RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘avaluació inicial’

  • Un altre tast d’avaluació inicial

    Bon dia,

    Tal com vam quedar, faré cinc cèntims d’algunes activitats d’avaluació inicial. En vaig comentar dues: una de l’elemental 1 i l’altra de suficiència 1. Pel que fa a l’activitat de l’E1, quan comença la unitat (la 3a del llibre Passos) els dono aquest document i els plantejo que volen canviar d’habitatge. Original, oi? Per tal de fer-ho, com que són unes persones molt ocupades i no tenen gaire temps per perdre, envien un missatge electrònic a una agència immobiliària perquè els ajudin a llogar/vendre el seu i a trobar-ne un altre. Per no perdre temps, han de descriure bé com és l’habitatge que busquen i com és el que tenen. On fem aquest document? De vegades a classe i de vegades a casa. Depèn de com es desenvolupi la sessió aquell dia. La indicació és clara: ara sense consultar material. 🙂

    Què fem amb això? Recullo els textos i hi faig una ullada. És a dir, me’ls miro per veure com han anat, però no els corregeixo. De vegades, en tinc prou, si els fan a l’aula, amb passejar-me entre ells i anar observant mentre els fan per fer-me una idea d’allò en què haurem d’incidir més. Guardo els documents en una carpeta i no els tornaran a veure fins al final de la unitat. De vegades els dic que guardin el document i que ja el recuperarem més endavant.

    Un cop hem treballat la unitat, els torno els documents o els demano que els portin. En primer lloc, i a partir de l’anàlisi d’altres missatges, decideixen/decidim els criteris avaluatius. És a dir, decideixen com ha de ser el missatge per mantenir els 20 punts (o 100) que ja tenen. A continuació, passem al 2n document on expliciten aquests criteris i en petits grups (3 o 4 persones) han de llegir el text que van escriure a l’avaluació inicial i sotmetre’l a “la prova del cotó”. Entre tots decideixen si és tal com han dit que hauria de ser el text i localitzen errors i proposen correccions. Finalment, després de fer la prova del cotó als textos de tots els membres del grup, individualment tornen a escriure el missatge.

    Quina és la meva intervenció? En aquest cas, vaig passant pels grups mentre ells busquen errors i proposen modificacions de millora. Quan tenen una proposta feta, m’avisen i en petits grups les comentem. Finalment, sovint els demano que cada grup triï un parell o 3 d’errors que creguin significatius i els comenten entre tots.

    Ja veieu que no he descobert a sopa d’all, però és una activitat que a mi, i crec que també a ells, em funciona. Quan fan l’avaluació inicial, necessiten lèxic d’habitatge, adjectius, el verb haver-hi i els situacionals, que al capdavall són els continguts que treballarem al llarg de la unitat. Veure com a l’avaluació final són capaços de detectar errors que havien comès i corregir-los els ajuda i m’ajuda a prendre consciència de l’evolució que estan fent. Us faré una confessió: sempre m’ha costat molt veure l’evolució de l’alumnat en el nivell elemental i crec que des que he sistematitzat una mica avaluacions inicials i finals no em costa tant.

    avaluació inicial unitat 3

    avaluació final U3 E1

    Finalment, pel que fa a l’avaluació inicial del curs de suficiència 1, vaig aprofitar per fusionar avaluació inicial de curs i contracte. Com que és un grup que ja havia fet l’I3 amb mi i amb qui ja havíem fet un contracte, no volia fer-me repetitiva. És per això que els vaig proposar d’escriure’s una carta a ells mateixos explicant que començaven el curs de català, perquè s’hi havien apuntat, quins objectius tenien i quins compromisos adquirien per tal d’assolir-los. Aquesta carta l’escrivien el 1r o 2n dia de classe i la rebran quan acabi el curs, és a dir la setmana vinent. Com que a S1 es treballen les cartes, aquest document em va permetre veure quins coneixements previs tenien d’aquest tipus de text. De moment les cartes estan guardades en una carpeta i la setmana que ve les recuperarem. Estic segura que les milloraran molt. Ja us ho explicaré…

    carta avaluació inicial S1

    Share

    Article complet

  • A la … el decàleg?

    paperera

    Perdoneu per fer l’entrada a última hora. M’agrada treballar sota pressió encara que cada dia tinc més cabells blancs, així els atribueixo a l’estrès i no pas a l’edat.

    Després de la reunió de l’altre dia em vaig adonar que m’assemblava molt a una companya que sempre creu que no aplica res del decàleg. Dic “creu”, perquè en converses o reflexions posteriors sempre s’acaba demostrant que el segueix perfectament! Fins a la reunió de l’altra dia jo pensava que no era així.

    Però resulta que havíem de portar material per mostrar com treballàvem l’avaluació inicial, i jo… jo MAI havia fet cap avaluació inicial! Doncs va resultar que només “creia” que no havia fet mai cap avaluació inicial, perquè després de sentir les experiències dels altres companys vaig pensar que això de l’avaluació inicial ho havia fet SEMPRE!

    La diferència entre la seva experiència i la meva és que jo sempre m’he guiat per preguntes a classe en general, fer buscar exemples del que vull treballar a continuació, fer-los explicar la teoria que recorden, però molt poques vegades ho he fet per escrit. De fet, si ho he fet he considerat que era part de l’exercici en sí, no pas una avaluació inicial… tot i que potser ho era.

    Les meves quatre grans conclusions del dia van ser: que l’avaluació inicial no té res a veure amb un gran examen a l’inici de cada unitat, que sí que l’havia posat en pràctica, que valia més fer-la habitualment per escrit perquè així tots els alumnes poden dir-hi la seva i que potser dues hores de classe estan farcides de contínues micro-avaluacions inicials.

    I per acabar, la conclusió de les conclusions: potser aquest equip de treball pensa que no aplica gaire el decàleg i que l’envia a la merda a meitat de curs, però molt sovint són tan sols impressions negatives ben allunyades de la realitat.

    Share

    Article complet

  • Més tastos… d’intents d’avaluació inicial!

    http://www.flickr.com/photos/49335221@N07/4724083540

    http://www.flickr.com/photos/49335221@N07/4724083540

     

    A la reunió vaig explicar en petit grup tres avaluacions inicials que havia fet a classe. De les tres, cap m’acaba de convèncer del tot perquè no sé si serveixen ben bé perquè els alumnes puguin tenir una mostra clara del que saben abans de començar la unitat. Més que res, perquè, sense voler-ho, es posa èmfasi en algun tema que treballarem al llarg de la unitat, no pas en tots.

    Em sembla que ja ho vaig comentar en una entrada anterior, però sovint quan començo la unitat els demano precisament allò que els demanaré al final de la unitat. Per exemple: si hem de fer un debat com a tasca final, en fem un com a avaluació inicial. Quan acabem el debat de l’avaluació inicial els demano què ha anat bé del debat i què els sembla que cal millorar i així acordem, més o menys, els aspectes en què ens fixarem a l’hora de treballar la unitat. Quan fem la tasca final, l’últim debat que s’han preparat amb temps i tranquil·lament, els demano dues coses: al principi, en quins aspectes ens fixarem per valorar si és un bon debat o no; i al final, dues valoracions, una sobre com ha anat tot tenint en compte els aspectes determinats al principi i l’altra sobre quina diferència veuen entre el primer debat i el segon. Això m’ha anat força bé, la veritat. Vaig fer una activitat similar quan havíem de treballar els textos instructius: primer els vaig demanar un text instructiu, després en vam treballar les característiques i en vam llegir models i per acabar, els vaig demanar que valoressin el seu primer text i el reescrivissin si ho consideraven convenient (i ho havien de justificar).

    El que vaig explicar a la reunió era una experiència similar. Per treballar els textos instructius vaig dividir la classe en grups i a cada grup els vaig demanar que escrivissin un tipus diferent de text instructiu (però sense dir-los-ho així, senzillament vaig donar situacions en què calia donar instruccions, consells, ordres…). Cada grup havia d’escriure un text i cada component del grup n’havia de fer una còpia. Després vaig agafar els textos i vam determinar entre tots quines eren les característiques dels textos instructius, tant pel que fa a la disposició com pel que fa a característiques gramaticals. Quan vam acabar de fer-ho, vaig repartir a cada grup una còpia de tots els textos que s’havien escrit i els vaig donar, sense dir-los-ho, un model. Havien de llegir tots els textos i veure si reunien les característiques o no que havíem acordat. I teòricament havíem de trobar un bon model de text instructiu. En acabar, vam veure que calia treballar sobretot dos aspectes d’aquest tipus de text al llarg de la unitat.

    Una altra activitat que vaig fer va ser la següent: havíem de començar a treballar els relatius i vaig demanar als alumnes que, a partir de 4 fotografies, expliquessin una història, com si fos una notícia (havien de respondre la pregunta: “Què ha passat?). Per fer-ho, calia utilitzar en algun moment de la història 3 pronoms relatius (només els vaig donar el llistat dels pronoms, no els vaig dir què eren). En grup havien d’acordar què explicarien i després ho havien d’escriure de manera individual. No vam poder acabar l’activitat en una classe, de manera que la vam continuar a la classe següent. Vaig recollir alguns dels textos i en vaig fer un buidatge: vaig seleccionar 4 textos en què s’utilitzaven els pronoms relatius i els vam treballar a classe per tal de determinar per què servien els pronoms relatius, què eren i com s’usaven. La meva intenció era que al final cadascú rellegís el seu text i valorés si havia usat correctament els pronoms relatius.

    Share

    Article complet

  • Sessió 22 de febrer de 2012

    1. Per constituir-nos en una comunitat d’aprenentatge, què ens falta?

    Vam acordar quins són els requisits per ser un bon equip de treball  (o comunitat d’aprenentatge).

    22_02_13 Equip de treballar (equip) - Com ha de ser un bon equip de treball

    Després vam analitzar models de bons equips de treball.

    Finalment, vam apuntar què ens falta per convertir-nos en un bon equip de treball:

    • voluntat d’equip
    • tenir clar els objectius
    • acordar-los
    • aconseguir  resultats
    • paradoxa: indivdualitat vs.col·lectivitat
    • compartir

    Vam acordar trobar solucions per a la primera feblesa. Els diferents grups recomanen:

    • recordar les conclusions al final de cada sessió
    • millorar la  cohesió
    • atendre la diversitat (reconèixer la visió crítica)

     

    — Quins blocs presentem al concurs Edublogs?

    S’accepta presentar aquest bloc. També comentem que si algun en vol presentar un de seu, cal posar-se en contacte amb el coordinador.

    — Quines bones pràctiques presentem a la II Jornada?

    Aquest punt s’ajorna per a la propera sessió.

    2. Com apliquem l’avaluació inicial?

    Vam relatar una experiència en petits grups. Cada grup en va triar una per comentar-la a la resta: la Griselda i la Neus van explicar com havien treballat els textos instructius i la Lourdes  com va aplicar l’avaluació inicial en una unitat de l’E1.

    Vam acordar publicar cadascú una pràctica amb la categoria “experiències d’aula” i amb les etiquetes “avaluació inicial” i la del curs en què s’ha experimentat.

    3. Com podem plantejar projectes o tasques més realistes?— Com organitzem any literari o itinerari literari del CNL Eramprunyà

    Per falta de temps, vam ajornar aquest punt per a la propera sessió.

    Finalment, vam acordar deixar un comentari de què ens dúiem d’aquesta sessió.

    Share

    Article complet

  • Unes mostres més convencionals

    De 2happy, extreta d’http://www.stockvault.net/photo/121514/water-

    Em van ensenyar com havia d’estructurar ‘una sessió. Havies de planificar una pràctica d’anticipació (PA), per poder presentar l’ítem (estructura o contingut). Continuaves proposant unes pràctiques mecàniques (PM). Organitzaves uns exercicis contextualitzats (PC) i,  finalment, t’havies d’empescar  una activitats oberta (PO) perquè l’alumnat demostrés si aplicava el contingut exposat. Encara faig servir aquestes sigles a l’hora de planificar la programació. Així doncs, no m’ha costat gaire adoptar l’hàbit de formular una avaluació inicial quan encetem una unitat o seqüència didàctica.

     

    Al començament, quan vaig formar part del Seminari d’Avaluació, intentava experimentar les tècniques que apreníem del professor Joan Rué, per exemple el qüestionari KPSI.  Ara bé, confesso que  em costava buidar-los  i analitzar-ne els resultats. A més,  arribava sempre a la mateixa conclusió: l’heterogeneïtat. Em desorientava més per encarar les programacions.

    Llavors, vaig mirar d’aplicar la finalitat de l’avaluació inicial (negociació d’objectius, continguts i criteris de negociació), administrant de ben antuvi el material amb què avaluaria l’assoliment del continguts al final del procés. Al final de cada exercici, preguntava si sabien l’objectiu. Se’m menjava una sessió entre fer els diferents exercicis i fer-ne la posada en comú, cosa que m’angoixava bastant. Ara bé, notava que despertava en l’alumnat la curiositat per les diferents fites de la unitat.  Es va convertir en un material per compliar amb el portafolis. Aquí en teniu una mostra. Correspon a una unitat de l’I1, anterior a les noves programacions. Avaluació inicial U3

     

    El curs passat, amb el dels D –és el meu repte– i per falta de temps de dedicació, vaig decidir d’elaborar mapes conceptuals com a eina d’avaluació diagnòstica. Confesso que hi té a veure el seminari que ens va impartir l’Olga Esteve (i els SCOBA) És el que us presento. La manera de confeccionar-los podia variar d’una unitat a una altra. En general, presentava els objectius  abans o bé després  de fer la prova. Organitzava parelles o petits grups, depenent de l’assistència d’aquell dia.  Triaven un objectiu. Individualment, pensaven quines qüestions els plantejava l’objectiu o el contingut.  Alguns alumnes, més avesats a un sistema més tradiconal, els violentava aquesta activitat. Per això, vaig complementar amb la prova final. Tal com acabo de dir, la fèiem al principi de tot o bé després d’haver confeccionat el mapa.

    Share

    Article complet

  • Sessió 26/07/2011

    Per a aquesta sessió havíem de recuperar els objectius de la sessió anterior:

    • Acordar els criteris avaluatius i indicadors d’assoliment
    • Reflexionar sobre l’avaluació inicial
    • Acordar l’administració del bloc d’ensenyament

    Vam aprovar els criteris i indicadors d’assoliment.

    A partir de la presentació del mètode inclusiu –arran del neguit sobre com hem de gestionar la diversitat a l’aula i per començar a pensar en l’avaluació inicial, vam debatre com hem de presentar els objectius d’una unitat. Per això, vam analitzar:

    • pàg. 8 Fem-ho fàcil. Suficiència 1. Barcanova, Barcelona, 2011
    • pàg. 9 Català Suficiència C1.  Teide, Barcelona, 2011
    • pla de treball unitat 1Ide la unitat 1
    • mapa conceptual de l’escola que aprèn

    Vam mirar d’adptar els criteris  i indicadors com el mapa anteior.

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Finalment, vam definir les categories i el text inicial del bloc. Vam acordar elaborar conjuntament un article en què expliquéssim tot el procés que vam engegar.

    Bibliografia que es recomana:

     

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial aprenentatge per projectes artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip