RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de l'autor

  • Com vam fer la radionovel·la

    Tal com us vam explicar a la presentació de la unitat, un dels aspectes que nosaltres consideràvem més interessants és el de la flexibilitat i adaptabilitat de la radionovel·la com a eina de treball a cada nivell i en la manera i forma que es vulgui aplicar.

    En el meu cas, per la manca de temps (ja que s’acabava el curs) la vaig plantejar com una feina transversal i lúdica, deslligada d’un contingut gramatical concret.

    Las fases d’elaboració van ser tres:

    1-      La selecció del registre, la història, la creació de personatges…

    2-      La creació i elaboració del text.

    3-      L’edició.

    La primera fase és potser la més costosa a l’hora d’arrencar, ja que aquí hem de fer un esforç per tallar la por i crear mínimament un ambient de confiança que ens permeti engegar el procés creatiu del grup. Suposo que és didícil aconseguir-ho el primer dia, es necessiten un parell o tres de dies d’escalfament.

    D’entrada, no tenia molt clar si ho faríem col·lectivament o per grups. El que sí estava clar era que el màxim possible havia de sortir d’ells i com a professora la meva feina seria la de portar el timó, per tant, només vaig haver de donar unes petites pautes o pistes per iniciar el procés.

    Entre tots vam establir quins són els elements que conformen una radionovel·la i com l’estructuraríem. Després vam decidir el gènere temàtic: drama, comèdia, terror, suspens… A partir d’aquí, vam formar grups per decidir quin tipus de personatge volien crear, de tal manera que de cada grup sorgíssin diferents fils conductors d’històries.

    A la posada en comú van anant decidint i perfilant els personatges. Ara ens quedava embastar la història: situar-la espacial i temporalment. El número de personatges era un tema variable segons s’anés formant l’argument.

    En aquest punt vam tenir la sort de tenir una companya amb certa vocació literària i que ens va venir amb una història fruit de la inspiració nocturna i que ens va servir per desbloquejar els moments inicials.

    A mida que anàvem elaborant els diàlegs, els salts del temps, les entrades i sortides de personatges… la història s’anava fent. És un moment molt interessant i divertit veure com, fent voltes i tombarelles, la història va prenent forma, és com si tinguéssim plastilina a les mans i cada aportació personal queda impregnada, i com el resultat pot  no tenir res a veure amb el que havíem imaginat des d’un començament. A partir d’aquí, els alumnes ja estaven tan engrescats que tot va fluir amb facilitat.

    De wackystuff, extreta d’ http://www.flickr.com/photos/35284408@N00/4323211057

     

    Amb l’ajuda de fitxes per estructurar l’argument, definir els personatges, consolidar diàlegs, etc., vam arribar al final de la història. Només ens quedava assajar-la i gravar-la.

    Ja us podeu imaginar que la part assagística va ser molt divertida i estimulant, la qual cosa ens va ajudar per potenciar la dramatització teatral com a factor desinhibidor.

    La gravació no va ser cap problema. Quan vaig confessar la meva discapacitat tècnica , de seguida una alumna va proposar portar el seu marit amb el portàtil. A canvi d’aquest favor nosaltres, agraïts, li vam donar un paper a l’obra (ens faltaven homes) i amb un micròfon endollat al portàtil vam començar la gravació.

    Un cop fets els assajos pertinents i la gravació només ens calia incoporar-hi la música escollida per a  cada moment i amb l’ajuda i col·laboració, de l’anomenat tècnic de so Diego, i el programa de spotify, ja teníem enllestida la nostra obra.

    La temporalització de la unitat, en aquest cas, va ser molt lliure; vam utilitzar els últims 45 minuts de classe de cinc jornades.

    Com podeu veure, no té cap complexitat, només animar-se i  deixar-se anar i el millor de tot, que cada qual a la seva manera.

    Aquí teniu l’àudio

    Share

    Article complet

  • La meva experiència: aplicant una tasca

    Encara que sembli mentida, fa dies  que vaig donant tombs sobre el tema. Em costa molt posar ordre a un seguit d’idees que dins el cap, cada una va i ve al seu aire. Crec que això em passa perquè encara no tinc el decàleg absolutament integrat o processat. Ja ho intento, ja! però…..

    Ara que estic disposada a exposar la meva experiència, me n’he adonat que ,en general, el poso en pràctica. Evidentment, tinc moltes coses pendents per modificar o millorar, com per exemple, el portafolis o diari de classe (no sé ben bé com se li ha de dir). La idea m’agrada i, si més no, la trobava a faltar (bé, jo i els alumnes ). El que no sé és com l’enfocarem: individual o com com aprenentatge cooperatiu o…

    El meu martiri resideix en el punt 1. Potser és per això que em desanimo, perquè és el primer principi; si fos l’últim, la cosa es veuria diferent!

    Formar i consolidar el grup, negociant-hi: objectius, metodologia, criteris avaluatius, material, etc.

    Concretament el meu mal de cap  se centra en la negociació dels objectius. No,si m’ho plantejo com a negociació d’objectius generals d’estil metodològic, com allò que ens concreta en la programació les actituds(reflexió, opinar, discutir, esforçar-se, organitzar-se, proposar, raonar, decidir,…) i les habilitats que volem (cercar, comunicar,expressar, transferir, memoritzar, resoldre,…). Si és així, més o menys, me’n vaig sortint; tot i que és una feina llarga, de tot el curs, no només de l’inici de curs. Ara bé, si ens referim a negociar els objectius dels continguts gramaticals m’haureu d’ajudar a aprendre’n, perquè no ho sé fer.

    En fi, després d’aquest rotllo intentaré resumir com ens ha sortit la última unitat que hem fet.

    D’entrada, vull dir que segueixo el llibre ja que té un enfocament centrat en tasques i totes les activitats giren entorn del tema que es treballa. Utilitzem molt el llibre, tot i que, també introdueixo altres activitats o jocs que s’hi avenen.

    La unitat es deia ” Si estimes la terra…”

    Com ho fem?

    Primer es planteja què ens proposem: dissenyar i produir anuncis per promoure iniciatives ecològiques entre els oients d’una emissora local. A partir d’aquí, compartim coneixements i experiències respecte el tema, anomenem i definim estats anímics que ens generen determinades situacions, llegim per intruir-nos sobre el tema, debatem les nostres opininions,….Mentrestant, treballem alguns exercicis de gramàtica, com per exemple, verbs, fonètica, precisió de mots, expressar causes i conseqüències,… sempre en relació amb el context. Per grups, redacten un esborrany del diàleg de l’anunci que han seleccionat. Després de fer les revisions pertinents i aclarit tots els dubtes, preparen la locució dels anuncis, donant a les frases l’entonació adequada.

    En gran grup fem l’audició dels anuncis. Però abans, entre tots, decidim quins són els aspectes que creiem més importants a l’hora de poder fer les nostres valoracions i veure si han assolit el que pretenien, tant sobre el text (si és breu i complert, si no hi ha informació sobrera, si s’entenen el sentit de les frases, si arriba el missatge,…) com sobre la locució ( la naturalitat de l’expressió, si  l’entonació ajuda a comprendre el sentit, el ritme i el volum,…)

    Per últim, fem els comentaris sobre cada grup.

    Tot això, resumit d’aquesta manera, pot semblar ràpid, però com a mínim hi dediquem dues setmanes (si tot va bé).

    El resultat per a mi és molt positiu i si els alumnes no m’enganyen, per a ells també. Aquesta metodologia ens facilita aplicar els principis del decàleg, tenint en compte que sempre surten dubtes o la por a no fer-ho bé.

    Personalment, gaudeixo molt a les classes i compartint el sentiment de la Lourdes, crec que la feina del professor va molt més enllà de la simple transmissió de continguts. Això, és el que més m’omple.

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip