RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • El decàleg com a marc de referència

    Feia anys que, per circumstàncies laborals diverses,  havia desconnectat d’ensenyament i quan m’hi vaig tornar a enganxar em vaig trobar amb tot això de l’avaluació reguladora.

    Al principi, vaig haver de fer un intensiu per posar-me al dia i aclarir conceptes. Després, pel fet de formar part del grup de treball que es va constituir al Centre, m’hi vaig haver de submergir per complet i, de vegades, encara ara tinc la sensació que no sé cap on he de dirigir el rumb. Em perdo en un mar de dubtes, de conceptes, de maneres de fer. Sincerament, pateixo de certa esquizofrènia perquè, tot i que em sembla una proposta molt engrescadora que m’ha fet canviar molt com a docent i, per tant, que ha fet canviar la meva manera de ser a l’aula, no puc deixar de banda certs aspectes d’una manera de fer més tradicional, diguem-ho així, que, personalment, no em semblen tan forassenyats. Sempre he cregut que, en tot a la vida, el camí més encertat és el del mig.

    És per això que em costa enormement assumir tots els punts del decàleg de l’avaluació reguladora al 100%. No puc entendre com he de negociar objectius, materials, etc. amb els alumnes si tenim un programa, un llibre. No puc entendre com he de negociar criteris avaluatius quan alguns cursos compten amb un examen oficial.

    Per tant, per la meva salut mental, vaig considerar que em prendria el decàleg com un marc de referència que ens havia de servir de guia per poder aplicar, en major o menor grau (en funció de la individualitat de cada docent, de cada grup d’alumnes, etc.) aquesta nova manera de fer, a poc a poc, gradualment. Potser així algun dia arribaria més enllà.

    Darrera reunió d’ensenyament: se’ns demana compromís absolut amb el decàleg per continuar formant part de l’equip i aplicar tots els punts en una sola unitat abans d’un mes. Em sento novament abocada a l’abisme. No sé si en seré capaç. Ara per ara no puc estar d’acord amb totes i cadascuna de les propostes: però no era un camí on cadascú anava al seu ritmeeeeeeee?

    Em tranquil·litza, d’altra banda, pensar que l’equip de treball és un espai d’experimentació i de reflexió. I com vam quedar que no ens queixaríem i intentaríem tirar endavant, a partir d’ara, en aquesta entrada, em cenyiré al que se’ns va demanar: una exposició de les nostres experiències a l’hora d’aplicar el decàleg amb l’alumnat. Són les següents:

    1. A l’inici de cada curs, faig reflexionar individualment primer i en petit grup, després, els alumnes sobre: què volen aprendre i a què es comprometen. Posteriorment, cada grup exposa a la resta de la classe el que han parlat. Recollim les idees de cadascun dels grups en un document que recull els compromisos com a grup. Quan s’acaba el curs, en fem una valoració per conèixer-ne el grau de compliment individual i com a grup. (punt 1 del Decàleg)

    La valoració, tant per part meva com per part dels alumnes, és altament positiva perquè els cohesiona com a grup i perquè se senten implicats i protagonistes en el procés d’aprenentatge.

    2. Quan comença una unitat, en faig explícits els objectius amb l’entrega d’un full amb la relació de tot el que treballem durant la unitat (Punt 2 del Decàleg).

    3. Comprovo amb preguntes si han entès el que han de fer: de fet, els demano que m’ho expliquin; també intento fomentar al màxim la participació a classe fent que parlin, que siguin actius, que preguntin, que reflexionin en veu alta… La meva funció és més la de guia que no pas la de figura transmissora de coneixements. (Punts 4 i 5 del Decàleg)

    4. Intento fomentar l’avaluació reguladora (autoavaluació i coavaluació a classe) perquè ells mateixos siguin conscients del que no han fet prou bé i perquè integrar l’avaluació en el procés d’aprenentatge és la millor manera d’aprendre. És a dir, l’avaluació no és l’objectiu final sinó que forma part intrínseca de tota l’activitat. Bàsicament això ho fem revisant els textos d’altres companys o d’altres grups després d’haver explicitat els criteris avaluatius: en altres paraules, després d’haver exposat en què ens hauríem de fixar.

    5. Al final de cada unitat, els alumnes han d’omplir una mena de qüestionari, que jo anomeno dietari d’aprenentatge, per reflexionar sobre què han après, què han fet millor, què els costa més i què han de millorar, a part d’observacions diverses. És un exercici de reflexió individual que no han de posar en comú amb ningú, ni amb el grup ni amb el professor.

    Així a grans trets, aquest és el meu nivell d’aplicació del decàleg. Espero aprendre’n més en l’espai del grup de treball per poder aprofundir-hi més.

     

     

     

6 comentaris

  1. jsans

    23 Apr 12
    15:21 #

    Caram, quina rapidesa!! M’has fet entrar ganes de deixar-hi un comentari, però ara em refredo. Com que vam decidir que un dels neguits que manifestes és un dels punts de la propera sessió, no em vull avançar.

    Entenc aquesta angoixa, però si tinc un llibre, tampoc no he de perdre temps en les primeres sessions per conèixer les seves expectatives. I si no s’ajusten al llibre o al programa, què fem?
    A més, has recomptat tots els punts del decàleg que esmentes? Si els apliques gairebé tots!!

    Tens raó que potser el canvi de rumb ha estat abrupte. És evident que tant en un equip com en un grup hi ha diferències de ritme, però per això es negocien els acords: per unir les diferències. Per tant, em ve al cap que una flor no fa estiu. Si t’amoïna aquesta incoherència entre el que proposem i el que ens ve instituït o imposat, n’hem de parlar en la propera reunió i hem d’arribar a una conclusió, o més, i l’haurem d’aplicar.

    M’ha agradat l’activitat de negociació que fas al començament del curs.

    Respondre

    1. Núria Vidal

      25 Apr 12
      9:46 #

      No estic d’acord amb el que dius sobre: “Entenc aquesta angoixa, però si tinc un llibre, tampoc no he de perdre temps en les primeres sessions per conèixer les seves expectatives. I si no s’ajusten al llibre o al programa, què fem?” perquè les angoixes que manifesten els alumnes són generals (parlar més en català fora de classe i altres coses per l’estil) i es poden “pal·liar” amb qualsevol material qeu utilitzem.

      Respondre

  2. jsans

    24 Apr 12
    13:00 #

    Quant al dietari d’aprenentatge, per què l’has plantejat com a activitat individual?

    Respondre

    1. Núria Vidal

      24 Apr 12
      13:09 #

      Doncs per res en concret. Vull dir que no se m’havia passat pel cap de fer-ho de manera col·lectiva. Pot ser interessant també. Gràcies, Jaume.

      Respondre

  3. Lourdes Subirà

    26 Apr 12
    12:19 #

    Núria,

    Ara no entenc per què dius que et costa assumir el decàleg quan, com diu el Jaume, l’estàs aplicant gairebé tot.

    La idea del dietari d’aprenentatge m’ha agradat molt. Potser posar-lo en comú en petit grup o en grup classe podria anar bé: comparteixes neguits, angoixes, punts forts…

    Gràcies per compartir la teva experiència amb nosaltres!

    Respondre

    1. Núria Vidal

      26 Apr 12
      12:26 #

      Penso que teniu raó el Jaume i tu quan proposeu de compartir el diari d’aprenentatge amb els companys. En prenc nota, gràcies!

      Respondre

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip