Arxiu de la categoria ‘General’

  • La família, bé?

    Avui continuem parlant sobre els possessius amb quatre remarques interessants.

    Una és la posició del possessiu darrere d’alguns noms, quan la posició habitual sol ser davant, com ara en casa meva/casa teva/casa seva, etc., vinculat al lloc on ens estem o a l’habitatge familiar (la llar):

    • Casa nostra és casa vostra.
    • Vam anar a casa seva.
    • A casa meva som vegetarians (els de casa meva, la meva família)

    Però també podem usar casa sense possessiu, precedit de les preposicions a, de i, menys freqüentment, per, si pel context queda clar de qui és la casa de què es parla.

    • La meva àvia no surt de casa (és a dir, de casa seva)
    • Ves-te’n a casa que ja és tard (és a dir, a casa teva)

    La segona remarca és sobre l’adjectiu propi/pròpia que pot reforçar un possessiu o aparèixer fins i tot sense possessiu i que s’utilitza en contextos contrastius per eliminar ambigüitats:

    • Farem el nostre propi hortet.
    • L’Anna inclourà en el llibre poemes propis (diferent de: l’Anna inclourà en el llibre els seus poemes, que poden ser d’algú diferent de l’Anna)

    Ara bé, l’ús de propi/pròpia, molt estès, no és correcte en usos en què es pot substituir per mateix/a i que té un sentit merament emfàtic.

    • Els mateixos afectats (o els afectats mateixos) es van mobilitzar (i no pas, els *propis afectats es van mobilitzar).
    • El mateix autor (o l’autor mateix) va assistir a l’acte (i no pas, el *propi autor va assistir a l’acte).

    I per acabar, un apunt sobre els possessius àtons (sense determinant) que, encara que no són usats en tot el domini lingüístic, s’utilitzen sovint sobretot en relacions de parentiu. Com ara, mon pare/ton pare/son pare, i en femení, ma mare/ta mare/sa mare. I en plural, menys usual, mos cosins/tos cosins/sos cosins (o com en tortosí, mons/tons/sons), i en femení, mes cosines/tes cosines/ses cosines.

    Finalment, també s’utilitza en formes protocol·làries, com ara Ses Majestats els Reis d’Orient.

     

    Article complet

  • Nom i cognoms, si us plau?

     

    I si esborrem alguns possessius?

    Avui parlarem dels possessius tònics (precedits de l’article) que són els mots que presenten una relació de possessió o pertinença respecte a una persona gramatical. Els usem constantment, fins i tot en casos que no hi calen. Vegem-ho.

    Els noms que designen parts del cos no solen anar acompanyats de possessius, però poden demanar la presència d’un datiu en alguns casos. Així: 

    • No li veig la cara (i no pas, no veig la seva cara)
    • Em vaig posar la a la butxaca
    • Se’t tanquen els ulls. 

    També solen prescindir del possessiu els noms que designen objectes personals o activitats habituals, quan la relació possessiva ja és clara pel context.

    • Se m’ha fet tard, agafo l’abric i me’n vaig (i no pas, agafo el meu abric) 
    • El jardiner ja ha acabat la feina (i no pas, la seva feina)
    • On són les ulleres 

    Tot i que si volem remarcar que em refereixo a les meves ulleres en una casa on tothom en porta diré; on són les meves ulleres, aquestes són les teves! 

    En general els noms de parentiu s’expressen sense possessiu perquè la relació possessiva és clara. 

    • Què fa la família? Com es troben els pares?
    • Això, pregunta-l’hi al pare, jo no en sé res
    • S’estimen molt l’àvia 

    Com veiem, el possessiu és sobrer en molts casos: 

    • Nois, agafeu el llibre per la pàgina tres. (i no pas, agafeu el vostre llibre per la pàgina tres) 
    • Tenim moltes eines a l’abast (i no pas, al nostre abast) 
    • De l’Hospitalet, el que més m’agrada és la gent (i no pas, la seva gent). 

    Cal buscar alternatives a lús del possessiu, sovint amb un pronom feble, en frases com: 

    • Quantificats els danys, cal fer-ne la reparació/cal reparar-los (i no pas, fer la seva reparació). 
    • L’objectiu és conèixer l’aplicació i millorarne lús (i no pas, millorar el seu ús) 
    • Pel que fa als resultats, demà els publicarem (i no pas, demà, procedirem a la seva publicació).

    Així, ara que tot és demanar hora, digueu com us dieu i agafeu el torn, encara que us preguntin quin és el vostre nom i els vostres cognoms, i us diguin que agafeu el vostre torn 

    Article complet

  • Quina xerrera!

    L’article d’avui coincideix amb la setmana que celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna, la llengua de la primera socialització, la que aprenem a casa quan som petits. 

    Reivindicar aquest dia és apostar per la diversitat lingüística i multicultural dels pobles i la importància de conservar i fomentar l’aprenentatge de totes les llengües, especialment les que no tenen prou suport i són menystingudes als territoris on es parlen. 

    Parlar és el moll de l’os. Com més es parla una llengua més possibilitats té de sortir-se’n. I en totes les llengües, d’aquest acte que ens fa humans, en diem de moltes maneres: xerrar, enraonar, conversar, dialogar, garlar, fer-la petar...

    I depenent de si girem rodó o no, doncs desbarrar, dir-les de l’alçada d’un campanar, pixar fora de test, embarbollar-se o empatollar-se, desguitarrar o dir disbaratsparlar pels descosits, xerrar per les butxaques, etc. I a l’altre costat, si som de poques paraules, quedar-se mut, no piular, no obrir la boca, no badar boca 

    Per parlar amb veu molt forta, escridassar-se, cridar o esgargamellar-se, i amb un fil de veu, remugar o parlar entre dents, xiuxiuejar o parlar a cau d’orella. Per alliçonar, exclamar-se, arengar, perorar, sermonejar o contradir i, amb malvolença i exabruptes, maldir o malparlar, parlar gras o parlar gruixut. Alhora, quan dos no s’entenen diem que no es parlen i si, en canvi, ens convé que algú parli, li donem corda o li seguim la veta. 

    Al capdavall, parlar per entendre’ns, encara que sigui xampurrejant tantes llengües com puguem! 

    Article complet

  • I visca la música!

    Neguitosos, encaboriats, enderiats? Feixuc això d’haver d’anar diumenge a votar? Menys escarafalls i ànims, que som a les envistes del Carnaval i de dies de disfresses, balls i ganes d’engegar-ho tot a rodar i passar-ho bé Que tot i les restriccions, escoltar música i ballar-la, segur que ho podem fer!  

    Per això, avui us proposem un nou recurs de música pensat especialment per a les persones que volen sentir música en català en totes les varietats dialectals─ i, de passada, aprendre’n i estendre’n l’ús en els àmbits informals 

    El CPNL ha creat un compte propi a Spotify, una de les plataformes de música més populars i gratuïta, amb 16 llistes i més de 850 cançons d’estils musicals tan diversos com el folk i la música tradicional, l’ska, el reggae, el punk, el hiphop o la música electrònica. També s’han configurat les llistes depenent dels nostres estats d’ànim, com ara si estem de relax, de festa o necessitem energia per fer dissabte!   

    I si teniu unes ganes boges de fer-vos-en seguidors o us fan falta paraules per enviar-ho tot a mar, aquí us n’escrivim unes quantes relacionades amb la disbauxa del Carnaval: anar pet, anar torrat, fer cagarel·la, fer befa, fer renou, fer eixordadissa, fer gresca, fer xivarri, ser un tronera… 

    Bon Carnaval, cràpules! 

     

    Article complet

  • Encara que el temps no acompanyi, ens hem de cuidar!

    Quinta pinta de desmenjats que fem! Amb això que no sortim, ni al mirall no fem cas. Una proposta: anem a la perruqueria?

    A qui no li agrada seure al rentacaps i deixar que facin? Tradicionalment les formes que expressen el resultat d’accions —rentar/aclarir/esbandir/tallar /assecar els cabells— s’expressen amb la forma femenina del participi. Una rentada de cabells, una bona esbandida, una tallada de biaix o a repèl, una pentinada amb clenxa, una cabellera curta (mitja *melena), etc.

    Amb l’edat els cabells se’ns tornen blancs o cendrosos però ni ens surten *canes ni estem *canosos. Podem tenyir-nos alguns blens d’un color més clar —allò de fer-nos *mechas— i així anar passant fins a deixar-nos-els naturals.

    De cabelleres (*melena) n’hi ha que cobreixen el clatell i les espatlles i n’hi ha que arriben a mitja esquena. Hi ha qui té els cabells greixosos, ressecs o trencadissos d’anys de tint. Llisos o estarrufats i cardats. Rinxolats i arrissats, escabellats, esvalotats o esbullats quan hi juga el vent.

    I les mans, què és aquest voltadits? No et fa mal aquesta inflor als capcirons —el cap dels dits, en contraposició a la part tova o tou dels dits—? Brillo, brillo, anem a l’esteticista ara mateix!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog