La idea de colaboración está estrechamente vinculada a hacer de los centros lugares de socialización profesional, donde las prácticas no se conviertan en una rutina, donde el compromiso con la profesión vaya ligado a la existencia de un proyecto conjunto y no sólo a la mejora de las condiciones laborales y materiales. [MARRERO, J (1995): “La cultura de la colaboración y el desarrollo profesional del profesorado”, en AA VV: Volver a pensar en la educación. Vol. II, Madrid, Morata, pàg. 297)
Incloc la presentació amb les 14 idees que conceptualitzen les notes posteriors:
[slideshare id=6610428&doc=eltreballenequipdelprofessorat-110118043711-phpapp02]
- És important que l’equip vulgui aconseguir una fita comuna.
- Independentment del tipus que sigui la divisió de l’equip, els grups de treball han de ser autònoms.
- Han de ser capaços de resoldre els conflictes: detecció de problemes, conceptualització d’aquests problemes, planificació i execució, avaluació…
- El perquè de treballar en equip:
- serveix per crear un model educatiu coherent i, de retruc, millorar la qualitat docent;
- s’adopta un mètode de treball democràtic;
- resulta més fàcil experimentar i innovar col·legiadament,
- dóna suport moral i seguretat,
- augmenta la coordinació , cosa que representa en la millora de l’alumnat,
- facilita la reflexió de la pràctica docent
El poder d’un professor aïllat és limitat
Aplicant aquesta metodologia s’estableixen unes regles democràtiques de l’equip en què s’han de reconèixer i s’accepten les individualitats i, d’altra banda, s’estableixen vincles afectius. Una persona empàtica és capaç d’organitzar equips, negociar solucions per evitar conflictes, establir connexions personals i analitzar socialment la col·laboració.
El desenvolupament professional del professorat ha de portar a la competència del ser (coneixement de la matèria), del saber (coneixement psicopedagògic) i del saber fer (coneixement estratègic empíric) —és el que ens volia transmetre l’Ignasi Vila— a través de la reflexió i col·laboració. La millora de la docència ha de ser un objectiu col·lectiu i no pas individual.
La col·laboració dóna suport moral, seguretat, augment de confiança; redueix la incertesa i augmenta la capacitat de reflexió.
Assenyala com a condicions que dificulten el treball col·laboratiu:
- la competivitat
- la poca formació en metodologia cooperativa
- es prima més en la instrucció que no pas en l’educació
- es prioritza més l’atenció de l’alumnat que no pas en la millora del centre
- l’ús del llibre de text
- la disponabilitat horària
Mentre que destaca aquestes com a afavoridores:
- compartir idees similars
- ser capaços de prendre decisions
- tenir interès per innovar
- tenir una actitud dialogant i democràtica
- tenir seguretat
Analitza les causes que afavoreixen l‘individualisme del professorat:
- inseguretat (en fer una tasca individual: tu amb l’alumnat a l’aula)
- por a canviar (tota la vida s’ha fet així; també s’aprèn així…)
- per tradició: com que és una feina individual no té sentit compartir-la
- està arrelat tant en la socientat com als centres
- es trasllada el model empresial que fomenta l’aïllament professional (treball individual, aïllament i secretisme) a l’aula
- la falta de confiança (per la incertesa i ansietat) i les condicions laborals
La individualitat ha de suplir l’individualisme en l’equip.
El treball en equip ha de ser autèntic. Per tant, no pot existir una col·legialitat artificial (les reunions que esdevenen perruqueries “Tu, vés dient; però vull rentat i marcat. Gràcies”) però tampoc no es poden establir capelletes (els serveis). No m’agrada l’ús del terme balcanització per definir els grups tancats. M’agrada més el nostre.
És feina de les administracions possibilitar la millora de la col·laboració entre professorat, tot i que els equips directius també l’han de fomentar a tot el centre. El fet d’establir projectes comuns d’innovació millora la docència. S’ha de presentar com un complement de la feina habitual. S’han d’afavorir petites accions`, com consensuar decisions i avaluar el treball en equip, i aplicar-ho amb l’alumnat.
El professorat pot acordar mesures però han ser des de l’aportació individual. (És una de les premisses de la pràctica reflexiva i del constructivisme).
Cal la individualitat per avançar col·laborativament
