• D’ara endavant no diguis en *lo successiu

    lolololololololo

     

    Reprenem l’apunt anterior sobre el lo neutre  per tal de fer-vos algunes propostes de substitució.

    Ara com ara, hi ha un consens general a evitar, tant en els registres formals com informals, l’ús de l’article lo en construccions de caràcter neutre.

    De manera general, el sentit abstracte o generalitzador s’expressa amb l’article masculí el, els demostratius això allò, o amb diverses construccions, com ara la cosa, el fet, la part, la qüestió, etc.

    Vegem-ne alguns exemples:

    * lo bo del cas > el millor del cas/el que té de bo el cas
    * lo que faltava> només faltava això/no fotis
    * faré tot lo que pugui> faré tot el que pugui/faré tant com podré
    * ara ve lo bo> ara ve la bona/agafa’t fort
    * agafa lo meu/lo seu> agafa les meves coses/les seves coses
    * lo millor que pots fer> el millor que pots fer
    * lo qual vol dir> la qual cosa vol dir/cosa que vol dir/i això vol dir
    * lo que dius>  el que dius/això que dius
    * de lo contrari> si no/contràriament/altrament
    * en lo referent a> referent a/amb referència a/pel que fa a/quant a
    * és lo de menos> no hi fa res/això rai!
    * per lo general> generalment
    * per lo menos> almenys/pel cap baix
    * per lo tant> per tant/així doncs
    * per lo vist> sembla que/tot fa pensar que 

    Altres construccions de caràcter intensificador: 

    * lo contenta que està!> està tan contenta!/com n’està de contenta
    * vine lo més aviat possible> vine tan aviat com puguis/com abans millor
    * a lo millor> potser/tal vegada/a la millor

    Així doncs, les solucions depenen de cada cas; com en altres temes conflictius, cal buscar la solució més natural i genuïna.  

     

     

    Article complet

  • L’article en català

    articles Fòssils lingüístics com tot lo dia i topònims com s’Agaró demostren que els tres articles que avui conviuen com a formes dialectals catalanes van sorgir l’una darrere l’altre; primer va dominar l’article salat, es, sa, es, ses, després s’hi va sobreposar el nord-occidental lo, la, los, les, i al final va triomfar el que avui és la forma estàndard de l’article: el, la, els, les.

    De fet, el llatí clàssic no tenia article. Aquest determinant va sorgir en llatí vulgar tardà a partir dels demostratius ille (lo/el) i ipse (so/es). Les formes derivades d’aquest últim eren les dominants en català popular i per això, als segles XI i XII, a la gran majoria del territori salàvem. Però al XIII la llengua oficial de la cort, emmirallant-se en l’occità, va anar imposant el lo.

    El pas de lo a el no es produeix fins al XIX i no esdevé estàndard fins al XX. Ara bé,  el lo no passa a el quan fa d’article neutre (representa una abstracció, lo bonic), i és Pompeu Fabra qui normativitza aquest canvi: l’obliga a fer el pas. Però el sistema necessita distingir formalment el neutre del masculí i d’aquí el desgavell que tenim actualment amb el lo neutre, ja que la substitució sistemàtica per el (*el bo del cas) o per allò no funciona.

    Actualment les formes antigues de l’article es mantenen en el lo nord-occidental i l’article salat balear.

    D’alternatives per substituir el lo neutre no normatiu, en parlarem ben aviat!

    Article complet

  • Presentació

    riu-llobregat-20110316

    Per què un blog d’assessorament?

    Perquè volem difondre més i millor alguns aspectes de la normativa i l’ús del català poc assimilats, a través d’un canal que permeti als usuaris dir-hi la seva, tot proposant preguntes i reflexions.

    I per què Rubricatus?

    Perquè som de l’Hospitalet de Llobregat i creiem que la toponímia, l’estudi del noms propis del territori, és important per establir la identitat de les persones que hi viuen. El topònim Llobregat, que forma part del nom el nostre municipi, prové del llatí clàssic Rubricatus, que vol dir enrogit. Aquest nom llatí apareix escrit per primera vegada per referir-se al Llobregat en les obres de dos autors llatins del segle I dC, el geògraf Pomponius Mela i l’escriptor Plini el Vell. Aquest color vermell és degut a la presència de partícules d’argila en suspensió, que contenen òxids de ferro, i és habitual en el riu després de fortes pluges.

    Així doncs, un blog de l’Hospitalet de Llobregat per als parlants d’ahir, els d’avui i els nous parlants de la ciutat.

    Seguiu-nos!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog