RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de l'autor

  • Preparant properes reunions!

    Stack Of Books, Vintage Books, Book

    Em copiaré de la Lourdes i faré els deures aviat, així em quedarà més temps lliure per jugar!

    Vaig per feina i de manera esquemàtica, si us sembla:

    • 1. Estàs d’acord on t’han classificat?

    I tant! De fet m’hi vaig classificar jo.

    • 2. Et veus capaç de ser expert en algun repte que no té expertesa?

    I tant que no! Si no ja m’hi hauria col·locat. Sincerament, el tema de cohesionar els grups més o menys el porto bé però sempre em queda algú penjat que em fa patir o tinc un alumne que s’aïlla reiteradament i em canso d’estirar-lo.   Pel que fa a les noves tecnologies, tot i que m’agrada provar-les i conèixer-les, encara no he aconseguit normalitzar-les a classe, així que preferiria no ser jo l’experta.

    • 3. Quin pla de treball establim?

    Em toca repetir de conductora a la segona reunió, però com que el meu tema (“provar noves metodologies”) el comparteixo amb la Griselda, podríem preparar juntes una activitat per fer-vos treballar durant la reunió. Un cop planificada podríem compartir-la per Google Drive amb la resta de conductores de la reunió (Núria V, Neus, Lourdes, Neus, Mònica) perquè n’estiguin al corrent i puguem decidir juntes en quin moment de la sessió fer l’activitat i quant de temps tindrà reservat.

    Au, deures fets! A jugar! Ai no, que tinc classe en una hora…

     

    Share

    Article complet

  • A la … el decàleg?

    paperera

    Perdoneu per fer l’entrada a última hora. M’agrada treballar sota pressió encara que cada dia tinc més cabells blancs, així els atribueixo a l’estrès i no pas a l’edat.

    Després de la reunió de l’altre dia em vaig adonar que m’assemblava molt a una companya que sempre creu que no aplica res del decàleg. Dic “creu”, perquè en converses o reflexions posteriors sempre s’acaba demostrant que el segueix perfectament! Fins a la reunió de l’altra dia jo pensava que no era així.

    Però resulta que havíem de portar material per mostrar com treballàvem l’avaluació inicial, i jo… jo MAI havia fet cap avaluació inicial! Doncs va resultar que només “creia” que no havia fet mai cap avaluació inicial, perquè després de sentir les experiències dels altres companys vaig pensar que això de l’avaluació inicial ho havia fet SEMPRE!

    La diferència entre la seva experiència i la meva és que jo sempre m’he guiat per preguntes a classe en general, fer buscar exemples del que vull treballar a continuació, fer-los explicar la teoria que recorden, però molt poques vegades ho he fet per escrit. De fet, si ho he fet he considerat que era part de l’exercici en sí, no pas una avaluació inicial… tot i que potser ho era.

    Les meves quatre grans conclusions del dia van ser: que l’avaluació inicial no té res a veure amb un gran examen a l’inici de cada unitat, que sí que l’havia posat en pràctica, que valia més fer-la habitualment per escrit perquè així tots els alumnes poden dir-hi la seva i que potser dues hores de classe estan farcides de contínues micro-avaluacions inicials.

    I per acabar, la conclusió de les conclusions: potser aquest equip de treball pensa que no aplica gaire el decàleg i que l’envia a la merda a meitat de curs, però molt sovint són tan sols impressions negatives ben allunyades de la realitat.

    Share

    Article complet

  • El desdecàleg

    Robada de http://blogs.20minutos.es/

    Aniré una mica per feina, que tinc molta feina i acostumo a enrotllar-me com una persiana per explicar les coses més simples. A més a més si intento fer una entrada magnífica potser la publico al 2014, que ben mirat, tampoc no és tan lluny, però no sé què en diria el Jaume…

    Anant per feina, us poso els punts del decàleg i la meva experiència aquest trimestre.

    Punt 1 (Formar i consolidar grup)
    Hauria estat un punt important per treballar en aquest trimestre, ja que en un grup tenia una barreja d’alumnes important: els meus alumnes, els d’un grup que s’havia anul·lat i que abans tenien l’Olga de professora, i els acabats de matricular. L’única cosa que vaig fer va ser anar canviant, cada dia, la disposició de les cadires: en U, en grups de tres, en grups de quatre perquè no s’assignessin llocs fixes.

    Pel que fa a negociar metodologia, objectius, criteris… com a inici de curs no vaig fer res. Aquest trimestre ni tan sols vaig fer contracte. Ho veieu, oi? Vaig cap enrere, jo desdecalego. I això, “¿por qué?” Doncs per culpa del punt dos.

    Punt 2 (Presentar objectius)
    El punt de la discòrdia. Em vaig pensar que això de presentar objectius tenia alguna cosa a veure amb saber, abans de començar el curs, què faríem a cada sessió. Ho volia penjar a l’aula i que així tots estiguéssim la mar d’organitzats, però va passar que repartint unitats, tasques i activitats vaig veure la llum: NO HI HA TEMPS!! El dimoniet se m’apareixia dins d’un núvol de fum a cada classe: “Maria, aquest trimestre és molt curt per anar perdent el temps”. Així que, tot i que jo a la preparació contemplava les activitats que manava el decàleg (contracte, avaluació inicial, negociar criteris, co-autoavaluació…) a l’hora de la veritat, davant dels alumnes decidia descatalogar…no hi ha temps!!

    Però, aquí ve la reflexió, per a què no tinc temps? No tinc temps per acabar tooootes les activitats del llibre (ho sento, però em rebenta fer-los comprar un llibre i no fer-lo anar) i a més a més les tasques, els meus inevitables “exàmens entrenament”, les activitas extres per parlar i totes les bones noves accions que ens plantejàvem amb el decàleg. Conclusió? Crec que algun dia, quan em faci gran (he, he) hauria de provar no agafar llibre. Em fa por, sempre he dit que triar un bon llibre t’estalvia molta feina (i ho segueixo pensant) però crec que ara per ara, tal com estem d’evolucionats els B********** i les P********* ha arribat el moment de partir peres amb els llibres. Ho sento molt, no sou vosaltres, llibres, sóc jo.

    Punt 3 (Negociar criteris)
    Ara sí! Un punt del catàleg que no he descatalogat, i que m’encanta. La veritat és que ho faig només amb algunes activitats i sobre tot amb les tasques finals, i no sé si ho faig bé ni si els manipulo massa, però us asseguro que, tot i que al principi ells no saben què espero que em diguin, els criteris acaben sortint. I va molt bé, perquè així ells se’n recorden del que s’han de fixar per fer bé aquella activitat. Per exemple, a B3 amb la primera tasca final vam establir uns criteris per saber com havia de ser “un correu electrònic perfecte”. Després, al primer simulacre d’examen vam tornar a decidir els criteris per “la nota perfecta” (a l’examen final han d’escriure una nota) i van haver-se d’avaluar ells segons aquests criteris. També ho hem fet amb converses orals.

    Punt 4 (Comprovar que han entès què han de fer)
    De vegades dic tantes vegades la mateixa instrucció que penso que sóc una pesada. Llavors ve quan pregunto a algú què s’ha de fer i comprovo que a part de pesada m’explico fatal, ha ha! No sempre, eh, però de vegades va bé insistir i fer que algun alumne expliqui amb les seves paraules el mateix que he dit jo. Si no el que passa és que veus que es formen els grups i el primer que diuen és “¿Qué ha dicho?”

    Punt 5 (Plantejar preguntes per fomentar la participació)
    Sempre ho he fet però he de dir que segons el grup el resultat és més o menys bo segons com de consolidat, enrotllat, o despert sigui el gruo. Personalment em desespera fer preguntes i que ningú em contesti. Us passa també a vosaltres? Fem una sessió especial per coajudar-nos? El Jaume em va proposar una activitat però em sembla que ho explicaré quan expliquem l’experiència de l’aplicació del decàleg en una unitat.

    Punt 6 (Promoure l’autoavaluació)
    A part de subratllar els errors en els textos escrits o orals i esperar que ells recordin, investiguin i trobin la resposta correcta, no sé si aplico gaire l’autoavaluació. En els “exàmens entrenament” aquests que faig he millorat molt la part del solucionari perquè ells, a part de poder-se corregir, hagin de pensar com ho havien d’haver fet per fer-ho bé. A més a més al final hi ha una part que diu “Com puc millorar?” i llavors tots proposen coses molt interessants, com ara escriure en català, mirar la tele, etcètera que jo els podria haver dit però que és interessant que els hagi sortit d’ells.

    Punt 7 (Conscienciar que l’auto – coavaluació forma part del procés)
    Quan establim criteris o passem graelles per autoavaluar-se o coavaluar el company sempre hi ha algú que no li troba la gràcia a l’exercici. No està de més treure-li importància donant-li importància (m’encanta això de la psicologia inversa) i dir que no és res, només és perquè es fixin en com s’han de fer les coses i que a la propera vegada ho tinguin en compte.

    Punt 8 (Comprovar el nivell a l’inici i al final)
    Doncs ja us ho deia, el dimoniet que m’amenaçava amb la forca “que no tens temps!”. Ara ja ho he provat perquè ja he començat allò de la unitat on hem d’aplicar el decàleg, però suposo que ara no toca (eh!)

    Punt 9 (Crear situacions reals)
    Gràcies a Déu això en els bàsics és molt fàcil perquè el llibre mateix ja planteja tasques molt ben pensades, i com que jo segueixo el llibre fil per randa (sense voluntat de desmotivar, eh!) doncs cap problema.

    Punt 10 (Correccions qualitatives)
    Bé, al final és tota l’estona el mateix, però en els escrits ells tenen sempre una llista de “problemes” i la part de “solucions” buida. Tenim graelles per a l’escrit en general o les intervencions orals, i els “exàmens entrenaments” tenen una pila de graelles fantàstiques. El problema el tinc amb el llibre, un altre cop, on la majoria d’exercicis són d’omplir buits i la veritat, a part de dir la solució correcta no se m’acut com més podem corregir.

    I això és tot! Perdoneu perquè volia ser breu però no ho he aconseguit. Vinga, vinga, que encara faltem molts per explicar experiències!

    Share

    Article complet

  • Potser surto de mare…

    Ja em perdonareu, però en comptes d’explicar “què hem complert?” i “a què ens comprometem?” – que eren les dues preguntes que ens havia plantejat el Jaume- potser us acabo explicant coses que no tenen res a veure. És la meva especialitat, quan en un examen em demanaven un tema que no sabia escrivia molt, tant, que al final el professor quedava estabornit i m’aprovava per cansament.

    Comencem pel començament. A pricipi de curs vaig avisar els alumnes de l’existència de les tasques que els donarien els 20 punts de classe. Cada cop que treballaven un tema que em semblava relacionat amb alguna de les tasques en fèiem una. He de confessar que en alguns cursos se’m van acumular dues tasques els últims dies i que no vaig seguir els criteris avaluatius. Per tant, un dels propòsits per al nou curs serà fer ús d’aquells criteris avaluatius tan bonics que hi ha penjats al Google Docs.

    Un altre tema que em va agradar de les reunions era el de motivar l’alumnat. Com a estudiant d’anglès jo sempre he estat més còmoda a classe – i per tant he après més i he participat més- quan el professor em transmetia confiança, encara que fos dient “parles molt bé l’anglès”, encara que fos mentida. Per això a classe intento que els alumnes estiguin a gust i provo de no crear moments d’angoixa. Tot i així de tant en tant quan algú s’equivocava se m’escapava un “això és de Bàsic 1, eh!” o un amenaçador “això ho heu de saber que sortirà a l’examen!”. Ara intento evitar-ho i el primer que faig quan algú s’equivoca és dir “molt bé!”. Després m’he d’espavilar a repetir el que acaba de dir amb to interrogatiu, o fer ganyotes, o posar alguna idea a la pissarra que li faci veure que s’ha equivocat – si no li ha dit ja el company del costat. Tot plegat és el mateix, no? Doncs no, perquè aquest primer “molt bé!” serveix per treure importància a l’error i no bloquejar l’alumne.

    El tema de la co/autoavaluació l’he desenvolupat molt més aquest curs. He fet graelles amb alguns criteris perquè ells es puguin corregir petits escrits o intervencions orals. També he millorat el sistema d’autocorrecció d’exàmens – sí, faig exàmens, després em defenso- afegint al solucionari explicacions al costat de cada resposta de manera que la correcció serveixi com a repàs de la matèria i com a resolució dels dubtes que encara els podien quedar.

    “I fas exàmens, Maria??” sí, faig exàmens però estigueu tranquils, no són un mètode d’avaluació sumativa. La nota, si n’hi ha, és perquè se l’han posada ells – entre A,B,C – i jo ni me l’apunto, i ells això ho saben. L’examen serveix per a tres coses. La primera és donar-los un motiu per mirar-se, llegir-se, repassar, estudiar – digueu-ho com vulgueu – els apunts de tant en tant. En segon lloc els entrena per a l’examen final de B3, de manera que quan arriben a final de cicle ja han fet tants exercicis similars que tenen molta seguretat, menys nervis, menys dubtes i molts menys problemes. I tercer, perquè els exàmens orals que faig durant el curs em serveixen per tenir un moment per parlar a soles amb cadascun dels meus alumnes, preguntar-los com va el curs, si tenen cap problema, i si ‘hi ha posar-hi remei a temps! Quan vaig amb presses i s’examinen els orals individualment o per parelles sempre tinc alguna sorpresa a final de curs. de vegades un alumne discret amaga un gran secret!

    Una altra cosa que vull provar de fer aquest nou curs és fer-los signar el contracte d’aprenentatge amb els objectius que s’hagin fixat, tant personals com de grup. Em fa una mica de respecte però espero que tots junts ens en sortirem. M’interessa molt que ells prenguin consciència que han de practicar el català fora de l’aula, sempre hi insisteixo el primer dia, però potser d’aquesta manera els quedarà més. També és possible que descobrim alguna nova motivació o objectiu entre tots i això també és molt interessant. Ja veurem!

    Bé, i arribats a aquest punt només em queda treure’m el vestit de professora protagonista – no sabeu com m’agrada dur-lo… – i proposar-me passar el testimoni als alumnes. Ho he intentat, però això de “desprotagonitzar-me” no m’agrada gaire i de seguida em torno a vestir de líder. Aquest curs em proposo almenys preparar una hora a la setmana en la que els alumnes siguin els dirigents del seu aprenentatge, i si hi tinc traça, potser al març ja seran dues hores. De mica en mica s’omple la pica!

    Fins aquí els meus propòsits, espero que no us hagin agafat ganes de fer la migdiada a mitja lectura! Va, animeu-vos que ja tinc ganes de saber què explicareu vosaltres! Bon any!

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip