RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de l'autor

  • Avaluació inicial E1

    foto 2Jo,  en el meu cas, us explicaré l’activitat que vaig aprofitar com a avaluació  inicial a l’hora de donar consells a algú.

    Al llibre, aquesta situació es treballa a partir d’un àudio en què un home explica que té problemes amb tothom: a la feina, amb la dona, amb els conductors, etc. I a partir de les estructures que proposen (jo, d’ell, … / jo, en el seu cas, … /  jo, si fos ell, … + el verb en condicional) es tracta de donar-li algun consell.  Sempre ho havia treballat així, però aquesta vegada em vaig estimar més prescindir del llibre i enfocar-ho abans com una activitat que em serviria per recollir què en sabien prèviament.

    Van fer parelles i els vaig dir que pensassin dues situacions;  llavors, havien de passar el full a una altra parella i aquests havien de donar-los consells. Aquí en teniu el document: Pràctica consells U4 E1

    En acabar, vam llegir les situacions i els consells que havien donat, i ho vaig anar apuntant a la pissarra; la veritat, però, és que van sortir ben pocs condicionals i cap de les estructures que he comentat abans.  Per tant, vam llegir les estructures que apareixen al llibre i tot seguit les van practicar oralment.

    En acabar la unitat, com a tasca final, vam reprendre el tema dels consells i van poder aplicar tot el que havíem estat treballant: Tasca final U4

    En aquest cas, l’avaluació inicial d’aquest contingut o d’aquesta situació, ens va servir per comparar com ho havien fet la primera vegada i com van fer-ho després a la tasca final.

    Share

    Article complet

  • Els 20 punts de l’S3

    El primer dia de classe de suficiència 3, un cop donada tota la informació del curs i de la prova final, els vaig dir que havíem de decidir com repartiríem els 20 punts de nota de curs.

    Us he de dir que tot i que gairebé sempre he avaluat tasques finals, aquesta vegada els alumnes van fer propostes sense cap mena de condicionant i sense partir de cap proposta meva. Primer, els vaig deixar temps perquè hi reflexionassin individualment; després, en petit grup; i finalment vam fer una posada en comú.

    Quan anava passant de grup en grup, debatien sobre si s’havien de tenir en compte el valor, l’esforç, la feina… Jo els vaig dir que de vegades no és fàcil valorar aquests aspectes amb un repartiment de punts perquè són molt subjectius.  I aquest va ser un dels punts que, a la posada en comú, vàrem debatre més estona. Un parell d’alumnes van fer una altra proposta, no reeixida, que consistia a avaluar un exercici de cadascun dels blocs de la prova, és a dir: un de CO, un de CL, un d’EE… La veritat és que alguna vegada ho havia fet, però la idea no va agradar gaire… De sobte, però,  algú va dir: “Jo crec que si hem arribat fins aquí, ja ens mereixem els 20 punts! “. Evidentment qui ho va dir era una antiga alumna; entenent que li ha costat déu i ajuda, és a dir temps i diners, arribar fins aquí. Però, això voldria dir que la persona que ha fet la prova de col·locació i s’ha incorporat directament a l’S3 no es mereix els 20 punts perquè el seu camí ha estat més curt o li ha suposat menys esforç?

    Ja veieu que van anar sortint qüestions molt diverses, les quals vaig anar apuntant a la pissarra. De la llista, vam anar unificant alguns aspectes a fi que al final ens en quedassin 4 o 5. I o vàrem aconseguir, amb més i menys encert… El resultat fou que tindrem en compte:

    – El treball, la participació i la iniciativa

    – La col·laboració amb els companys

    – La voluntat i l’esforç

    – Fer els deures

    – La valoració dels continguts del curs

    Fixeu-vos que no hi ha cap referència a les tasques finals, ni a textos orals o escrits. Potser ho podríem incloure en el darrer punt, però la qüestió és que ningú ho va dir, si més no, explícitament. La majoria de punts fan referència a valors o actituds. Es tracta d’això? Personalment, no era aquesta la meva idea, però vaig cedir i vaig acceptar el que havien debatut i proposat. Tot i que tothom sap que qui té el mànec de la paella (altrament dit retolador de pissarra blanca), fa anar l’oli allà on vol. I ho dic perquè l’últim punt deixa la porta entreoberta.

    Per acabar, vàrem parlar de la manera com repartiríem els 20 punts: 4 punts per a cada aspecte. Com que se’ns acabava el temps i volia deixar la cosa bastant lligada, els vaig fer una proposta, i és que abans d’acabar el curs els passaria un qüestionari autoavaluatiu amb el qual cadascú hauria de posar-se la nota de curs partint de totes les qüestions que van sortir el primer dia. Això no ho vàrem negociar, però els va semblar bé. Encara ho hem de concretar, però es podria fer així:

    1. He participat activament a les sessions del curs i al blog?

    SÍ= 1 PUNT          MÉS O MENYS= 0,5  PUNTS           NO= 0 PUNTS

    I així fins arribar als 20 punts.

    Un altre dia us explicaré què em va passar amb la negociació de l’intermedi 1.  Sense paraules!

     

     

    Share

    Article complet

  • Satisfacció

    Semblava bo de fer, però respondre les dues qüestions que en Jaume ens va plantejar a la darrera reunió no ha estat una feina fàcil, bàsicament perquè no sabia ben bé per on començar ni com seleccionar tota la informació a fi que fos entenedora.

    QUÈ HE COMPLERT

    Dels quatre cursos que feia el trimestre passat, vaig experimentar alguns dels aspectes treballats  i debatuts a l’equip de treball sobretot a l’ I1, l’S1 i l’S2.  Però també afrontava un altre repte: treballar per tasques al 100 % en cursos de nivell intermedi i suficiència, i a més, estrenant llibre! Bé, la qüestió és que en els nivells de suficiència els alumnes van decidir:

    1. Quins serien els objectius del curs
    2. A què es comprometien per assolir-los
    3. Quina és la millor manera per aprendre (enfocat, sobretot, a l’aula)

    Vam fer una posada en comú i vam parlar sobre les idees més recurrents. Conclusió: parlar i escriure més bé. I aquests van ser els objectius comuns que vam pactar com a grup, a banda dels individuals que s’havia proposat cadascú.

    Pel que fa a l’avaluació, vaig experimentar-ne diferents modalitats. La primera va ser recollir la tasca final i tornar-la amb els errors marcats. Aleshores, amb el suport d’una graella, s’havien d‘autoavaluar en una sèrie de punts tenint en compte els criteris d’assoliment que prèviament havíem pactat. La segona part de la graella estava enfocada a la correcció dels errors que els havia marcat. El que he tingut en compte per avaluar-los ha estat el resultat final, la segona versió;  és a dir, que hagin estat capaços d’aprendre dels seus errors i de prendre consciència, per mitjà d’unes pautes, que el text es podia millorar. I he de de confessar que és un exercici que ha funcionat molt bé i que han rebut molt positivament.

    Una altra modalitat que he experimentat ha estat la coavaluació, sobretot en aquelles tasques finals en què el text era oral. I és aquí on segurament m’he sentit més insegura perquè delegava la meva tasca docent als alumnes i esdevenien ells els responsables d’avaluar els seus propis companys. Aquí sí que el meu paper era totalment secundari i els vertaders protagonistes eren ells. La sensació inicial que em vaig endur va ser que s’encobrien mútuament, ja que gairebé totes les tasques eren perfectes! Però la repetició d’aquest procés em va fer veure que poden arribar a ser tant o més exigents que el professor mateix (fet que no necessàriament s’ha de considerar com a positiu) i que també són capaços de reconèixer els avenços que fan els seus companys, potser de vegades més que els propis.

    I pel que fa a motivació, per a mi és, i ha estat sempre, un dels aspectes més importants a tenir en compte perquè si nosaltres estam motivats, serà més fàcil que els alumnes també ho estiguin. Jo us he de dir que aquest primer trimestre he estat especialment motivada pels nous reptes que havia d’afrontar: els acords i compromisos presos  a l’equip de treball, els llibres nous de Barcanova, l’arribada del blog del SLC de Castelldefels  (i ho escric conscientment amb g) i la introducció de nous suports audiovisuals a l’aula, tot i que malauradament han durat de Nadal a Sant Esteve!

     

    A QUÈ EM COMPROMET

    Tot i la feina feta, hi ha uns quants aspectes que encara s’han d’anar polint. Per això, em compromet a…

    1. Continuar experimentant en tots els grups, poc o molt, siguin del nivell que siguin.

    2. Continuar potenciant l’autonomia dels alumnes i fer que en prenguin consciència.

    3. Fer que el blog de Castelldefels esdevingui una eina més participativa i no només de consulta. Un espai on puguin posar en pràctica els objectius proposats.

    4. Aprofitar i, si cal, adaptar els criteris i indicadors d’assoliment de l’equip de treball.

     

    Malgrat tot el que em queda per fer i per aprendre, puc dir que em don per  satisfeta. I ara us revelaré un secret que us pot ajudar a valorar la feina feta: feu una fotografia mental de les cares dels vostres alumnes el primer dia de classe. […] I feu-ne una altra a final de curs.  Aquest és el nostre indicador d’assoliment dels nostres objectius. Només ens cal observar…

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip