Arxiu de l'autor

  • I visca la música!

    Neguitosos, encaboriats, enderiats? Feixuc això d’haver d’anar diumenge a votar? Menys escarafalls i ànims, que som a les envistes del Carnaval i de dies de disfresses, balls i ganes d’engegar-ho tot a rodar i passar-ho bé.  Que tot i les restriccions, escoltar música i ballar-la, segur que ho podem fer!  

    Per això, avui us proposem un nou recurs de música pensat especialment per a les persones que volen sentir música en català ─en totes les varietats dialectals─ i, de passada, aprendre’n i estendre’n l’ús en els àmbits informals.  

    El CPNL ha creat un compte propi a Spotify, una de les plataformes de música més populars i gratuïta, amb 16 llistes i més de 850 cançons d’estils musicals tan diversos com el folk i la música tradicional, l’ska, el reggae, el punk, el hip–hop o la música electrònica. També s’han configurat les llistes depenent dels nostres estats d’ànim, com ara si estem de relax, de festa o necessitem energia per fer dissabte!   

    I si teniu unes ganes boges de fer-vos-en seguidors o us fan falta paraules per enviar-ho tot a mar, aquí us n’escrivim unes quantes relacionades amb la disbauxa del Carnaval: anar pet, anar torrat, fer cagarel·la, fer befa, fer renou, fer eixordadissa, fer gresca, fer xivarri, ser un tronera… 

    Bon Carnaval, cràpules! 

     

    Article complet

  • Prokəfort!

    L’obertura de la vocal neutra en posició àtona té ja proporcions bíbliques. Cada cop es fa més difícil trobar algú que pronunciï amb normalitat les vocals neutres del català central. Per tot se sent *pero o *que [e], a l’estil castellà. No ens agrada la vocal neutra?

    Us recordem que aquest so, que en algunes varietats del català és ben viu i fins i tot pot ocupar la posició tònica −com ara en mallorquí−, és una vocal mitjana central i curta, que ha tendit a obrir-se ([ɐ] relaxada) per influència del castellà, que desconeix aquest so. De fet, en posició pretònica sovint cau, com ara a pr[ə]rò, b[ə]renar o v[ə]ritat o en els enllaços fònics, com ara, quin[ə]or[ə]és? Falta mitj[ə]hora per plegar. Però ara, especialment a l’àrea metropolitana i d’aquí la referència a la hipèrbole bíblica, pràcticament es confon amb una a tònica [a], que és un dels trets que caracteritza el català xava, tal com anomenaven aquesta varietat fortament castellanitzada els llibres de sociolingüística.

    Per tant, recordeu-vos de mantenir aquest so, no només en la conjunció i pronom que [kə] −que si aconseguim això ja seria èpic−, sinó també sempre que una vocal a o e estigui en posició àtona!

     

     

    Article complet

  • Encara que el temps no acompanyi, ens hem de cuidar!

    Quinta pinta de desmenjats que fem! Amb això que no sortim, ni al mirall no fem cas. Una proposta: anem a la perruqueria?

    A qui no li agrada seure al rentacaps i deixar que facin? Tradicionalment les formes que expressen el resultat d’accions —rentar/aclarir/esbandir/tallar /assecar els cabells— s’expressen amb la forma femenina del participi. Una rentada de cabells, una bona esbandida, una tallada de biaix o a repèl, una pentinada amb clenxa, una cabellera curta (mitja *melena), etc.

    Amb l’edat els cabells se’ns tornen blancs o cendrosos però ni ens surten *canes ni estem *canosos. Podem tenyir-nos alguns blens d’un color més clar —allò de fer-nos *mechas— i així anar passant fins a deixar-nos-els naturals.

    De cabelleres (*melena) n’hi ha que cobreixen el clatell i les espatlles i n’hi ha que arriben a mitja esquena. Hi ha qui té els cabells greixosos, ressecs o trencadissos d’anys de tint. Llisos o estarrufats i cardats. Rinxolats i arrissats, escabellats, esvalotats o esbullats quan hi juga el vent.

    I les mans, què és aquest voltadits? No et fa mal aquesta inflor als capcirons —el cap dels dits, en contraposició a la part tova o tou dels dits—? Brillo, brillo, anem a l’esteticista ara mateix!

    Article complet

  • D’avui en vuit i en vuit…

    Ja vam comentar en un altre Rubricatus que érem a l’època del demanar hora, de reservar plaça i d’anar passant. També són dies d’ajornar i retardar. Avui donarem un cop d’ull a algunes formes que tot i que denunciades des dels primers manuals de barbarismes, lluny de recular, no hi ha manera de fer fora. Persistents com el virus.

    Ens referim a les paparres *aplaçar (les eleccions, les vaccinacions, els pagaments…) i *atrassar/retrassar (els actes, els terminis, les trobades…). Tenim un desori tal de dates que esmorzem i dinem ajornaments, retards, posposicions, esperes, diferiments, allargaments, perllongaments, pròrrogues, trigues i sine die.

    De la forma *plaç/plaços per designar cadascun dels pagaments parcials d’una suma en diem terminis —pagarem el dentista a terminis—, també per referir-nos al temps assenyalat per a fer alguna cosa —el termini de matrícula és fins al 16 de gener; a mitjà termini hem de vaccinar un terç de la població.

    Depenent de la imminència amb què hem de resoldre un afer, parlem de curt, mitjà o llarg termini i no pas *a mig termini. Utilitzem l’adjectiu mig/mitja/mitjos/mitges per indicar la meitat d’alguna cosa: mitja temporada la farem a porta tancada, però a mitjà termini hi hem de permetre l’accés al públic; mig curs l’hem programat en línia, però a mitjà termini tornarem a fer classes presencials!

    Article complet

  • El 21 del XXI

    Aquest 21 del XXI sembla el de la cançó de l’enfadós, que la queixa, de tant sentir-la, enutja qui l’escolta.

    Amb els canvis, tot trontolla. Com ens sentim, ens espanta, ens enrabia, n’estem al marge? Avui us proposem algunes maneres de parlar-ne. Som-hi?

    Hi ha qui opta per fer-se el distret, el desentès o l’orni, fer com qui no ho sent —mira a una altra banda, que en diuen ara— o com qui veu ploure, que ves a saber si les coses s’arreglen soles no hi perdéssim massa temps. Encantats, enzes, sòmines o simplement barruts? Mascareta, i de bon grat.

    Hi ha qui hi fica la banya, s’hi entossudeix i se’n surt. Això és una murga però s’ha de ser pragmàtic! Mascareta?, n’ha fet el disseny, també!

    Hi ha qui està a punt de fer una trencadissa perquè l’han tret de polleguera. Murri i emprenyat treu foc pels queixals, s’enrabia, es revolta. Ai, si pogués conspirar ara que està tan de moda! Mascareta, jo?

    Al llarg dels mesos segur que hem tingut moments de tot! Ànims i endavant. I recordeu que una bona forma d’ocupar-nos i preparar-nos per als canvis és la formació, sempre.

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Vull fer un curs!


    Entrades recents


    Històric


    Núvol d’etiquetes

    abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

    Recursos

     


    Comentaris recents


    Blog