Arxiu de la categoria ‘General’

  • Anna Barrachina dicta…

    Avui us volem proposar una activitat per a dimarts vinent a la tarda: que us arribeu al Barradas a participar en un dictat popular commemoratiu de l’Any Fabra.

    Que si ens hem begut l’enteniment? Que no us fa el pes fer dictats, que no us convenç, ni fa per vosaltres?  Que des que anàveu a estudi ─que deia la gent gran ─que no n’heu fet cap més? O més lleig encara, que us en refot, que us la bufa fer dictats? Que què n’hem de fer nosaltres si no sabeu escriure prou bé?

    Si feu faltes no hi fa res, això rai; no ens enfadem ni gota ni mica. L’ortografia, especialment, millora amb la pràctica. Som-hi, doncs, poseu-vos a prova en una activitat cultural, amenitzada amb música i amb premis i refrigeri per a tothom!

    I ara anem a pams i remirem el text:

    Quan anem a algun lloc en català ens hi arribem (no pas *ens hi acostem). Per exemple: m’arribaré al mercat a comprar quatre coses que em fan falta.

    Quan alguna cosa (no) està de moda o (no) ens agrada en cap cas diem que *(no) es porta. Ben cert que no és gaire comú anar pel món amb llapis i paper disfressat de caçador de paraules, però escriure bé sí que fa per nosaltres.

    Quan algú us toca el voraviu o allò que no sona, no cal dir-ne penjaments, ni armar sarau, ni muntar escàndols (res de *despotricar, ni fotre *bronques). Al capdavall, l’estira i arronsa sol acabar quan tots dos cedeixen.

    Deixeu-vos seduir! Sabem que dimarts vinent no teniu res a fer; us esperem el 17 d’abril, a l’Auditori Barradas, a les sis de la tarda. Podeu consultar-ne tota la informació al web.

    Sort!

    Article complet

  • I què tenim de menú, avui?

    Etiquetatge, instruccions, publicitat, documentació, factures, cartes i menús del restaurant, atenció oral… En català?

    Baixem al carrer, al bar del costat. No ens entendran si hi demanem un entrepà? De debò? Si no ho provem no ho sabrem mai i segurament ens n’emportarem una sorpresa, perquè segons les dades de l’últim cens lingüístic, el 91% dels habitats de l’Hospitalet entén el català. La majoria de la població nouvinguda pot resoldre perfectament la comunicació bàsica en un bar, botiga o restaurant encara que no tingui un coneixement prou fluid de català per respondre’ns-hi i, sens dubte, també són molts els joves veïns nouvinguts que han conegut les aules d’acollida a l’escola, a l’institut o als cursos de català del CNL.

    Treballem al bar, al bar del costat. No tenim la pissarra de preus i plats en català? Això rai, és ben fàcil d’arreglar. Només cal que consulteu algun dels múltiples diccionaris, vocabularis i lèxics de restauració disponibles a la xarxa o alguna plataforma, com ara Plats a la carta, que us proporciona menús ja fets que n’hi ha per llepar-se’n els dits. I si no les teniu totes, al Servei d’Assessorament us donem un cop de mà amb els vostres textos o publicitat (lh.assessorament@cpnl.cat).

    Els clients, arreu, valorem positivament que se’ns pugui atendre en la nostra llengua, ja que la disponibilitat lingüística no ha estat mai un inconvenient, sinó un punt a favor.

    Pe acabar, si us hem despertat el cuquet (no de la gana!) i voleu conèixer quins són els vostres drets i deures lingüístics, consulteu l’Oficina de Garanties Lingüístiques de la Direcció General de Política Lingüística. A banda, disposem d’un marc legal que regula tots aquests aspectes; segons la Llei del Codi de Consum de juliol de 2010, que estableix les relacions dels consumidors i usuaris amb les empreses i els establiments, tenim el dret de rebre tota aquesta informació en català (capítol VIII).

    Article complet

  • Una llengua per a tots els usos

     

    Autor: Carles Varela i Burch

    Funcionalitat, dialectes, normalització, etimologia, codificació, llengua nacional, avenç, projecte de modernitat, Primer Congrés Internacional de Llengua, recuperació, cohesió, descripció científica, llengües romàniques…

    Sabeu què suma tot això, oi?

    Doncs l’Any Fabra, en homenatge a un dels catalans més importants del segle XX i l’únic al qual hem obeït plenament.

    En aquest Rubricatus d’avui us volem fer saber que enguany se celebra el 150 aniversari del naixement de Pompeu Fabra (el 1868, a Gràcia, que aleshores encara era un municipi!), el 100 aniversari de la seva primera Gramàtica catalana (el 1918) i el 70 aniversari de la seva mort (el 1948, a l’exili, a Prada de Conflent).

    A llarg de tot l’any podreu seguir la pista d’un dels catalans més tossuts i responsables de la modernitat, que va aconseguir fites que ara ens semblen tan habituals com tenir una ortografia moderna i unificada, cosa que implicava bandejar les diverses ortografies que coexistien entre els escriptors fins a l’aparició i assumpció de Normes ortogràfiques del 1913. Fabra va comptar amb el suport del grup de l’Avenç i després d’algunes batusses amb intel·lectuals rellevants, va aconseguir consensuar un ortografia que encara avui és la nostra. Pensem que va eliminar moltes de les hacs que omplien els textos de la Renaixença —de fet, ell les hauria volgut eliminar totes!—, introduir la grafia de la ç, canviar la y conjunció per la i o regularitzar l’ús de l’apòstrof. Si ja hi ha hagut prou rebombori 100 anys després per eliminar uns quants accents diacrítics amb ben poc valor significatiu, penseu què deuria suposar fer de cap i de nou una ortografia, una gramàtica i un diccionari de la llengua catalana que acontentés a tots els parlants (balears, valencians, orientals i occidentals, rossellonesos, algueresos…) Per això que es diu que Fabra va ser, a banda d’un gran mestre, un gran seductor. La pipa hi deu fer alguna cosa!

    Article complet

  • Qui canta els seus mals espanta

     

     

    Cantar, cantussejar, cantarella, cantor, cantada, cantatriu, cantata, cantoral, càntic... Qui no recorda alguna cançoneta de quan era petit? Com és que la paraula s’avé tant amb la música? I qui no sap que dos pedalen més que un?

    A partir del dia 5 de febrer l’Escola Municipal de Música i Centre de les Arts (EMMCA) i el CNL iniciem un tàndem per afavorir la creativitat, l’aprenentatge musical i trobar més contextos d’ús per als alumnes dels cursos de català: formarem una coral!

    Aprenem millor les coses si les fem amb algú altre i ens hi divertim. I això és el que volem fer en aquesta nova coral: cantar tots plegats i millorar la nostra entonació i pronúncia.

    A tall d’escalfament, us recordem que la tonada (tonadilla, en castellà) és la melodia principal d’una cançó, que encara taral·legem molts anys després perquè amb un compàs ja ens ve a la memòria. La tornada (estribillo), en canvi, és la part d’una cançó que es repeteix sempre amb la mateixa lletra i tonada; mentre que el to és el grau d’elevació a què s’executa una partitura: en la menor, sol major, etc.

    Si som prous ens dividirem en veus o cordes: soprano (no pas *soprà), contralt, tenor, baríton i baix (homes, animeu-vos!).

    Així doncs, ja ho sabeu, amb l’EMMCA, d’alumnes a cantaires. Si en voleu més informació, truqueu-nos al 93 440 65 70!

    Article complet

  • Gener, el mes dels bons propòsits

     

    Què, nois, fem un cop de cap, enfilem l’agulla i posem a punt d’una vegada aquest català que tenim mig rovellat i més ara, que sabem que hi ha hagut canvis en l’ortografia?

    No s’hi val a dir “em *dona igual, ja fa masses anys que vaig deixar d’estudiar!” El tant me fa, m’és igual i no me’n sortiré respon a un model superat d’aprenentatge. Aprenem al llarg de tota la a vida; als CNL tenim l’experiència de persones grans que han començat a estudiar català ja jubilades i han publicat llibres i guanyat premis!

    Si no ens hi hem posat fins ara no és perquè no ens *doni temps (és a dir, perquè no tinguem temps), sinó que no ens sabem organitzar, de temps en trobarem si tenim prous ganes de fer alguna cosa, i millorar les nostres habilitats lingüístiques sempre és una satisfacció. No haureu de *currar molt, ni tan sols pencar gaire; només posar-hi interès. Què, dit i fet? Al CNL encara queden places per als cursos de gener a març.

    Gener, també, el mes de les noves incorporacions, com ara cassolada, un mot acabat de fer (i no pas *recent fet!)  que ha estat votat com el neologisme de l’any 2017. Aquesta paraula ja figura en el Diccionari de la llengua catalana en el sentit de menjar que s’ha cuinat d’un cop en una cassola, i ara s’hi podria afegir l’accepció de protesta col·lectiva en la qual es fa soroll amb cassoles, si l’Institut d’Estudis Catalans ho considera oportú.

    Comencem l’any fent bullir l’olla, doncs!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Vull fer un curs!


    Entrades recents


    Històric


    Núvol d’etiquetes

    abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

    Recursos

     


    Comentaris recents


    Blog