RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per March, 2013

  • Sessió 15 de març de 2013

    De Hello, I am Bruce, extreta d’http://www.flickr.com/photos/24049533@N00/3214482163

     

    Hem elaborat plans d’actuació per trobar solucions als problemes que vam detectar en la sessió anterior.

    Acords:

    • analitzar els resultats des que implantem l’avaluació reguladora amb l’assoliment dels cursos
    • experimentar una de les mostres d’avaluació inicial
    • pensar possible propostes per confeccionar una ruta literària o algun projecte cada SLC; cal llegir-se aquest article.
    • deixar un comentari valorant aquesta sessió.
    Share

    Article complet

  • Avaluació inicial. Suficiència 2

     

    L’experiència d’avaluació inicial que vaig comentar en l’última sessió va ser en un S2 i per treballar els textos instructius.

    En primer lloc, vam caracteritzar els textos instructius seguint aquesta graella: CARACTERÍSTIQUES DELS TEXTOS INSTRUCTIUS Vam definir què era un text instructiu, per a què servia, quina estructura pot tenir, exemples... Aquesta feina la vam fer tots: la classe i jo mateixa. Inconvenient: hi ha alumnes que no diuen res i deixen fer els altres. Solució: fer-los reflexionar primer individualment, després comentar-ho en parelles i després en grups. Però ja sabeu que sovint el temps és escàs i, ho confesso, tiro pel dret.

    Després, els vaig presentar  la tasca que farien: una recepta de cuina (en grup) a partir d’una llista d’ingredients: Recepta de cuina

    I abans de començar a fer el text, vam acordar els criteris d’avaluació: Graella autoavaluació text instructiu 2

    A partir de la revisió de les receptes van adonar-se que se’ls havien colat alguns infinitius, que no tenien molt clar quins pronoms febles havien de fer servir, que abreviatura i símbol no és el mateix…

    Així doncs, vam observar què sabien fer : estructura, ordre, lèxic… i què no dominaven encara, i, d’aquesta manera, ens hem pogut dedicar més  a allò que realment necessitaven.

    Per si voleu veure algunes de les receptes que van inventarBacallà a les fines herbes POLLASTRE A LA REPUBLICANA (2)

    Posteriorment, han redactat altres textos instructius: consells per a situacions desesperades, normes per visitar un parc natural (a partir dels símbols), instruccions d’un joc, elaboració d’una manualitat… per tal de consolidar els coneixements adquirits.

    I això és tot!

    Share

    Article complet

  • Un altre tast d’avaluació inicial

    Bon dia,

    Tal com vam quedar, faré cinc cèntims d’algunes activitats d’avaluació inicial. En vaig comentar dues: una de l’elemental 1 i l’altra de suficiència 1. Pel que fa a l’activitat de l’E1, quan comença la unitat (la 3a del llibre Passos) els dono aquest document i els plantejo que volen canviar d’habitatge. Original, oi? Per tal de fer-ho, com que són unes persones molt ocupades i no tenen gaire temps per perdre, envien un missatge electrònic a una agència immobiliària perquè els ajudin a llogar/vendre el seu i a trobar-ne un altre. Per no perdre temps, han de descriure bé com és l’habitatge que busquen i com és el que tenen. On fem aquest document? De vegades a classe i de vegades a casa. Depèn de com es desenvolupi la sessió aquell dia. La indicació és clara: ara sense consultar material. 🙂

    Què fem amb això? Recullo els textos i hi faig una ullada. És a dir, me’ls miro per veure com han anat, però no els corregeixo. De vegades, en tinc prou, si els fan a l’aula, amb passejar-me entre ells i anar observant mentre els fan per fer-me una idea d’allò en què haurem d’incidir més. Guardo els documents en una carpeta i no els tornaran a veure fins al final de la unitat. De vegades els dic que guardin el document i que ja el recuperarem més endavant.

    Un cop hem treballat la unitat, els torno els documents o els demano que els portin. En primer lloc, i a partir de l’anàlisi d’altres missatges, decideixen/decidim els criteris avaluatius. És a dir, decideixen com ha de ser el missatge per mantenir els 20 punts (o 100) que ja tenen. A continuació, passem al 2n document on expliciten aquests criteris i en petits grups (3 o 4 persones) han de llegir el text que van escriure a l’avaluació inicial i sotmetre’l a “la prova del cotó”. Entre tots decideixen si és tal com han dit que hauria de ser el text i localitzen errors i proposen correccions. Finalment, després de fer la prova del cotó als textos de tots els membres del grup, individualment tornen a escriure el missatge.

    Quina és la meva intervenció? En aquest cas, vaig passant pels grups mentre ells busquen errors i proposen modificacions de millora. Quan tenen una proposta feta, m’avisen i en petits grups les comentem. Finalment, sovint els demano que cada grup triï un parell o 3 d’errors que creguin significatius i els comenten entre tots.

    Ja veieu que no he descobert a sopa d’all, però és una activitat que a mi, i crec que també a ells, em funciona. Quan fan l’avaluació inicial, necessiten lèxic d’habitatge, adjectius, el verb haver-hi i els situacionals, que al capdavall són els continguts que treballarem al llarg de la unitat. Veure com a l’avaluació final són capaços de detectar errors que havien comès i corregir-los els ajuda i m’ajuda a prendre consciència de l’evolució que estan fent. Us faré una confessió: sempre m’ha costat molt veure l’evolució de l’alumnat en el nivell elemental i crec que des que he sistematitzat una mica avaluacions inicials i finals no em costa tant.

    avaluació inicial unitat 3

    avaluació final U3 E1

    Finalment, pel que fa a l’avaluació inicial del curs de suficiència 1, vaig aprofitar per fusionar avaluació inicial de curs i contracte. Com que és un grup que ja havia fet l’I3 amb mi i amb qui ja havíem fet un contracte, no volia fer-me repetitiva. És per això que els vaig proposar d’escriure’s una carta a ells mateixos explicant que començaven el curs de català, perquè s’hi havien apuntat, quins objectius tenien i quins compromisos adquirien per tal d’assolir-los. Aquesta carta l’escrivien el 1r o 2n dia de classe i la rebran quan acabi el curs, és a dir la setmana vinent. Com que a S1 es treballen les cartes, aquest document em va permetre veure quins coneixements previs tenien d’aquest tipus de text. De moment les cartes estan guardades en una carpeta i la setmana que ve les recuperarem. Estic segura que les milloraran molt. Ja us ho explicaré…

    carta avaluació inicial S1

    Share

    Article complet

  • A la … el decàleg?

    paperera

    Perdoneu per fer l’entrada a última hora. M’agrada treballar sota pressió encara que cada dia tinc més cabells blancs, així els atribueixo a l’estrès i no pas a l’edat.

    Després de la reunió de l’altre dia em vaig adonar que m’assemblava molt a una companya que sempre creu que no aplica res del decàleg. Dic “creu”, perquè en converses o reflexions posteriors sempre s’acaba demostrant que el segueix perfectament! Fins a la reunió de l’altra dia jo pensava que no era així.

    Però resulta que havíem de portar material per mostrar com treballàvem l’avaluació inicial, i jo… jo MAI havia fet cap avaluació inicial! Doncs va resultar que només “creia” que no havia fet mai cap avaluació inicial, perquè després de sentir les experiències dels altres companys vaig pensar que això de l’avaluació inicial ho havia fet SEMPRE!

    La diferència entre la seva experiència i la meva és que jo sempre m’he guiat per preguntes a classe en general, fer buscar exemples del que vull treballar a continuació, fer-los explicar la teoria que recorden, però molt poques vegades ho he fet per escrit. De fet, si ho he fet he considerat que era part de l’exercici en sí, no pas una avaluació inicial… tot i que potser ho era.

    Les meves quatre grans conclusions del dia van ser: que l’avaluació inicial no té res a veure amb un gran examen a l’inici de cada unitat, que sí que l’havia posat en pràctica, que valia més fer-la habitualment per escrit perquè així tots els alumnes poden dir-hi la seva i que potser dues hores de classe estan farcides de contínues micro-avaluacions inicials.

    I per acabar, la conclusió de les conclusions: potser aquest equip de treball pensa que no aplica gaire el decàleg i que l’envia a la merda a meitat de curs, però molt sovint són tan sols impressions negatives ben allunyades de la realitat.

    Share

    Article complet

  • Avaluació inicial E1

    foto 2Jo,  en el meu cas, us explicaré l’activitat que vaig aprofitar com a avaluació  inicial a l’hora de donar consells a algú.

    Al llibre, aquesta situació es treballa a partir d’un àudio en què un home explica que té problemes amb tothom: a la feina, amb la dona, amb els conductors, etc. I a partir de les estructures que proposen (jo, d’ell, … / jo, en el seu cas, … /  jo, si fos ell, … + el verb en condicional) es tracta de donar-li algun consell.  Sempre ho havia treballat així, però aquesta vegada em vaig estimar més prescindir del llibre i enfocar-ho abans com una activitat que em serviria per recollir què en sabien prèviament.

    Van fer parelles i els vaig dir que pensassin dues situacions;  llavors, havien de passar el full a una altra parella i aquests havien de donar-los consells. Aquí en teniu el document: Pràctica consells U4 E1

    En acabar, vam llegir les situacions i els consells que havien donat, i ho vaig anar apuntant a la pissarra; la veritat, però, és que van sortir ben pocs condicionals i cap de les estructures que he comentat abans.  Per tant, vam llegir les estructures que apareixen al llibre i tot seguit les van practicar oralment.

    En acabar la unitat, com a tasca final, vam reprendre el tema dels consells i van poder aplicar tot el que havíem estat treballant: Tasca final U4

    En aquest cas, l’avaluació inicial d’aquest contingut o d’aquesta situació, ens va servir per comparar com ho havien fet la primera vegada i com van fer-ho després a la tasca final.

    Share

    Article complet

  • Més tastos… d’intents d’avaluació inicial!

    http://www.flickr.com/photos/49335221@N07/4724083540

    http://www.flickr.com/photos/49335221@N07/4724083540

     

    A la reunió vaig explicar en petit grup tres avaluacions inicials que havia fet a classe. De les tres, cap m’acaba de convèncer del tot perquè no sé si serveixen ben bé perquè els alumnes puguin tenir una mostra clara del que saben abans de començar la unitat. Més que res, perquè, sense voler-ho, es posa èmfasi en algun tema que treballarem al llarg de la unitat, no pas en tots.

    Em sembla que ja ho vaig comentar en una entrada anterior, però sovint quan començo la unitat els demano precisament allò que els demanaré al final de la unitat. Per exemple: si hem de fer un debat com a tasca final, en fem un com a avaluació inicial. Quan acabem el debat de l’avaluació inicial els demano què ha anat bé del debat i què els sembla que cal millorar i així acordem, més o menys, els aspectes en què ens fixarem a l’hora de treballar la unitat. Quan fem la tasca final, l’últim debat que s’han preparat amb temps i tranquil·lament, els demano dues coses: al principi, en quins aspectes ens fixarem per valorar si és un bon debat o no; i al final, dues valoracions, una sobre com ha anat tot tenint en compte els aspectes determinats al principi i l’altra sobre quina diferència veuen entre el primer debat i el segon. Això m’ha anat força bé, la veritat. Vaig fer una activitat similar quan havíem de treballar els textos instructius: primer els vaig demanar un text instructiu, després en vam treballar les característiques i en vam llegir models i per acabar, els vaig demanar que valoressin el seu primer text i el reescrivissin si ho consideraven convenient (i ho havien de justificar).

    El que vaig explicar a la reunió era una experiència similar. Per treballar els textos instructius vaig dividir la classe en grups i a cada grup els vaig demanar que escrivissin un tipus diferent de text instructiu (però sense dir-los-ho així, senzillament vaig donar situacions en què calia donar instruccions, consells, ordres…). Cada grup havia d’escriure un text i cada component del grup n’havia de fer una còpia. Després vaig agafar els textos i vam determinar entre tots quines eren les característiques dels textos instructius, tant pel que fa a la disposició com pel que fa a característiques gramaticals. Quan vam acabar de fer-ho, vaig repartir a cada grup una còpia de tots els textos que s’havien escrit i els vaig donar, sense dir-los-ho, un model. Havien de llegir tots els textos i veure si reunien les característiques o no que havíem acordat. I teòricament havíem de trobar un bon model de text instructiu. En acabar, vam veure que calia treballar sobretot dos aspectes d’aquest tipus de text al llarg de la unitat.

    Una altra activitat que vaig fer va ser la següent: havíem de començar a treballar els relatius i vaig demanar als alumnes que, a partir de 4 fotografies, expliquessin una història, com si fos una notícia (havien de respondre la pregunta: “Què ha passat?). Per fer-ho, calia utilitzar en algun moment de la història 3 pronoms relatius (només els vaig donar el llistat dels pronoms, no els vaig dir què eren). En grup havien d’acordar què explicarien i després ho havien d’escriure de manera individual. No vam poder acabar l’activitat en una classe, de manera que la vam continuar a la classe següent. Vaig recollir alguns dels textos i en vaig fer un buidatge: vaig seleccionar 4 textos en què s’utilitzaven els pronoms relatius i els vam treballar a classe per tal de determinar per què servien els pronoms relatius, què eren i com s’usaven. La meva intenció era que al final cadascú rellegís el seu text i valorés si havia usat correctament els pronoms relatius.

    Share

    Article complet

  • Avaluació inicial

    mafalda_avaluacioLes meves avaluacions inicials podríem dir que també són un tast.  Amb els bàsics, de tant en tant, en fem alguna. A la primera unitat del B2, per exemple, es treballa l’imperfet. El veuen per primera vegada però hi ha molta gent que ja l’utilitza una mica. No saben què és però entre intuïció i haver-ho sentit van fent com poden.

    Per tant, els passo una activitat on han d’explicar què feien de petits durant l’època de vacances. Ho fan sense haver començat la unitat i com volen. Un cop fet, ho guarden i comencem la lliçó. Quan l’acabem, el que han de fer és recuperar aquest full i reescriure el text aplicant el que han après.

    Per últim, han de reflexionar sobre els errors que han comès. Per fer-ho tenen una graella on han d’escriure els canvis que han realitzat i argumentar-los.

    Hi ha gent que ha de fer molts canvis i n’hi ha d’altra que no tants. És normal.

    Us passo l’activitat.  PF B2. 1a unitat_Activitat inicial

    Share

    Article complet

  • Activitat avaluació inicial B2

    Aquí us deixo una activitat d’avaluació inicial per al B2. Aquesta activitat té una doble funció, la primera és mostrar els avenços del grup que ha acabat el B1 i comprovar com estan les noves incorporacions al B2, la segona és fer que els alumnes nous es relacionin amb els alumnes que ja hi eren.

    El primer dia de classe, els passo un qüestionari amb preguntes que han de fer a un company de classe. És convenient que cada alumne pregunti a un company i respongui a un altre de diferent, farem una cadena de manera que jo et pregunto a tu i tu preguntes a un altre. Tant les preguntes que jo proposo com les respostes que ells donen serveixen per repassar els continguts treballats al B1 i comprovar si els tenen encara al cap. Quan han acabat el qüestionari han de fer una presentació en 3a persona del company que han entrevistat fent servir les respostes que n’han obtingut.

    És un petit granet de sorra que aporto, però granet a granet es pot arribar a fer una muntanya, no?

    Share

    Article complet

  • Un tast d’avaluació inicial

    snoopy pronoms feblesL’activitat que us vull explicar és això mateix: un tast, no arriba ni a primer plat perquè és molt curta, senzilla i no requereix l’elaboració de cap material. És més, us confessaré que se’m va ocórrer  en el decurs de la classe, o sigui que va ser totalment espontània i improvisada però crec que finalment va resultar efectiva. Per això us l’explico. Les reunions de l’equip d’ensenyament van creant pòsit, sembla.

    El context és el següent: alumnes de l’Intermedi 2 amb ortografia natural a l’hora d’escriure pronoms febles. Vaig demanar-los que, individualment, escrivissin frases de l’estil de les següents: n’agafaré dos, vull portar-los el berenar, li donaré el regal, poseu-vos en grup, compra’n dues, etc. Un cop fet, els vaig dir que les guardessin i que ja en tornaríem a parlar.

    Unes quantes sessions després, quan ja havíem explicat el concepte, l’ortografia i les funcions sintàctiques dels pronoms febles, els vaig tornar a demanar que escrivissin les mateixes frases i que les comparessin. El resultat va ser, com era d’esperar, totalment diferent al del primer dia, cosa que els va satisfer moltíssim en adonar-se del que havien après.

     

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip