RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de l'autor

  • Ara jo!

    colors_2

    Responc també les preguntes plantejades:

    a) Estàs d’acord on t’han classificat?

    Estic classificada al segon gran grup, al d’Intercanvi d’experiències i materials entre l’equip, i en concret al repte de Provar noves metodologies. El repte m’atrau i m’encurioseix. Per tant, m’interessaria molt treballar-lo. No acabo de veure clar què hi puc aportar jo però bé… això no vol dir que no estigui d’acord amb la classificació. D’entrada per dos motius. El primer, és el que està relacionat amb “l’expertesa” que vaig dir que tenia, la de planificar projectes. A l’hora de provar coses noves, metodologies en aquest cas, crec que s’ha de fer amb una mica de planificació (no vull dir que no hi tingui cabuda la no planificació, l’espontaneïtat, eh!) i això ho sé fer! El segon, és que primer de tot, fins i tot abans de planificar, cal tenir la voluntat de voler mirar les coses d’una altra manera, d’acceptar diferents punts de vista (dels altres i d’un mateix) i tinc aquesta voluntat. I encara més, en tinc el desig. Per tant, accepto la classificació!

    b) Et veus capaç de ser expert en algun repte que no té expertesa?

    Com heu dit, Lourdes i Maria, queda pendent d’assignació els reptes següents:

    – Saber utilitzar noves aplicacions i nous programes informàtics.

    – introduir els alumnes en els grups

    – saber usar tècniques per fer grups

    Jo sóc capaç d’assumir el repte de saber usar noves aplicacions i nous programes informàtics. No sóc una apassionada de la informàtica però quan vull saber fer algun programa no em fa por remenar i provar i equivocar-me. Tinc paciència.

    Pel que fa als reptes d’introduir els alumnes en els grups i saber tècniques de treball de grups, si fa no fa també. És un tema que m’atrau també i em genera dubtes. A classe em guio per la intuïció i l’observació i pel que he pogut llegir sobre el tema. Si l’assumís us confesso que seria un repte en majúscules, molt emocionant. Precisament perquè treballaria allò que m’interessa. Però també us he de confessar que necessitaria una mica més de temps per fer-ho.

    c) Quin pla de treball establim?

    Estic d’acord amb el que han dit la Lourdes i la Maria. A la propera reunió, considero que el primer que caldria fer és:

    – Establir objectius concrets de cada grup i de cada repte. Què n’esperem? Per què? Per a què?

    – Establir com podem aconseguir aquests objectius: determinar quins recursos necessitem per fer-ho i quins d’aquests recursos ja tenim i quins no; determinar com aconseguim aquests recursos que no tenim.

    – Establir un pla de treball, vinculat a un calendari, que estigués vinculat als objectius, és clar, i que tingués en compte també la revisió de tot el procés.

    – I perdoneu-me la gosadia però: establir compromisos vinculats al pla de treball acordat.

    Potser m’excedeixo una mica però és el que penso. El punt de partida el tenim només cal desgranar més tot el que va sortir a la reunió i posar-nos-hi i confiar més en nosaltres! I sí, el calendari ens va en contra perquè ens queden només 5 reunions. I podria afegir més “peròs” però no ho faré, cal ser positius i positives!

    Article complet

  • Un taller i dues idees

    M’havia compromès a idear un taller de jocs i la veritat és que a mesura que hi pensava, m’adonava que havia de canviar el plantejament del possible taller. Se’m va acudir fer un taller de jocs catalans però no m’agradava la idea. Després vaig pensar a fer Un recorregut per Catalunya a través de cançons catalanes actuals i muntar aquest recorregut com un joc. Com? Bé, aquesta és la qüestió… Em falta la història, el fil conductor, però crec que la idea de fer un petit viatge podria funcionar. Caldria veure: com es fa el viatge? Des d’on i fins on? Què visitem? Qui coneixem durant el viatge?

    interrogant_cel

    A partir d’aquestes preguntes pensava plantejar les sessions. La idea és que a cada sessió escoltaríem una cançó que ens permetria conèixer algú nou (el cantant), veure com parla i de què parla (sobretot de què, la cançó ens serviria d’excusa per abordar diferents temes) i d’on és (ens permetria “visitaríem” o conèixer alguna ciutat, poble o comarca del país).

    Com enllaçaríem les sessions? Aquí és on introduiria l’element lúdic, a priori, tot i que no he acabat de pensar com: donant pistes per endevinar el proper lloc, cantant o cançó? És una idea, però segur que n’hi ha d’altres.

    Per tant, de moment tinc clar:

    Taller: Un recorregut per Catalunya a través de cançons catalanes actuals

    Objectius:

    • Millorar l’expressió oral i escrita en català.
    • Conèixer cançons actuals catalanes.
    • Conèixer, una mica, la varietat lingüística del català a partir de cançons catalanes actuals.
    • Conèixer una mica més el territori català.

    Volia portar a terme aquesta idea en el taller de conversa d’enguany però al final ja sabeu què ha passat. Si m’ho permeteu, com que tinc ganes d’acabar el projecte i de portar-lo a la pràctica, em queda pendent!

     

    Article complet

  • Un petit projecte a l’E2

    Dia_Mundial_Teatre_e2

    Us explicaré una experiència que vam fer el curs passat amb els alumnes de l’E2 del SLC de Gavà.

    Vam celebrar el Dia Mundial del Teatre i ho vam fer preparant la lectura dramatitzada d’unes escenes de l’obra Delicades d’Alfredo Sanzol i T de Teatre. El motiu pel qual ho vam fer va ser que els alumnes m’havien demanat a l’inici del curs poder fer alguna activitat que impliqués contacte amb gent de fora de l’aula, ja n’havíem fet una a l’E1 i els havia agradat molt. Aquesta vegada els vaig proposar celebrar el Dia Mundial del Teatre i hi van accedir.

    El primer que vam fer va ser escollir les escenes. En principi havien de ser escenes de 3 obres diferents però vam acabar escollint escenes que només eren de l’obra Delicades. De fet, van acabar escollint-les ells en funció del tema, de la dificultat que els suposava la lectura, de la gent que hi participava i dels possibles espectadors. Quan les vam haver escollit, vam acordar quins personatges faria cadascú i llavors vam dedicar un mes a assajar. Al principi, hi dedicàvem una part de la sessió però les dues últimes setmanes, ells van demanar-me que hi dediquéssim tota la sessió. A mesura que anàvem assajant, preparàvem la posada en escena i entre tots vam decidir en quin ordre les representaríem, quin material necessitaríem per fer-ho i com.

    Unes dues setmanes abans del Dia Mundial, vam preparar un anunci per convidar altres alumnes del CNL i també altra gent, com la del VxL i la d’un club de lectura Fàcil d’una de les Biblioteques de Gavà. Vam penjar-lo també a Facebook. És la imatge que encapçala l’entrada.

    La celebració va anar molt bé i tot i que hi va venir poca gent, van poder parlar i comunicar-se  amb persones que no eren alumnes de classe. Després de representar les escenes que ens havíem preparat, vam representar-ne unes altres juntament amb els espectadors, això sí, de manera improvisada.

    Article complet

  • La UD de la Radionovel·la: com la vam fer a l’S1

    Com sabeu, fa un any en una de les reunions de l’equip cada servei va haver d’inventar-se una UD per a un nivell. A nosaltres ens va tocar l’E2.

    Després de pensar i discutir, se’ns va ocórrer la idea de fer una radionovel·la. S’adaptava al contingut del nivell i ens permetia potenciar la creativitat dels alumnes i el treball en equips (amb tot el que comporta pel que fa a l’ús de la llengua). Mentre ideàvem la seqüència, vam adonar-nos que era una UD que podríem aplicar a qualsevol nivell i això ens va entusiasmar. Vam decidir que la duríem a terme cadascú, cada professora, amb un nivell diferent. Ens hi vam comprometre. La seqüència que vam fer és aquesta.

    En el meu cas, la vaig fer a l’S1, que vaig fer d’octubre a desembre. Quan em vaig plantejar en quin nivell la podria fer de seguida vaig pensar en l’S1 perquè em permetia treballar alguns continguts del nivell. A l’hora de planificar el curs, em vaig plantejar un repte: fer la UD com a projecte. Això implicava dividir la UD en tres unitats –sempre em planifico els cursos en tres unitats–: descripcions (dels personatges, dels espais, del temps…) i creació de la trama, redacció de la història i del guió i gravació. Al final, però, no ho vaig fer i només la vaig dividir en dues unitats. Tot i que m’interessa treballar per projectes, us confesso que això d’allargar tant els contextos de les tasques (unitats) no em surt gaire bé, a més tinc por de cansar l’alumnat i desmotivar-lo.

    Així doncs, vaig estructurar el curs en 3 unitats però només la segona i la tercera estaven relacionades directament amb la radionovel·la. A la primera treballaríem la descripció de persones i personatges però des d’un altre context; a la segona ens centraríem a escriure la radionovel·la; a la tercera treballaríem la lectura en veu alta i la dramatització de la radionovel·la.

    Però, de fet, tampoc no vaig variar gaire el meu primer plantejament. Com que a la primera unitat treballàvem la descripció de persones i personatges, vaig relacionar-la amb la UD de la radionovel·la, ja no calia tornar a treballar de manera explícita aquest aspecte. De seguida, però, a classe ens vam adonar que com que la radionovel·la és un text per ser escoltat i sentit hauríem de treballar també la caracterització dels personatges i que en bona part s’hauria de fer a partir de la llengua parlada, de l’ús de la llengua que fan els personatges i del seu discurs. Vam decidir treballar aquest aspecte. Em va encantar aquest objectiu!

    http://www.flickr.com/photos/66208256@N00/2569969534

    http://www.flickr.com/photos/66208256@N00/2569969534

     

    Us explico de manera esquemàtica com vam treballar aquestes dues unitats de la UD. En total vam treballar-hi durant unes 12 sessions però heu de pensar que no van ser completes i que en algun cas no van ser continuades. També cal tenir en compte que els alumnes van fer força feina a casa, paral·lelament al que anàvem treballant a l’aula.

    SESSIONS CONTINGUTS – Activitats

    1

    a. Inici de la unitat: es presentà el tema i es plantejà com ha de ser una radionovel·la perquè tingui èxit? Vam determinar-ne les característiques entre tots. El resultat va ser aquest mapa conceptual. Vam quedar que valoraríem les nostres radionovel·les a partir d’aquestes característiques.b. Vam escoltar un fragment d’una radionovel·la. Vam fer exercicis a partir del text (CO, CL, vocabulari). Vam reflexionar sobre si el fragment s’ajustava a allò que nosaltres pensàvem que era una radionovel·la o no. Ens va servir per debatre, rememorar radionovel·les que havíem sentit i repassar el mapa conceptual que havíem fet.

    2

    Vam repassar el que havíem fet el dia anterior.a. Breu repàs sobre les parts de la narració: quines són? Lectura d’un text de model i anàlisi/comentari.b. Vam modificar el text de model: hi vam introduir diàlegs i un narrador (o el vam canviar). Després vam valorar els textos escrits, vam comentar com s’havia fet i  quins canvis s’havien fet. A partir d’aquest exercici vam determinar què ens calia aprendre per fer la radionovel·la (ep!, també va sorgir la necessitat de repassar algun aspecte com ara els diferents tipus de narrador que hi ha). Ens vam adonar que el mapa conceptual també ens servia com a pauta per determinar quins aspectes havíem de treballar. Calia buidar-lo, desgranar-lo, concretar alguns aspectes.c. Vam fer un breu repàs sobre com s’introdueixen els diàlegs i els diferents tipus de narrador i com s’introdueix en el relat.

    3

    (continuació de l’anterior)a. Vam fer un joc per crear alguns elements de la narració/radionovel·la (lloc, situació inicial, situació final, personatges bons o protagonistes, personatges dolents –els que provocarien el conflicte–).b. Vam treballar en equips: pluja d’idees i invenció de l’argument a partir dels elements de la narració que els havia tocat en el joc anterior (elecció de trama, personatges, lloc…).

    4

    a. Treball en equip: invenció de la trama, primer esbós de la narració, organització del treball en equip…b. Vam llegir i treballar un fragment d’una obra de teatre. Vam veure com es podia transcriure el llenguatge col·loquial/oral i el vam comparar amb el llenguatge formal, que tant treballem a classe. Vam adonar-nos que amb el llenguatge també es caracteritzaven els personatges.

    5

    ( i 6)

    Vam repassar els estils de la narració: el directe i l’indirecte. Vam fer èmfasi en els canvis que hem de fer quan canviem d’estil: la concordança verbal (de la part dialogada i la narrada), els tipus de verbs que podem usar, els canvis en pronoms i adverbis…

    7 (i 8)

    a. Vam tornar a llegir un fragment teatral i vam repassar l’ús dels pronoms per a cohesionar el text. Exercici de reflexió i d’escriptura. Vam adonar-nos que sovint en aquest tipus de text necessitem veure allò que no està escrit, el que s’està representant!!b. Treball en equip, si era necessari: per escriure, repassar, contrastar, debatre… sobre el text que s’escrivia i el que anàvem treballant a l’aula.

    8

    a. Treball en equip: escriptura final. Entrega de textos.

    9

    Vam començar la segona part de la UD.a. Vam fer una activitat de lectura en veu alta: CO d’un model + activitat de lectura en veu alta per grups. Vam posar èmfasi en el fet d’escoltar-nos i escoltar els altres mentre llegim i llegeixen, com s’evidencia si s’està entenent o no el que es llegeix.

    10

    No vam treballar res de la lectura en veu alta.

    11

    Vam treballar la pronunciació de paraules que es diuen malament (les de canvi de la síl·laba tònica) i l’entonació. A l’hora de treballar l’entonació, en grups, vam fixar-nos en com podíem transmetre sentiments i emocions.

    12

    No vam treballar res directament relacionat amb la UD: vam veure i treballar tres escenes de Pa Negre. Ho vam fer perquè a inici de curs ho havíem acordat entre tots.

    13

    Vam continuar treballant la lectura en veu alta i ho vam fer a partir de la puntuació: els matisos de significat que comporta i l’entonació.Al final de la classe vam llegir 2 radionovel·les. S’havien d’enregistrar…

    14

    L’última classe del curs. Vam llegir en veu alta 3 radionovel·les i en vam fer una valoració.

    La valoració que van fer els alumnes de les radionovel·les que havien escrit va ser molt positiva. Es van felicitar. Els vaig felicitar. Van pencar de valent i ho van reconèixer. Jo també els ho vaig reconèixer. N’estaven molt satisfets.

    Jo també estava satisfeta de la feina que havien fet. Vaig aprendre’n molt, d’ells: la manera de treballar i d’organitzar-se, de sorprendre’s, de comprometre’s, d’il·lusionar-se. I la manera com utilitzaven el català.

    L’única cosa que ens va fallar va ser la part tècnica, no vam poder gravar-les. Vam acordar que ho faríem més endavant però fins al final de curs no vam tenir l’oportunitat.

    Ja que no les podeu escoltar, en podeu llegir dues de les cinc que vam fer.

    Article complet

  • Més tastos… d’intents d’avaluació inicial!

    http://www.flickr.com/photos/49335221@N07/4724083540

    http://www.flickr.com/photos/49335221@N07/4724083540

     

    A la reunió vaig explicar en petit grup tres avaluacions inicials que havia fet a classe. De les tres, cap m’acaba de convèncer del tot perquè no sé si serveixen ben bé perquè els alumnes puguin tenir una mostra clara del que saben abans de començar la unitat. Més que res, perquè, sense voler-ho, es posa èmfasi en algun tema que treballarem al llarg de la unitat, no pas en tots.

    Em sembla que ja ho vaig comentar en una entrada anterior, però sovint quan començo la unitat els demano precisament allò que els demanaré al final de la unitat. Per exemple: si hem de fer un debat com a tasca final, en fem un com a avaluació inicial. Quan acabem el debat de l’avaluació inicial els demano què ha anat bé del debat i què els sembla que cal millorar i així acordem, més o menys, els aspectes en què ens fixarem a l’hora de treballar la unitat. Quan fem la tasca final, l’últim debat que s’han preparat amb temps i tranquil·lament, els demano dues coses: al principi, en quins aspectes ens fixarem per valorar si és un bon debat o no; i al final, dues valoracions, una sobre com ha anat tot tenint en compte els aspectes determinats al principi i l’altra sobre quina diferència veuen entre el primer debat i el segon. Això m’ha anat força bé, la veritat. Vaig fer una activitat similar quan havíem de treballar els textos instructius: primer els vaig demanar un text instructiu, després en vam treballar les característiques i en vam llegir models i per acabar, els vaig demanar que valoressin el seu primer text i el reescrivissin si ho consideraven convenient (i ho havien de justificar).

    El que vaig explicar a la reunió era una experiència similar. Per treballar els textos instructius vaig dividir la classe en grups i a cada grup els vaig demanar que escrivissin un tipus diferent de text instructiu (però sense dir-los-ho així, senzillament vaig donar situacions en què calia donar instruccions, consells, ordres…). Cada grup havia d’escriure un text i cada component del grup n’havia de fer una còpia. Després vaig agafar els textos i vam determinar entre tots quines eren les característiques dels textos instructius, tant pel que fa a la disposició com pel que fa a característiques gramaticals. Quan vam acabar de fer-ho, vaig repartir a cada grup una còpia de tots els textos que s’havien escrit i els vaig donar, sense dir-los-ho, un model. Havien de llegir tots els textos i veure si reunien les característiques o no que havíem acordat. I teòricament havíem de trobar un bon model de text instructiu. En acabar, vam veure que calia treballar sobretot dos aspectes d’aquest tipus de text al llarg de la unitat.

    Una altra activitat que vaig fer va ser la següent: havíem de començar a treballar els relatius i vaig demanar als alumnes que, a partir de 4 fotografies, expliquessin una història, com si fos una notícia (havien de respondre la pregunta: “Què ha passat?). Per fer-ho, calia utilitzar en algun moment de la història 3 pronoms relatius (només els vaig donar el llistat dels pronoms, no els vaig dir què eren). En grup havien d’acordar què explicarien i després ho havien d’escriure de manera individual. No vam poder acabar l’activitat en una classe, de manera que la vam continuar a la classe següent. Vaig recollir alguns dels textos i en vaig fer un buidatge: vaig seleccionar 4 textos en què s’utilitzaven els pronoms relatius i els vam treballar a classe per tal de determinar per què servien els pronoms relatius, què eren i com s’usaven. La meva intenció era que al final cadascú rellegís el seu text i valorés si havia usat correctament els pronoms relatius.

    Share

    Article complet

  • La negociació: l’intent frustrat

    http://www.flickr.com/photos/29178489@N00/4966319718

    http://www.flickr.com/photos/29178489@N00/4966319718

     

    Primer de tot, sento molt haver trigat tant en escriure l’entrada. Em fa vergonya.

    Quan vam treballar en petit grup per explicar com ens havia anat la negociació, a la reunió del dia 9 de novembre de 2012, ja vaig explicar que sí que havia negociat, o almenys ho havia intentat, però que vaig excedir-me: vaig voler negociar massa coses. També vaig comentar que no havia sabut gestionar la negociació i segur que és per aquest excés.

    El primer dia del curs, vaig plantejar als alumnes unes quantes preguntes: Què i com voleu aprendre? Com voleu que us avaluï? Què voleu saber fer al final de curs? Primer, havien de respondre-les individualment; després, havien de posar en comú, en grups de 4, el que havien pensat individualment; i per últim, havíem de posar-ho en comú amb tota la classe. Pel que fa a la pregunta Com voleu que us avaluï?, els vaig demanar que cada grup fes una proposta d’avaluació perquè després, entre tots, decidiríem quina preferiríem. Els vaig comentar que jo en tenia una però que els la diria quan ells haguessin dit la seva.

    He de dir que els grups no eren homologats de manera que no era obligat utilitzar els 20 punts per avaluar-los. Però jo procuro avaluar-los de la mateixa manera tot l’any (vull dir, cada curs -1, 2, 3-). Per tant, també utilitzo els 20 punts als cursos no homologats.

    La posada en comú va anar bé però les respostes a la majoria de les preguntes eren massa abstractes i aquí és on jo no vaig saber estirar del fil com calia per poder arribar a la negociació final. És com si ens haguéssim quedat a mitges. És la sensació que en vaig tenir.

    Pel que fa a les respostes d’un grup a la pregunta Com voleu que us avaluï?, he de dir que algunes propostes que es van fer em van sorprendre moltíssim. I que, a més a més, eren propostes que personalment no volia acceptar perquè no s’ajustaven a l’enfocament que volia i havia de donar al curs. Fa de mal dir, però és veritat. Això també va fer que no acabés bé la negociació.

    En aquest mateix grup vaig plantejar unes altres preguntes que no vaig plantejar a l’altre grup: Voldríeu tenir un bloc? Per què el faríeu servir? També els vaig demanar que cada grup hi digués la seva i fes una proposta. I això sí que ho vam debatre força i fins i tot vam arribar a un acord: que tindríem un bloc que no serviria per avaluar sinó que seria un espai complementari al de l’aula. Confesso que no era ben bé el que jo tenia pensat, però hi vam accedir tots i em va semblar bé.

    Share

    Article complet

  • Relat d’una rutina… i altres pensaments (III)

    Faig una avaluació inicial al principi de cada unitat: els demano allò que els demanaré a la tasca final. Depenent de com faci la tasca final faig d’una manera o d’una altra l’avaluació inicial. Us n’explicaré dos exemples:

    El primer exemple: quan la tasca fina és escrita. A suficiència havíem de redactar un text argumentatiu. Els vaig explicar en quin context s’emmarcaria la unitat i per tant totes les tasques, tant les intermèdies com la final. Primer van fer el text argumentatiu, que ja havia d’estar dins del context en què treballaríem. En aquest cas, em vaig endur els textos però no els vaig corregir. L’endemà vam treballar per grups: van haver d’escriure un altre text argumentatiu però cada grup des d’un punt de vista diferent. Tot seguit, entre tots vam determinar les característiques que crèiem que havia de tenir un text argumentatiu a partir de la lectura i l’anàlisi d’un model.

    Llavors vam analitzar per grups els textos que havíem fet a classe: ho havíem de fer tenint en compte les característiques que havíem acordat entre tots. No es tractava de criticar els textos i dir «no m’agrada, jo hi posaria això o no…» sinó que es tractava de veure si havien escrit textos argumentatius i per què. Després els vaig retornar el text de l’avaluació inicial i els vaig demanar que fessin el mateix amb el seu propi text: valorar si el que havien escrit era o no un text argumentatiu, per què. Si consideraven que havien de retocar-lo o reescriure’l, ho podien fer. Els vaig demanar que me l’ensenyessin, tant el text com la valoració. Al final de la unitat, els vaig demanar un text nou però emmarcat dins del context final de la unitat, després d’haver fet dues activitats en grup.

    Valoro tot aquest procés de manera molt positiva, la veritat. Però em qüestiono si fent-lo he comprovat el nivell dels objectius de la unitat (9è punt) i si tot plegat és un pèl repetitiu… Potser, tenint en compte el 9è punt  i que a més el que jo pretenia era fer una avaluació inicial del tema, hauria pogut aprofitar aquesta valoració del primer escrit individual per analitzar els aspectes no textuals que havíem de treballar en aquella unitat. Ara bé, em sembla que ho tornaria a fer… perquè crec que costa fer l’autoavaluació d’un mateix quan t’has de fixar en moltes coses a la vegada… o almenys jo tinc aquesta sensació.

    Segon exemple d’avaluació inicial: quan la tasca final és oral. A l’intermedi havíem de fer unes entrevistes a la ràdio. Vam fer un petit simulacre, per dir-ho així: van haver de fer el mateix que jo els demanaria al final de la unitat però en un context una mica diferent. Quan vam acabar els vaig preguntar què creien que havia anat bé i què creien que els faltava millorar. Entre tots vam dir força coses, vam quedar que treballaríem allò que els faltava millorar durant la unitat, en algun cas vam canviar algun objectiu que jo tenia previst per aquella unitat (i que jo havia dit prèviament…). A la tasca final, vam fer el següent: primer vam acordar allò que volien que els avalués. Quan vam acabar, vam valorar com havia anat i també quina diferència hi havia hagut entre l’avaluació inicial i la final. En els dos casos en què ho vam fer, tots dos grups van adonar-se de la progressió i de la diferència entre les dues avaluacions. Les van valorar molt positivament.

    A l’hora de comprovar l’assoliment dels objectius al final de la sessió, hi ha hagut algun cas en què he fet una avaluació tradicional, entenent que he valorat només jo la tasca final amb els criteris que havia establert (…els hauríem d’haver negociat…!!, el 3r punt!!), però hi ha hagut algun altre cas en què ho vam fer diferent. Abans de mirar-me els textos finals, cada u va haver de valorar el text d’una altra persona seguint un graella amb els criteris que havia establert (repeteixo: també els hauríem d’haver negociat…!!, el 3r punt!!) i després posar-ho en comú amb el grup de treball. Jo em vaig mirar tant el textos com les valoracions i cada u té a més del seu text final, la valoració feta pels companys i per mi (que parteix de la dels companys).

    I ara em pregunto… això és coavaluació? Bé, algú em va dir que aquest havia de ser el meu objectiu de cara el 3r trimestre perquè quan vaig acabar el 2n vaig corregir tots els portafolis dels alumnes.

    I això és tot el que us volia explicar. Sé que m’he allargat massa.

    Share

    Article complet

  • Relat d’una rutina… i altres pensaments (II)

      Començo la unitat presentant els objectius, els continguts que   m’agradaria treballar i la tasca final que caldrà fer (2n punt). A l’inici de cada curs, i ho faig des del 1r trimestre, dono el programa on detallo quantes unitats treballarem, què hi treballarem i quines tasques finals caldrà fer al final de cada unitat. És un programa ideal i ells ho tenen clar, vull dir que no és inamovible. El que ha canviat ara és que presento la unitat a partir del context en què s’emmarcarà la unitat i com l’organitzaré, és a dir, quines tasques intermèdies farem per arribar a la tasca final i què treballarem a cada tasca (i aquí és on faig servir també el programa del curs). M’ha anat molt bé fer-ho, els alumnes sempre han sabut en quin punt de la unitat estàvem, treballàvem, què calia fer després i això els ha permès que, en algun cas, poguessin avançar la seva part de la feina als companys del grup, si la tasca ho requeria i no podien assistir a classe.

      Quan comencem a treballar un contingut nou, els demano què és el que creuen que n’han de saber o què és el que en volen saber. I què és el que saben. Els demano que formulin preguntes sobre el tema i les vaig apuntant a la pissarra (5è punt). Quan ja les tenim i tothom hi està d’acord, els comento que aquestes preguntes serviran per desenvolupar el tema i que, per tant, les hauran de saber respondre si no ho saben ja perquè, de vegades, les hem anat contestant a la vegada que les formulàvem i això ha fet modificar tot el treball posterior. Potser no hauria passat si hagués aplicat completament el 1r punt i el 3r punt, oi?

    Inicio cada sessió fent un repàs del que vam fer l’últim dia. M’han d’explicar què vam fer a la darrera sessió i per què. Recordem les preguntes que vam fer-nos per desenvolupar un contingut i les responem (hi hem d’estar tots d’acord). I també si vam fer alguna tasca i per què. Tot seguit, presento els objectius de la sessió. Abans d’acabar la sessió, si puc, els dic què farem a la següent sessió. Sempre hi pot haver canvis però ho procuro fer. (2n punt, altre cop)

    Abans de començar les activitats sempre els pregunto si han entès què han de fer. Si la resposta és que sí, els demano que m’ho expliquin. M’acostumen a respondre tres, quatre o cinc persones. Si tothom hi està d’acord, continuem. Si això no ho puc fer amb el grup-classe, ho faig per grups de treball. (punts 4t i 5è)

    Share

    Article complet

  • Relat d’una rutina… i altres pensaments (I)

    Recordo que vam acabar la reunió del 2 de març amb la pregunta «com aplicarem el decàleg en el 3r trimestre?». Hi vaig pensar i reflexionar i em vaig fer un propòsit: començar a aplicar alguns punts del decàleg abans d’acabar el 2n trimestre. Això em va fer adoptar una dinàmica de treball a l’aula que he mantingut al 3r trimestre. Durant la reunió del 20 d’abril, però, i també després, me la vaig qüestionar força: d’una banda, sabia quins punts del decàleg havia prioritzat i per què i, de l’altra, no sabia com podia aplicar tots els punts del decàleg només en una unitat. Explicaré per què.

    En primer lloc, allò que em preocupava era que considerava que algun punt del decàleg –en concret el 1r– s’havia de fer a principi de curs i clar, com que en el meu cas tinc la sort de mantenir bona part del grup-classe durant tots els tres trimestres, no ho veia necessari, més que res perquè tenia la sensació que tenia els grups formats i consolidats. Potser em vaig equivocar, no ho sé. El cas és que m’ho vaig qüestionar i em vaig fer el propòsit d’observar si el que creia era cert o no. I m’ha servit, perquè m’he adonat de força coses. Si finalment no l’he aplicat en aquest trimestre, en tant que no he negociat els objectius, la metodologia ni els criteris avaluatius perquè veia el 3r trimestre com una continuació dels altres dos, llavors tampoc puc aplicar el 3r punt del decàleg, oi? I tota la resta?

    En segon lloc, també em preocupava que el canvi que suposava aplicar tot el decàleg no fos un canvi conscient, entenedor i coherent –tal com volia i creia que havia de ser–, tant per part meva com sobretot per a l’alumnat. Pel grup-classe que formem tots. Per a mi, era del tot necessari fer-los-en partícips o, més ben dit, fer que l’entenguessin i l’acceptessin, és clar. Potser això últim és el que més em preocupava i m’impedia tirar endavant. Però bé, el vaig afrontar amb sinceritat i els ho vaig dir, de diferent manera a cada grup. Sempre procuro que quedi clar perquè faig i fem una cosa o tal altra. Ara, però, em caldria saber la seva opinió…

    Dit això, us explico una miqueta la dinàmica a què he fet referència al principi de l’entrada (en podria dir rutina de classe però ep!, no entengueu una rutina com una cosa repetitiva i mecànica, eh, que no ho és pas). Ja us avanço que no és l’experiència d’una sola unitat, com se’ns demanava, en sóc conscient.

    Share

    Article complet

  • Mai no és tard…

    Us confesso que m’ha resultat difícil fer l’entrada tot i que després m’he adonat que era més senzill del que creia.

    Què he complert?

    • He treballat per tasques i he utilitzat bona part de les tasques que havíem acordat (dic bona part perquè no aconsegueixo fer-ne cinc, sempre n’acabo fent tres. De fet, com que ho sé, només em proposo fer-ne tres).
    • He seguit força els criteris d’avaluació que havíem acordat per cada tasca.

    Vaig iniciar el curs preguntant als alumnes quins eren els seus interessos i vam fer-ne un mapa conceptual, o almenys ho volia ser, però la veritat és que al final no l’he fet servir com a guia. Em sembla que per dos motius. Per tant, no he complert aquest objectiu que m’havia proposat a inici de curs.

    A classe treballem molt en grup. D’això, n’estic satisfeta, però tot i que la intenció és dur a la pràctica l’aprenentatge col•laboratiu, em sembla que no ho aconsegueixo en un dels grups. Ho continuaré intentant!

    El nou trimestre l’he començat fent-los comprometre amb el seu aprenentatge. Però no ho he gestionat bé, no hem fet contractes…

    A què em comprometo?

    • A continuar treballant per tasques i a continuar utilitzant els criteris d’avaluació que vam acordar.
    • A fomentar més l’autonomia dels alumnes i a fer-los conscients del seu paper dins del seu aprenentatge.
    • A fomentar l’autoavaluació i la reflexió sobre l’ús de la llengua.
    • A tenir més en compte els objectius dels alumnes a l’hora de preparar les classes (ara no us penseu que no paro de manar, de fet, sempre negocio i acordem què farem i per què).

     

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip