en majúscules, molt emocionant. Precisament perquè treballaria allò que m’interessa. Però també us he de confessar que necessitaria una mica més de temps per fer-ho.

    c) Quin pla de treball establim?

    Estic d’acord amb el que han dit la Lourdes i la Maria. A la propera reunió, considero que el primer que caldria fer és:

    – Establir objectius concrets de cada grup i de cada repte. Què n’esperem? Per què? Per a què?

    – Establir com podem aconseguir aquests objectius: determinar quins recursos necessitem per fer-ho i quins d’aquests recursos ja tenim i quins no; determinar com aconseguim aquests recursos que no tenim.

    – Establir un pla de treball, vinculat a un calendari, que estigués vinculat als objectius, és clar, i que tingués en compte també la revisió de tot el procés.

    – I perdoneu-me la gosadia però: establir compromisos vinculats al pla de treball acordat.

    Potser m’excedeixo una mica però és el que penso. El punt de partida el tenim només cal desgranar més tot el que va sortir a la reunió i posar-nos-hi i confiar més en nosaltres! I sí, el calendari ens va en contra perquè ens queden només 5 reunions. I podria afegir més “peròs” però no ho faré, cal ser positius i positives!

    Article complet

  • Comencem…

    good-1122969_960_720

     

    Bon dia,

    Tal com vam acordar a l’última reunió, intentaré respondre les 3 preguntes plantejades.

     

    1. Estàs d’acord on t’han classificat?

    Tot i que pugui semblar una col·laboradora del Time out, una “expertesa” que vaig confessar va ser la d’organitzar festes i sortides. Poso la paraula entre cometes perquè sembla un xic arrogant parlar d’expertesa quan et refereixes a tu mateixa. Ara bé, el diccionari defineix “expert” així: “versat en la coneixença d’una cosa per la pràctica”.  On és el problema, doncs? A més, sovint demano als alumnes que reflexionin sobre allò que fan bé. I a mi em fa vergonya? Una veueta interior em reclama coherència. Així, doncs, com que efectivament practico molt les sortides i festes, deixaré d’utilitzar les cometes. 🙂

    Aquesta expertesa penja de la motivació (3r grup) i d’organitzar nous tallers i activitats (2n grup). Totalment d’acord amb aquesta classificació.

     

    2. Et veus capaç de ser expert en algun repte que no té expertesa?

    Els reptes que  no tenen expertesa són: saber utilitzar noves aplicacions i nous programes informàtics, introduir els alumnes en els grups i saber usar tècniques per fer grups.

    Pel que fa a tècniques per fer grups i introduir els alumnes en els grups, són punts que treballo amb cada curs. Sempre hi ha noves incorporacions i quan el grup que puja està molt cohesionat prenen especial importància. Em fa por que l’alumnat que s’acaba d’incorporar no se senti acollit pel grup. És per això que les primeres sessions inclouen dinàmiques per aconseguir la cohesió del grup. I les tècniques per fer grups estan presents sempre.

    Pel que fa a les noves aplicacions i nous programes informàtics, n’utilitzo quan en necessito. És cert que les aules de què disposem no es caracteritzen per l’equipament informàtic. Ara bé, cada vegada utilizem més els mòbils a l’aula i ens faciliten molt la nostra tasca. No estic al dia de les novetats, però no em fa por tocar i remenar i m’agrada conèixer-les.

    Per tant, i tant que m’hi veig capaç. En realitat, estic convençuda que voler és poder. Si això és el que defenso sempre a l’aula i demano als alumnes que s’impliquin i assumeixin reptes, ara em toca a mi. Els repeteixo sempre “Yes, we can!”. So, “Yes, I can”

     

    3. Quin pla de treball establim?

    Segons el calendari, queden 5 reunions abans no acabi el curs: febrer, març, abril, maig i juny. Entenc que l’objectiu que ens havíem marcat és reflexionar sobre els punts que a principi de curs vam dir que volíem treballar i que ens amoïnaven. Per fer-ho, aniria bé dedicar-hi un mínim de dues reunions i deixar prou temps per preparar-les. Així, una distribució possible seria:

    reunió abril: 2n grup (intercanvi d’experiències i materials entre l’equip)

    reunió maig: 3r grup (gestió de l’aula)

    Durant els mesos de febrer i març les persones de cada grup les podrien anar preparant i quedaria una reunió final per fer-ne el tancament i la valoració.

    Què us sembla?

    Lourdes

    Share

    Article complet

  • Taller Recicla’t

    Recicla't
    www.flickr.com/photos/mediambientcat/7220861870

    La meva idea és treballar aspectes de redacció, d’ortografia, de morfosintaxi, de lèxic… a partir dels textos que escriguin els participants en el taller. Per tant, el contingut anirà canviant en funció de l’alumnat.
    El que explica la Núria en l’entrada al blog de Sant Boi sobre el Taller d’ortografia (o Taller poti-poti) és semblant a la idea que jo tenia per al “taller de reciclatge” de català.
    Aquí teniu la Guia didàctica
    No he elaborat cap dossier específic per fer el taller, en primer lloc, perquè no sabia com començar i, en segon lloc, perquè hi ha molt material a la xarxa que es pot aprofitar i també el que hi ha penjat a la Intranet en l’apartat de Cursos complementaris i específics.
    Es pot passar una enquesta el primer dia: Enquesta inici taller
    per saber quins coneixements creuen els alumnes que han de refrescar, practicar, millorar…
    En aquests enllaços podeu trobar textos i imatges amb errades de diverses tipologies que els alumnes poden comentar en la primera sessió i poden servir també com a punt de partida per treballar alguns dubtes.
    Baix cap concepte
    Fotos amb errors ortogràfics
    Horrors de llengua
    Per últim, perquè comencin a escriure podem agafar alguna proposta de les que es plantegen a:
    Curs de nivell B
    Curs de nivell C
    (pàg. 197-224)

    A partir de la revisió dels primers textos podríem establir els continguts gramaticals que podríem treballar, per ex.: l’accentuació, l’ortografia de la essa, barbarismes, interferències lèxiques… i també aspectes relacionats amb el registre, la coherència, etc.

    Per tal de resoldre els dubtes podríem fer servir els recursos que tenim a la xarxa, com per ex. l’OPTIMOT, els itineraris d’aprenentatge… Seria una mica com donar-los receptes personalitzades perquè la seves comunicacions escrites milloressin.

    Share

    Article complet

  • Valoració bons propòsits curs 2014-15

    Guant 5 desitjos

    En primer lloc, no vaig manifestar cinc desitjos, sinó tres. Sóc poc agosarada i potser massa realista. De tota manera, ara que s’ha acabat el curs i torno la vista enrere penso que em podia haver arriscat més.

    Com vaig comentar a l’última reunió vaig dur a terme un microprojecte: la lectura dramatitzada d’uns textos de les T de teatre en un curs de nivell Elemental 3.
    No vaig plantejar el projecte durant tot el trimestre, perquè em feia por que no fos interessant per als alumnes.
    Contràriament, vaig veure que van ser ells els que van insistir a fer la lectura, malgrat que el curs s’acabava, i fins i tot van quedar un dia (el dia de correcció de la prova de l’E3) per fer un assaig.
    En definitiva, que si el que els proposes els agrada s’hi entusiasmen i, a més a més, s’ho passen bé.

    Pel que fa al desig de fomentar la participació, crec que tots ho fem a les classes, però la qüestió és com ho fem. Una part important d’aquesta participació es produeix si els alumnes s’hi impliquen, proposen, decideixen, superen reptes… Penso que en aquest punt he de millorar molt encara. (Propòsit curs 2015-16)

    Finalment, l’últim desig era fer tasques més realistes. He de dir que malgrat que ho intento, no me n’acabo de sortir. Crec que em falta una mica d’empenta per fer que les tasques que es plantegen a classe puguin sortir fora de l’aula perquè realment siguin més realistes o, millor dit, més significatives.
    De tota manera, no desisteixo. Ho tornaré a provar el curs que ve.

    Per cert, què me’n dieu de la imatge del guant, ara a ple estiu…

    Share

    Article complet

  • Sessió 17 de juliol de 2014

    Vam celebrar la reunió a la Sala Multimèdia de la Biblioteca Central de Castelldefels. El motiu va ser perquè havíem de valorar l’estructura de la web que muntem per practicar la cultura compartida. Vam recollir totes les aportacions, però vam recomanar de mantenir algunes categories per estudiar-ne l’ús abans d’eliminar-les. Lourdes Subirà es va comprometre a  proposar uns criteris de publicació de materials.  També va aprofitar per recordar l’edició del premis Sirga i per animar a presentar-nos-hi.

    Quant al calendari,  es va acordar estudiar ofertes per a la impressió després que Neus Andreu va comentar les provatures que havia fet amb la seva foto. En tot cas, es crearà un document compartit per anar-hi deixant les dates significatives que s’hi volen incorporar. D’altra banda, Núria Vidal va informar de la posada en marxa de Parla.cat i va demanar voluntaris per practicar-ne la tutoria.

    Després vam començar el taller TIC:

    • ens vam donar d’alta a Google+ per constituir-nos en un grup virtual
    • vam experimentar la creació de mapes per confeccionar un itinerari i vam veure diferents usos didàctics d’aquesta aplicació.

    Finalment, vam comentar les recomanacions de la Comissió d’Avaluació i vam comprovar com es pot elaborar una rúbrica.

     

    Share

    Article complet

  • Sessió 1 de juliol de 2014

    Ens vam reunir per anar bastint el nostre entorn d’aprenentatge. Vam iniciar la sessió amb un repte per comprovar que ens faltava cultura per compartir o bé per desar tot el que fem.

    Vam acordar utilitzar el google-sites. Ara és el torn per provar-la penjant-hi alguna fitxa d’activitat o bé el relat d’alguna experiència o d’algun curs. Familiaritzant-nos, ja vam detectar que ens faltava un recurs per anar confeccionant el nostre portafoli.

    Finalment, vam valorar els tallers de la III Jornades Aprendre Llengua en el s. XXI. Per a la propera sessió, vam acordar repassar les presentacions de Toni de la Torre i d’Alícia Martí. També teniu aquesta pàgina de Raúl Diego. És un recopilatori. Si voleu saber sobre cada aplicació, només les heu de clicar.

    Fonts:

    CRIADO, David:  Sociedades de aprendizaje mutuo

    TRUJILLO, Fernando: El centro como ecosistema

    Share

    Article complet

  • Què vull aplicar enguany?

    De pippalou, extreta d’http://www.morguefile.com/archive/display/851403

    Tal com vam acordar, escriviu un comentari apuntant què voleu aplicar o experimentar enguany. Teniu fins al 30 d’octubre.

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip