Autor: pfreixa

Aquesta setmana hem vist els pronoms relatius. Dimarts vam veure els pronoms relatius de les frases de relatiu adjectives. En aquestes frases és important localitzar l’antecedent,  i fixar-nos en el tipus de verb que serà el que determinarà el pronoms relatiu escollit. Dijous vam veure les frases de relatiu substantives, que es caracteritzen per tenir un antecedent genèric o que se sobreentén. Vam fer els exercicis 1, 2 i 3 de la pàg. 231.

També vam veure els diferents usos de que i què. Vam fer aquest exercici.

Si voleu fer més exercicis sobre relatius, podeu fer aquests dels Itineraris d’aprenentatge: 1, 2, 3 i 4.

Dijous també vam llegir l’article  de la Núria Puyuelo (p. 276) sobre falsos sinònims i vam veure’n alguns exemples com la diferència entre soterrani-subterrani, cabal-cabdal-caudal, posta-posada i compondre-composar. Per deures feu l’exercici 3 de la pàgina 270 sobre precisió lèxica.

Dijous vam repassar els usos correctes de les preposicions i les locucions preposicionals. A partir d’uns exercicis que s’havien de resoldre amb la teoria del llibre vam arribar a les conclusions següents:

 

1. Davant de la conjunció que cauen les preposicions amb, en, a i de:
Pensa en que has de portar el llibre.
2. Davant d’un infinitiu les preposicions amb i en es canvien per a (a vegades per de):
Aquest projecte consisteix en a posar en contacte escoles i biblioteques.
3. Les parts del dia van amb la preposició a: al matí, a la tarda, a la nit...
4. En algunes expressions com: camisa de quadres, pudor de gas, olor de gessamí…
5. Hem de distingir l’ús de com quan vol dir ‘igual que’ de com a quan expressa ‘en qualitat de’, ‘en concepte de’.
S’estimen com germans. (com si ho fossin, però no ho són)
Com a germans que són, s’estimen molt.
6. No és correcta l’expressió ‘a mitjans de febrer’, si no que hem de dir ‘a mitjan febrer’.
7. Distingim l’expressió amb vista a (pensant en, amb la intenció de…) de l’expressió en vista de (tenint en compte).
8. La locució a nivell de només és correcta quan té el sentit literal. En sentit figurat hem de dir ‘en l’àmbit de’, ‘en el camp de’, ‘en el terreny’…
Fa molt fred a nivell del mar. / Cal solucionar-ho en l’àmbit de l’empresa.
9. La preposició composta fins a s’escriu així normalment: No cobrarem fins al dia 15. Però es perd la preposició a davant d’adverbis i la conjunció que: fins demà, fins aviat, fins divendres, fins que no ho diguin…
10. Hem de distingir l’ús de no obstant… / no obstant això.
No obstant les dificultats, tirarem endavant. (=tot i les dificultats, malgrat les dificultats)
És molt difícil; no obstant això, tirarem endavant. (=així i tot, tot i això, malgrat tot)
11. No ens hem d’oblidar de la preposició de quan substituïm un nom que va acompanyat per un adjectiu:
Vols préssecs? Sí, en vull de madurs.
12. En expressions de lloc, normalment es fa servir a per llocs reals o físics (Es reuniran al centre; És a l’hospital.) i en per a llocs figurats (Plantejarem la qüestió en la discussió d’aquesta tarda; Ho trobaràs en el capítol 3). Però davant de un/una, algun/alguna, aquest/aquesta i aquell/aquella, s’utilitza sempre en.
13. Utilitzem per a quan volem expressar finalitat, destinatari. Davant d’infinitiu desapareix la a.
No tenen llet per als nens.
Oferiran avantatges per als usuaris.

Aquí teniu el decàleg de l’ex. 11:

– Amb estudis trobaràs una feina més qualificada.
– Tindràs una feina més qualificada i en època de crisi t’afectarà menys l’atur.
– Tindràs una millor inclusió social.
– Tindràs l’oportunitat de conèixer l’ofici que realment vols fer-
– Tindràs l’oportunitat d’inserció laboral fent pràctiques en empresa-
– A major formació professional, major d’oportunitat de feina.
– Seràs una persona crítica i amb opinió pròpia.
– Et sentiràs realitzat i satisfet.
– Coneixeràs altres mons més enllà del teu barri.
– T’adonaràs que l’esforç serà recompensat.

Per al proper dimarts (10 de febrer) heu d’escriure l’informe que se us demana a l’ex.20 de la pàg. 109. Recordeu que un informe té una part expositiva i una altra part argumentativa en la qual es fan propostes. Les dades de la part expositiva les heu d’extreure dels documents 1 i 2 que hi ha a la unitat.

Per dijous feu l’exercici de precisió lèxica i els ex. 9 i 11 de les pàg. 256 i 257 (locucions adverbials).

Aquí teniu les especificacions de la prova final que vam comentar a classe.

El dia 22 vam fer un repàs de les funcions sintàctiques i els pronoms febles que els substitueixen. Ho vam fer a partir de la tècnica del puzle de tal manera que entre tots vau completar aquesta graella. Per deures hi havia els exercicis 2 i 3 (pàg. 206-210).

A la classe del dia 29 vam veure casos de combinacions pronominals, especialment vam veure què passa amb la combinació del pronom LI + EL, LA, ELS, LES. Després vam analitzar els casos correctes i incorrectes de l’ús de la combinació ELS HI. (Solucions)

Si voleu consultar més informació sobre els pronoms us poden anar bé els Itineraris d’aprenentatge: formes dels pronoms, funcions dels pronoms, combinacions. També hi trobareu exercicis autocorrectius.

Per deures, us havíeu de llegir els documents de la unitat de l’informe que treballarem a classe.

Valoracions de les exposicions orals

Aquí teniu alguns comentaris sobre les exposicions que vau fer dimarts i les que m’heu enviat enregistrades.

Resolució de la tasca

Aquestes són les coses que vau fer bé:

– Tenir en compte les dades dels documents que ens donen prèviament i utilitzar-les adequadament.
– Adoptar el rol que ens diu l’enunciat.
– Marcar bé cada part (introducció, diferents parts de l’exposició o argumentació, conclusió). Fer servir connectors i fer-los servir d’una manera variada (d’altra banda, pel que fa a, per concloure), relacionar una part amb l’altra (com ja he dit abans, reprenent el que deia al principi…).

Variació lingüística

– Va estar molt bé que utilitzéssiu recursos com preguntes retòriques (Les persones ens assemblem als micos?; Qui vol llegir?),  i que interactuéssiu amb qui ens escolta (m’agradaria que féssim uns reflexió tots junts…).

Control gramatical

Destaquem de que…
Està demostrat de que…
Aquest any (es pronuncia la essa si la paraula que hi ha a continuació comença per vocal o hac.
Degut a: a causa de, per culpa de…
A més d’aquesta reflexió, (en) faig una altra… No us deixeu els pronoms!
matèria grisa
lo que és bo: el que és bo
n’hi ha gent que…
al veure la pel·lícula: en veure la pel·lícula
Procureu engrescar-los a que llegeixin primer el llibre: La preposició a desapareix abans del que. Si el resultat queda forçat, podem girar la frase i dir ‘procureu engrescar-los a llegir primer el llibre’.
Aquest vocabulari que als nens els hi fa falta. Aquí el pronom hi no substitueix cap complement.
 Estem donant-se’n compte. Ens estem adonant que…

Aquest és el vídeo que parla de la publicitat. Mireu-vos-el i el comentarem a classe el proper dia:

Dimarts vam corregir els exercicis de verbs de la fotocòpia. Després vam veure les correlacions verbals (pàg. 198) a partir d’uns titulars: la frase subordinada, la que comença per si, va amb la forma haguessis+participi i l’altra frase ha d’anar amb hauria+participi:

“Si haguessis estudiat, hauries aprovat.”

Després vam veure els usos de gerundi correctes i com s’expressa la probabilitat: “Deuen ser les 9.”

A continuació vam veure les irregularitats dels verbs velars. Hem de fixar-nos especialment en els verbs com beure, encendre, estendre, moure… que tenen una forma per a la segona persona del plural de l’imperatiu diferent del subjuntiu:

Moveu els mobles. / No mogueu les cadires.
Beveu molta aigua. / Cal que begueu més vi.

Vam fer els exercicis 1 i 2 de la pàg. 199.

Per deures hi havia els ex. 4 i 5 de les pàg. 201 i 202.

Dijous vam veure els verbs amb preposicions i amb pronoms i com s’expressa l’obligació (haver de + infinitiu, caldre…).

Vam començar a preparar l’ exposició oral sobre la lectura. Vam parlar de com preparar el guió per fer l’exposició. Els documents que us serviran per documentar-vos són els següents: la conferència de l’Ada Castells i l’entrevista del Toni Clapés.

Vam començar la classe corregint l’exercici sobre noms i adjectius. A continuació vam repassar la teoria de l’apostrofació (pàg. 193). Vam parlar de les sigles, dels topònims i de les excepcions.

Després vam començar la morfologia dels verbs i vam veure les irregularitats principals, especialment les confusions que hi acostuma a haver entre els verbs de la segona i la tercera conjugació: interrompre, concloure (i tots els acabats en -cloure; transmetre (i tots els acabats en -metre)… També vam veure què passa amb els verbs incoatius. Vam fer dos exercicis de la fotocòpia i avui acabarem de corregir la resta.

A la darrera classe de l’any vam repassar l’ortografia de la essa i vam fer un exercici. Després vam fer l’exercici 9 de la pàg. 369. Es tractava de trobar tot tipus d’errors.

Després, entre tots, vam elaborar el Qüestionari sobre el vocabulari de Nadal.

Per deures heu de fer l’exercici de la fotocòpia sobre noms i adjectius. També podeu fer l’ex. 20 de la pàg. 381 i corregir-vos-el (solucionari).

Recordeu que també heu d’anar acabant el llibre de Desig de xocolata i escriure’n una ressenya.

A la classe de dimarts vam acabar de corregir els erros dels articles d’opinió que havíeu escrit col·laborativament. Després de llegir-los en veu alta, vam decidir quin tipus de conclusions tenien: conclusió-resum, conclusió amb efecte i conclusió amb propòsit.

Després vam repassar com fan el plural i el femení els noms i els adjectius. Vam corregir l’ex. 1 de la pàg. 191 i vam fer la resta d’exercicis d’aquest tema.  Us passo aquest article sobre les paraules que poden ser alhora femenines i masculines.

Per deures havíeu de fer l’ex. 8 d’accents i dièresis.

A la classe de dijous vam veure quins tipus de resums cientificotècnics hi ha (pàg. 34-36), segons si són més sintètics o més detallats, segons si inclouen conclusions o no, segons on es publiquen… Poden ser de tipus informatiu, descriptiu o estructurat.

Vam analitzar el gràfic 1 de l’Enquesta a la joventut de Catalunya (2012) de la pàg. 38 i vam decidir quina era la interpretació menys ajustada (ex. 2, pàg. 44). Després vam llegir les conclusions de l’estudi (pàg. 40 i 41) i en vam extreure les idees principals. Per deures, heu de redactar un resum de tipus informatiu a partir de les idees del text.

Vam acabar la classe fent l’ex. 2 de la pàg. 195 sobre determinants: vam comentar coses que havien sortit a la classe de dimarts com ara l’ús invariable de ‘tot’ i ‘mig’ davant un topònim sense article: plourà a tot Catalunya, neva a mig Europa…

També vam fer l’ex. 2 de la pàg. 284 sobre precisió lèxica.