Autor: jbonet

Avui hem fet l’última classe de l’any, o potser hauríem canviar la persona verbal i dir heu fet, ja que excepte al principi que he comentat errors comuns que m’he trobat als treballs dels llibres, la resta l’heu feta vosaltres. Dels errors dels treballs he destacat:

• -per què? (pregunta) perquè (resposta) (a grosso modo)
• -les locucions adverbials: a poc a poc i de mica en mica (amb les preposicions al davant)
• -diferència entre és (3a persona del sing. del verb SER) i es (pronom feble: es pentina)
• -apostrofacions en general (us les deixeu sovint)
• -verb adonar-se: sobra el pronom en si ja dieu de què us adoneu, per exemple, m’adono de tot o m’adono que avui ha arribat tard (no posem el pronom en perquè ja diem de què). En canvi: Avui me n‘he adonat (no diem de què).
• -verb haver-hi, de vegades us deixeu el pronom hi.
• -interessant i necessari (i derivats) s’escriuen amb doble s.

Després hem vist dos booktràilers sobre El temps de les cireres i Haru.

Finalment heu fet unes magnífiques presentacions dels itineraris per Cerdanyola.

Per deures: exercici 4 de la pàg. 52 de Teide (pronoms febles) i un full d’escollir la resposta entre dues o tres opcions a partir d’un fragment de La teranyina.

Molt bones vacances de Nadal a tots i totes!!!

Avui hem estudiat la formació de l’imperatiu. Sobretot hem vist que en imperatiu, excepte en uns pocs verbs irregulars, la segona persona del plural (vosaltres) coincideix amb la 2a persona del plural del present d’indicatiu. Hem practicat primer donant ordres parlant de tu a algú que es presenta a una entrevista de feina i després hem fet l’imperatiu del verb encendre. A més, hem practicat la 2a persona del plural amb la cançó Onegeu llibertats, basada en un poema que surt al llibre L’amor fora de mapa.

A continuació heu parlat sobre quin llibre heu llegit i quina mena de treball heu fet.

Per acabar, hem dividit la classe en quatre grups i hem fet un concurs de vocabulari a partir del treball que ha fet una companya de classe.

Avui hem començat corregint l’exercici 11, de la pàg. 56, del llibre de Teide (l’adjectiu).

A continuació hem vist com podem expressar obligació: haver de + infinitiu, cal + infinitiu, cal que + subjuntiu. També com expressar probabilitat: amb els adverbis segurament, probablement…; amb el verb deure  (en present, passat o futur, segons el cas) + infinitiu. Per practicar-ho, hem fet l’exercici 14, de la pàg. 58, de Teide.

Després hem estudiat els usos més comuns del present de subjuntiu, quins són els acabaments propis d’aquest temps verbal i l’hem practicat amb un exercici escrit.

Tot seguit hem intentat fer una llista dels accents diacrítics que han quedat amb la nova normativa i després els hem posat en comú. I n’hem practicat algun amb un dictat (corresponent a l’exercici 4 del tema 5 del llibre El català escrit).

Per deures per després de Nadal, feu els exercicis 1 (pàg. 31) i 5 (pàg. 33); i 2 (pàg. 120) i 3 (pàg. 121) del llibre El català escrit.

Avui hem començat posant-vos en els grups del treball sobre Cerdanyola i, per tant, heu estat treballant de moment l’expressió oral.

A continuació hem comentat els pronoms que presentaven dificultat de la llista 2 de l’exercici 7 de la pàg. 40 de Teide. Aprofitant l’exercici, ha sortit un cas de complement preposicional o de règim verbal i l’hem explicat.

Després, hem vist l’accentuació:

1) la separació per síl·labes (cada cop de veu que fem en dir-les: ma-tí),

2) veure com se separen les síl·labes quan coincideixen dues vocals seguides: qu i gu formen una sola síl·laba amb la vocal següent (guant: una sola síl·aba); en la resta de casos, si trobem dues vocals seguides, si la segona és una i/u, formarà una sola síl·laba (re-noi). Una altra manera de veure-ho és que si la segona vocal es pot pintar, se separen (bi-o-lo-gi-a). Es poden pintar la a, e, o.

3) casos especials: quan coincideix una i a principi de mot seguida de vocal (farà de consonant: io-de); quan tenim una i/u entre vocals (també farà de consonant: no-ia).

4) Hem vist la identificació de la síl·laba tònica o forta (ca-mí, mí és la síl·laba forta).

5) Segons si la síl·laba tònica és l’última, penúltima o antepenúltima, les paraules són agudes, planes o esdrúixoles. Les agudes s’accentuen si acaben en vocal; as, es, is, os, us; en, in. Les planes si NO acaben com les agudes i també si acaben en diftong. Les esdrúixoles s’accentuen totes.

6) Hem vist els tipus d’accents: à, è (majoria), é, í, ò (majoria de planes i esdrúixoles), ó (majoria d’agudes) i ú.

Hem practicat amb els exercicis 1, 2, 5 i 8 del tema 4 del llibre El català escrit. Per deures feu, si teniu temps, el 9, 10 i 11. Compte perquè els exercicis 10 i 11 van molt a les excepcions (és més fàcil que això).