http://www.flickr.com/photos/61718807@N07/8008891307
Vam iniciar la sessió apuntat diverses informacions:
- noves proves de col·locació i proves homologades (I3 / S3) a partir de gener de 2013
- protocol de sol·licitud de certificats i justificants
- elaboració de rúbriques x CNL i d’un possible itinerari per a llengua, cultura i cohesió
Vam formar petits grups per explicar-se si havien negociat i com havia anat o bé si no ho havien fet per què. Aquestes són les valoracions que vam recollir:
Després vam llegir un fragment del llibre de Don Finkel: Dar clase con la boca cerrada (pàg. 205-210) en què reflexiona sobre com podem separar poder i autoritat a l’aula. Per parelles i en petit grup van debatre si tenia relació amb l’objectiu de la sessió. Olga Franzi va concloure encertadament el debat plantejant les idees claus del fragment i narrant una experiència professional:
http://farm1.static.flickr.com/102/312738572_bb34b2d4b5.jpg
Finalment, vam organitzar tres grups perquè cada un trobés solucions al problema que plantejàvem.
Us recomano la lectura d’aquesta entrada d’un bloc de Francisco Alcaide Hernández que val la pena. Em sembla que complementa tant la nostra acta com el que vam tractar en la reunió. Cliqueu aquí.
Vam comprovar que sabíem negociar. Però, quina conclusió en vau extreure?
3 comentaris
Núria Vidal
13 Nov 12
12:15 #
Coincideixo amb tu, Jaume, en el fet que l’Olga va fer una explicació magnífica sobre el procés d’aprenentatge però crec que, si no m’equivoco, també va manifestar que no considerava que els continguts fossin susceptibles de negociació.
Núria Vidal
13 Nov 12
13:00 #
Com ja m’he estrenat abans amb un altre comentari, intento respondre la pregunta que ens planteges.
Personalment crec que estic aprenent a negociar a mesura que ho vaig experimentant. Ve a ser allò de “se hace camino al andar”. Em vaig quedar amb la sensació, però, que la negociació es pot entendre de mil maneres (tants caps tants barrets). Potser és que ho vaig entendre malament. Tampoc no tinc clar que, malgrat que hem acceptat el decàleg, s’hagi de negociar absolutament tot sempre en qualsevol context. Torno a repetir que potser sóc jo que no ho he entès bé perquè ara tinc la sensació que “només sé que no sé res”.
Per què sortim amb una palleta? « la rebotiga
15 Jan 13
22:34 #
[…] Ara bé, hem destapat la caixa de Pandora. Quan he detectat les expectatives, s’han transformat. M’ha agradat apuntar quins obstacles he de vèncer (es referien a continguts gramaticals) per superar la prova? He rigut per sota del nas. He pensat en les Blue Mountains. He hagut de ser una mica estricte perquè en la posada en comú, algun portaveu plantejava més d’una pregunta. He començat a veure les orelles de les queixes. Ho he ajornat per debatre dijous. Cal que incloguem aquesta norma, com amb l’equip del Centre: hem d’exposar problemes i no pas queixes. M’he perdut el debat intern d’un grup. Un alumne, xilè, que fa quatre anys que és a Catalunya ha saltat d’un S1 a aquest curs. Les companyes s’han meravellat i més quan les seves preocupacions s’allunyen de qüestions gramaticals (d’excepcions i irregularitats que suposen un 20% i que n’exigim el domini. Sort que apostem per un ensenyament comunicatiu de la llengua!) Ara entenc el malestar que va expressar una companya quan van relatar com ens havia anat experimentar la negociació. […]