Arxiu per juny, 2014

  • Ser o estar, aquesta és la qüestió

    ser o estar

     

     

    Moltes vegades dubtem a l’hora d’utilitzar els verbs ser i estar. En aquest apunt us  volem donar algunes indicacions perquè la pregunta ser o estar no sigui un malson!

    Per indicar la localització o la presència d’algú en un lloc utilitzem ser.

     

    Jordi, on ets?, i no pas: Jordi, on *estàs?

    Van entrar a robar-nos mentre érem fora, i no pas: Van entrar a robar-nos mentre *estàvem fora.

    Siguis on siguis, pensaré en tu, i no pas: *Estiguis on estiguis, pensaré en tu.

    L’herbolari és a dos carrers, i no pas: L’herbolari *està a dos carrers.

    Es fa servir estar (estar-se) per expressar el lloc on viu o resideix alguna persona, el fet de viure amb algú o bé de treballar en un lloc.

    Estic (m’estic) a la Florida des de fa uns mesos, hi estic amb la meva parella.

    Estic (m’estic) a Metal·listeria Isern des de fa dos anys (hi treballo).

    Per expressar dies o dates s’utilitza el verb ser.

    Som a primers de juliol i fa una xafogor de por, i no pas: *Estem a primers de juliol i fa una xafogor de por.

    Avui som (és) dimarts 13, i no pas: *estem a dimarts 13.

    Per preguntar per algú al telèfon, utilitzem els verbs ser-hi. També fem servir el verb posar-s’hi (posar-se al telèfon) o la forma hi ha.

    (al telèfon) Que hi ha/s’hi pot posar l’Andreu?, i no pas: Que *està l’Andreu?

    No, no hi és ara/No, no s’hi pot posar, i no pas: No, no *està.

    Davant d’adjectiu o participi tant podem utilitzar el verb ser com el verb estar; ara bé, en alguns casos l’ús de l’un o l’altre atorga un matís diferent a la frase.

    L’aigua és freda: vol dir que el seu estat natural és la fredor (l’aigua del riu).

    L’aigua està freda: vol dir que en aquest moment està freda (l’aigua de l’escalfador, que pot ser freda o calenta).

    Per acabar,  cal tenir en compte que ser expressa simplement localització, sense matisos, i estar, en canvi, reforça la idea de duració o permanència. Per exemple:

    Els llibres van ser/estar al calaix fins a final de curs.
    —On t’has ficat? Fa una hora que sóc/estic a l’entrada de l’hotel!

    Article complet

  • Buscant una ombreta desesperadament

    Servei Meteorològic de Catalunya

    Amb la diada de Sant Joan entrem de ple en l’estiu, l’estació dels dies llargs i les nits curtes. Començarem per recordar-vos que el sol pica (i no pas *apreta) i que, de sempre, el sol “toca” la superfície de les coses. Així doncs: “En aquesta taula hi toca el sol, seiem a la del costat.”

    Si tot i això hi fa massa calor, i ens estem rostint, torrant o escaldufant (i no pas *atxitxarrant) el millor és anar a seure dins de l’establiment, que hi sol haver aire condicionat (i no pas *acondicionat).

    A l’estiu, a les ciutats sobretot, hi sol fer xafogor i la gent busca l’ombreta delerosament. Quan el sol cau de ple parlem que fa un sol de justícia o una calor que estavella les pedres.

    Pel que fa als vents, quan bufa el xaloc (en àrab saluk/suruq vol dir “d’on surt el sol”), que ve del sud-est, dels deserts de l’Àfrica, o el ponent, que ve de l’oest  (d’on el sol es pon) i es reescalfa al seu pas per la Península, l’ambient es torna molt càlid i sec, i s’encenen totes les alarmes davant el risc d’incendis. En canvi el garbí o llebeig, que ve del sud-oest, assuaveix les temperatures. Arran de platja bufa la marinada o brisa de mar, el millor antídot contra la calor.

    Article complet

  • Per triar i remenar

    Il·lustració de Juan José Álvarez Cotrina

    Il·lustració de Juan José Álvarez Cotrina

    Avui us proposem un recull de fraseologia ad hoc per donar un to expressiu i fresc a les vostres opinions. Segur que tothom us donarà la raó! Triar una frase o una altra, és clar, depèn de cadascú.

    Per definir la situació política: embolica que fa fort, fotre més llenya al foc, fer pudor de socarrim, haver-ne vist de tots colors, posar-hi pit i collons, tururut violes, haver-n’hi per sucar-hi pa, ser de l’alçada d’un campanar…

    Per quedar-nos tranquils: deixar verd, deixar com un drap brut, posar a parir, passa que t’he vist, ser del morro fort, importar un rave, buscar les pessigolles a algú…

    Per arribar a final de mes: anar de bòlit, anar de corcoll, fer mans i mànigues, suar la cansalada, anar a empentes i rodolons, passar-les magres, passar-les de tots colors…

    Per passar-ho bé: partir-se de riure, petar-se de riure, passar-ho de conya, fer conya, anar de primera, anar la mar de bé…

    Per anar-nos-en de vacances:  fer un cop de cap, escalfar motors, fotre el camp, tocar el dos, no estar-se de res, llançar la casa per la finestra…

     

    La locució llatina ad hoc es refereix a una cosa feta expressament per a l’ocasió.

    Article complet

  • Les persones no som iguals; els verbs, tampoc

    Arran d’u248px-Heraldic_Royal_Crown_of_Spain.svgn missatge d’actualitat, el rei abdica, volem comentar alguns usos verbals poc coneguts que provoquen inseguretat en els parlants.

    El verb abdicar és transitiu, és a dir, porta objecte directe (sense preposició) i no complement preposicional (amb preposició) i vol dir renunciar a alguna cosa que hom posseeix. Ha abdicat la seva autoritat, ha abdicat la corona. També té un ús intransitiu, absolut: El rei abdica.

    Altres verbs transitius de què dubtem són:

    Afectar: Aquesta decisió afecta el Govern/l’afecta (i no pas *al Govern/*li afecta. Hem de recordar que el pronom li substitueix el complement indirecte i el/la, el directe).

    Complir: S’ha complert el programa (i no pas *amb el programa).

    Concernir: L’aforament concerneix els diputats (i no pas *als diputats).

    Continuar: Continuarem el debat (i no pas *amb el debat).

    Informar: Informem la ciutadania/la informem (i no pas *a la ciutadania/*li informem). 

    Preocupar: La successió preocupa el president/el preocupa (i no pas *al president/*li preocupa).

    Hi ha verbs que admeten totes dues solucions:Discutirem el problema (ús transitiu)/discutirem sobre el problema (ús intransitiu).

    I també trobem el cas invers; verbs intransitius que erròniament fem servir com a transitius:

    Parlar: *Això ho parlarem divendres (en lloc de dir, d’això en parlarem divendres).

    Recórrer: Recorrerem *la sentència/*la recorrerem (en lloc de dir, recorrerem contra la sentència/hi recorrerem).

    Per tant, hem de tenir present si un verb és transitiu o no per tal d’introduir el complement amb preposició o sense i fer-ne la substitució pronominal que correspongui. La ciència infusa no existeix, el millor és consultar el diccionari!

    Article complet

  • Quantificadors

    Prou, bastant, força...

    Prou, bastant, força…

    Bastantes vegades hem dubtat de la forma dels adjectius/adverbis quantificadors com el que acabem d’escriure en la nostra frase; és a dir, bastant té la forma de femení plural? I què en fem dels masses, prous i  forces?

    En un registre formal, els quantificadors massa, prou i força són invariables segons la normativa, però en la llengua parlada, tendeixen a flexionar el nombre quan depenen d’un mot en plural. Cal tenir en compte, però, que aquest ús és incorrecte, ja que són mots invariables i, per tant, no flexionen ni el plural ni el gènere.

    De retruc també dubtem a l’hora de dir gaire o gaires, en casos de plural. Al DIEC hi surten totes dues formes (invariable i acabada amb -s) però els parlants solen utilitzar la segona.

    Així, no és recomanable dir:

    Hi havia *masses homes /Vaig conèixer *forces noies / Ja tinc *prous diners

    Sinó que s’ha de dir:

    Hi havia massa homes /Vaig conèixer força noies /Ja tinc prou diners / No hi ha gaire/gaires inscrits a la sortida.

    Tornant al començament de l’apunt, en una de les darreres actualitzacions del DIEC, l’adjectiu femení bastanta va ser incorporat al diccionari tant en contextos formals com informals. Tenim doncs la flexió completa: bastant/bastanta /bastants /bastantes.

    I ja us hem inflat prou el cap per avui!

     

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog