Arxiu de la categoria ‘Fraseologia’

  • De seguida i com abans millor!

    Aviat seran quarts de dues… Menys per plegar!

    Us atendrem *en breus.  No… no és conya, no! Tots hem sentit comiats d’aquest estil, ja sigui a l’altre costat del telèfon per part d’una veu enregistrada com en una carta impossible.

    Tot i que la locució en breu surt al Diec amb el significat d’aquí a poc temps, i també les locucions en breus dies o en breus moments, la traducció d’En breve, les atenderemos. Manténganse a la espera, sempre quedarà millor dient: Us atendrem tan aviat com sigui possible. No pengeu, si us plau.

    La inèrcia a utilitzar la “plantilla” castellana per a tot fa que les frases sonin artificioses i sense gota de gràcia.

    Del segonet i el li puc atendre  ja en vam parlar en un altre Rubricatus. Esperem que alguna millora hi hagi hagut! Avui ens fixarem en altres marcadors temporals, com ara de tant en tant (i no pas *de tant en quant), d’avui per demà, d’avui en vuit (és a dir, el mateix dia però de la setmana següent), d’aquí a deu minuts (*en deu minuts), de cop i volta, de sobte (*de repent), a tres quarts de quinze (fora de temps, inapropiadament), en un tres i no res (en un moment, molt de pressa) de tard en tard (*de uvas a peras), d’una revolada (ràpidament, amb una estrebada), en un dir ai (en un instant), tot seguit (després)…

    I fins aquí aquest breu apunt!

    Article complet

  • Respecte al respecte

     

    Un ús força estès en les comunicacions formals escrites i orals, com ara intervencions en públic o debats, és la utilització de la crossa “al respecte”.

    L’expressió al respecte com a sinònima de respecte a això, sobre això, pel que fa a això no és correcta en català.

    Per exemple, no hem de dir o escriure No hi ha res a dir al respecte, sinó No hi ha res a dir respecte a això (o respecte d’això, o pel que fa a això, o sobre això).

    Sovint, però, la millor solució és eliminar l’expressió: No hi ha res més a dir. I és que no hi ha cap novetat al respecte vol dir, simplement, que no hi ha cap novetat.

    De vegades també podem recórrer al pronom hi: Personalment, no tinc res més a dir al respecte, ha de ser, Personalment, no hi tinc res més a dir.

    Tendim a engavanyar els textos més del necessari, perquè ens pensem que així en sabem més i… és tot el contrari!

    Evidentment el substantiu respecte por anar precedit de l’article, com ara a Treballem el respecte a l’aula o de la contracció al respecte en frases com: Al teu avi, no li faltis al respecte. També és correcte la locució respecte a (i no pas *amb respecte a) com a sinònim de quant a, pel que fa a, amb referència a, referit a. Respecte al que ens heu explicat, us hem de fer saber algunes novetats.

    Per tant, una cloenda de carta formal de l’estil Restem a la vostra disposició per mantenir una entrevista personal al respecte, ha de ser: Restem a la vostra disposició per mantenir una entrevista personal/per parlar-ne personalment.

    Així que ja ho sabeu, el respecte no passa per utilitzar la paraula a tort i a dret!

    Article complet

  • El millor del dinar és la taula

     

    pierrre-bonard-lesmorzar-1923

    Una taula ben parada a El dinar, de Pierre Bonard (1923)

    Avui volem comentar alguns significats del verb parar, un verb molt polifacètic amb usos tradicionals que seria bo de no perdre.

    En català es para taula per preparar-la amb tot allò necessari abans de seure-hi a dinar i també es para casa o es para botiga en el sentit d’enllestir-la, obrir-la, perquè s’hi pugui viure o prestar el servei.

    Quan volem que ens donin alguna cosa a canvi, parem la mà, i quan prestem atenció parem l’orella o parem esment. També parem la galta perquè ens hi facin un petó (o una bufetada!) i parem l’esquena quan acceptem un retret o una allisada, tot i que de vegades cal parar els peus als ganàpies!

     

    Parem una trampa per atrapar els animals i parem els cops per protegir-nos-en.

    Si volem saber de la residència d’algú que no para quiet, que és un no parar, li preguntem: “on pares, ara”? I és que hi ha gent que no para mai a casa…

    Article complet

  • Arribar a les mans, quin poc senderi!

     

     

     

     

    Cap amb seny

    Cap amb seny

    Avui volíem recuperar la paraula senderi que és la facultat de discernir i, de retruc, aportar altres paraules relacionades amb l’enteniment. Normalment l’utilitzem en frases negatives, exclamant-nos que algú no té senderi, que és un eixelebrat!

    Si busquem senderi al diccionari de sinònims d’Albert Jané, que trobem com a opció de cerca quan consultem el diccionari normatiu de l’IEC, veiem les propostes següents seny, magí, sensatesa, coneixement, capteniment, trellat o pesquis… i si ens referim al cap, closca, testa, calba, clepsa…

    Caparruda o cabuda és una persona tossuda i poc flexible, mentre que capsigrany, cap fluix, pallús, curt de gambals o curt d’enteniment s’aplica a una persona de poc seny i poc espavilada. Quan et preocupes et capfiques, passes ànsia i t’encaparres en alguna idea. No ho feu pas, que amoïnar-se no serveix de res!

    Frases fetes amb seny i amb cap també en tenim a cabassos, com ara quan diem que algú s’ha begut (o ha perdut) el seny (o l’enteniment), que vol dir que s’ha tornat boig, quan algú ha fet un cop de cap, que vol dir que finalment s’ha decidit, que és un cap de pardals, quan no toca de peus a terra, o tants caps tants barrets, per manifestar que no hi ha manera de posar-nos d’acord.

    Quant als cops al cap, mostres de poc senderi, en podem dir calbots, cleques, clatellots, castanyots, ventallots, bolets, mastegots o galetes. I també volem recordar-vos que els *punyetassos són cops de puny i que les manotades o plantofades, són cops donats amb la mà.

    I ara que ja ens hem esverat prou, silenci; que la ment necessita estones de repòs si volem que giri rodó.

    Article complet

  • No perdem el tren

    vagons2Si el dia passat ens lamentàvem del lèxic foraster que es feia lloc als vagons del tren carregat de…, amb aquest apunt de paraules i locucions podreu fer un canvi de peces i continuar jugant. Segur que les coneixeu!

    Al vagó de les locucions! anar a la seva (*anar a lo seu), anar a totes (anar a *per totes), tenir coll avall, saber-la llarga, ballar pel cap (*rondar pel cap), de cap i de nou (borrón y cuenta nueva), ficar la pota, haver-hi mala maror, a l‘engròs (*a lo gran), de pa sucat amb oli, a corre-cuita/a cremadent, sec com un os, alt com un sant pau, campi qui pugui, tenir-ne de sobra (*anar sobrat), a tot drap (*a sac), encara sort/encara gràcies/encara rai (*menys mal), muntar un ciri (*liarla), tocar els pebrots, ser faves comptades, frec a frec, sortir esperitat, picar-se els dits, a cau d’orella, i més/més de/i escaig (*i pico), de debò (*en sèrio)…

    Al vagó del lèxic! malgirbat/malforjat/engiponat/desmanegat (*desgarbat), mullader/sidral/merdé (*marron), passavolant, ous de pagès (*camperos), lletraferit, bocamoll (bocazas), totxo/ximple/tanoca (*lerdo), escadusser (*un de suelto), matusser (*cutre), pencar (*currar), riota (hazmereir), martingala (*chanchullo), tripijoc (*trapicheo), conya (*cachondeo), regalimar (*xorrejar), fallada (*fallo), cruiximents (*agujetas), revolt (*corba), esborrador (*borrador), murri (*pillo), menystenir (*ningunear)…

    Ras i curt, de lèxic i fraseologia en català n’hi ha per donar i per vendre. Tenim prou efectius per omplir a vessar els vagons de paraules; no perdem el tren!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog