Arxiu de l'autor

  • Fem que aquest Rubricatus arribi als 100 m’agrades!

     

    Avui farem una mena de calaix de sastre de mots llegits o escoltats aquests últims dies. Començarem per la setmana dels barbuts, que es refereix als sants Pau ermità, Antoni abat, el més conegut, i Maur abat. L’anomenem així perquè en la iconografia tots tres personatges llueixen llargues barbes i perquè sol ser una de les més fredes de l’any. La paremiologia, o branca de la lingüística que ens parla dels proverbis o frases fetes, ens ho recorda: “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans”, “setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Quina gelor!, que diem quan fa tanta *rasca!

    Convivint amb el calendari tradicional, volten per l’ambient paraules referents a les xarxes socials, com ara les fake news i els fake account, que n’hauríem de dir notícies enganyoses i comptes falsos i també els bots, que són uns mecanismes automatitzats que executen una tasca específica, com ara retuitar/repiular alguns tuits/piulades sense que hi hagi ningú darrere, simplement per fer augmentar artificialment l’interès d’una notícia. Ja sabeu que dels likes n’hem de dir m’agrada, el mateix nom que rep la icona sobre la qual cliquem per a fer efectiu un m’agrada. Faci fred faci calor, una paraula *trending ─és a dir, del moment, de les que marca tendència─ és postureig, que es refereix a l’actitud de mostrar un comportament o uns gustos determinats, generalment a les xarxes, amb la intenció de fer-se veure.

    I així, entre posturejos, m’agrada falsos, notícies enganyoses i influenciadors (influencers), molt alerta amb les xarxes socials, que els millors amics són els que hi pots fer un beure en directe!

    Per acabar, ens ajudes que aquest apunt (post) arribi als 100 m’agrades?

    Article complet

  • Gener, el mes dels bons propòsits

     

    Què, nois, fem un cop de cap, enfilem l’agulla i posem a punt d’una vegada aquest català que tenim mig rovellat i més ara, que sabem que hi ha hagut canvis en l’ortografia?

    No s’hi val a dir “em *dona igual, ja fa masses anys que vaig deixar d’estudiar!” El tant me fa, m’és igual i no me’n sortiré respon a un model superat d’aprenentatge. Aprenem al llarg de tota la a vida; als CNL tenim l’experiència de persones grans que han començat a estudiar català ja jubilades i han publicat llibres i guanyat premis!

    Si no ens hi hem posat fins ara no és perquè no ens *doni temps (és a dir, perquè no tinguem temps), sinó que no ens sabem organitzar, de temps en trobarem si tenim prous ganes de fer alguna cosa, i millorar les nostres habilitats lingüístiques sempre és una satisfacció. No haureu de *currar molt, ni tan sols pencar gaire; només posar-hi interès. Què, dit i fet? Al CNL encara queden places per als cursos de gener a març.

    Gener, també, el mes de les noves incorporacions, com ara cassolada, un mot acabat de fer (i no pas *recent fet!)  que ha estat votat com el neologisme de l’any 2017. Aquesta paraula ja figura en el Diccionari de la llengua catalana en el sentit de menjar que s’ha cuinat d’un cop en una cassola, i ara s’hi podria afegir l’accepció de protesta col·lectiva en la qual es fa soroll amb cassoles, si l’Institut d’Estudis Catalans ho considera oportú.

    Comencem l’any fent bullir l’olla, doncs!

    Article complet

  • Bon Nadau

    Quan arriben aquests dies solem acomiadar l’any amb un Rubricatus nadalenc, que recull les interferències lèxiques relacionades amb aquestes festes. Així, avui a banda de recordar-vos que Nadal és sempre Nadal ─en singular i generalment sense article─ que el torró és de crema cremada o de rovell d’ou ─i no pas de *yema!─, que farem cagar el tió o farem el cagatió ─però de cap manera *cagarem tions o cagations─, que allò que mengem són 12 grans de raïms ─no *dotze raïms─ , que el cotilló és el conjunt de serpentines, confeti, barrets i espanta-sogres amb què celebrem la nit de Cap d’Any i  l’endemà, dia de Cap d’Any, n’afegim un de nou que és l’ús transitiu amb objecte directe de persona del verb felicitar; és a dir, felicitem alguna persona d’alguna cosa ─no és correcte utilitzar un complement directe que no sigui de persona! Per tant, no felicitem *el Nadal sinó que ens felicitem per Nadal o directament ens desitgem un bon Nadal.

    I per acabar la nostra felicitació en aranès, llengua pròpia i oficial de Catalunya:

    Bon Nadau e erós an nau!

    Article complet

  • La normalitat d’allò que no ho és

     

    Sembla que el capità Haddok n’està fins al capdamunt

    Avui volem parlar d’un tema d’actualitat, el de la normalització de la interferència lingüística. Consultant diverses entrevistes a mitjans, ens hem adonat fins a quin punt tendim a reproduir expressions col·loquials castellanes en català, tant en els registres orals com en els escrits.

    Ja sabem que aquestes locucions són interferències, sovint traduccions literals, però no fem l’esforç de buscar-ne d’equivalents. Les diem tal com  raja i en els textos escrits simplement les marquem ─en cursiva o entre cometes─ perquè el lector s’adoni que ja ho sabem, que això no és català, però que, ai las!, trobar-hi una solució genuïna i adequada és massa feina!

    Aquesta manera de fer demostra un desconeixement dels registres i recursos propis de cada llengua i, alhora, contribueix directament a l’empobriment del català i reforça alguns estereotips, que ens convindria a tots anar canviant.

    Feta la reflexió, us en presentem alguns exemples. Com diem en català expressions com ara: *liar-la parda, ficar-se en un *lio, haver-hi *bronca, *no pillar-ho, *currar-se els barris, salir por patas, pescar en río revuelto?

    Què us sembla: fotre un merder de por/fotre un mullader/muntar un cristo/enredar-ho tot/buscar brega; ficar-se en un embolic/en un enrenou/emmerdar-se; haver-hi sarau/raons/picabaralles/ser un desgavell; no pescar-ho/no entendre-ho/no entendre-s’hi; sortir a correcuita/de pressa i corrents/de pet/escaldat/a tota llet; pencar als barris/ser-hi/treballar-hi; ser un campi qui pugui/aprofitar-se’n/quan hi ha maror… peix en abundor!

    Ens en proposeu més?, voldríem recollir les vostres propostes!

    Article complet

  • Un mot per a cada cosa

     

    L’espai SUROpl, integrat al portal Llengua catalana, recull cartells temàtics de lèxic editats des de 1980 per la Direcció General de Política Lingüística o per altres entitats relacionades.

    Qui no recorda el cartell de fruites o el de pastissos, gràcies als quals molts hem après a dir alvocat o pasta fullada?

    Diuen que una imatge val més de mil paraules. Nosaltres hi afegim que la suma de la imatge i la paraula precisa ens diu molt de la capacitat expressiva d’una llengua, del seu estat de salut. I mireu si tenim recursos en català, que disposem de més de 200 cartells que recullen realitats tan diverses com la roba, el trànsit, l’electricitat, la comunicació o les papallones. Com es diuen els diferents atuells del terrissaire? Com s’anomenen les parts d’un castell o els estris de cuina que utilitza una bona xef?

    Aquests cartells formen part de la memòria de la política lingüística del nostre país i de tots els que hi hem participat d’alguna manera. Ara novament els tenim disponibles, en línia, i a l’abast de tothom. Us animem que els consulteu lliurement i en feu ús a l’aula i en activitats de foment de l’ús de la llengua.

    Recordeu: un mot per a cada cosa!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog