Menú infantil
Hi ha paraules relacionades entre si perquè tenen una arrel comuna: pedra, pedrera, pedrot, apedregar, pedrís… En diem derivats i els fem adjuntant a l’arrel un prefix, infix o sufix que el converteix en un mot d’una altra categoria (de nom a verb, per exemple) o n’afegeix algun matís de significat (acció freqüent, diminutiu o augmentatiu…).
Tots els parlants disposen de mecanismes de derivació propis; ara bé, l’empobriment de la llengua, que fa que el nostre repertori lèxic sigui cada cop menor, i la influència del castellà, amb regles de derivació diferents a les del català, pot fer que apareguin dubtes a l’hora de derivar.
Fixeu-vos en alguns exemples de sufixos que serveixen per formar verbs a partir del nom:
De vernís, envernissar; de moble, moblar (sense prefix); de jardí, enjardinar; de tapís, entapissar; de bena, embenar; de muralla, emmurallar; de crostó, escrostonar; de bony, abonyegar; de dent, esdentegar, de pressa, apressar-se, etc.
En ocasions el prefix canvia el significat del verb, així nomenar o anomenar, greixar o engreixar, dormir o adormir, baixar o abaixar (en podeu consultar els significats a la versió en línia del DIEC). I a voltes poden conviure diversos sufixos: esfullar o desfullar (de fulla); emblanquinar o blanquejar (de blanc), empolsegar o empolsar (de pols), etc.
I per acabar, un embarbussament: la carn no té arrebossat, qui l’arrebossarà?; el bon arrebossador que l’arrebossi, bon arrebossador serà!
