Quan vam començar a reflexionar i a parlar sobre tot el que hem fet durant aquest curs ràpidament se’ns va aparèixer la metàfora d’Ítaca com a viatge, com a procés que ens ha transformat, canviat i enriquit amb tot el que hem après. Pot sonar a tòpic però és així. També hem de dir que a mesura que anàvem fent la pluja d’idees d’aquest article ens anàvem adonant de tot el que havíem anat fent. Creiem que fins aleshores no vam ser conscients del tot de la quantitat de feina feta.
Hem aconseguit formar un espai de formació, de debat i de treball. Les reunions han estat un espai no només de reflexió i de debat, sinó també de formació en aspectes com l’avaluació (reguladora/sumativa), la programació o les eines de presentació (arbres, esquemes, mapes conceptuals, etc). Tot això ho hem fet amb la intervenció de tothom i també amb l’ajuda de lectures, bibliografia, consulta de blocs, etc.
Hem parlat i debatut sobre els nous rols que volem per al professorat i per a l’alumnat i els hem contraposat als rols més tradicionals, hem definit el model educatiu que volem, hem cercat les estratègies per motivar l’alumnat, hem treballat la coavaluació i el treball cooperatiu, hem teoritzat sobre l’avaluació inicial (on som i on volem arribar), la pedagogia inclusiva (no tots els alumnes són iguals) i la hipoteca de la correcció.
Hem establert les tasques finals de cadascuna de les 5 unitats de tots els graus (des del B1 fins al l’S3) i els criteris d’avaluació corresponents, esmicolats al màxim. Hem partit de la base que una tasca d’aprenentatge ha de ser igual a una tasca d’avaluació. També hem reflexionat sobre com han de ser aquests criteris.
-hem definit els nous rols de l’alumnat (actiu, autònom,compromès i protagonista del propi procés d’aprenentatge) i del professorat (guia que orienta però no que dirigeix, que condueix i fa més autònoms els alumnes.)
