El primer dia de classe de suficiència 3, un cop donada tota la informació del curs i de la prova final, els vaig dir que havíem de decidir com repartiríem els 20 punts de nota de curs.
Us he de dir que tot i que gairebé sempre he avaluat tasques finals, aquesta vegada els alumnes van fer propostes sense cap mena de condicionant i sense partir de cap proposta meva. Primer, els vaig deixar temps perquè hi reflexionassin individualment; després, en petit grup; i finalment vam fer una posada en comú.
Quan anava passant de grup en grup, debatien sobre si s’havien de tenir en compte el valor, l’esforç, la feina… Jo els vaig dir que de vegades no és fàcil valorar aquests aspectes amb un repartiment de punts perquè són molt subjectius. I aquest va ser un dels punts que, a la posada en comú, vàrem debatre més estona. Un parell d’alumnes van fer una altra proposta, no reeixida, que consistia a avaluar un exercici de cadascun dels blocs de la prova, és a dir: un de CO, un de CL, un d’EE… La veritat és que alguna vegada ho havia fet, però la idea no va agradar gaire… De sobte, però, algú va dir: “Jo crec que si hem arribat fins aquí, ja ens mereixem els 20 punts! “. Evidentment qui ho va dir era una antiga alumna; entenent que li ha costat déu i ajuda, és a dir temps i diners, arribar fins aquí. Però, això voldria dir que la persona que ha fet la prova de col·locació i s’ha incorporat directament a l’S3 no es mereix els 20 punts perquè el seu camí ha estat més curt o li ha suposat menys esforç?
Ja veieu que van anar sortint qüestions molt diverses, les quals vaig anar apuntant a la pissarra. De la llista, vam anar unificant alguns aspectes a fi que al final ens en quedassin 4 o 5. I o vàrem aconseguir, amb més i menys encert… El resultat fou que tindrem en compte:
– El treball, la participació i la iniciativa
– La col·laboració amb els companys
– La voluntat i l’esforç
– Fer els deures
– La valoració dels continguts del curs
Fixeu-vos que no hi ha cap referència a les tasques finals, ni a textos orals o escrits. Potser ho podríem incloure en el darrer punt, però la qüestió és que ningú ho va dir, si més no, explícitament. La majoria de punts fan referència a valors o actituds. Es tracta d’això? Personalment, no era aquesta la meva idea, però vaig cedir i vaig acceptar el que havien debatut i proposat. Tot i que tothom sap que qui té el mànec de la paella (altrament dit retolador de pissarra blanca), fa anar l’oli allà on vol. I ho dic perquè l’últim punt deixa la porta entreoberta.
Per acabar, vàrem parlar de la manera com repartiríem els 20 punts: 4 punts per a cada aspecte. Com que se’ns acabava el temps i volia deixar la cosa bastant lligada, els vaig fer una proposta, i és que abans d’acabar el curs els passaria un qüestionari autoavaluatiu amb el qual cadascú hauria de posar-se la nota de curs partint de totes les qüestions que van sortir el primer dia. Això no ho vàrem negociar, però els va semblar bé. Encara ho hem de concretar, però es podria fer així:
1. He participat activament a les sessions del curs i al blog?
SÍ= 1 PUNT MÉS O MENYS= 0,5 PUNTS NO= 0 PUNTS
I així fins arribar als 20 punts.
Un altre dia us explicaré què em va passar amb la negociació de l’intermedi 1. Sense paraules!
1 comentari
jsans
09 Nov 12
2:26 #
Laura,
M’ha agradat molt el plantejament. Potser sí que hauria valgut la pena prosseguir perquè, ja en parlarem demà, els criteris continuen sent subjectius. Surten els dubte amb què us vau trobar. En l’S2 i el D he partit que ja s’han guanyat els punts –coincideixo amb la teva alumna–, per tant acordem criteris per no perdre’ls. Fixa’t com ho ha concretat la Neus. Ara bé, et felicito per la valentia de donar el poder a l’alumnat. Sí senyora!