Entrades amb l'etiqueta ‘Fer’

  • Farem rentadores a mitjanit?

    Arran del nou decret que ens apuja el preu de l’electricitat amb la pastanagueta de les hores vall, plana i punta, s’ha estès la broma que farem vida de gats; de dia dormirem i farem estalvi energètic, llevat de la nevera que ronca tot el dia, i de nit farem múltiples activitats elèctriques: engegarem rentadores, rentaplats, cuinarem, planxarem, escoltarem música, teletreballarem i farem servir tots els endolls de la casa.

    Quant a les rentadores, les poseu i canvieu de lloc cada cop que les feu servir?, o més aviat les engegueu i apagueu cada vegada? En català el verb posar té el significat principal de “fer que (alguna cosa) sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat”. Ni posem taula, que la parem, ni posem rentaplats, que els engeguem.

    Engegar vol dir “fer que (una cosa) comenci a anar, a funcionar, a rutllar”; és a dir, engeguem l’aigua o la tele o l’ordinador. Encendre vol dir “fer que (una cosa) cremi, comunicar el foc (a una cosa), especialment amb la intenció de servir-se’n”; és a dir, encenem el forn o encenem el llum. També obrim llums, televisors i altres aparells elèctrics per dir on i els tanquem per dir off. Quant a fer, ja sabeu que en català gairebé tot es pot fer, les persones fem abraçades, els camps fan arròs, les vaques fan llet, jo no faig dos metres i les mestresses (homes i dones) de casa fan rentadores.

    I per acabar, no us deixeu entabanar per les hores vall, no fos cas que tingueu problemes amb el veïnat, que els gats no en tenen, de rentadores.

    Article complet

  • Qui la fa la paga

    Una que fa el ronsa i un que fa el dropo

    Dos que fan el dropo

    Si l’altre dia parlàvem de parèmies. La que avui encapçala l’article ─ si fem res de dolent, tard o d’hora ens esclatarà a la cara l’efecte bumerang!─, ens serveix per adonar-nos que en català tot es fa i es desfà. I és que aquest verb, un must del català, resumeix una manera de ser: hi ha objectes per fer bonic, hi ha coses que fan fàstic i n’hi ha que fan goig, hi ha imatges que ens fan pena, i d’altres que ens fan vergonya, actituds de ja t’ho faràs i de fes-te fotre, i altres que cal fer valdre. Hi ha qui fa diners sense treballar, hi ha qui intenta fer-se amb tothom i hi ha qui tant li fa, hi ha qui fa bromes i qui fa bondat, hi ha qui fa classes per guanyar-se les garrofes i n’hi ha que fan el dropo. Al cinema hi fan pel·lícules, a la tele hi fan futbol i les mimoses fan olor. Fa la impressió que tenint el verb fer no ens en cal cap altre, fa?

    I ara les remarques: 1) limitar l’ús de del verb realitzar, que cal reservar per a projectes, programes, campanyes o encàrrecs que es poden acomplir (ús escrit i més aviat formal, doncs). Així doncs, res de realitzar activitat esportiva, sinó fer gimnàstica o fer esport, i 2) l’expressió posar en valor prové de l’expressió francesa mettre en valeur i tot i que ha fet forrolla no vol dir altra cosa que valorar o fer valer, reivindicar o remarcar.

    Fet i fet, la qüestió és no deixar de fer coses. Fins i tot si no tenim ganes de fer res podem fer el ronso, que també és molt recomanable!

    Article complet

  • Res no *dóna igual!

    abraçada

    Avui reprenem l’apunt anterior per veure més construccions verbals poc genuïnes. Per exemple, les formes *da igual, *em dóna igual o*és lo mateix, que diuen a tort i a dret els adolescents quan se’ls pregunta per alguna cosa, són correctes en català?

    En català, les coses tant se’ns en donen, ens són iguals, no ens importentant ens fan, i en un registre encara més col·loquial  se’ns en foten, ens la bufen o ens la porten fluixa: No t’amoïnis, m’és igual/tant li fa/no ve d’aquí…

    Recordeu que vam comentar que en català fèiem moltes coses? En canvi, donar donar… només donem de manera literal. Donar és un verb transitiu i, majoritàriament, vol dir proporcionar una cosa material; per tant, com ja vam dir, res de *donar petons ni *abraçades (fer petons i abraçades) i encara menys *donar-se o *donar-se l’un a l’altre. Per exemple:  M’he *donat contra el cantell del prestatge: m’he picat/m’he fotut un cop contra el cantell del prestatge, Si em *dónes, m’hi tornaré: Si em piques/si em pegues/si em toques, m’hi tornaré!

    Altres usos incorrectes: Aquestes imatges *donen que pensar: fan pensar/fan reflexionar, M’ha *donat un mareig: m’ha agafat un mareig

    Parlar bé no costa pas més que parlar malament. Només cal evitar recórrer sistemàticament a les traduccions literals i, sempre que puguem, consultar el diccionari per veure les accepcions que recull cada paraula.

     

    Article complet

  • Dit i fet

    moneda5_cruz

     

    En català,

    Quan ens esforcem al màxim per aconseguir una cosa diem que fem mans i mànigues.
    Quan no ens agrada allò que ens diuen fem com si sentíssim ploure o ens fem els sords o fem l’orni.
    Quan molestem algú per evitar que se’n surti, li fem la llesca o li fem la guitza.
    Quan anem molt mudats i cofois fem patxoca.
    Quan ajudem algú li fem costat.
    Quan no veiem una cosa clara diem que fa pudor de socarrim.
    Quan hem de resumir alguna cosa ràpidament en fem cinc cèntims.
    Quan ens sobreposem a una adversitat fem el cor fort.
    Quan dissimulem fem els ulls grossos.
    Quan tenim relació amb alguna persona ens hi fem.
    Quan alguna cosa ja ens va bé diem que fa el fet o que ens fa el pes.

     

    I per acabar, moltes expressions que en castellà es construeixen amb el verb donar, en català ho fan amb el verb fer: fer un petó/una abraçada (dar un beso/un abrazo), fer una encaixada (dar un apretón de manos), fer llàstima (dar lástima); fer fàstic (dar asco), fer classes (dar clases), fer la impressió (dar la impresión)…

    Fet i fet, millor fer que no desfer!

     

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog