Perdoneu per fer l’entrada a última hora. M’agrada treballar sota pressió encara que cada dia tinc més cabells blancs, així els atribueixo a l’estrès i no pas a l’edat.
Després de la reunió de l’altre dia em vaig adonar que m’assemblava molt a una companya que sempre creu que no aplica res del decàleg. Dic “creu”, perquè en converses o reflexions posteriors sempre s’acaba demostrant que el segueix perfectament! Fins a la reunió de l’altra dia jo pensava que no era així.
Però resulta que havíem de portar material per mostrar com treballàvem l’avaluació inicial, i jo… jo MAI havia fet cap avaluació inicial! Doncs va resultar que només “creia” que no havia fet mai cap avaluació inicial, perquè després de sentir les experiències dels altres companys vaig pensar que això de l’avaluació inicial ho havia fet SEMPRE!
La diferència entre la seva experiència i la meva és que jo sempre m’he guiat per preguntes a classe en general, fer buscar exemples del que vull treballar a continuació, fer-los explicar la teoria que recorden, però molt poques vegades ho he fet per escrit. De fet, si ho he fet he considerat que era part de l’exercici en sí, no pas una avaluació inicial… tot i que potser ho era.
Les meves quatre grans conclusions del dia van ser: que l’avaluació inicial no té res a veure amb un gran examen a l’inici de cada unitat, que sí que l’havia posat en pràctica, que valia més fer-la habitualment per escrit perquè així tots els alumnes poden dir-hi la seva i que potser dues hores de classe estan farcides de contínues micro-avaluacions inicials.
I per acabar, la conclusió de les conclusions: potser aquest equip de treball pensa que no aplica gaire el decàleg i que l’envia a la merda a meitat de curs, però molt sovint són tan sols impressions negatives ben allunyades de la realitat.
1 comentari
jsans
14 Mar 13
9:54 #
Ho haveu vist!! Fernando Trujillo tenia raó!! Veieu com n’ és, d’ important, ser transparents per treure’ns de sobre neguits? Em sembla que són molt encertades les teves conclusions.
Moltes gràcies!!