Arxiu per febrer, 2021

  • Quina xerrera!

    L’article d’avui coincideix amb la setmana que celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna, la llengua de la primera socialització, la que aprenem a casa quan som petits. 

    Reivindicar aquest dia és apostar per la diversitat lingüística i multicultural dels pobles i la importància de conservar i fomentar l’aprenentatge de totes les llengües, especialment les que no tenen prou suport i són menystingudes als territoris on es parlen. 

    Parlar és el moll de l’os. Com més es parla una llengua més possibilitats té de sortir-se’n. I en totes les llengües, d’aquest acte que ens fa humans, en diem de moltes maneres: xerrar, enraonar, conversar, dialogar, garlar, fer-la petar...

    I depenent de si girem rodó o no, doncs desbarrar, dir-les de l’alçada d’un campanar, pixar fora de test, embarbollar-se o empatollar-se, desguitarrar o dir disbaratsparlar pels descosits, xerrar per les butxaques, etc. I a l’altre costat, si som de poques paraules, quedar-se mut, no piular, no obrir la boca, no badar boca 

    Per parlar amb veu molt forta, escridassar-se, cridar o esgargamellar-se, i amb un fil de veu, remugar o parlar entre dents, xiuxiuejar o parlar a cau d’orella. Per alliçonar, exclamar-se, arengar, perorar, sermonejar o contradir i, amb malvolença i exabruptes, maldir o malparlar, parlar gras o parlar gruixut. Alhora, quan dos no s’entenen diem que no es parlen i si, en canvi, ens convé que algú parli, li donem corda o li seguim la veta. 

    Al capdavall, parlar per entendre’ns, encara que sigui xampurrejant tantes llengües com puguem! 

    Article complet

  • Més matisos, més paraules

    Escrostonar, esborrar, estovar, esfullar, esbullar, encartonar, enlluernar, emprovar, empolsinar, emmalaltir, endinsar, enjardinar, entaforar…, què tenen en comú tots aquests verbs? Doncs que són formats per l’addició d’un afix ─prefix, perquè va davant─ , en aquest cas en(em)-/es-, a una base lèxica ja existent.

    En el mecanisme de derivació, els afixos derivatius creen un mot nou, com en els exemples, i els afixos flexius expressen alguna categoria gramatical (gènere, nombre, conjugació verbal), així de crostó/crostons/escrostonar. Els primers són els més interessants perquè enriqueixen (de ric!) el corpus de la llengua, formen camps lèxics complexos i són un magnífic recurs creatiu. Si el prefix en-(em-)/es-serveix per indicar el procés d’una acció o el canvi d’estat (estovar-se), altres prefixos molt productius són de-/des- que indica inversió del significat (desvestir-se, desordenar) o re- que indica repetició o intensitat (reinventar-se, refermar).

    Els prefixos aporten al nou mot un significat que matisa el de la base lèxica. Hi ha prefixos que canvien la categoria del mot al qual s’adjunten, com el prefix en-(em-)/es-que avantposat a un nom (crostó), un adjectiu (tou) o un adverbi (dins) forma verbs. Però n’hi ha que mantenen la mateix categoria gramatical, sec/resec (tots dos adjectius), baixar/abaixar (tots dos verbs), avi/besavi (tots dos noms). Us animem a enfilar-vos, a esvalotar-vos, a entrellucar i a despentinar-vos sempre que faci falta, perquè parlar creativament rejoveneix!

    Article complet

  • I visca la música!

    Neguitosos, encaboriats, enderiats? Feixuc això d’haver d’anar diumenge a votar? Menys escarafalls i ànims, que som a les envistes del Carnaval i de dies de disfresses, balls i ganes d’engegar-ho tot a rodar i passar-ho bé Que tot i les restriccions, escoltar música i ballar-la, segur que ho podem fer!  

    Per això, avui us proposem un nou recurs de música pensat especialment per a les persones que volen sentir música en català en totes les varietats dialectals─ i, de passada, aprendre’n i estendre’n l’ús en els àmbits informals 

    El CPNL ha creat un compte propi a Spotify, una de les plataformes de música més populars i gratuïta, amb 16 llistes i més de 850 cançons d’estils musicals tan diversos com el folk i la música tradicional, l’ska, el reggae, el punk, el hiphop o la música electrònica. També s’han configurat les llistes depenent dels nostres estats d’ànim, com ara si estem de relax, de festa o necessitem energia per fer dissabte!   

    I si teniu unes ganes boges de fer-vos-en seguidors o us fan falta paraules per enviar-ho tot a mar, aquí us n’escrivim unes quantes relacionades amb la disbauxa del Carnaval: anar pet, anar torrat, fer cagarel·la, fer befa, fer renou, fer eixordadissa, fer gresca, fer xivarri, ser un tronera… 

    Bon Carnaval, cràpules! 

     

    Article complet

  • Prokəfort!

    L’obertura de la vocal neutra en posició àtona té ja proporcions bíbliques. Cada cop es fa més difícil trobar algú que pronunciï amb normalitat les vocals neutres del català central. Per tot se sent *pero o *que [e], a l’estil castellà. No ens agrada la vocal neutra?

    Us recordem que aquest so, que en algunes varietats del català és ben viu i fins i tot pot ocupar la posició tònica −com ara en mallorquí−, és una vocal mitjana central i curta, que ha tendit a obrir-se ([ɐ] relaxada) per influència del castellà, que desconeix aquest so. De fet, en posició pretònica sovint cau, com ara a pr[ə], b[ə]renar o v[ə]ritat o en els enllaços fònics, com ara, quin[ə]or[ə]és? Falta mitj[ə]hora per plegar. Però ara, especialment a l’àrea metropolitana i d’aquí la referència a la hipèrbole bíblica, pràcticament es confon amb una a tònica [a], que és un dels trets que caracteritza el català xava, tal com anomenaven aquesta varietat fortament castellanitzada els llibres de sociolingüística.

    Per tant, recordeu-vos de mantenir aquest so, no només en la conjunció i pronom que [kə] −que si aconseguim això ja seria èpic−, sinó també sempre que una vocal a o e estigui en posició àtona!

     

     

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog