Arxiu de la categoria ‘Sintaxi’

  • Informeu-vos-en, apunteu-vos-hi, inscriviu-vos-hi, us n’informarem, us hi inscriurem, us hi apuntarem, informeu-vos-en…

     

    connecta't - lh

    Darrere del verb, en català separem els pronoms febles amb guionets. De combinacions de pronoms n’hi ha per donar i per vendre (tal com podem veure si consultem les publicacions sobre pronoms febles del CNL Sabadell, tot i que en parlar sovint les simplifiquem (informeu-se’n, apunteu-s’hi, inscriviu-s’hi). Si els pronoms poden apostrofar-se entre ells o amb el verb els apostrofem: guarda’n, guardeu-ne; anem-se’n (col·loquial), anem-nos-en (formal).

    Quant als elements que substitueixen, recordem que els complements preposicionals (els que exigeix el verb perquè tingui sentit ple) han d’explicitar-se sempre en català amb els pronoms en/hi depenent de la preposició que els introdueix, així:

    Informeu-vos de la matrícula dels cursos de català: informeu-vos-en

    Apunteu-vos-als cursos de català: apunteu-vos-hi

    Inscriviu-vos als cursos de català: inscriviu-vos-hi

    Així doncs, us esperem a partir del dia 9 de setembre, de 9 a 13.30 h i de 15.30 a 20 h, al CNL, per informar-vos de l’oferta de cursos de català per al primer trimestre del curs. Podeu consultar els horaris dels cursos clicant aquí!

    Article complet

  • Ajuda correcta

    La informem que aquesta conversa pot ser enregistrada

    La informem que aquesta conversa pot ser enregistrada

    La seqüència és la següent:

    Truques a qualsevol empresa de serveis (telefonia, subministrament elèctric, d’aigua…) i un contestador automàtic (per què sempre femení?) et diu que la conversa pot ser enregistrada i que disposes de no sé quantes opcions numèriques per picar segons el motiu de la teva trucada. Cinc minuts més tard, després de prémer tres botons i sentir Haydn, Madonna i Elton John, si tens sort, se’t farà saber que si vols que t’atenguin en català has de picar 2. Respires, te n’estàs sortint. Piques… “Bona tarda, empresa X, Laura Gonzàlez , en què *li puc ajudar?”

    Catacrooooooc!, si amb aquesta salutació pretenien donar-nos confiança, malament rai! Decebedor començament, perquè en català ajudem un client o una clienta; és a dir, ajudar és un verb transitiu (amb objecte directe, doncs), que pot ser masculí: ajudar un client/el puc ajudar/puc ajudar-lo?, o femení: ajudar una clienta/la puc ajudar/puc ajudar-la?

    Català i castellà tenen dos sistemes pronominals força diferents. L’adopció de les formes castellanes ─estil traducció automàtica, ¿puedo ayudar-le (en aquest cas, en castellà, hi ha la discussió entre le/lo-la)? puc *ajudar-li?─  crea un malestar considerable als parlants, perquè desfigura la sintaxi i en ocasions la comprensió de la frase. Si abans parlàvem de la popularització del plural de *li-lis, ara ja sentim el li en casos totalment impropis: li mai no substitueix un objecte directe!

    Per tant, ajudar-lo/-la, informar-lo/-la, atendre’l/-la, servir-lo/-la…

    Esperem haver-vos ajudat de debò!

    Article complet

  • Anem-hi tots!

    montaje

    Troba-hi les set diferències

    Avui veurem alguns exemples de verbs que porten el pronom hi, que substitueix complements preposicionals, ja gairebé fossilitzat; en alguns casos no podem dir que estem substituint un complement. Som-hi!

    Quan endarrerim una feina solem dir: Ara m’hi poso (posar-s’hi), quan acabin les notícies… I quan fem el tafaner ens excusem: No m’hi vull ficar (ficar-s’hi), però… ; doncs no t’hi fiquis, que aquí no hi pintes res (pintar-hi res)! Perquè, l’autor d’aquest llibre, què hi volia dir?

    Quan estem convençuts d’alguna cosa ens hi juguem el coll/hi posem el coll (jugar-s’hi, posar-hi el coll), però si van mal dades, millor tirar enrere: No t’hi tornis (tornar-s’hi), no veus que aquest no hi toca (tocar-hi)/que no hi és tot (ser-hi tot)?

    Per passar la trucada telefònica diem: De seguida s’hi posa (posar-s’hi). Sobretot, res de dir un *segonet per indicar un temps molt curt! Un segonet és una pellofa de segó! I una altra de grossa: què és això de la roba no *em cap! En tot cas, la roba no m’hi cap (cabre-hi).

    A banda, recordeu que els verbs de percepció porten el pronom afegit, com ara: D’aquesta orella no hi sento (sentir-hi), m’hi hauré de posar un audiòfon. No m’hi veig!, per què heu tancat el llum (veure-s’hi)?

    En canvi si, tot i escoltar-la o mirar-la, no sabem distingir una cosa diem: No veig res! Estic buscant les set diferències i no en trobo cap.

    Article complet

  • Una altra vegada!

    Un altre

    Un altre

    Doncs sí, ens acostem novament a un mot al qual ja vam dedicar un Rubricatus al mes de març, per explicar quan havíem d’escriure altres i quan d’altres?

    En català la forma altre/altra/altres sempre va precedida d’un determinant: l’altre, un altre, algun altre, tots els altres… i concorda amb el nom al qual determina o substitueix: un altre (masculí singular), una altra (femení singular).

    Aquesta forma s’utilitza sovint per estructurar el text i les idees: Una persona va dir X, una altra Y; una idea és A, l’altra és B; d’una banda farem això i de l’altra (d’una altra) allò; per una banda/per un cantó/costat hi vull anar, però per l’altra/per l’altre em fa mandra. Fixem-nos que en aquests casos no cal tornar a escriure la paraula banda, cantó o costat, perquè ja l’hem dita i, sobretot, que no hem de barrejar preposicions: per una banda…, *de l’altra.

    La locució d’altra banda també s’utilitza sola a inici de frase per lligar una idea amb l’anterior (sovint amb un sentit de contraposició). Així doncs podríem haver començat aquesta frase dient: D’altra banda, la locució d’altra banda, també…

    Recordem també que una frase com: *per lo altre (o *per lo demés) tot bé, es resol en català amb les locucions: això de banda, fora d’això, a part d’això, tot bé. I quant a *el resto (*els demés) cal dir les altres coses o la resta: Els primers van guanyar un tapaboques; la resta, ni això.

    Si volem dir que una cosa és completament diferent a una altra, diem que és tota una altra cosa, i si és excel·lent diem que no n’hi ha d’altre!

    I si l’article us ha fet el pes i voleu repetir, només heu de dir no n’hi ha prou o un altre, un altre…

    Article complet

  • No feu com si sentíssiu ploure!

     

    ploure Avui volem parlar d’alguns verbs que incorporen un sentit  diferent quan els adjuntem un pronom, com ara els verbs de  percepció veure-hi o sentir-hi, en contraposició als verbs  transitius veure o sentir.

     

     

     

    Últimament no hi veig prou, hauré de posar-me ulleres. (em falla el sentit de la vista)

    Surt de davant meu que no m‘hi veig! (impedeixes que m’hi vegi)

    Surt de davant meu que no veig la desfilada! (la desfilada és l’objecte directe del verb)

    Parla-li ben fort que no hi sent de cap orella. (li falla el sentit de l’oïda)

    No sento què diuen perquè hi ha massa soroll. (què diuen és l’objecte directe del verb)

    El pronom hi dóna significat complet al verb i bloqueja l’aparició de l’objecte directe (verb intransitiu). Per tant, són incorrectes: no *hi veig la tele, *no veig (en lloc de no veig la tele o no hi veig).

    En el cas de les formes següents , totes dues correctes, a banda d’adonar-nos del matís de significat, podem veure la diferència entre el pronom res i l’adverbi quantitatiu gens.

    No sento res. (res, que vol dir cap cosa, fa d’objecte directe)

    No hi sento gens. (gens, que vol dir en absolut, modifica el verb)

    Vegem ara un últim cas, en què no hem de confondre el pronom hi adverbial, referit al complement circumstancial de lloc (Visc a l’Hospitalet; hi visc des del març), amb l’hi que modifica el significat del verb veure. L’aparició de l’hi en el primer cas (quan fa de CC) implicaria la repetició del complement amb dos pronoms, ja que el relatiu on ja fa aquesta funció, cosa que es considera incorrecta (pleonasme).

    M’estic en un lloc on no *hi veig altra cosa que caps. (veure transitiu. L’hi és redundant amb on)

    M’estic en un lloc on no hi veig bé. (veure-hi intransitiu. L’hi no fa de circumstancial de lloc)

    I per acabar, recordeu que per aprendre cal parar atenció, escoltar, no només sentir-hi!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Vull fer un curs!


    Entrades recents


    Històric


    Núvol d’etiquetes

    abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

    Recursos

     


    Comentaris recents


    Blog