RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de l'autor

  • Ja torno a ser aquí!

    material-escolarHola! Ja torno a ser aquí. Abans de respondre les preguntes que planteja en Jaume us vull dir que ja està bé, no se us pot deixar sols! Me’n vaig uns mesos i quan torno les reunions les fem nosaltres, organitzeu un pessebre amb tipus d’alumnes (molt xulo, per cert), l’Anna se’ns fa bloguera…però què ha passat???

    Bé, passo a contestar el que hem de fer. En el meu cas la primera pregunta ha hagut de variar una mica i en Jaume m’ha dit que em posés on em semblés.

    Estàs d’acord on t’has classificat?

    Després de llegir l’acta de la reunió de desembre i veure l’organigrama final he decidit que el repte que més m’atrau és el d’organitzar nous tallers i activitats. És el que més temps em treu. Pensar en noves coses per fer a classe i fer variacions del material que ja tenim. Em costa fer-ho (no el fet en sí, sinó que hi dedico molt de temps) però quan enllesteixo una nova “unitat” i la faig a classe, m’agrada.

    Et veus capaç de ser expert en algun repte que no té expertesa?

    Dels reptes que han quedat buits em quedo amb el de saber utilitzar noves aplicacions i nous programes informàtics. No en sé, però m’agradaria saber-ne i, com a la Griselda, a mi tampoc em fa por remenar i provar. I m’encanta apretar botons, sobretot si no sé per a què serveixen!

    Quin pla de treball establim?

    Home, d’entrada un pla de treball assumible. Tots vosaltres hi esteu més ficats i ho sabreu millor que jo però des de fora es veu molta feina. No crec que n’hi hagi prou amb 5 reunions. Per tant, cal ser organitzat i anar per feina. Hauríem de dir quins són els punts que realment volem treballar i arribar a la propera reunió amb aquests punts decidits. Al febrer repartir-los i deixar part de l’última reunió per fer una valoració final.

    Share

    Article complet

  • Avaluació inicial

    mafalda_avaluacioLes meves avaluacions inicials podríem dir que també són un tast.  Amb els bàsics, de tant en tant, en fem alguna. A la primera unitat del B2, per exemple, es treballa l’imperfet. El veuen per primera vegada però hi ha molta gent que ja l’utilitza una mica. No saben què és però entre intuïció i haver-ho sentit van fent com poden.

    Per tant, els passo una activitat on han d’explicar què feien de petits durant l’època de vacances. Ho fan sense haver començat la unitat i com volen. Un cop fet, ho guarden i comencem la lliçó. Quan l’acabem, el que han de fer és recuperar aquest full i reescriure el text aplicant el que han après.

    Per últim, han de reflexionar sobre els errors que han comès. Per fer-ho tenen una graella on han d’escriure els canvis que han realitzat i argumentar-los.

    Hi ha gent que ha de fer molts canvis i n’hi ha d’altra que no tants. És normal.

    Us passo l’activitat.  PF B2. 1a unitat_Activitat inicial

    Share

    Article complet

  • Com he “negociat” els 20 punts?

    Després de pensar què fer amb els 20 punts he decidit que entre totes les tasques que fem durant el curs, n’hi haurà 4 que valdran cinc punts cadascuna. Això no ho he negociat. Això ho he decidit jo (porque yo lo valgo). El que sí que els deixo decidir és què val quant.

    Exemple: Al bàsic 3 una de les tasques que els faig fer és la d’escriure una recepta. Un cop hem treballat l’estructura que té, el lèxic que hi pot aparèixer, els pronoms, etc. els demano que, en grups de 3 o 4, decideixin quins creuen que són els 5 elements més importants. Quan tots els grups ho han decidit, ho posem en comú. Cada grup expressa la seva opinió i és ara quan, entre tots, hem de decidir quins seran els nostres 5 elements imprescindibles.

    Sovint hi ha un parell o tres d’elements que apareixen a tots els grups. Aquests, evidentment, passen directament a la final. Sempre hi ha, però, un o dos punts que creen controvèrsia. Aquí és on comença la negociació. Hi ha de tot. Grups que cedeixen i, en aquest cas, faciliten les coses i grups que són tossuts i que no t’ho posen tan fàcil. Si s’és tossut però amb raó, passi, ja està bé. Dialogant s’arriba a molts acords i sempre és interessant. Però si us passa com a mi que us trobeu ja no amb un grup, sinó amb una persona, tancada en banda perquè creu que és imprescindible especificar el nombre de racions i que això ha de valer 1 punt…se’t passen les ganes de negociar. Són les 9 del vespre, vols fer una classe dinàmica però t’encalles amb una persona que ja des del primer dia has vist que té greus dificultats per obrir la ment i canviar d’opinió. Tots tenim alumnes d’aquest tipus, feu memòria. Són alumnes “repte”, ens fan millorar com a professionals, d’acord, però van fatal per negociar.

    De fet, no ens enganyem, aquesta persona té tota la raó del  món. És vital saber si la recepta és per a dues, per a quatre o per a vuit persones! Això no se li pot negar. Però, val 1 punt? Escriure “2 persones” o “2p” val un punt??? Una cinquena part de l’exercici?

    Jo crec que no. I molts alumnes riuen amb aquesta proposta.

    Què pots fer aleshores? O bé suplicar amb la mirada i enviar un senyal que digui: nois, tingueu compassió de mi i d’ell també, poseu-m’ho fàcil, acceptem-ho i enllestim el tema o bé negar-te en rodó i dir que ni parlar-ne. Allò no val un punt i s’ha acabat.

    Totes dues opcions són vàlides, depèn del dia que tinguis. Però en cap cas són democràtiques, en cap cas hi ha negociació. Acabem de traspassar la subtil línia que separa la negociació de la manipulació.

    Altres vegades he tingut molta més sort. S’han posat d’acord sense problemes. Un grup va decidir que els elements més importants de la recepta eren: títol, ingredients, estris, preparació i temps. Toma ya! Ni una perífrasi d’obligació ni un trist pronom. No són imprescindibles.

    Potser algú està pensant: “Home, Núria, ets una mica tonta. Els has de fer anar per on tu vols”. D’acord. Aquesta última vegada ho he fet i “han decidit” que els pronoms han de sortir. Però això no és negociar. Se’n diu conduir, orientar, manipular… però no pas negociar.

    Per tant, he de seguir treballant. Aviam què us explico a la propera entrada! Com us ha anat a vosaltres?

    Share

    Article complet

  • El meu pentàleg provisional

     

    De moment, en el meu cas, el decàleg ha quedat reduït a 5 punts:

     

    Comprovar que l’alumnat ha entès el que ha de fer. Gran obvietat però quantes vegades no ho havia fet?? Ara és indispensable. Abans de fer cada exercici, l’explico. Sovint fem una frase de mostra entre tots perquè es vegi la mecànica i després deixo anar un: queda clar??? Teniu dubtes??? No? Segur? I tot i així… en fi.

     

    Promoure l’autoavaluació de l’alumnat durant tot el procés i vetllar pel procés. El portafoli, el meu gran aliat d’aquest trimestre. És l’eina que m’ajuda a valorar la feina dels alumnes i ells mateixos es corregeixen allò que fan. Jo els marco els errors i ells reflexionen i corregeixen; no sempre amb encert, tot s’ha de dir… Però el trimestre passat, que va ser un dels primers “no-3” on només feia avaluació contínua, a final de curs vaig tenir la sensació de tenir-ho tot molt deslligat. Quan els alumnes em preguntaven si tenien alguna nota o algun document “palpable” d’haver superat el curs, se’m feia estrany dir que jo ja tenia les notes de les activitats que havíem anat fent al llarg del curs. El portafoli fa que em lliurin un dossier a final de curs i jo els el retorno amb una nota personalitzada. Tot em sembla més ben lligat. A més, l’he elaborat de manera que hi hagi una activitat de portafoli per unitat i així, a final de curs, tindran una mena de resum de tot el que hem fet al llarg del curs.

     

    Comprovar el nivell de coneixement dels objectius a l’inici i l’assoliment dels obejctius al final. Hi ha alguna activitat del portafoli on he aplicat aquest mètode. Escriure un text al principi, fer la unitat i, com a tasca final, reescriure el mateix text. És una bona manera de fer prendre consciència als alumnes del seu progrés.

     

    Crear situacions reals en què l’alumnat posi en pràctica el que ha après a l’aula. Tal i com ha comentat la Maria, als nivells bàsics, això és molt senzill. De fet, la majoria de llibres proposen situacions reals com a tasca final. N’hi ha moltes de maques, a mi sempre m’ha agradat la d’anar a comprar al mercat. Hi ha anys on els faig dividir per botigues, decidir quins productes tenen i posar preu. Aleshores, un d’ells va a comprar i es passeja per la classe de botiga en botiga. Ho fan sense preparació prèvia, de manera que no han elaborat un diàleg, i allà, en directe, veuen com no és tan senzill.

     

    Practicar correcions més qualitatives que no pas quantitatives aplicant l’auto i la coavaluació. De fet, ara els meus alumnes no tenen cap tipus de nota numèrica. Senzillament, quan corregeixen tant un text seu com del company, la finalitat és millorar-lo i no pas posar cap nota.

    Bé, ara l’objectiu és fer que el meu pentàleg provisional arribi a ser un decàleg com Déu mana, sense retallades.

     

    Share

    Article complet

  • L’hora de la veritat

    Benvolguts,

    permeteu-me recordar que ja ha arribat l’hora. Després de tota la feina feta ara és quan hem de dir què hem fet i, sobretot, què farem d’ara endavant. Aquesta és la meva aportació.

    Què he complert?

    Crec que aquest trimestre he treballat tres punts: la motivació de l’alumnat, valorar l’esforç i no pas el resultat i passar de ser l’autoritat a l’aula a ser una acompanyant.

    El primer de tots, la motivació, no em suposava un gran repte. Crec que sempre he estat una persona amb ganes de motivar a la gent però he volgut aprofitar aquest trimestre per posar-ho en pràctica de manera més conscient, més treballada.

    Els altres dos ja han estat més complicats. Per adjudicar els 20 punts he decidit trencar amb el passat i valorar l’esforç i no pas el resultat en sí. Sempre he cregut que, a la llarga, l’esforç i la constància proporcionen un bon resultat i ho segueixo pensant. Per aquest motiu, aquest trimestre amb els meus grups que no eren “3” no he fet cap prova final on s’ho juguessin tot a una carta i he fet avaluació reguladora. En general, ha donat bons resultats. Sí que és cert, però, que en algun moment he tingut la sensació que m’he emborratxat de les ganes i la il·lusió que tenia per creure que realment tot funcionava i, amb alguns alumnes, crec que he estat massa generosa. Vull creure que no és així i que de debò s’ho mereixien però és la sensació que he tingut en alguns moments, ho confesso.

    L’últim punt és el de deixar de ser una autoritat dins l’aula i assumir el rol d’acompanyant de l’alumne. D’aquest punt n’estic particularment orgullosa. Al principi, em donava la sensació de no fer res a l’aula, de passejar entre els grups i de resoldre dubtes quan m’ho demanaven però vaig veure que el resultat era bo i que se’ls veia contents i, per tant, vaig poder canviar el xip fàcilment per adonar-me que s’havia acabat l’època d’estar sobre la tarima i que el meu lloc era entre els grups, sent discreta i observant-los.

    A què em comprometo?

    Tot i que aquest trimestre he començat a treballar amb tasques em comprometo a treballar-hi més i a preparar-ne alguna que consideri adient per al meu grup.

    També vull provar l’autoavaluació. De moment he fet el pas de valorar l’esforç i no pas el resultat, aquest trimestre vull provar que ho facin ells mateixos.

    A finals de trimestre passat vaig iniciar-me en el món del bloc i m’ha agradat. Ara he continuat amb els cursos que porto i he començat a utilitzar aquest espai per penjar algun vídeo (de fet, ara per ara, només un). I m’he adonat que hi ha pocs vídeos penjats al youtube, per exemple, que siguin útils per als nivells bàsics. No trobo vídeos que estiguin fets expressament per ensenyar català i on es puguin veure situacions de conèixer gent, números, converses senzilles… És per això que crec que seria una molt bona idea crear-los. Ja sé que pot semblar una bestiesa però…algú s’anima? Jo ara estic fent bàsics i estic disposada a fer els guions d’alguns possibles vídeos perquè els alumnes els puguin escoltar des de casa i practiquin situacions que han treballat a classe. Falten actors… entre tots potser trobarem algú amb vocació d’actor/actriu…

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial aprenentatge per projectes artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip