Arxiu de la categoria ‘Fraseologia’

  • Treballar i no fer vacances

     

    Un dels problemes que més preocupa la ciutadania de Catalunya és l’augment de la pobresa malgrat la reducció de les taxes de desocupació. És a dir que, tot i treballar, un bon nombre de treballadors catalans viuen en la precarietat. En aquest sentit s’han popularitzat els termes treballador/a pobre/a i el terme subocupació, que fa referència a la situació del treballador que ocupa un lloc de categoria inferior a la seva qualificació professional o bé que ha d’assumir unes condicions laborals pitjors a les que li correspondrien.

    Els especialistes distingeixen entre la pobresa absoluta, en què no és possible satisfer les necessitats bàsiques, i la pobresa relativa, pròpia d’un mercat laboral inestable, immediat i fugaç en què entres i surts ràpidament encadenant contractes. La primera té molts anys i desemboca en el sensellarisme. Els sensesostre o sensellar (homeless, sin techo) s’han convertit en paisatge urbà habitual i no disposen d’unes mínimes condicions d’habitatge per viure amb dignitat. A més, sovint pateixen malalties mentals, aïllament i exclusió social. La segona situació provoca indefensió i vulnerabilitat.

    Direu que de pobres n’hi ha hagut sempre i que el que ara és subjecte d’intervencions públiques abans era simplement la situació d’un gran gruix de població, i és cert, el refranyer va ple d’expressions referides a la pobresa/riquesa: ser un mort de gana, ser més pobre que les rates, ser un pobre de solemnitat, durar poc l’alegria a casa del pobre, (no) ser època de vaques grasses, (no) lligar els gossos amb llonganisses i sentències, com ara, no es pot ser pobre per cap diner o el pobre que s’ha fet ric, no coneix el vell amic.

    I tornant amb la terminologia, us apuntem més termes com ara llindar de pobresabretxa de pobresa o bossa de pobresa, que podeu consultar al Diccionari de serveis socials, amb gairebé 900 entrades. Altres recursos per deixondir-vos de la complaença estival són el  Lèxic de la crisi econòmica i el Vocabulari de la responsabilitat social, perquè la consciència no ha de fer mai vacances.

    Bon estiu!

    Article complet

  • De 0 a 99

    El 28 de maig és el Dia Internacional del Joc. Jugar és un dret universal, tal com recull l’article 31 de la Convenció dels drets dels infants, i és imprescindible per al desenvolupament i el benestar de les persones.

    ‘Jugar’ ve de la paraula llatina iocārī, que en llatí vulgar substituí el clàssic ludĕre, així com iŏcus va substituir lūdus, ‘joc’, i actualment té un significat ben ampli: divertir-se duent a terme activitats simbòliques, fer broma, practicar un esport, tenir el torn, apostar o arriscar-se, etc. Jugant jugant podem enllestir la feina sense adonar-nos-en; podem jugar net o jugar brut, jugar amb foc o jugar amb la salut, ser jugadors o ser juganers.

    Per a nosaltres, el joc és una eina per aprendre i créixer. Coneixeu la paraula ludificació? Aquest terme de l’àmbit de la pedagogia i la psicologia es refereix a les estratègies que fan servir la mecànica del joc en diferents contextos, per tal de millorar la implicació i els resultats dels participants (en l’aprenentatge, la gestió d’equips, la negociació, etc.) En castellà se’n diu gamificación, jueguización ludificación, i en anglès, gamification.

    Jugar en català, a banda, és important per garantir la salut de la llengua, perquè només allò que es fa de manera espontània i per plaer fa créixer!

    Si voleu seguir el Dia del Joc podeu buscar les etiquetes de Twitter: #itujuguescpnl + #diadeljoc o d’instagram #itujuguescpnl + #diadeljoc + #diainternacionaldeljoc + #internationaltabletopday.

    Per acabar, us facilitem l’enllaç del Diccionari del joc i les joguines, del Termcat, i del blog Ets i uts, del CNL d’Osona, perquè pugueu saber com es juga al marro o al joc d’escapada en viu.

    Que xaleu, us divertiu, us esplaieu i us esbargiu molt!

    Article complet

  • Anna Barrachina dicta…

    Avui us volem proposar una activitat per a dimarts vinent a la tarda: que us arribeu al Barradas a participar en un dictat popular commemoratiu de l’Any Fabra.

    Que si ens hem begut l’enteniment? Que no us fa el pes fer dictats, que no us convenç, ni fa per vosaltres?  Que des que anàveu a estudi ─que deia la gent gran ─que no n’heu fet cap més? O més lleig encara, que us en refot, que us la bufa fer dictats? Que què n’hem de fer nosaltres si no sabeu escriure prou bé?

    Si feu faltes no hi fa res, això rai; no ens enfadem ni gota ni mica. L’ortografia, especialment, millora amb la pràctica. Som-hi, doncs, poseu-vos a prova en una activitat cultural, amenitzada amb música i amb premis i refrigeri per a tothom!

    I ara anem a pams i remirem el text:

    Quan anem a algun lloc en català ens hi arribem (no pas *ens hi acostem). Per exemple: m’arribaré al mercat a comprar quatre coses que em fan falta.

    Quan alguna cosa (no) està de moda o (no) ens agrada en cap cas diem que *(no) es porta. Ben cert que no és gaire comú anar pel món amb llapis i paper disfressat de caçador de paraules, però escriure bé sí que fa per nosaltres.

    Quan algú us toca el voraviu o allò que no sona, no cal dir-ne penjaments, ni armar sarau, ni muntar escàndols (res de *despotricar, ni fotre *bronques). Al capdavall, l’estira i arronsa sol acabar quan tots dos cedeixen.

    Deixeu-vos seduir! Sabem que dimarts vinent no teniu res a fer; us esperem el 17 d’abril, a l’Auditori Barradas, a les sis de la tarda. Podeu consultar-ne tota la informació al web.

    Sort!

    Article complet

  • Com prova la primavera?

                                                                                                                                            

    Més val que dimecres ens posem màniga curta!

    Aquests dies hem llegit una piulada que comenta que els meteoròlegs “s’han carregat” la primavera. Ni de bon tros creiem que és culpa dels homes del temps, però és ben veritat que la calor ha arribat de cop. En un tres i no res de les enfarinades del febrer hem passat a la calor preestiuenca i el canvi d’hora ho ha amanit regalant-nos més hores i més llum.

    Vivim un procés d’augment de les temperatures, val més que/més val que ho tinguem clar.

    Fixem-nos que en català, l’expressió fixada per dir que una cosa és preferible o convenient és valer més. Per exemple:

    Val més que ens anem fent a la idea que tenim sis mesos d’estiu!  

    La construcció *més et val/*més us val/*ja li val/*més li val fer-me cas ─amb el pronom feble que correspongui enmig─  és un calc de la forma castellana, más te vale/más os vale/ya le vale/más le vale hacerme caso. És a dir, en català hem de dir: més val que em facis cas; pobre de tu, si no em fas cas; te’n guardaràs prou, de no fer-me cas; ja te’n cuidaràs prou, de desobeir-me.

    Per tant, *ja els hi val als homes del temps! *ja ens val tanta calor!, podria ser més val que (els homes del temps ens tornin la primavera), més val que ens anem calçant amb tanta calor, pobres de nosaltres, amb tanta calor!

    Piulades agressives?, val més que no en feu.

    Article complet

  • L’ha feta bona

     

    😯😧😳

    Sorpresa, contrarietat o disgust. Com ho expressem? La comunicació verbal és especialment efectiva per manifestar aquests sentiments, però els sapiens no ens sabem estar sense xerrar. Com ho diem?

    Quan algú ha fet un disbarat o ha ficat la pota, ja sigui perquè ha tibat massa la corda o perquè ha enviat a dida/pasturar la persona equivocada, exclamem que l’ha feta/dita grossa. Ara, aviam qui arregla el malentès!

    De les persones a qui res els sembla bé, que fan escarafalls i tot s’ho prenen a la valenta diem que en fan un gra massa. N’hi ha que s’empipen com una mona i n’hi ha que fan el ploricó fins a inflar-nos el cap; sense adonar-se’n afegeixen llenya al foc/atien el foc i el millor que podem fer és no donar-los corda ni seguir-los la veta. Però com compartim que ens n’ha passat una de molt grossa? Doncs tot i que ens sàpiga greu, no fent-ne un gran què, perquè tot i que a nosaltres ens sembla molt gros tampoc n’hi deu haver per tirar el barret al foc.

    I per parlar del col·lectiu dels que fugen d’estudi i van a la seva? Si no hi estem d’acord, en lloc de les interferències del castellà, *ja li val, *ja s’ho val que acompanyen un cop de cap ─ja t’ho deia jo que d’aquest no te’n refiïs─, hem de fer un déu n’hi do!, expressió polisèmica que tothom entén com vol. I prou discussions, que ja som al cap del carrer!

     

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog