Arxiu per juliol, 2015

  • Qui perd la gana a l’estiu?

    gelat3

    Com que ja tenim l’agost a tocar, aprofitarem aquest últim apunt del Rubricatus per comentar algunes paraules de lèxic més que refrescants.

    El rei de l’estiu és, sens dubte, el gelat: n’hi ha de diferents gustos (millor que “sabors”), textures, com ara l’ametllat (almendrado). També tenen diferents formats: gelats de barra (helado de corte), gotets (vasito de helado), cucurutxos o cornets amb neula cònica, talls (cortes), polos… Als granissats i a les orxates ara s’hi sumen els smoothies (de l’anglès smooth, “suau”), que són uns purés de fruites per ser beguts molt freds, als qual es pot afegir els ingredients que vulguem: flocs de civada (copos de avena), iogurt o quefir, canyella, pols de xocolata… El Termcat encara no hi ha dit la seva, potser perquè d’aquí quatre dies ja no se’n parlarà, o perquè no són altra cosa que batuts cremosos i acolorits.

    Recordeu que dels *tropezones o *picatostes del gaspatxo i altres cremes fredes en diem bocinets, crostonets, trossets de pa o dauets… Si són fets a casa en diem casolans (caseros). I quant a menjar ràpid (fast food), un *burger ha estat sempre una hamburguesa o bistec rus; ara, com a contraposició s’ha estès la moda del menjar sense presses o de l’ecogastronomia (slow food) i és possible que també hàgiu vist furgonetes vintage -atrotinades però amb encant- o caravanes i camionetes amb cuina sobre rodes que participen en mercats de menjar de carrer o street food. Com veieu, la panxa, en una versió o una altra, sempre tira.

    Bones vacances i bon profit!

    Article complet

  • Tots som botiguers!

    Mongetes escapçades

    Mongetes escapçades

    Refermar ve del verb fermar (lligar alguna cosa perquè no se’n pugui desprendre, que quedi ben forta) i vol dir fer més ferma alguna cosa, fer-la més forta, més estable, consolidar-la. Es refermen els llaços d’amistat i els principis ideològics. I també es pot aplicar en casos com la pluja o el vent refermava (en castellà en diríem arreciaba). Ara bé, refermar també vol dir ratificar, confirmar alguna idea, significat en què coincideix amb el verb reafirmar, afirmar novament, insistir-hi, que té a favor seu la coincidència amb el castellà. I aquí ja hem begut oli.

    A poc a poc refermar s’ha convertit en reafirmar en tots els usos. I un compromís ─la fidelitat, per exemple─ no es reafirma, sinó que es referma a còpia de temps.

    Aquest fenomen, bandejar un verb perquè n’hi ha un altre amb un significat semblant (o igual en alguna de les accepcions) que coincideix amb el de la llengua que fa de referent (entre nosaltres, el castellà) i que es farà servir per a tots els significats, suposa un empobriment lèxic que no ens podem permetre. Buscar sempre l’equivalència; és a dir, aplicar la llei del mínim esforç, vol dir a la pràctica arraconar el que fa de cada llengua un sistema comunicatiu particular i diferenciat.

    Així, ja no intentem revifar sinó fer reviure una planta malalta; cap nen ja no fa bondat sinó que ara la canalla sempre es porta bé, i a la cuina ningú no escapça espàrrecs mentre que tothom els talla. Certament ─i no només per la globalització del mercat─, aviat no quedaran botiguers sinó només venedors!

    Article complet

  • Ajuda correcta

    La informem que aquesta conversa pot ser enregistrada

    La informem que aquesta conversa pot ser enregistrada

    La seqüència és la següent:

    Truques a qualsevol empresa de serveis (telefonia, subministrament elèctric, d’aigua…) i un contestador automàtic (per què sempre femení?) et diu que la conversa pot ser enregistrada i que disposes de no sé quantes opcions numèriques per picar segons el motiu de la teva trucada. Cinc minuts més tard, després de prémer tres botons i sentir Haydn, Madonna i Elton John, si tens sort, se’t farà saber que si vols que t’atenguin en català has de picar 2. Respires, te n’estàs sortint. Piques… “Bona tarda, empresa X, Laura Gonzàlez , en què *li puc ajudar?”

    Catacrooooooc!, si amb aquesta salutació pretenien donar-nos confiança, malament rai! Decebedor començament, perquè en català ajudem un client o una clienta; és a dir, ajudar és un verb transitiu (amb objecte directe, doncs), que pot ser masculí: ajudar un client/el puc ajudar/puc ajudar-lo?, o femení: ajudar una clienta/la puc ajudar/puc ajudar-la?

    Català i castellà tenen dos sistemes pronominals força diferents. L’adopció de les formes castellanes ─estil traducció automàtica, ¿puedo ayudar-le (en aquest cas, en castellà, hi ha la discussió entre le/lo-la)? puc *ajudar-li?─  crea un malestar considerable als parlants, perquè desfigura la sintaxi i en ocasions la comprensió de la frase. Si abans parlàvem de la popularització del plural de *li-lis, ara ja sentim el li en casos totalment impropis: li mai no substitueix un objecte directe!

    Per tant, ajudar-lo/-la, informar-lo/-la, atendre’l/-la, servir-lo/-la

    Esperem haver-vos ajudat de debò!

    Article complet

  • Ja esteu de vacances? Mig mig…

    clics

    Playmobils en plena edat mitjana

    Abans de començar vacances hi ha munt de feines que s’han d’acabar i estan a mig fer (no pas *a mitges). Avui parlarem d’aquest adjectiu i d’altres formes derivades i veureu la feina que se us gira!

    L’adjectiu mitjà-mitjans/mitjana-mitjanes es refereix al punt intermedi d’una gradació. Així parlem del lector mitjà, del punt mitjà, de mitjà termini o de classe mitjana i talla mitjana, per anomenar el lector, el punt, el moment,  l’estrat social o la talla intermèdia entre dues altres, que en serien els extrems.

    Mitjà també és un substantiu per anomenar els recursos necessaris dur a terme una cosa i els instruments de comunicació (mitjans econòmics, mitjans orals i escrits…).

    Mitjana és una paraula polisèmica que tant es refereix a un terme estadístic (no pas *promig), com a un tall de carn o a l’element físic que separa les dues calçades d’una autovia.

    I passem ara a l’adjectiu mig-mitjos/mitja-mitges per significar la meitat d’una part. Mitja dotzena són sis ous, o dues hores i mitja són 150 minuts. Sobretot, en català no comptem les hores amb meitats d’una hora, és a dir les vuit (hores) i *mitja (hora) més, sinó que ens hi referim comptant els quarts que anem sumant fins arribar a les hores tocades: dos quarts de nou (tal com encara fan les campanes de les esglésies).

    Quant al títol de l’apunt, l’expressió mig mig vol dir si fa no fa, no del tot.

    I si en voleu saber més, al CNL tenim cursos de nivell Intermedi (no pas *Intermig) i Superior de català. Apunteu-vos-hi!

     

    Article complet

  • Quina calor!

     

    blanesEl mot calor, tot i la popularització recent de “el caloret”, té gènere femení! Altres mots que en català i castellà tenen gèneres diferents són la suor, la dent, la pols, les postres (f pl), la resplendor, una anàlisiun avantatge, el llum (aparell), etc.

    Però tornem on érem: a la calor. Per no socarrimar-vos de valent, a la platja és del tot imprescindible el para-sol o ombrel·la i una untada generosa de crema solar (alerta que no es converteixi en una empastifada greixosa!). La gandula (tumbona, hamaca), l’estoreta (esterilla), el pareo pengim-penjam, les xancletes de retaló, els braçals (manguitos) de la canalla, el matalàs inflable, la planxa de surf per planar damunt les ones, i la resta d’accessoris plàstics per als més menuts ─galledeta, rasclets, motllos…─ convertiran l’estada a la platja en un merescut relax!

    I si sou prou afortunats per marxar de viatge, teniu a l’abast el Lèxic del transport turístic, amb les formes normalitzades de termes com ara enlairament (take off, despegue), sobrereserva (overbooking, sobrecontratación) o targeta d’embarcament (boarding cardtarjeta de embarque,).

    Bon estiu!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog