Ara ve Nadal, mat
arem el gall, i a la tia Pepa…
Mengeu sopa de galets per Nadal? I per Sant Esteve mengeu canelons? O feu plats tradicionals dels vostres països d’origen? Feu cagar el Tió? Celebreu aquests dies com ho heu fet tota la vida o bé heu canviat la manera de celebrar-los?
Ens agradaria molt que ens ho expliquéssiu!
Atreviu-vos a compartir amb nosaltres les vostres tradicions, perquè tenim ganes de conèixer com se celebra el Nadal a casa vostra!
El proper dia 11 de gener, de 19 a 20 h, a la biblioteca Sagrada Família, farem la quarta trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant d’El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada, un recull de catorze relats curts escrits entre els anys 1980 i 1985.
L’escenari en què es desenvolupen els contes té com a centre la vila de Mequinensa, una vila de la vora esquerra de l’Ebre, al Baix Cinca. Totes les històries s’expliquen al Cafè de la Granota. Algunes narracions situen l’acció a la dècada dels anys cinquanta. Els personatges que hi apareixen són gent senzilla: miners, pagesos, botiguers. Els contes estan redactats des de la mirada d’un narrador omniscient i des d’una quotidianitat molt propera. Es caracteritzen per l’humor, la ironia i, sobretot, la crítica social.
Us animem a dir-nos als comentaris quin conte us ha agradat més i per què! A més, en teniu una guia de lectura aquí i un blog sencer dedicat al llibre aquí.
El proper divendres 15 de desembre, a les 10.30 h, al club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem de la novel·la guanyadora del premi Ramon Llull l’any 2008, L’últim patriarca, de Najat El Hachmi, una escriptora catalana i mediadora cultural d’origen amazic, que va néixer a la ciutat marroquina de Nador quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya i que als vuit anys va venir a viure a Vic gràcies al reagrupament familiar.
L’Últim patriarca és novel·la sobre l’emigració i exili dins un escenari sociolingüístic on tenen cabuda les llengües catalana, el rifeny, l’espanyol i l’àrab. El personatge principal, en Mimoun Driouch, fill de les terres berbers del Marroc, ha d’emigrar a Catalunya, on posteriorment es desplaçarà la seva família. La seva filla deixarà de banda els ideals vers la terra d’origen i s’adaptarà al valors de la nova societat. Ella vol entendre què ha fet del seu pare el tipus de persona que és, quines circumstàncies l’han convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida.
La novel·la, per tant, és la història d’una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d’anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partícips. A partir d’un magistral i intencionat ús dels recursos propis de la tradició oral, l’escriptora construeix una faula moderna que inclou moments de gran tendresa i moments d’un brutal dramatisme, tot amanit amb un sentit de l’humor que ratlla la corrosió. El resultat és un tipus de novel·la inèdit fins al moment en la literatura catalana, tant pels conflictes tractats com per la forma literària d’abordar-los.
Per aprofundir-hi una miqueta més, podeu llegir una entrevista interessant a l’autora amb motiu de la publicació de la tercera novel·la a través d’aquest enllaç.
C. Calàbria, 66, 2n
08015 Barcelona
Tel. 934 512 445
eixample@cpnl.cat
De dilluns a divendres de 9 a 14 h i dijous també de 16 a 20 h
