RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per February, 2016

  • Organització intel·ligent… eing!

    phone-499991_1920De petit, circulava un acudit de trucades telefòniques que  feia  gràcia. “És aquí el Servei d’Intel·ligència?”, demanava un interlocutor. I una veu amb to enze li responia: “Eing!” El record m’ha vingut al cap després d’haver escoltat la ponència que va presentar Fernando Trujillo a Durango i d’haver llegit un interessant apunt de Carlos Magro.  Ha coincidit la publicació d’aquests dos documents mentre brego com buido les vostres reflexions per a la propera reunió. Penso que les propostes d’aquests dos autors ens poden ajudar  a orientar les reunions si ens volem convertir en una comunitat d’aprenentatge, o si voleu, en una organització intel·ligent.

    Malgrat que Fernando Trujillo se centri en la innovació digital, em va sorprendre l’enfocament de la seva exposició. Planteja que un equip educatiu hauria d’assumir tres reptes. Primer, hauria de confiar amb una xarxa de suport, tal com s’aprèn a Internet, demanant ajut i compartint dubtes o experiències. És a dir, amb guiatge. Adverteix, però, que aquests guies poden ser part de l’equip. És divertida la metàfora del llapis. L’equip també s’hauria de plantejar l’ús de la tecnologia des de dos vessants: el de l’ensenyament i el de l’aprenentatge. Ara bé, recorda que la competència digital es va desenvolupant amb l’ús en la nostra vida diària. Aconsella que els docents tinguem la nostra quotidianitat com a referent per transmetre’l a l’aula. Així podrem abandonar el simulacre, la transmissió de coneixements sense cap mena de rellevància per a l’alumnat —propi d’una pedagogia tòxica—, i en canvi podrem desplegar una metodologia que per a l’alumnat esdevingui experiències memorables. Assenyala que algunes veus preveuen que els centres educatius del futur consumiran informació, en produiran de nova i la compartiran. Per tant, creu que els docents hem d’avaluar la nostra pràctica per anar constatant què impacta en l’alumnat.

    Carlos Magro, per altra banda, mentre descriu les organitzacions intel·ligents servint-se de veus expertes ja adverteix que les empreses han d’aprofitar el coneixement ocult dels seus treballadors. Com planteja Daniel Innerarity, com podem aprofitar la incertesa actual? Hem d’aspirar a viure en una societat de l’aprenentatge. Per tant,  hem de ser capaços de transformar la informació en coneixement. Cada vegada es valora més la capacitat de crear coneixement. Cal centres més oberts, flexibles, participatius i col·laboratius. Han d’esdevenir en organitzacions que aprenguin. Cal renunciar a les individualitats i apostar per la connexió. S’han de deixar models formatius basats en la verticalitat i desenvolupar un coneixement tàcit en què els membres facin conscient el que van aprenent. Assenyala, però, la importància de bastir una visió compartida entre tot l’equip, tal com destaca Linda Castañeda. A més, remarca la importància de treballar en veu alta, és a dir, divulgar la nostra tasca.

    Reitero l’agraïment cap a la Núria —ben tornada!—, l’Anna —bloguera revelació?—, la Núria —desestressada— la Neus —sí, sí, experta!—, la Griselda —sant tornem-hi…—, la Maria —repetidora?— i la Lourdes —l’animadora sociocultural. Considero que heu estat valentes de respondre les tres preguntes.  Si us vaig demanar per la vostra expertesa era perquè  emergís aquest coneixement ocult del paràgraf anterior. Tants caps, tants barrets! Pel que fa a les noves aplicacions informàtiques, m’ha sorprès que no hi hagués cap experta. Recordeu que el nostre Centre va conduir un taller sobre aquesta temàtica en unes jornades. Per tant, hem de prendre nota de la reflexió de Fernando Trujillo. Encara amoïna com podem incorporar nous alumnes o bé les dinàmiques grupals. Ho vam treballar en reunions passades. Potser deu ser culpa meva perquè vaig ser incapaç d’exigir-ne unes conclusions. Pel que fa a la tercera pregunta, em sembla que ja ho tenim bastant embastat.

    De totes maneres, potser hauríem d’aprofitar l’avinentesa per preguntar-nos per què cal que ens convertim en una comunitat d’aprenentatge? Tot seguit, em plantejo més qüestions possibles.  Quins haurien de ser els nostres tres reptes? Les reunions són simulacres? Si és així, com les podem convertir en experiències d’aprenentatge autèntic, memorable? Per què ens costa compartir? Què avaluem de la nostra pràctica? Com aconseguim transformar la informació en coneixement? Quin és el nostre rol a l’aula si ja no som l’única font d’informació? Què podem adoptar  de la nostra quotidianitat? Què podem exigir als alumnes si nosaltres ja som incapaços d’assumir determinades tasques? Per què origina tan malestar quan proposo que ens convertim en aprenents i que observem la nostra pràctica? Si en teniu alguna més, la podeu deixar com un comentari.

    Share

    Article complet

  • Ja torno a ser aquí!

    material-escolarHola! Ja torno a ser aquí. Abans de respondre les preguntes que planteja en Jaume us vull dir que ja està bé, no se us pot deixar sols! Me’n vaig uns mesos i quan torno les reunions les fem nosaltres, organitzeu un pessebre amb tipus d’alumnes (molt xulo, per cert), l’Anna se’ns fa bloguera…però què ha passat???

    Bé, passo a contestar el que hem de fer. En el meu cas la primera pregunta ha hagut de variar una mica i en Jaume m’ha dit que em posés on em semblés.

    Estàs d’acord on t’has classificat?

    Després de llegir l’acta de la reunió de desembre i veure l’organigrama final he decidit que el repte que més m’atrau és el d’organitzar nous tallers i activitats. És el que més temps em treu. Pensar en noves coses per fer a classe i fer variacions del material que ja tenim. Em costa fer-ho (no el fet en sí, sinó que hi dedico molt de temps) però quan enllesteixo una nova “unitat” i la faig a classe, m’agrada.

    Et veus capaç de ser expert en algun repte que no té expertesa?

    Dels reptes que han quedat buits em quedo amb el de saber utilitzar noves aplicacions i nous programes informàtics. No en sé, però m’agradaria saber-ne i, com a la Griselda, a mi tampoc em fa por remenar i provar. I m’encanta apretar botons, sobretot si no sé per a què serveixen!

    Quin pla de treball establim?

    Home, d’entrada un pla de treball assumible. Tots vosaltres hi esteu més ficats i ho sabreu millor que jo però des de fora es veu molta feina. No crec que n’hi hagi prou amb 5 reunions. Per tant, cal ser organitzat i anar per feina. Hauríem de dir quins són els punts que realment volem treballar i arribar a la propera reunió amb aquests punts decidits. Al febrer repartir-los i deixar part de l’última reunió per fer una valoració final.

    Share

    Article complet

  • Això és arribar a tres quarts de quinze!

    rellotge

     

    Val més que no us expliqui quina ha estat la meva cursa d’obstacles fins ser capaç de fer aquesta primera aportació al blog! Però amb tenacitat, tot arriba, encara que sigui fora de termini. I s’ha de dir que, dijous 28, la Lourdes em va fer “formació a la carta” i vaig plegar convençuda que des de casa me’n sortiria… Què hi farem! Per experiència professional sabem  que els processos d’aprenentatge són molt diversos i, en el meu cas, el domini de les tecnologies és un dels punts “àlgids”, demostradíssim!

    Au, anem per feina! 1- Ja em sembla bé que se m’hagi catalogat com a aportadora de realisme. A mi m’agrada tocar de peus a terra i ser pràctica; per tant puc ser el contrapunt de qualsevol proposta que consideri massa idealista.

    2- Pel que fa a l’expertesa, jo no goso postular-me per a cap repte. De tota manera, per hores de vol acumulades, alguna experiència podria aportar en la integració de nous alumnes al grup. Sense considerar-me’n cap experta, és en l’únic equip on hi podria col.laborar més activament.

    3- Respecte al pla de treball, veig bé la planificació de la Lourdes. Veig, però, que hi ha molts aspectes a treballar i tinc la impressió que no podrem arribar a tot, abans de final de curs. Caldria ajustar-ho més.

     

    Share

    Article complet

  • Faig tard, faig tard…

    conill alíciaPerquè estem ja fora de termini i, sobretot, perquè ja heu dit coses molt interessants i no voldria repetir-me, intentaré contestar les preguntes de manera breu:

    1. Estàs d’acord on t’han classificat? Sí perquè, tal com vaig expressar a la reunió en què se’ns va plantejar la pregunta (la dels post-it, per entendre’ns) estic acostumada a organitzar nous tallers, activitats i sessions puntuals de tot tipus, cosa que no vol dir que en sigui una experta. Senzillament, ho he hagut de fer moltes vegades.
    2. Et veus capaç de ser expert en un repte que no està assignat a ningú? Em veig més capaç de treballar a introduir nous alumnes en un grup i  a saber usar tècniques per fer grups que no pas a utilitzar noves eines informàtiques, més que res perquè aquest últim aspecte no m’atrau gens ni mica i em fa una mandra…
    3. Quin pla de treball podríem establir? Estic d’acord amb el que manifesta la Griselda sobre el fet que cal establir de forma clara els objectius de cada tema i també, de quina manera els podem aconseguir. Pel que fa al calendari, podem pensar quantes sessions necessitaríem per a cada aspecte i també veure quantes reunions ens queden d’aquí a final de curs. Si fos necessari, per menjar poc i pair bé, podríem deixar-ne alguns per a l’estiu o per al curs vinent. Ara tampoc no vindrà d’uns mesos, no trobeu?

     

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial aprenentatge per projectes artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip