Arxiu de l'autor

  • Una estona a peu i una altra caminant

    I vosaltres, ho feu drets o asseguts?

    Aquests dies de mobilitzacions al carrer, tots ens hem exclamat en algun moment del fet d’estar tantes hores *de peu. La canalla sempre es pot enfilar a l’espatlla d’un adult o al pedrís d’un muret, els grans són prou previsors per portar una cadireta plegable però, i la resta? Nosaltres només us podem alleugerir lingüísticament: en català diem que fa massa estona que estem drets.

     

    En situacions molt formals podem utilitzar l’adverbi dempeus (en pie, de pie, en castellà), propi de registres formals, com ara en una celebració: Quan arribà la presidenta, tothom es posà dempeus, i que també s’ha adoptat en molts termes de l’àmbit de l’esport per traduir l’standing anglès, com ara lluita dempeus o posició dempeus (posición de firmes), però que és inadequat en un registre col·loquial, en què la forma més usual és l’adjectiu dret/a. Per exemple: Amb aquells talons ja no podia aguantar més estona dreta.

    I ja que avui ens hem fixat en aquesta part del cos tan útil com menystinguda, us enfilem més expressions perquè vegeu com són d’importants els peus: anar a peu coix, fer peu dins l’aigua, viure a peu pla, fer una cosa/pensar amb els peusno tenir ni cap ni peus una idea, ficar-se de peus a la galleda, anar amb peus de plom, ser més vell que l‘anar a peu, saber de quin peu calça (*saber com les gasta), estar a peu d’obra o al peu del canó, rebre cops o puntades de peu, donar peu o ocasió al canvi, etc.

     

    Article complet

  • Tardor al plat

    Comença la tardor i cal canviar la carta i els menús. Què us sembla una crema de carabassa de primer, un arròs a la cassola amb bolets de segon i magranes en almívar de postres? Ja n’estem farts d’amanidetes!

    A l’hora de designar el nom dels plats hem de tenir en compte si estem parlant de l’ingredient que acompanya el menjar principal (carn amb bolets, ànec amb taronja, perdiu amb porto, entrecot amb rocafort, conill amb samfaina, peres amb vi) o del mètode de cocció i estil del plat (a la cassola, al vapor, al gust, a la juliana, a la brasa, al caliu, a la basca, a la meunière). Quan es parla de conserves, la preposició en és adequada per fer referència al procediment amb què s’ha preparat un producte (en conserva, en escabetx); en canvi, si es fa referència a l’ingredient amb què es conserva un determinat aliment, tant es pot utilitzar en com amb (sardines en oli/amb oli).

    Amb el canvi de temps, els celoberts tornen a suggerir-nos olors; fan olor de rostit, de sofregit, olor de guisat, de canyella, de llorer… Quin bé de déu! Ni en el pitjor dels socarrims, però, direm que *oloren o fan olor *a cremat.

    Quant a la fonètica, es recomana pronunciar la b de la preposició amb davant d’una paraula començada per vocal o h. Així, ambòli, ambespàrreks, ambérbes. Mentre que en la resta de casos, la b de la preposició amb és muda, amtomàket.

    Recordeu que el Servei d’Assessorament us ofereix recursos lingüístics perquè pugueu redactar les vostres cartes i menús amb correcció i us les revisa gratuïtament. Bon profit!

    Article complet

  • I nosaltres, som de llevar-nos d’hora o tard?

     

    En el nostre món de la immediatesa, les expressions temporals són constants i no sempre les utilitzem bé. Avui consultarem la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC, per sortir de l’atzucac previsible si som dels que acostumem a fer tard. Com ho podem resoldre?, aviat ho veurem! Per exemple, si  fem tard *tots els dies, amb valor de freqüència, d’ara en endavant direm que fem tard cada dia. Si som dels que no hi ha manera de llevar-nos *aviat, ara direm que ens és impossible llevar-nos d’hora, i si som dels que farem alguna cosa *en breus, direm que la farem tot seguit o de seguida. Quin canvi!

    Vegem-ho:

    Aviat és un adverbi  que significa al cap de poc temps, d’aquí a poc temps, passat poc temps, sense referència al moment que som i que també s’usa en el sentit d’abans del temps establert o normal. “Aviat començarem els cursos”, “Enguany la inscripció ha estat més aviat que altres anys.” Recordeu, també, les expressions al més aviat possible, com més aviat millor, com abans millor, tan aviat com pugui, per substituir  el conegut  *lo abans possible.

    D’hora és una locució adverbial que vol dir a una hora relativament poc avançada. “Sol dinar d’hora, a quarts de dues”, però “aviat dinarem, quan arribi el teu germà, a quarts de quatre!” Coneixeu la cançó de Lluís Llach “Escriu-me aviat”?, el títol vol dir que no fem esperar la nostra carta gaire temps, que ens enyoren, i no pas que ens hàgim de despertar a trenc d’alba per escriure-la.

    Si en voleu més exemples:

    Els alumnes es cansen aviat i cal canviar d’activitats constantment.

    Aviat tindrem cadires noves. (Eps, que això és ben cert, podeu venir a comprovar-ho.)

    Els cursos comencen més aviat que mai, al setembre, i el meu curs és ben d’hora al matí.

    Si seguim aquests exemples potser algun dia arribarem a la cita un quart abans, arribarem d’hora!

    Per acabar recordeu que, com va dir Pep Guardiola: “si ens aixequem ben d’hora i penquem, … aquest és un país imparable.” I això val per a cadascú de nosaltres!

    Bon inici de curs!

    Article complet

  • Tancat per vacances

    Ben aviat toquem el dos… El “Tancat per vacances” és d’aquells rètols que més ens agrada d’escriure i menys de llegir. Perquè… on trobem  ara un sabater que ens apariï mitges soles? I qui sap d’un lampista que ens arregli la fuita de la cisterna? Xamba si en trobem un!

    L’agost és mal mes perquè se’ns espatllin coses, però també és el moment d’intentar arreglar-les nosaltres mateixos. O ara que tenim temps ens adonem que això són figues d’un altre paner? Que amb aquesta canícula on vas a parar? Falta de temps o temps per fer l’orni? Siguem eixerits, amb una mica de mà esquerra, podem engrescar la família perquè ens doni un cop de mà. El treball col·laboratiu sempre és més agraït, oi?

     Som-hi? Ens hi posem? La xarxa és plena de tutorials que ens explicaran fil per randa com envernissar cadires, donar una pintada al menjador de casa, muntar aquell ventilador que ens va tocar amb punts estrella o collar el prestatge que cau. I és clar, feta la feina encara tindrà més bon gust, per evitar la solellada, jeure sota l’ombrel·la prop del mar i fer-la petar. Hi ha temps per a tot.

    Molt bones vacances!

    Article complet

  • La subtil diferència entre ser subdirectora o ser sub-directora general!

     

     

    Els mots catalans formats per prefixació o composició s’escriuen generalment junts

            Compostos: trencaclosques, sordmut, rodamon

            Amb prefixos: preinscripció, exmarit, socioeconòmic

     

    Ara bé… posem guionet

    Compostos

    • Si darrere vocal el segon element comença amb -r, -s, -x: penja-robes, para-sol, escura-xemeneies
    • Si el primer porta accent gràfic: déu-n’hi-do, ciència-ficció, mà-llarg
    • Si el primer és punt cardinal: sud-africà, nord-oest
    • Si són recursos expressius: xup-xup, baliga-balaga, pengim-penjam

    Amb prefixos

    • Si el prefix qualifica un conjunt amb sentit unitari: pro-drets humans, vice-primer ministre, ex-alts càrrecs
    • Si el mot NO fa de prefix (en resulta una unitat de significació): l’art no-figuratiu, la no-violència, el no-res

    * Quan el NO fa d’adverbi, tal com el SÍ, és un mot a banda: persones no fumadores

    I recorda la regla del D-U-C per escriure els numerals i els mots abans-d’ahir, a correcuita i adeu-siau!

     

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog