Mes: abril de 2013

Aquí podeu penjar les vostres cartes al director.

A classe, vam sir frases en passar pròxim. Podries escriure-les al blog?

I després que els teus companys que les transformin en passat llunyà.

Així no perdem el fil…

Amsterdam amb nens!

Fa uns quants anys el meu home va haver d’anar a treballar una temporada a Amsterdam. Per Setmana Santa vaig  anar-lo a veure amb els tres nens, de 10, 5 i 3 anys respectivament. Volia aprofitar per visitar la ciutat. Però us recomano, si heu de visitar una ciutat, Amsterdam o qualsevol altra amb canalla,  que tingueu algunes idees prèvies per fer amb ells.

 

Una de les coses que més m’agrada quan viatjo és recórrer a peu tota la ciutat i acabar menjant en el lloc menys turístic.  I vam caminar, sí, però no tant com hauríem volgut perquè acabar amb dos nens a coll, cansa!

 

Us explico una miqueta el que vam fer per poder combinar la visita de grans i petits.

Vam començar el primer dia amb un creuer pels canals d’Amsterdam, per fer-nos una idea de la ciutat. El vam agafar cobert perquè aquell dia nevava. Quin fred!  Per als petits va ser molt emocionant i vam poder veure la part més cèntrica d’Amsterdam.

 

L’endemà   vam  anar a visitar el barri dels museus que hi ha al costat de Vondelpark. Al voltant del parc, que és perfecte per jugar quan fa sol, hi ha el Museu Van Gogh, que té molt èxit entre els més menuts.  Ens hi vam passar una bona estona…

Després vam entrar en un bar a prendre alguna cosa. Vigileu, però, que  no us passi com a nosaltres,  que vam intentar entrar en un    coffee shop amb els nens,,, I no ens van deixar, és clar…

 

Al seu costat hi ha la fàbrica i el museu de diamants Corter; val la pena donar-hi un cop d’ull: a la fàbrica, després de fitxar-te, el posen un/a guia per a explicar-te com es classifiquen i es tallen els diamants, te n’ensenyen el procés de fabricació, i et conviden a comprar-ne, sobretot d’oferta. És molt curiós.

Passejar pels mercats de flor dels barris és tot un plaer… Hi ha tot tipus de flors, bulbs i llavors per endur-te cap a casa i intentar fer de jardiner. Als nens els va encantar. Als barris pots trobar mercats de tot tipus al carrer, hi ha molta vida!

 

La Casa d’Anna Frank és una visita quasi obligada si els nanos tenen prou edat (Prinsengracht 267) . Cau al nord-oest de la ciutat. Vam haver de fer molta cua però val

Recordeu que si voleu menjar alguna cosa, hi heu d’anar aviat. Trobareu menú de migdia on acostumen a incloure-hi la sopa del dia o una amanida. Tenen sopes molt variades, de tomàquet, cigrons, pasta… Un bol calentet amb un segon i ja està! Fins a l’hora de sopar.. Ah, i per setmana santa us donaran ous petitets de xocolata a tot arreu… Fins i tot al tramvia!!

A l’hora de moure’ns per allà vam agafar els petits ben fort de la mà. Les bicicletes van com boges per tot arreu i els carrils bicis són a la mateixa vorera. Cotxes, bicicletes, tramvies… uf! Has d’anar molt amb compte si no hi estàs acostumat…

Ens ho vam passar realment bé!

Pandora al Congo narra una història explicada en primera persona pel protagonista, en Thomas Thomson, un jove aspirant a escriptor que comença la seva activitat com a “negre” d’un “negre” d’un conegut escriptor de novel·les barates ambientades a l’Àfrica de principis del segle XX. De seguida se n’adona que entre l’escriptor famós i ell hi ha com a mínim tres “negres” intermedis, i les seves morts accidentals l’impulsen a intentar contactar amb l’escriptor per continuar la seva feina però no ho aconsegueix. Per contra, coneix un advocat, l’Edward Norton, que li encarrega una feina molt especial. El seu client, en Marcus Garvey, està pendent de judici per l’assassinat de dos cavallers anglesos, els germans Craver, i ha pensat que si aconsegueix un escrit on el seu client pogués explicar tota la seva història podria convèncer el jurat de la seva innocència. Les morts es produïren a l’Àfrica, en una expedició al Congo a la recerca de cautxú, ivori i diamants.

Tot això ho recorda el protagonista seixanta anys després, quan torna a llegir el seu escrit i rememora tot el que va passar: l’amor (impossible) per l’enigmàtica Amgam, la increïble història ocorreguda al Congo i com va acabar tot plegat.

El títol de la novel·la és casualment el del primer escrit que fa el protagonista en nom de l’altre: una típica història sobre un missioner que va a l’Àfrica. Quan li passa l’esquema del que ha d’escriure, l’escriptor compara el continent amb la famosa Caixa de Pandora, ja que de totes dues, segons ell, poden sortir tota classe de calamitats.

Tot i que la història comença l’estiu de 1914 i acaba el dia que va finalitzar la primera guerra mundial al 1918, parla de sentiments universals: amor, desamor, interès, poder, por, la guerra, etc.

Està escrit des del punt de vista d’un anglès de pocs recursos, amb ètica i respecte per als altres, però descriu l’última època de les colònies, amb esclaus, racisme, espoliació dels territoris d’ultramar, falta de respecte per a altres cultures, ….aspectes bastant semblants a actituds actuals en moltes parts del món.

L’estructuració de la novel·la és bastant clara: els dos primers capítols situen tant el protagonista/narrador com els personatges instal·lats a Londres. A partir del tercer capítol anem coneixent la història africana a mesura que el protagonista va recopilant informació i redactant la novel·la. És la part més llarga, amb descripcions detallades dels personatges, llocs i situacions. Els dos últims capítols són utilitzats per donar la volta a la història, ja que és quan es veuen clarament les veritables intencions dels protagonistes i la dimensió real de la història que explica.

L’estil de l’obra és fresc i actual. Tot i que gran part del llibre està ambientada a l’Àfrica i té capítols potser massa descriptius i lents, la història va evolucionant gairebé sense entrebancs i va donant detalls que després són importants, fins arribar a l’inesperat final. Així l’autor aconsegueix una història d’aventures i a la vegada, de reflexions sobre l’essència de l’ésser humà, la seva bondat i la seva crueltat.

M. J.

La història d’aquesta novel.·la arrenca als anys quaranta a Torena (Llessuí), un poble de ficció situat a la Vall d’ Àssua, al Pallars Sobirà. El moment històric principal són els anys del franquisme, la transició i tot està explicat des de la perspectiva del segle vint, vist i narrat per un personatge del llibre, la Tina Bros, mestra i fotògrafa que treballa a l’escola de Sort  i que fa un estudi sobre les escoles dels Pirineus. La Tina troba unes fotografies i uns quaderns en una antiga escola de Torena,  a poc a poc reconstrueix la vida de tots els personatges fins arribar  al desenllaç de la novel·la. La idea principal del llibre, són:  les revenges entre famílies del poble, els interessos econòmics, les lluites internes. Contempla i ens fa veure l’abast de la cobdícia pel poder i fins on pot arribar l’ésser humà.

Els seus personatges principals són:  l’Oriol Fontelles i Grau;  mestre que guanya una plaça en el poble i que arriba de Barcelona amb la seva dona (la Rosa) que està embarassada. A mesura que passa les pàgines l’Oriol es troba embolicat en una doble vida com a falangista i com a maqui. El seu canvi  es troba situat en el llibre per la mort d’un dels seus alumnes en Joan Esplandiu “el Ventureta”. La vida del mestre s’entrellaça amb la de l’Elisenda Vilabrú, filla de la casa més poderosa  (Casa Gravat) de Torena. Ella  vol netejar el món comunista  i vol matar a tres caps de  famílies del poble  (Ca Feliçò, Ca Misseret, Ca Maria del Nasi), fa vint-i-dos anys  que es  revenja per la mort del seu pare i del seu germà que van ser cremats per la gent del poble. Per poder aconseguir-ho posa en el poder el Valentí Targa, que era un ex-contrabandista i el nomena alcalde i botxí de Torena. L’alcalde té a mig poble atemorit i li mana a l’Oriol ser la seva mà dreta fins que l’alcalde mata el seu alumne, llavors és quan es torna d’esquenes a ell i apareix la figura del Tinent Marco pare del Ventureta que li dóna refugi a l’escola i ajuda els maquis en la seva lluita en la postguerra.  És aquest últim  personatge que revela perquè aquesta novel.la és diu les Veus del Pamano, perquè quan  la gent escolta el so del riu Pamano, mor.

La vida de l’Oriol és narrada en tot el llibre, es fa amant de la Sra. Vilabru, es preocupa per la seva dona i  pel seu embaràs pensant que tindrà una  nena. Tot passa  a poc a poc fins que  l’Elisenda troba que el mestre l’ha traït i el cita a l’església del poble i el fa assassinar per l’alcalde. Des d’aquell moment l’Elisenda intentarà netejar el nom del mestre, canviar-li la làpida i canonitzar-lo , també adopta la nena que ell creu que ha tingut amb la Rosa, que resulta ser un fill, el Marcel, que és l’hereu de casa Gravat, tot per netejar la seva consciència , perquè l’odi pot més amb ella que l’amor que té per l’Oriol.

La valoració de l’obra és positiva, però és difícil de portar un fil conductor de la novel.la, perquè els salts que dóna entre pàgines i capítols és molt important, fins arribar a  la quarta part del llibre no veus la veritable història que vol expressar l’autor, el canvi de la vida dels seus personatges, del segle vint als anys quaranta i dels anys quaranta als anys seixanta, hi ha una gran teranyina de personatges. També  es fan molt repetitiu els noms de les Cases familiars (Ca Gravat, Ca Ventura, Ca Narcís ….) o quan cita un nom d’un personatge  que diu quasi tot l’arbre genealògic.  Una anècdota que m’ha agradat són les cites que diu en cada part del llibre escollint determinats autors amb frases diferents. I el final és magnífic, no t’ ho imagines, ens fa reflexionar sobre la vida, en les preocupacions i com en un moment tot et pot canviar, com li va canviar a la Tina…

C. H.

En Ramon-Maria, protagonista principal, és vidu i viu amb la seva fillastra. La relació que mantenen és molt freda, no senten estimació l’un per l’altre i, tot i que viuen junts, no es veuen gairebé mai i fan vides separades. Després de perdre el seu patrimoni a la borsa, va dedicar-se professionalment al seu hobby, tocar la trompeta en una orquestra.
Al teatre on treballa en Ramon-Maria també actua una vedette que l’atrau molt i finalment s’atreveix a convidar-la a sortir. Durant el sopar, el protagonista beu més del compte i quan estan a casa d’ella nota que no podrà satisfer-la. Abans de marxar, però, aconsegueix tenir una erecció i al matí següent comença la magnitud de la tragèdia en veure que aquesta és permanent. Durant la primera part de la novel•la, en Ramon Maria mostra una actitud positiva vers la seva situació i aprofita el seu estat per complaure no només la Maria-Eugènia, la vedette del teatre, sinó a d’altres dones. El punt d’inflexió arriba quan decideix anar al metge per saber la magnitud del que li passa. El doctor, després de fer-li les proves pertinents, li comunica que té una malaltia irreversible i que morirà en set setmanes. Aquest fet deixa en estat de xoc el protagonista i a partir d’aleshores passa per etapes diferents: es tanca a casa per deixar passar el temps, consulta a una especialista que li confirma el diagnòstic, demana un préstec hipotecant la seva casa i comença a comprar i a malgastar els diners, coneix multitud de dones, etc.
Aquesta història esbojarrada s’alterna amb la de l’Anna-Francesca, la fillastra d’en Ramon-Maria i segona protagonista de la novel•la. Al llarg de la narració aquesta noia adolescent va coneixent diversos nois fins que s’enamora i comença una relació amb un professor de l’institut que havia sortit amb la seva mare. La narració canvia de rumb quan l’Anna-Francesca descobreix la llibreta del banc del seu padrastre i decideix seguir-lo per esbrinar què li succeeix. En Ramon-Maria, pocs dies abans de la data de la seva suposada mort, tornar a invertir en borsa per poder assegurar el futur de la seva fillastra ja que, tot i que no ho sembla, sent afecte per a ella.
Finalment, la història acaba quan, segons com havia recreat en la seva imaginació, l’Anna-Francesca dóna una empenta intencionada al seu padrastre que li provoca la mort. Així doncs, el protagonista de la novel•la mor set setmanes després d’anunciar-li la seva malaltia però no en les condicions que ell s’esperava.

Comentari personal

He de reconèixer que quan vaig començar a llegir aquesta novel•la no tenia cap referència del tema principal del llibre. Ha sigut una lectura fàcil, amena, divertida i plena de moments impactants, tant per la forma irònica de tractar el tema del sexe, com per la fredor emocional que transmeten els personatges. És un relat ple de fantasia i de molta imaginació. A vegades és una mica cruel, però està ple de bon humor i un cert sarcasme.

L’ambientació de la història està perfectament treballada, amb detalls molt propers a la realitat. Tot i ser una novel•la que té més de 20 anys el tema que tracta és vigent i atraient per als lectors.

Considero que el títol és adequat i posa de manifest el toc humorístic que caracteritza aquest escriptor. “La magnitud de la tragèdia” s’estructura en una sèrie de capítols llargs, subdividits en trams de menor extensió, numerats per facilitar, des del meu punt de vista, la lectura. Els dos protagonistes principals, l’Anna-Francesca i en Ramon-Maria habiten mons separats durant la major part del text. I només conflueixen en un lloc comú quan el desenllaç, ja irremeiable, s’anuncia.

Sens dubte, és un autor amb un estil propi que sap tractar temes com la mort i la malaltia des d’una altra perspectiva, amb una mirada còmica i deshumanitzada.

No m’ha passat desapercebut la forma com l’autor anomena els personatges. Utilitza noms compostos, la qual cosa transmet aquest toc humorístic del qual parlava anteriorment. Aquest fet, entre d’altres, fa que sigui una lectura diferent, si més no curiosa.
Estic segura que si llegiu aquesta novel•la que tracta sobre la soledat, l’amor, l’odi i el sexe, passareu una estona agradable i, fins i tot, donarà pas a un debat sobre la magnitud de les que considerem les nostres tragèdies.
En resum, aquest llibre resulta d’interessant i divertit i pot ser molt recomanable si has llegit algun dels anteriors llibres de l’autor i t’han agradat. Cal recordar que Quim Monzó ha estat considerat un dels millors escriptors de relats breus en català i del món.

S. R.

Resum

Explica la història de tres generacions d’una família, els Valldaura- Farriols, que són habitants d’una torre esplèndida d’un dels barris de Barcelona, Sant Gervasi. Aquesta novel·la sentimental es recolza en un personatge femení com és, Teresa Goday de Valldaura, que puja d’escala social gràcies a dos matrimonis. També destaca el nucli tràgic de la història i l’inici de la davallada, ja que sobresurt una nena, la Maria i l’assassinat d’ un dels nens,  en Jaume, amb tot el que arrossega (el suïcidi de la nena i el probable del pare). A més a més, el conflicte bèl·lic suposa la destrucció de la torre incendiada pel foc causat per la guerra. És una novel·la que exemplifica l’alta burgesia barcelonina però també inclou personatges més populars com són les dones de servei a la torre. Tot i així, malgrat el fil conductor de la història, l’autora se centra fonamentalment en el món interior dels personatges i narra la novel·la des de dintre, endinsant-se en les emocions i sobretot en la tristesa però sense deixar de banda els temes del fracàs de l’amor a través de relacions extramatrimonials amb el conseqüent destructor del pas del temps. D’altra banda, l’autora incorpora elements fantàstics com és l’exemple del fantasma de la Maria morta i incorpora el misteri.

Comentari crític del llibre

En primer lloc, pel que fa al títol i la relació amb l’obra, aquesta novel·la m’ha agradat força. Personalment crec que és una obra molt rebuscada perquè apareixen molts personatges i queda molt ben justificada la relació entre tots ells. Cal remarcar que l’he trobada interessant, ja que és molt enrevessat assolir una psicologia tan exacta per a tots els personatges, ja que tots aquests tenen secrets, cadascú té una filosofia de viure i de pensar, i això no és gens fàcil aconseguir-ho. Crec que és una novel·la mot ben feta i digna de valorar. El títol d’aquest llibre no l’acabes d’entendre fins que no acabes de llegir el llibre. Trobo que és idoni aquest títol “Mirall Trencat” ja que relata la història d’una família desfeta amb el pas del temps, una família trencada, és a dir, un reflex d’un mirall trencat.

En segon lloc, pel que fa a la coherència i l’estructura del llibre, cal destacar que la novel·la presenta una estructura tancada, és a dir, té un inici, un nus i un desenllaç. Tanmateix, la primera part o l’inici crec que és la més realista, ja que, presenta els personatges on mostra la constitució del que serien els fundadors d’una família. La segona part o el nus narra el relat a través d’un món intern dels personatges i a més a més aprofundeix en els sentiments, emocions, records de cada component de la família. Cal remarcar que el que domina és el temps personal dels personatges. La tercera part o desenllaç està dominada per la fantasia i culmina amb el monòleg després de la mort.

En tercer lloc, el punt de vista de l’autora en aquest llibre són quasi sempre els personatges que expliquen la història a partir dels seus records. De manera que és com si el narrador, en tercera persona, es fiqués successivament dins la ment dels diversos personatges. Els personatges rememoren contínuament, de manera que el lector ha d’anar reconstruint els fets passats a partir dels records dels diferents personatges.

En quart lloc, referent a l’estil de l’escriptora crec que per raons expressives i tècniques i d’estil narratiu es veu avesada a emprar altres recursos expressius i tècnics per tal de poder abastar el món complex, intern i subjectiu que es projecta a la novel·la. De manera que, Mercè Rodoreda utilitza personificacions, antítesis, metàfores, comparacions i simbolismes. Podem trobar una antítesis en: ”del blanc de la pell a la negror de la mirada” a la pàgina 144,una comparació en: ”el sol queia com una bola damunt de les rajoles dels últims bancs” a la pàgina 126 i una personificació a la pàgina 171”paciència de l’aigua”.

Els simbolismes són molt importants en aquesta obra, un mirall que reflecteix la vida. Aquest reflexa l’interior de cadascun, explica tota la historia dels Valldaura, la tercera generació d’aquesta família, la dels nets, és una historia frustrada. Un altre simbolisme molt rellevant és el llorer, com aquell arbre que ha vist néixer a la família Valldaura i com paulatinament es va degradant.

En cinquè lloc, en quant a la relació amb el context històric, aquesta novel·la s’inicia a principis del s. XX i acaba després de la Guerra Civil Espanyola. Val la pena dir que es pot deduir l’època pels fets històrics que es citen de manera molt encoberta i molt de tant en tant com per exemple: l’esclat de la revolta, els canvis de carreteres de cavalls a automòbils ,els tramvies, la proclamació de la República del 1931.Tot i així no és pas el temps històric el que influeix a la novel·la sinó el que influeix notablement és el pas del temps personal subjectiu per a cada personatge i marcat per les seves vivències que sol ser un temps estancat en el passat i sempre pensant en els records feliços. Així el present no importa gens per aquests personatges i es l’acció deixant lloc a la memòria i la idealització del viscut.

En sisè lloc, respecte a la intencionalitat de l’autora, puc afirmar que “Mirall Trencat” pertany al gènere de la narrativa ja que és una novel·la que reflexa la vida d’uns personatges, d’una família rica que crec que té com a finalitat la d’entretenir al lector amb un lèxic senzill però alhora molt lúcid i precís.

V. M.

Breu resum de l’argument

Joan Deltell, un català exiliat, veu com la seva estada a Mèxic D.F. es va eternitzant sense que ell pugui fer res per poder tornar a la seva enyorada Catalunya. Casat amb una mexicana que no l’acaba d’entendre, es resisteix a acceptar els costums locals i passa la seva trista existència entre els companys catalans de l’editorial on treballa i les visites que fa a l’Orfeó Català de la ciutat. Un dia, però, la seva monòtona vida es veu alterada per una oferta molt temptadora: un litògraf mexicà li vol regalar el seu taller. Encara que les màquines són velles i el local està ruïnós, decideix agafar les regnes del negoci perquè creu que així es farà ric i podrà tornar a Catalunya. El taller es converteix, aviat, en una trampa de la qual serà difícil escapar. Endeutat fins al coll, haurà d’estar cinc anys tornant tots els diners que ha invertit en el local. La seva tornada a Catalunya, una vegada més, haurà d’esperar.

Comentari crític sobre el llibre
Crec que L’ombra de l’atzavara és una obra plenament vigent ja que posa de manifest una problemàtica molt actual: el drama de l’exili i la sensació de desarrelament, de no sentir-se ni d’un lloc ni de l’altre, que té l’individu que ha hagut de marxar del seu país d’origen. Mitjançant Joan Deltell, un home somniador i més aviat ingenu, Pere Calders ens narra les diferents actituds que segueixen els individus a l’hora d’enfrontar-se a l’exili (no podem oblidar que el mateix Calders va viure vint-i-tres anys exiliat a Mèxic). Per un cantó, hi ha un grup de companys d’en Deltell que intenten adaptar-se als costums del nou país, i, per l’altre, un altre grup, entre els quals hi ha el nostre protagonista, que somnien tornar a Catalunya al més aviat possible i que viuen sempre en un estat de “provisionalitat” que els impedeix descobrir les bondats del país d’acollida i de la seva gent.
A més de la problemàtica principal que es va trobant al llarg de tot el llibre, Calders ens descriu, amb la seva escriptura acurada i precisa, els altres universos que envolten Joan Deltell i que, al cap i a la fi, són el reflex de la vida dels catalans exiliats. Ens explica les relacions socials que s’establien al cementiri cada vegada que moria algú de la colònia catalana o les reunions a l’Orfeó Català per anar a fer pàtria. També ens descriu la forma de ser dels mexicans: com condueixen, els tipus de menjars o de begudes, l’actitud de la policia… A més, el llibre està ple de descripcions dels personatges. Calders es capaç de mostrar no només el físic de cada personatge, sinó també la seva personalitat.
Per finalitzar, m’agradaria dir que en aquesta novel.la Calders fa un tomb cap al realisme. No hi ha girs inesperats, ni finals sorprenents com a la seva obra Els contes de la veritat oculta. L’Ombra de l’atzavara és una novel.la psicològica que relata la vida dels exiliats i els seus debats interns. De totes maneres, el text no es fa gens pesat. Escrit en un llenguatge senzill i molt planer, té, a vegades, un punt d’humor i de sarcasme que, a més de fer somriure al lector, el fa pensar.

R. M.

Narra la història de la Natàlia durant uns 25 anys. La Natàlia, òrfena de pare i mare, treballa de dependenta en una pastisseria. En un ball de la Festa Major de Gràcia, coneix en Quimet  i al cap d’un any es casen.

Aquesta relació capgira la vida de la protagonista, la qual de mica en mica perd la identitat  i es torna submisa. Des del capítol 1 deixa de ser la Natàlia i passa a ser la Colometa.

La novel·la es desenrotlla al barri de Gràcia de Barcelona durant un període de temps que va  de la 2ª República  a la postguerra.

La  Natàlia és el personatge principal, que en primera persona ens narra  com es desenvolupa la seva vida. El Quimet i l’Antoni, primer i segon marit de la Natàlia, juntament amb els dos fills , Toni i Rita, són els protagonistes de l’obra.

Mereix la pena llegir-la, ens mostra com era la vida a la Barcelona de l’època de la guerra civil  i de com vivia la gent.

C. S.

Resum de l’argument

La Laura és una noia de Barcelona , molt il·lusionada quan es casa amb Tomàs, un ric hereu de la població de Comarquinal, l’hereu dels Muntanyola. Tot i així la noia és rebuda amb menyspreu per la Teresa , germana d’en Tomàs, ja que fins aquell moment ella actuava com la senyora de la casa i ara arribava una estrangera que ocuparia aquest lloc .

La il·lusió del primer moment es va esvaint , veient com és el seu nou marit ,i tot i que ella es proposa fer-lo canviar , molt aviat s’adona que això no és possible . La població de Comarquinal, un món rural i reprimit , tampoc veu amb bons ulls a la nouvinguda només pel sol fet de ser de Barcelona que es veu com un cau de vici i pecat.

La incomprensió que sent la Laura per part de tothom provoca que en conèixer el jove advocat Pere Gifreda, amb qui comparteix certes afinitats, l’idealitzi si bé més tard s’adona que no és el marit ideal.

La mentalitat tancada i reprimida dels habitants de Comarquinal empenyen  la Laura a tornar a Barcelona on es refugia en un convent.

Comentari

La novel·la m’ha semblat que està ben estructurada, formada per dues parts, una primera on l’autor descriu els personatges i l’arribada de la Laura a Comarquinal fins al trencament de la parella, i la segona part explica l’adulteri, on apareix un nou personatge, el Pere Gifreda, que serà decisiu en el desenllaç de la novel·la.

La novel·la mostra els conflictes entre les classes socials en una població rural plena de complexos i amb uns codis morals molt encotillats. Ens mostra les diferències entre el món rural i el de la ciutat , i com els personatges veuen en la ciutat un món de perdició i vici, i no de llibertat. La població de Comarquinal està més pendent del que fan els altres que no pas de la seva pròpia felicitat,això a la ciutat no passa.

L’autor juga amb el simbolisme de la boira que aïlla la població de Comarquinal de la resta de les ciutats, i fa jugar la protagonista amb ella com si fos el que ella volgués aconseguir, però que quan s’apropa s’esvaeix.

M. M.