Entrades amb l'etiqueta ‘col·loquial’

  • Tancat per vacances

    Ben aviat toquem el dos… El “Tancat per vacances” és d’aquells rètols que més ens agrada d’escriure i menys de llegir. Perquè… on trobem  ara un sabater que ens apariï mitges soles? I qui sap d’un lampista que ens arregli la fuita de la cisterna? Xamba si en trobem un!

    L’agost és mal mes perquè se’ns espatllin coses, però també és el moment d’intentar arreglar-les nosaltres mateixos. O ara que tenim temps ens adonem que això són figues d’un altre paner? Que amb aquesta canícula on vas a parar? Falta de temps o temps per fer l’orni? Siguem eixerits, amb una mica de mà esquerra, podem engrescar la família perquè ens doni un cop de mà. El treball col·laboratiu sempre és més agraït, oi?

     Som-hi? Ens hi posem? La xarxa és plena de tutorials que ens explicaran fil per randa com envernissar cadires, donar una pintada al menjador de casa, muntar aquell ventilador que ens va tocar amb punts estrella o collar el prestatge que cau. I és clar, feta la feina encara tindrà més bon gust, per evitar la solellada, jeure sota l’ombrel·la prop del mar i fer-la petar. Hi ha temps per a tot.

    Molt bones vacances!

    Article complet

  • Hi han novetats!

    Recordeu l’època dels llibrets de barbarismes i mots escaients, del català correcte i el català incorrecte? N’hi havia un niu de llibrets d’aquests! La nova gramàtica ha bandejat aquestes expressions pròpies d’un període de “resistència” i ha descrit els fets lingüístics sense atorgar-los càrregues valoratives. Així parlem de formes catalanes i formes no catalanes i sempre tenint en compte la diversitat de parlars del domini lingüístic: central, baleàric, nord-occidental, valencià…

    Les formes catalanes pertanyen a diferents registres: col·loquialn’hi/dugues/ceia/es refereix a que; estàndard (formal) → n’hi/dues/es refereix al fet que, o molt formal → li’n/es refereix que/llur… Totes són formes de la llengua, triar-ne una o l’altra depèn de la situació comunicativa.

    Què vol dir això? Doncs que la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (la GIEC o la GLC) despenalitza algunes formes en els registres informals de la llengua, que fins ara corregíem.

    Les formes no catalanes són les interferències lingüístiques que justifiquen aquesta proliferació de diccionaris sobre el català correcte/incorrecte: *quant més més (com més més), *tenir que (haver de), *sí o sí (tant sí com no), *fregona (pal de fregar), *peste (ferum…), *apurar (anar just…), *donar temps (tenir temps…).

    Evidentment la GIEC les continua excloent perquè són formes externes al sistema de la llengua.

    Pel que fa al verb haver-hi, la novetat que ens planteja ara la GIEC és que podem optar per fer la concordança amb el verb, depenent de la varietat dialectal. Anem a pams, fins ara (i per semblança amb el castellà, vegeu el següent article) corregíem sempre les formes hi han, hi havien, hi haurien… però en oracions en què el subjecte gramatical presenta propietats típiques de l’objecte directe, com ara la facilitat de posposar-se al verb o de ser pronominalitzat amb el pronom feble en (no per el/la-els/les), la concordança és ben normal. Característicament aquests verbs (que anomenem inacusatius) tenen una estructura verb + sintagma nominal i no tenen complement directe.

    Així doncs, igual que diem: Venen avionsen venen (avions, subjecte posposat al verb en plural i pronominalitzat amb en), o falten dones en la política→ en falten, diem: A primer d’ESO hi han més sol·licituds que places→ n’hi han més (més sol·licituds que places, subjecte posposat al verb en plural i pronominalitzat amb en).

    Aquesta concordança es veu afavorida en formes verbals compostes, com ara: hi han hagut moltes famílies que s’han quedat sense plaça → n’hi han hagut moltes

    De tota manera, la GIEC ens remarca que la forma sense concordança és la més estesa en usos formals.

    Article complet

  • De seguida i com abans millor!

    Aviat seran quarts de dues… Menys per plegar!

    Us atendrem *en breus.  No… no és conya, no! Tots hem sentit comiats d’aquest estil, ja sigui a l’altre costat del telèfon per part d’una veu enregistrada com en una carta impossible.

    Tot i que la locució en breu surt al Diec amb el significat d’aquí a poc temps, i també les locucions en breus dies o en breus moments, la traducció d’En breve, les atenderemos. Manténganse a la espera, sempre quedarà millor dient: Us atendrem tan aviat com sigui possible. No pengeu, si us plau.

    La inèrcia a utilitzar la “plantilla” castellana per a tot fa que les frases sonin artificioses i sense gota de gràcia.

    Del segonet i el li puc atendre  ja en vam parlar en un altre Rubricatus. Esperem que alguna millora hi hagi hagut! Avui ens fixarem en altres marcadors temporals, com ara de tant en tant (i no pas *de tant en quant), d’avui per demà, d’avui en vuit (és a dir, el mateix dia però de la setmana següent), d’aquí a deu minuts (*en deu minuts), de cop i volta, de sobte (*de repent), a tres quarts de quinze (fora de temps, inapropiadament), en un tres i no res (en un moment, molt de pressa) de tard en tard (*de uvas a peras), d’una revolada (ràpidament, amb una estrebada), en un dir ai (en un instant), tot seguit (després)…

    I fins aquí aquest breu apunt!

    Article complet

  • Força, els hi, l’hi, n’hi!

     

    pronosm feblesEn català les combinacions pronominals ens estan costant que déu n’hi do. Les noves generacions deixen de dir-les o, directament, utilitzen les combinacions castellanes; en part, la culpa és nostra (dels del gremi) perquè ho hem fet força complicat.

    Així hem penalitzat els hi com a combinació col·loquial a favor de formes normatives però artificioses. A la meva filla, la mestra de segon li va ratllar un els hi a favor d’un els transgredint qualsevol sentit comú. Volem forçar els nens a llegir i dir coses que no senten com a naturals? Si no apostem per flexibilitzar l’ús, els lis i els se los seran cada cop més habituals.

    Pensem només en tres exemples de combinacions en què ens trobem el datiu de tercera persona: li-els/los (el perillós li-lis del catanyol!)

    L’hi (singular)  funciona com a reducció de l’hi, la hi i li ho: l’hi dono (el llibre/la bossa/això). Per exemple, dir Allò que em deies, ara li ho comento sona afectat, pedant… Coneixeu algú que de manera natural ho digui?

    N’hi fa de li’n (en la nostra varietat): n’hi dono (llibres/bosses). El pronom en es troba en franc retrocés quan sentim coses com: *Agafa una, *pren, en lloc d’Agafa’n un, pren-ne (de fullets de difusió dels cursos). En aquest cas és la substitució de l’objecte directe indeterminat que necessita els nostres ànims!

    Els hi (plural) funciona en comptes d’els, encara que només substituïm un pronom, el datiu: els hi dono el llibre/la llibreta/això. Darrere el verb trobem exemples com: Dona’ls-hi/vaig dona’ls-hi/he de dona’ls-hi.

    Els hi també funciona com a reducció de els en, els el, els la, els els, els les, els ho; és a dir que independentment que l’objecte directe sigui indeterminat, singular o plural, masculí, femení o neutre quan substituïm tots dos complements adoptem la mateixa forma: Els hi dono llibres/el llibre/els llibres/la bossa/les bosses/això.

    TV3 va fer una bona feina de sistematització en el seu llibre d’estil. L’apartat que tracta de les formes i combinacions col·loquials  és força extens però hi podeu buscar les solucions que us interessen abans de dubtar a l’escriure: Coneixes el nou company de classe? Te’l presento, has de coneixe’l! Us recomanem que hi busqueu les solucions previstes per a cada cas. Funcionen!

    http://esadir.cat/entrades/fitxa/node/pronpersfebl

    També us recomanem les fitxes elaborades pel CNL de Sabadell, que inclouen amb un asterisc davant (que vol dir que no són normatives) les formes col·loquials orals.

    Així que ja ho sabeu, no sigueu tímids i feu-n’hi (de petons al nou company de classe). Un de discret, un parell a cada galta… això ja és cosa vostra!

    Article complet

  • No perdem el tren

    vagons2Si el dia passat ens lamentàvem del lèxic foraster que es feia lloc als vagons del tren carregat de…, amb aquest apunt de paraules i locucions podreu fer un canvi de peces i continuar jugant. Segur que les coneixeu!

    Al vagó de les locucions! anar a la seva (*anar a lo seu), anar a totes (anar a *per totes), tenir coll avall, saber-la llarga, ballar pel cap (*rondar pel cap), de cap i de nou (borrón y cuenta nueva), ficar la pota, haver-hi mala maror, a l‘engròs (*a lo gran), de pa sucat amb oli, a corre-cuita/a cremadent, sec com un os, alt com un sant pau, campi qui pugui, tenir-ne de sobra (*anar sobrat), a tot drap (*a sac), encara sort/encara gràcies/encara rai (*menys mal), muntar un ciri (*liarla), tocar els pebrots, ser faves comptades, frec a frec, sortir esperitat, picar-se els dits, a cau d’orella, i més/més de/i escaig (*i pico), de debò (*en sèrio)…

    Al vagó del lèxic! malgirbat/malforjat/engiponat/desmanegat (*desgarbat), mullader/sidral/merdé (*marron), passavolant, ous de pagès (*camperos), lletraferit, bocamoll (bocazas), totxo/ximple/tanoca (*lerdo), escadusser (*un de suelto), matusser (*cutre), pencar (*currar), riota (hazmereir), martingala (*chanchullo), tripijoc (*trapicheo), conya (*cachondeo), regalimar (*xorrejar), fallada (*fallo), cruiximents (*agujetas), revolt (*corba), esborrador (*borrador), murri (*pillo), menystenir (*ningunear)…

    Ras i curt, de lèxic i fraseologia en català n’hi ha per donar i per vendre. Tenim prou efectius per omplir a vessar els vagons de paraules; no perdem el tren!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog