Reescriptura d’un poema

Aquesta setmana els alumnes d’un grup d’Intermedi 1 han fet una activitat d’escriptura poètica curiosa a partir del poema “Cançó a Mahalta” de Màrius Torres. L’activitat va consistir a llegir el primer vers del poema original i, sobre el que els va suggerir la lectura, escriure la resta de versos. Cadascú va crear un vers sense saber res de l’altre i el resultat ha estat aquest poema dadà:

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.

Màrius Torres

CANÇÓ A MAHALTA DE L’INTERMEDI 1

Corren les nostres ànimes
per aquest món tan convuls
i els sentiments vénen i van.
Sigueu útils, deixeu empremta!
Perdudes per la foscor del món
la boira és fidel com el meu esperit.
Fins a l’infinit no s’aturaran,
fins a trobar el que no podem tenir.
En aquesta existència de mortals,
el rellotge que no s’atura
i esdevé un món de sentiments que afloren.
Els records de la teva essència
tornaran a venir a una gran velocitat
i mai no podrem aconseguir-los.
Corren, corren, corren sense parar,
que no tenim temps per estar darrere de la nostra vida,
més enllà del nostre cor.
L’horitzó ens delimita el futur.
La vida esdevé un temps esplendorós
perquè sabem discórrer per les tenebres més inhòspites,
per tot arreu i sense aturar-se per res.
Perquè va caure un pintor
i no sé què posar.

Imprimeix fàcilment

Connectats a l’Eixample

CNL de Barcelona