Entrades amb l'etiqueta ‘pronoms febles’

  • Respecte al respecte

     

    Un ús força estès en les comunicacions formals escrites i orals, com ara intervencions en públic o debats, és la utilització de la crossa “al respecte”.

    L’expressió al respecte com a sinònima de respecte a això, sobre això, pel que fa a això no és correcta en català.

    Per exemple, no hem de dir o escriure No hi ha res a dir al respecte, sinó No hi ha res a dir respecte a això (o respecte d’això, o pel que fa a això, o sobre això).

    Sovint, però, la millor solució és eliminar l’expressió: No hi ha res més a dir. I és que no hi ha cap novetat al respecte vol dir, simplement, que no hi ha cap novetat.

    De vegades també podem recórrer al pronom hi: Personalment, no tinc res més a dir al respecte, ha de ser, Personalment, no hi tinc res més a dir.

    Tendim a engavanyar els textos més del necessari, perquè ens pensem que així en sabem més i… és tot el contrari!

    Evidentment el substantiu respecte por anar precedit de l’article, com ara a Treballem el respecte a l’aula o de la contracció al respecte en frases com: Al teu avi, no li faltis al respecte. També és correcte la locució respecte a (i no pas *amb respecte a) com a sinònim de quant a, pel que fa a, amb referència a, referit a. Respecte al que ens heu explicat, us hem de fer saber algunes novetats.

    Per tant, una cloenda de carta formal de l’estil Restem a la vostra disposició per mantenir una entrevista personal al respecte, ha de ser: Restem a la vostra disposició per mantenir una entrevista personal/per parlar-ne personalment.

    Així que ja ho sabeu, el respecte no passa per utilitzar la paraula a tort i a dret!

    Article complet

  • Textos àgils, pocs demostratius

     

    Les ulleres bifocals ens permeten veure-hi de prop i de lluny!

    Els demostratius marquen les relacions espacials entre els interlocutors. Segur que els coneixem! Aquest (i resta de formes) i això, de proximitat; aquell (i resta de formes) i allò, de llunyania; i els adverbis ací, aquí, allí, allà.

    Quan el nom especificat és implícit, el demostratiu té la funció de pronom, com ara:

    Atén aquesta alumna que aquella ja l’atendré jo.

    Sovint, però, abusem dels demostratius, en frases com:

    Cal avaluar els recursos i decidir si *aquests són suficients.

    Els veïns s’han afegit a l’assemblea de barri i actuen segons les directrius *d’aquesta.

    Això només és possible en *aquells casos que preveu la llei.

    Aquests usos són força freqüents en el llenguatge escrit. Potser busquen la precisió i la formalitat, però, fet i fet, empitjoren el text. És millor, doncs, repetir el nom o, simplement, prescindir del demostratiu.

    Cal avaluar els recursos i decidir si són suficients.

    Els veïns s’han afegit a l’assemblea del barri i actuen segons les seves directrius/segons les directrius de l’assemblea /segons les directrius d’aquesta assemblea.

    Això només és possible en els casos que preveu la llei.

    Igualment, hem d’evitar usar els demostratius com a pronoms quan els puguem substituir per un pronom feble o relatiu:

    La directora i la secretària *d’aquesta n’estaven al cas; que ha de ser, la directora i la seva secretària n’estaven al cas.

    Correspon a la comissió estudiar els projectes i fer una selecció *d’aquests; millor, i fer-ne una selecció.

    L’assemblea va aprovar les quotes familiars. Les funcions *d’aquestes són…; és a dir, l’assemblea va aprovar les quotes familiars, les funcions de les quals/les funcions de les quotes són…

    Per tant, eviteu els demostratius sempre que no siguin necessaris, ja eliminant-los, ja amb pronoms febles o pronoms relatius, ja repetint el nom que determinen.

    Article complet

  • Força, els hi, l’hi, n’hi!

     

    pronosm feblesEn català les combinacions pronominals ens estan costant que déu n’hi do. Les noves generacions deixen de dir-les o, directament, utilitzen les combinacions castellanes; en part, la culpa és nostra (dels del gremi) perquè ho hem fet força complicat.

    Així hem penalitzat els hi com a combinació col·loquial a favor de formes normatives però artificioses. A la meva filla, la mestra de segon li va ratllar un els hi a favor d’un els transgredint qualsevol sentit comú. Volem forçar els nens a llegir i dir coses que no senten com a naturals? Si no apostem per flexibilitzar l’ús, els lis i els se los seran cada cop més habituals.

    Pensem només en tres exemples de combinacions en què ens trobem el datiu de tercera persona: li-els/los (el perillós li-lis del catanyol!)

    L’hi (singular)  funciona com a reducció de l’hi, la hi i li ho: l’hi dono (el llibre/la bossa/això). Per exemple, dir Allò que em deies, ara li ho comento sona afectat, pedant… Coneixeu algú que de manera natural ho digui?

    N’hi fa de li’n (en la nostra varietat): n’hi dono (llibres/bosses). El pronom en es troba en franc retrocés quan sentim coses com: *Agafa una, *pren, en lloc d’Agafa’n un, pren-ne (de fullets de difusió dels cursos). En aquest cas és la substitució de l’objecte directe indeterminat que necessita els nostres ànims!

    Els hi (plural) funciona en comptes d’els, encara que només substituïm un pronom, el datiu: els hi dono el llibre/la llibreta/això. Darrere el verb trobem exemples com: Dona’ls-hi/vaig dona’ls-hi/he de dona’ls-hi.

    Els hi també funciona com a reducció de els en, els el, els la, els els, els les, els ho; és a dir que independentment que l’objecte directe sigui indeterminat, singular o plural, masculí, femení o neutre quan substituïm tots dos complements adoptem la mateixa forma: Els hi dono llibres/el llibre/els llibres/la bossa/les bosses/això.

    TV3 va fer una bona feina de sistematització en el seu llibre d’estil. L’apartat que tracta de les formes i combinacions col·loquials  és força extens però hi podeu buscar les solucions que us interessen abans de dubtar a l’escriure: Coneixes el nou company de classe? Te’l presento, has de coneixe’l! Us recomanem que hi busqueu les solucions previstes per a cada cas. Funcionen!

    http://esadir.cat/entrades/fitxa/node/pronpersfebl

    També us recomanem les fitxes elaborades pel CNL de Sabadell, que inclouen amb un asterisc davant (que vol dir que no són normatives) les formes col·loquials orals.

    Així que ja ho sabeu, no sigueu tímids i feu-n’hi (de petons al nou company de classe). Un de discret, un parell a cada galta… això ja és cosa vostra!

    Article complet

  • Torna-la a tocar, Sam

    Casablanca 1

    Avui volíem fer un apunt sobre una qüestió que ens han plantejat a propòsit del missatge que apareix a la pantalla d’un caixer automàtic, referit al número secret:

    Sisplau, torna’l a escriure

    Ja ho diuen bé, això? No seria millor: Si us plau, torna a escriure’l?

    Primerament, la contracció sisplau, acceptada per molts lingüistes respon al fet que molts parlants ja no són conscients que la forma normativa si us plau, busca plaure un vós. De fet, s’utilitza per a totes les persones gramaticals (tot i que també seria correcte un: si et plau, si li plau, si els plau…). En un registre formal és millor mantenir la forma separada; la forma lexicalitzada, més pròpia de contextos informal, ara com ara, no és acceptada per la normativa, tot i que la utilitzin alguns diaris o TV3.

    En segon lloc, quant a la situació del pronom feble respecte al verb, la gramàtica ens diu que el pronom feble ha d’anar al més acostat possible al verb de què depèn; és a dir, si fa d’objecte directe, ha d’anar precedint o seguint el verb transitiu, el qual però pot formar part d’una perífrasi o ser ell mateix complement de l’altre verb. Aquests dos verb formen una unitat i no és possible posar el pronom feble enmig, sinó que ha d’anar o bé davant del primer o bé darrere del segon:

    l’ha d’escriure/ha d’escriure’l (el número secret)

    ho anàvem a fer quan…/anàvem a fer-ho quan… (escriure el número secret)

    no en vull veure cap/no vull veure’n cap (cap càrrec)

    Ara bé, què passa en el nostre cas? Torna’l a escriure és una forma d’imperatiu (el caixer ens ordena!), mode en què els pronoms només poden anar darrere del verb: obre la porta/obre-la, torna a tocar la cançó/torna-la a tocar. Per això trobem el pronom feble enmig dels dos verbs.

    Salut!

    Article complet

  • L’hem feta bona!

     

    bona

     

    Després de les eleccions vénen les interpretacions. És ara quan el poti-poti propi del tants caps tants barrets converteix l’endemà de les eleccions en un desgavell/desori. Nosaltres en parlarem una mica i no per cap interès partidista sinó lingüístic! D’entrada parlarem dels resultats; és a dir, en parlarem.

    Avui tothom es congratula de l’alta participació: més d’un 77% dels electors han participat en les eleccions; és a dir, hi han participat. Hi ha opcions que eren carn i ungla i han deixat de ser-ho; d’altres, que no eren ni carn ni peix, les han passat magres. Hi ha opcions que han vingut per quedar-s’hi, així, amb el pronom ocupant un bon espai, atès que sempre ens quedem en algun lloc; és a dir, ens hi quedem. N’hi ha que han perdut bous i esquelles i n’hi ha que volen fer passar bou per bèstia grossa.

    Això sí, totes les llistes s’hi han deixat la pell/han posat tota la carn a la graella/han suat la cansalada/s’han mullat de valent per tal de seduir-nos. Malgrat els pals a les rodes, tant de bo (*ojala), un cop al Parlament, vagi de debò (*en serio) allò de “fets i no paraules”.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog