RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘reptes’

  • Ara jo!

    colors_2

    Responc també les preguntes plantejades:

    a) Estàs d’acord on t’han classificat?

    Estic classificada al segon gran grup, al d’Intercanvi d’experiències i materials entre l’equip, i en concret al repte de Provar noves metodologies. El repte m’atrau i m’encurioseix. Per tant, m’interessaria molt treballar-lo. No acabo de veure clar què hi puc aportar jo però bé… això no vol dir que no estigui d’acord amb la classificació. D’entrada per dos motius. El primer, és el que està relacionat amb “l’expertesa” que vaig dir que tenia, la de planificar projectes. A l’hora de provar coses noves, metodologies en aquest cas, crec que s’ha de fer amb una mica de planificació (no vull dir que no hi tingui cabuda la no planificació, l’espontaneïtat, eh!) i això ho sé fer! El segon, és que primer de tot, fins i tot abans de planificar, cal tenir la voluntat de voler mirar les coses d’una altra manera, d’acceptar diferents punts de vista (dels altres i d’un mateix) i tinc aquesta voluntat. I encara més, en tinc el desig. Per tant, accepto la classificació!

    b) Et veus capaç de ser expert en algun repte que no té expertesa?

    Com heu dit, Lourdes i Maria, queda pendent d’assignació els reptes següents:

    – Saber utilitzar noves aplicacions i nous programes informàtics.

    – introduir els alumnes en els grups

    – saber usar tècniques per fer grups

    Jo sóc capaç d’assumir el repte de saber usar noves aplicacions i nous programes informàtics. No sóc una apassionada de la informàtica però quan vull saber fer algun programa no em fa por remenar i provar i equivocar-me. Tinc paciència.

    Pel que fa als reptes d’introduir els alumnes en els grups i saber tècniques de treball de grups, si fa no fa també. És un tema que m’atrau també i em genera dubtes. A classe em guio per la intuïció i l’observació i pel que he pogut llegir sobre el tema. Si l’assumís us confesso que seria un repte en majúscules, molt emocionant. Precisament perquè treballaria allò que m’interessa. Però també us he de confessar que necessitaria una mica més de temps per fer-ho.

    c) Quin pla de treball establim?

    Estic d’acord amb el que han dit la Lourdes i la Maria. A la propera reunió, considero que el primer que caldria fer és:

    – Establir objectius concrets de cada grup i de cada repte. Què n’esperem? Per què? Per a què?

    – Establir com podem aconseguir aquests objectius: determinar quins recursos necessitem per fer-ho i quins d’aquests recursos ja tenim i quins no; determinar com aconseguim aquests recursos que no tenim.

    – Establir un pla de treball, vinculat a un calendari, que estigués vinculat als objectius, és clar, i que tingués en compte també la revisió de tot el procés.

    – I perdoneu-me la gosadia però: establir compromisos vinculats al pla de treball acordat.

    Potser m’excedeixo una mica però és el que penso. El punt de partida el tenim només cal desgranar més tot el que va sortir a la reunió i posar-nos-hi i confiar més en nosaltres! I sí, el calendari ens va en contra perquè ens queden només 5 reunions. I podria afegir més “peròs” però no ho faré, cal ser positius i positives!

    Article complet

  • I jo?

     

     

    Ja fa un parell de sessions que, a la tarda reflexionant-hi, em faig aquestes qüestions: què aplico del decàleg i com l’aplico?

    Així doncs, vull que m’observeu atentament demà perquè després pugueu escriure un comentari ajudant-me a resoldre els dubtes.

    Gràcies,

    Share

    Article complet

  • Com poder fer classes a alumnes que no volen

    Els passats 14 i 15 d’abril es va celebrar el II Congrés per a l’Excel·lència en Educació, organitzat per Espacio Holístico. Vaig assistir a la conferència del psicopedagog alicantí Joan Vaello Orts. Malgrat que tingueu l’exposició al final d’aquesta entrada, transcric les piulades que vaig fer mentre l’escoltava. Crec que són prou lúcides i que les podem tenir en compte per incorporar-les en la nostra pràctica docent, tant individualment com en l’equip.

    D’entrada, va haver de matisar a la presentadora. Va aclarir i diferenciar el concepte de recepta o estratègia dins de la formació.  Va plantejar que per motivar l’alumnat només cal encomanar ganes a l’alumnat perquè cadascú busqui el seu camí.  Segons l’expert, educar significa adquirir un compromís en i amb l’equip perquè així es poden compartir bones idees. També suposa un repte que per superar-lo exigeix una confluència d’esforços.

    Cal consensuar temes vitals per aglutinar l’equip ja que els membres poden tenir actituds diverses. Per superar els obstacles de treballar en equip cal  descobrir les causes que el fan inviable. En els equips s’evidencien aquestes dues realitats: l’actitud proactiva (buscar solucions) i la reactivitat externa (queixar-se). Ho  va exemplificar amb les juntes d’avaluació: només es queixen dels alumnes, i no es busquen solucions. Ho va comparar què passaria si un equip mèdic diagnostiqués d’aquesta manera un pacient. Després de tres mesos, cada un dels especialistes veu la magnitud de la tragèdia i decideix intervenir-lo. Va continuar distingint tipus de professorat: efecte o causa. “Jo ja ho he explicat, però si ells no ho entenen és el seu problema” o bé ” Com que no ho entenen, miro quina n’és la causa i què hi puc fer”. A l’hora de trobar solucions, cal que siguin  senzilles. Aposta per la simplificació. Ara bé, insisteix que el projecte ha de ser assumit per part de e tot l’equip de treball.  Així doncs, també hem d’incorporar els negligents, els incompetents i els impotents.

    Les armes per educar són intenció, atenció i contenció. Cal convèncer qui no vol amb atenció, empatia, interès i utilitat; tot això exceptua l’obligatorietat. Defensa la persuasió comunicativa amb una breu entrevista que busqui un compromís per assolir unes competències. Defensa les classes silencioses de Don Finkel. S’ha de causar emoció i facilitar models perquè els comprovin. Recomana l’aprenentatge de la contenció: per fer cal desaprendre, això pot provocar reaccions emocionals. Va aprofitar per explicar una tècnica per transformar l’equip. Només cal un foli i dues columnes perquè algú s’encarregui de marcar queixes o solucions que vagin sortint en el debat.

     

    Finalment, va insistir que cal consensuar reptes col·lectius perquè si sumem esforços en la recerca de solucions es dispara la creativitat.  El treball en equip ha de simplificar per reduir els problemes. L’addicció al canvi és plantejar-se una fita assequible i assolir-la. Aquest és el motor de transformació. Ara bé, abans de concloure l’exposició va recordar quins són els obstacles per a un equip de treball.

    Si voleu aprofundir-hi, teniu un vídeo de la conferència.

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial aprenentatge per projectes artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip