No tan sols de grafies viu la llengua
Partim avui de la lectura d’un article a Vilaweb de Pau Vila, “Corregir mata”, que ens planteja el paper que té la correcció ─nosaltres preferim dir-ne assessorament─, en una llengua com el català, maldant sempre per augmentar el nombre de parlants que la utilitzen amb normalitat.
Què és primer, la qualitat o la quantitat? Doncs per a nosaltres és indestriable. Tothom sap que si a cada bugada perdem un llençol ens quedarem sense roba.
Per al ciutadà corrent el principal motiu a l’hora de fer un curs de català és millorar l’ortografia –la maleïda ortografia de les esses, les vocals àtones i els accents oberts!– i escombrar alguns barbarismes d’aquells que fan vergonya (les mil i una llistes de barbarismes per eradicar), però el principal perill del català i de qualsevol llengua no són els buenus o valens o bones que tothom diu, sinó l’estructura (la sintaxi dels pronoms, el *vostès estan aquí pel sou aquí), la fonètica (la neutralització, els enllaços*amell per ambell) i l’adequació al registre, que fa que la vitalitat de la llengua col·loquial pengi d’un fil.
Els idiomes s’aprenen per imitació i immersió en una societat que parla aquesta llengua de manera majoritària, cosa que no sempre és possible a la nostra ciutat. Aleshores, oi que una crossa correctiva puntual, una genollera posada a desgrat no ens resoldrà el mal de genoll? Al contrari, potser fa que, avorrits, deixem de voler caminar. A còpia de corregir perquè us ben assegurem que els correctors/assessors no deixarem mai de tenir feina─ es reforça la impressió que el català és un idioma enrevessat i els parlants dubten constantment: està ben dit se m’ocorre en català, és que com que en castellà es diu igual..!
La llengua és un corpus flexible però fràgil, i la sintaxi i la fonètica n’estan desdibuixant els trets característics. Parlar-la més i millor, es l’única solució possible! Us convidem a conèixer el que us pot oferir el SAL adreçant-vos a lh.assessorament@cpnl.cat