RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘negociació’

  • Més tastos… d’intents d’avaluació inicial!

    http://www.flickr.com/photos/49335221@N07/4724083540

    http://www.flickr.com/photos/49335221@N07/4724083540

     

    A la reunió vaig explicar en petit grup tres avaluacions inicials que havia fet a classe. De les tres, cap m’acaba de convèncer del tot perquè no sé si serveixen ben bé perquè els alumnes puguin tenir una mostra clara del que saben abans de començar la unitat. Més que res, perquè, sense voler-ho, es posa èmfasi en algun tema que treballarem al llarg de la unitat, no pas en tots.

    Em sembla que ja ho vaig comentar en una entrada anterior, però sovint quan començo la unitat els demano precisament allò que els demanaré al final de la unitat. Per exemple: si hem de fer un debat com a tasca final, en fem un com a avaluació inicial. Quan acabem el debat de l’avaluació inicial els demano què ha anat bé del debat i què els sembla que cal millorar i així acordem, més o menys, els aspectes en què ens fixarem a l’hora de treballar la unitat. Quan fem la tasca final, l’últim debat que s’han preparat amb temps i tranquil·lament, els demano dues coses: al principi, en quins aspectes ens fixarem per valorar si és un bon debat o no; i al final, dues valoracions, una sobre com ha anat tot tenint en compte els aspectes determinats al principi i l’altra sobre quina diferència veuen entre el primer debat i el segon. Això m’ha anat força bé, la veritat. Vaig fer una activitat similar quan havíem de treballar els textos instructius: primer els vaig demanar un text instructiu, després en vam treballar les característiques i en vam llegir models i per acabar, els vaig demanar que valoressin el seu primer text i el reescrivissin si ho consideraven convenient (i ho havien de justificar).

    El que vaig explicar a la reunió era una experiència similar. Per treballar els textos instructius vaig dividir la classe en grups i a cada grup els vaig demanar que escrivissin un tipus diferent de text instructiu (però sense dir-los-ho així, senzillament vaig donar situacions en què calia donar instruccions, consells, ordres…). Cada grup havia d’escriure un text i cada component del grup n’havia de fer una còpia. Després vaig agafar els textos i vam determinar entre tots quines eren les característiques dels textos instructius, tant pel que fa a la disposició com pel que fa a característiques gramaticals. Quan vam acabar de fer-ho, vaig repartir a cada grup una còpia de tots els textos que s’havien escrit i els vaig donar, sense dir-los-ho, un model. Havien de llegir tots els textos i veure si reunien les característiques o no que havíem acordat. I teòricament havíem de trobar un bon model de text instructiu. En acabar, vam veure que calia treballar sobretot dos aspectes d’aquest tipus de text al llarg de la unitat.

    Una altra activitat que vaig fer va ser la següent: havíem de començar a treballar els relatius i vaig demanar als alumnes que, a partir de 4 fotografies, expliquessin una història, com si fos una notícia (havien de respondre la pregunta: “Què ha passat?). Per fer-ho, calia utilitzar en algun moment de la història 3 pronoms relatius (només els vaig donar el llistat dels pronoms, no els vaig dir què eren). En grup havien d’acordar què explicarien i després ho havien d’escriure de manera individual. No vam poder acabar l’activitat en una classe, de manera que la vam continuar a la classe següent. Vaig recollir alguns dels textos i en vaig fer un buidatge: vaig seleccionar 4 textos en què s’utilitzaven els pronoms relatius i els vam treballar a classe per tal de determinar per què servien els pronoms relatius, què eren i com s’usaven. La meva intenció era que al final cadascú rellegís el seu text i valorés si havia usat correctament els pronoms relatius.

    Share

    Article complet

  • Unes mostres més convencionals

    De 2happy, extreta d’http://www.stockvault.net/photo/121514/water-

    Em van ensenyar com havia d’estructurar ‘una sessió. Havies de planificar una pràctica d’anticipació (PA), per poder presentar l’ítem (estructura o contingut). Continuaves proposant unes pràctiques mecàniques (PM). Organitzaves uns exercicis contextualitzats (PC) i,  finalment, t’havies d’empescar  una activitats oberta (PO) perquè l’alumnat demostrés si aplicava el contingut exposat. Encara faig servir aquestes sigles a l’hora de planificar la programació. Així doncs, no m’ha costat gaire adoptar l’hàbit de formular una avaluació inicial quan encetem una unitat o seqüència didàctica.

     

    Al començament, quan vaig formar part del Seminari d’Avaluació, intentava experimentar les tècniques que apreníem del professor Joan Rué, per exemple el qüestionari KPSI.  Ara bé, confesso que  em costava buidar-los  i analitzar-ne els resultats. A més,  arribava sempre a la mateixa conclusió: l’heterogeneïtat. Em desorientava més per encarar les programacions.

    Llavors, vaig mirar d’aplicar la finalitat de l’avaluació inicial (negociació d’objectius, continguts i criteris de negociació), administrant de ben antuvi el material amb què avaluaria l’assoliment del continguts al final del procés. Al final de cada exercici, preguntava si sabien l’objectiu. Se’m menjava una sessió entre fer els diferents exercicis i fer-ne la posada en comú, cosa que m’angoixava bastant. Ara bé, notava que despertava en l’alumnat la curiositat per les diferents fites de la unitat.  Es va convertir en un material per compliar amb el portafolis. Aquí en teniu una mostra. Correspon a una unitat de l’I1, anterior a les noves programacions. Avaluació inicial U3

     

    El curs passat, amb el dels D –és el meu repte– i per falta de temps de dedicació, vaig decidir d’elaborar mapes conceptuals com a eina d’avaluació diagnòstica. Confesso que hi té a veure el seminari que ens va impartir l’Olga Esteve (i els SCOBA) És el que us presento. La manera de confeccionar-los podia variar d’una unitat a una altra. En general, presentava els objectius  abans o bé després  de fer la prova. Organitzava parelles o petits grups, depenent de l’assistència d’aquell dia.  Triaven un objectiu. Individualment, pensaven quines qüestions els plantejava l’objectiu o el contingut.  Alguns alumnes, més avesats a un sistema més tradiconal, els violentava aquesta activitat. Per això, vaig complementar amb la prova final. Tal com acabo de dir, la fèiem al principi de tot o bé després d’haver confeccionat el mapa.

    Share

    Article complet

  • Sessió 25 de gener de 2013

    Aquestes són les conclusions a què hem arribat sobre:

    Pel que fa al segon objectiu, hem analitzat un cas: el curs D a distància de Gavà.

    Hem aprofitat el debat per mostrar la presentació de Fernando Trujillo

    Destacaríem el concepte de cultura compartida, sobretot la definició (diapositiva 16) en què remarca comunicació i negociació –dos termes que es van repetint constantment en les nostres sessions–, la intel·ligència col·lectiva, el portafolis com a recurs avaluatiu, la diferenciació de les pedagogies tòxica i orgànica –paradigmes que ha plantejat María Acaso–, l’aprenentatge dialògic –defensat per Noam Chomsky–, el professorat transparent, l’excel·lència en la nostra tasca i, finalment, els rols de l’estudiant com a emprenedor (responsable del seu aprenentatge) i del docent com a tutor.
    Us recomano que mireu aquest vídeo. És l’exposició de Kiran Bir Sethi, impulsora d’un mètode d’aprenentatge.
    Si us interessa conèixer-ne més, podeu llegir aquest article. Cliqueu aquí.
    Podeu deixar un comentari responent una d’aquestes dues preguntes:
    • Què penseu de la presentació de Fernando Trujillo, María Acaso o de Kiran Bir Sethi?
    • Quina conclusió  heu extret de la sessió d’avui?
    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip