Arxiu de la categoria ‘Morfologia’

  • Més matisos, més paraules

    Escrostonar, esborrar, estovar, esfullar, esbullar, encartonar, enlluernar, emprovar, empolsinar, emmalaltir, endinsar, enjardinar, entaforar…, què tenen en comú tots aquests verbs? Doncs que són formats per l’addició d’un afix ─prefix, perquè va davant─ , en aquest cas en(em)-/es-, a una base lèxica ja existent.

    En el mecanisme de derivació, els afixos derivatius creen un mot nou, com en els exemples, i els afixos flexius expressen alguna categoria gramatical (gènere, nombre, conjugació verbal), així de crostó/crostons/escrostonar. Els primers són els més interessants perquè enriqueixen (de ric!) el corpus de la llengua, formen camps lèxics complexos i són un magnífic recurs creatiu. Si el prefix en-(em-)/es-serveix per indicar el procés d’una acció o el canvi d’estat (estovar-se), altres prefixos molt productius són de-/des- que indica inversió del significat (desvestir-se, desordenar) o re- que indica repetició o intensitat (reinventar-se, refermar).

    Els prefixos aporten al nou mot un significat que matisa el de la base lèxica. Hi ha prefixos que canvien la categoria del mot al qual s’adjunten, com el prefix en-(em-)/es-que avantposat a un nom (crostó), un adjectiu (tou) o un adverbi (dins) forma verbs. Però n’hi ha que mantenen la mateix categoria gramatical, sec/resec (tots dos adjectius), baixar/abaixar (tots dos verbs), avi/besavi (tots dos noms). Us animem a enfilar-vos, a esvalotar-vos, a entrellucar i a despentinar-vos sempre que faci falta, perquè parlar creativament rejoveneix!

    Article complet

  • Factors de risc

     

    Un lot de tests

    Amb l’aplanament de la corba i l’inici del desconfinament (això tan entenedor de les fases i els territoris) hi ha consens que caldria una política de tests massius (perquè ja sabem que molts som asimptomàtics) per identificar els casos i fer el seguiment *dels mateixos. De debò? No, de cap de les maneres! En tot cas, identificats els casos, caldria fer-ne el seguiment o fer el seguiment de les persones amb possibilitat d’encomanar (no ens oblidem d’aquest sinònim) la malatia.

    Què volem dir? Doncs que mateix/mateixa és un adjectiu o adverbi que no funciona mai com a pronom. Recórrer-hi perquè no volem repetir l’element que acabem d’esmentar (casos o persones) és incorrecte. En català tenim uns meravellosos pronoms febles que serveixen per substituir un element ja conegut i escurçar la frase.

    Vegem-ho novament. “Avui mateix (aquí fa d’adverbi) aniré a fer-me el test (en plural, tests o testos, tot i que en el sentit de prova mèdica se sol utilitzar tests), però fins d’aquí dos dies no en sabré el resultat (i no pas no sabré el resultat *del mateix).

    Altres exemples, en què el pronom en sol ser bandejat i que veiem sovint en mitjans i webs és quan substitueix un complement del nom:

    “Selecciona una notícia per veure el seu contingut (el contingut de la notícia)”, en lloc de “selecciona una notícia per veure’n el contingut”. També trobem el cas redundant de selecciona una notícia per *veure’n el seu contingut, que és totalment incorrecte.

    L’omissió de pronoms febles a l’hora de redactar, la inflació de possessius, sobretot quan traduïm un text del castellà (com fan molts mitjans), comporta aquestes solucions que ni sonen catalanes ni ho son.

    Taduir, com desconfinar, s’ha de fer a poc a poc i bé, atents a les característiques de cada territori/llengua i mai de manera automàtica, cosa que només fa que desfigurar la llengua d’arribada i treure tota la gràcia al text. Que no hàgim de fer una frenada sobtada i, apa, novament tots a casa!

    Article complet

  • Gener, el mes dels bons propòsits

     

    Què, nois, fem un cop de cap, enfilem l’agulla i posem a punt d’una vegada aquest català que tenim mig rovellat i més ara, que sabem que hi ha hagut canvis en l’ortografia?

    No s’hi val a dir “em *dona igual, ja fa masses anys que vaig deixar d’estudiar!” El tant me fa, m’és igual i no me’n sortiré respon a un model superat d’aprenentatge. Aprenem al llarg de tota la a vida; als CNL tenim l’experiència de persones grans que han començat a estudiar català ja jubilades i han publicat llibres i guanyat premis!

    Si no ens hi hem posat fins ara no és perquè no ens *doni temps (és a dir, perquè no tinguem temps), sinó que no ens sabem organitzar, de temps en trobarem si tenim prous ganes de fer alguna cosa, i millorar les nostres habilitats lingüístiques sempre és una satisfacció. No haureu de *currar molt, ni tan sols pencar gaire; només posar-hi interès. Què, dit i fet? Al CNL encara queden places per als cursos de gener a març.

    Gener, també, el mes de les noves incorporacions, com ara cassolada, un mot acabat de fer (i no pas *recent fet!)  que ha estat votat com el neologisme de l’any 2017. Aquesta paraula ja figura en el Diccionari de la llengua catalana en el sentit de menjar que s’ha cuinat d’un cop en una cassola, i ara s’hi podria afegir l’accepció de protesta col·lectiva en la qual es fa soroll amb cassoles, si l’Institut d’Estudis Catalans ho considera oportú.

    Comencem l’any fent bullir l’olla, doncs!

    Article complet

  • I nosaltres, som de llevar-nos d’hora o tard?

     

    En el nostre món de la immediatesa, les expressions temporals són constants i no sempre les utilitzem bé. Avui consultarem la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC, per sortir de l’atzucac previsible si som dels que acostumem a fer tard. Com ho podem resoldre?, aviat ho veurem! Per exemple, si  fem tard *tots els dies, amb valor de freqüència, d’ara en endavant direm que fem tard cada dia. Si som dels que no hi ha manera de llevar-nos *aviat, ara direm que ens és impossible llevar-nos d’hora, i si som dels que farem alguna cosa *en breus, direm que la farem tot seguit o de seguida. Quin canvi!

    Vegem-ho:

    Aviat és un adverbi  que significa al cap de poc temps, d’aquí a poc temps, passat poc temps, sense referència al moment que som i que també s’usa en el sentit d’abans del temps establert o normal. “Aviat començarem els cursos”, “Enguany la inscripció ha estat més aviat que altres anys.” Recordeu, també, les expressions al més aviat possible, com més aviat millor, com abans millor, tan aviat com pugui, per substituir  el conegut  *lo abans possible.

    D’hora és una locució adverbial que vol dir a una hora relativament poc avançada. “Sol dinar d’hora, a quarts de dues”, però “aviat dinarem, quan arribi el teu germà, a quarts de quatre!” Coneixeu la cançó de Lluís Llach “Escriu-me aviat”?, el títol vol dir que no fem esperar la nostra carta gaire temps, que ens enyoren, i no pas que ens hàgim de despertar a trenc d’alba per escriure-la.

    Si en voleu més exemples:

    Els alumnes es cansen aviat i cal canviar d’activitats constantment.

    Aviat tindrem cadires noves. (Eps, que això és ben cert, podeu venir a comprovar-ho.)

    Els cursos comencen més aviat que mai, al setembre, i el meu curs és ben d’hora al matí.

    Si seguim aquests exemples potser algun dia arribarem a la cita un quart abans, arribarem d’hora!

    Per acabar recordeu que, com va dir Pep Guardiola: “si ens aixequem ben d’hora i penquem, … aquest és un país imparable.” I això val per a cadascú de nosaltres!

    Bon inici de curs!

    Article complet

  • Augmentem la família!

    Parlant de dàlmates, mai no n’hi ha prous!

    Una de les novetats de la nova Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) quant a morfologia de les paraules la (és a dir, si són invariables o canvien pel que fa a gènere i nombre) és la descripció del plural/femení d’alguns quantitatius que fins ara consideràvem invariables i sancionàvem.

    Tal com es diu a l’apartat 17.3: “En registres informals, però, es constata una certa tendència a dotar alguns d’aquests quantitatius invariables de flexió de nombre. Aquest és el cas de prou, massa i força. A més el quantitatiu prou presenta, en alguns parlars, flexió de gènere amb les formes analògiques prouta i proutes, formes que no resulten adequades més enllà dels registres informals“. El quantitatiu bastant/bastants ja figurava al DIEC amb les formes bastanta/bastantes, també en registres formals.

    Fixem-nos en el llenguatge de la GIEC; en cap cas prescriu o determina la correcció o incorrecció d’una forma. A partir de la variació lingüística quant a registres i dialectes, diferencia entre un estil molt formal, un de formal o estàndard i un d’informal o col·loquial, en què aquests usos analògics serien els més habituals.

    No hi ha respostes unívoques, tot depèn de qui ho diu, a qui s’adreça, en quina situació i amb quin propòsit. Sempre, és clar, que siguin formes catalanes i no interferències d’altres llengües, per més informals que siguin.

    I ara un exemple de tria lèxica: sortint d’una classe especialment llarga, un parell d’alumnes s’aixeca volant i s’apressa cap al passadís. “On aneu? ¬─pregunta una amiga. Al lavabo ─diu una, A pixar! ─crida l’altra.” Adequat, inadequat, què en penseu? I si els hi hagués preguntat això mateix un desconegut a qui haguessin envestit mentre sortien de l’aula? Adequat, inadequat?

    La nova gramàtica va per aquí, per enfortir les tries informals que són les que garanteixen l’ús espontani i viu de la llengua, sense haver de recórrer a les interferències.

    Article complet

>> << Entrades anteriors

    Vull fer un curs!


    Entrades recents


    Històric


    Núvol d’etiquetes

    abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

    Recursos

     


    Comentaris recents


    Blog