Arxiu per abril, 2018

  • Obesos

    Que no home, no, que no estàs gras, només una mica replè!

     

    Abans d’algú que no s’amoïnava per res, li agradava menjar i era fartaner es deia que era un panxacontent, que era de vida. Però és clar, si t’agrada no estar-te de res has de cremar; altrament, ja sabem què passa.

    Avui sembla que si ens diuen *gordis és que ens estimen i en canvi si ens diuen *fatis, potser no ens ho prenem tan bé. Però més aviat és que els recursos expressius en català magregen. Contràriament al que sol passar-nos amb l’edat, el català col·loquial com més va més s’aprima. Vigilem que no es quedi com un secall o sec com un os!

    I tot perquè ens han proposat de parlar de l’operació biquini —que amb més senderi podríem anomenar calça curta, sacsons fora o rajola de xocolata, perquè no és exclusiva de qui porta aquesta mena de banyador. I res d’atabalar-vos, si la roba no us va prou bé/afavoreix/cau bé (*senta bé), hi ha més talles!

    D’algú que s’ha engreixat o  llueix ufanós direm que és gras, grassó o grassonet, rodonet o rodanxó, rabassut, molsut, panxut, panxarrut (qui no ha topat mai amb una panxota cervesera!), amb malucs i cuixes amples, amb el cul gros, amb una bona pitrera o pitram o simplement mamellut (que de tot hi ha…) o mamelluda. I la cara? cara-rodona, com un pa de ral, cara de lluna, galtaplena, etc.

    De la diferència entre gros i gran en podríem fer més d’un Rubricatus. Avui, però, només us volem recordar dues locucions: fer els ulls grossos (*la vista gorda), que vol dir deixar passar alguna malifeta com si no l’haguéssim vista, i fer-ne una de grossa; és a dir fer un bon disbarat, d’aquells que no sabem com ens en sortirem.

    Per acabar, una mica més de teca que si us deixem ben tips, agafareu el règim (no cal dir dieta a tort i a dret) amb més ganes: sabeu que un dels grups de música en català amb més èxit són Obeses?, us en deixem la discografia perquè els conegueu!

     

    Article complet

  • Per Sant Jordi, fem de les paraules regals

     

    I parlant de paraules i llengües… el català pertany a la família indoeuropea, que inclou les principals llengües d’Europa i Àsia: eslaves, germàniques, indoiràniques, itàliques (d’on provenen les llengües romàniques, com ara el català), el grec, l’armeni o l’albanès. Però ens quedaríem astorats de veure la quantitat de famílies lingüístiques diferents que hi ha! La diversitat lingüística és potser la principal riquesa de la humanitat i cal conèixer-la i protegir-la. D’aquí la importància de la feina dels traductors, que ens posen a l’abast autors i llengües que no ens hauríem plantejat mai de llegir: el coreà, el finès, el turc… Tot i la brama traduttore, traditore; és a dir, traductor, traïdor, en el sentit que els traductors fan i desfan com volen, us heu parat mai a pensar com deu costar traslladar un text literari a la llengua d’una altra cultura? Quant als formats tradicionals ─narracions, contes, novel·les, poemes, assajos, papers privats, biografies…─, ara s’hi suma el còmic o els microrelats. N’hi ha per donar i per vendre.

    Per treure tot el suc a la lectura s’han posat en marxa tallers, fòrums a l’entorn d’un autor o un llibre, i cafès conversa, que són espais que fomenten el diàleg i la conversa, a partir d’una lectura perquè llegir, a banda de ser un exercici individual, ens permet compartir coneixements amb altres persones. Si voleu posar fil a l’agulla, sapigueu que a la Biblioteca Josep Janés fem un club de Lectura fàcil un cop al mes; la sessió vinent és dijous, 17 de maig, a les 16 h, per comentar La crida del bosc, de Jack London.

    Abans d’acomiadar-nos, us volem proposar les recomanacions de Sant Jordi d’alguns mitjans, com ara Vilaweb, el diari Ara, o el Time out, a banda de la proposta literària fan les biblioteques de la ciutat.

    En versió original o traduïda, regaleu paraules. Bona diada de Sant Jordi!

    Article complet

  • Anna Barrachina dicta…

    Avui us volem proposar una activitat per a dimarts vinent a la tarda: que us arribeu al Barradas a participar en un dictat popular commemoratiu de l’Any Fabra.

    Que si ens hem begut l’enteniment? Que no us fa el pes fer dictats, que no us convenç, ni fa per vosaltres?  Que des que anàveu a estudi ─que deia la gent gran ─que no n’heu fet cap més? O més lleig encara, que us en refot, que us la bufa fer dictats? Que què n’hem de fer nosaltres si no sabeu escriure prou bé?

    Si feu faltes no hi fa res, això rai; no ens enfadem ni gota ni mica. L’ortografia, especialment, millora amb la pràctica. Som-hi, doncs, poseu-vos a prova en una activitat cultural, amenitzada amb música i amb premis i refrigeri per a tothom!

    I ara anem a pams i remirem el text:

    Quan anem a algun lloc en català ens hi arribem (no pas *ens hi acostem). Per exemple: m’arribaré al mercat a comprar quatre coses que em fan falta.

    Quan alguna cosa (no) està de moda o (no) ens agrada en cap cas diem que *(no) es porta. Ben cert que no és gaire comú anar pel món amb llapis i paper disfressat de caçador de paraules, però escriure bé sí que fa per nosaltres.

    Quan algú us toca el voraviu o allò que no sona, no cal dir-ne penjaments, ni armar sarau, ni muntar escàndols (res de *despotricar, ni fotre *bronques). Al capdavall, l’estira i arronsa sol acabar quan tots dos cedeixen.

    Deixeu-vos seduir! Sabem que dimarts vinent no teniu res a fer; us esperem el 17 d’abril, a l’Auditori Barradas, a les sis de la tarda. Podeu consultar-ne tota la informació al web.

    Sort!

    Article complet

  • Com prova la primavera?

                                                                                                                                            

    Més val que dimecres ens posem màniga curta!

    Aquests dies hem llegit una piulada que comenta que els meteoròlegs “s’han carregat” la primavera. Ni de bon tros creiem que és culpa dels homes del temps, però és ben veritat que la calor ha arribat de cop. En un tres i no res de les enfarinades del febrer hem passat a la calor preestiuenca i el canvi d’hora ho ha amanit regalant-nos més hores i més llum.

    Vivim un procés d’augment de les temperatures, val més que/més val que ho tinguem clar.

    Fixem-nos que en català, l’expressió fixada per dir que una cosa és preferible o convenient és valer més. Per exemple:

    Val més que ens anem fent a la idea que tenim sis mesos d’estiu!  

    La construcció *més et val/*més us val/*ja li val/*més li val fer-me cas ─amb el pronom feble que correspongui enmig─  és un calc de la forma castellana, más te vale/más os vale/ya le vale/más le vale hacerme caso. És a dir, en català hem de dir: més val que em facis cas; pobre de tu, si no em fas cas; te’n guardaràs prou, de no fer-me cas; ja te’n cuidaràs prou, de desobeir-me.

    Per tant, *ja els hi val als homes del temps! *ja ens val tanta calor!, podria ser més val que (els homes del temps ens tornin la primavera), més val que ens anem calçant amb tanta calor, pobres de nosaltres, amb tanta calor!

    Piulades agressives?, val més que no en feu.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog