19a Marató de lectura pública Sant Jordi 2020

General

LES ROSES RECORDADES
Salvador Espriu

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrere
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

EL VENT DAMUNT LA PELL
Montserrat Abelló

El vent damunt la pell,
entre els cabells,
dins la boca, els narius.
Els ulls esbatanats plens de vent.
El vent damunt les cases,
les finestres, les portes,
esmunyint-se pels forrellats;
entre els barrots dels balcons
i les escletxes.
I pels carrerons estrets.
El vent que escombra
els carrers de la ciutat
i esbulla els teus cabells,
i els meus.
El vent que ens penetra cos
endins.
I tu i jo caminant
contra el vent.

DÓNA’M LA MÀ
Joan Salvat-Papasseit

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

ABRIL
Miquel Martí i Pol

Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d’ara ni els qui vindran;
els d’ara, per fer patxoca
al costat de l’alt patró,
els qui vindran, per si toca
d’afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s’ha acabat.

Per això, quan l’abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:

Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

 

SANT JORDI
Lola Casas

Parades
de llibres i roses,
escriptors
que van signant
carrers, avingudes
i places
on la gent
va passejant.
Comprem lectura
i olor
per alegrar l’esperit.
La rosa l’he regalat
i el llibre…
me l’he llegit?

EL CAVALLER ENAMORAT
Montse Ginesta

Sóc un cavaller de ferro,
de ferro,
coure i llautó,
però tinc el cor de nata,
de nata, mèl i cotó,
i avui et porto una rosa,
una rosa
i un petó!

Muac!

Contes de Marc Artigau RAC 1

Elemental 2019-2020

Puntual a la caravana matinera per entrar a Barcelona, la Paula es va fixar amb en Hans, que conduïa un Peugeot i, coses de l’atzar, sempre s’aturava al seu costat. I com que eren cursis, els pobres, van somriure còmplices. I l’endemà, sant tornem-hi, una altra vegada. Un cotxe al costat de l’altre. Però com podien comunicar-se? Ella va apujar el volum de la seva cançó preferida a veure com reaccionava ell, i ell en sentir-la va pensar que les ràdios musicals cada vegada són més nefastes. En Hans volia demanar-li el número de telèfon, però quina vergonya abaixar el vidre i saludar. Potser es pensaria que era un psicòpata. I com menys es parlaven, més intentaven trobar-se al mateix punt de la caravana. Un matí negre d’hivern, la Paula va veure que dins del cotxe del Hans hi havia una noia molt guapa i reien molt i compartien una estranya complicitat i amb un gest incòmode va saludar-la. Quina ràbia!, va pensar la Paula. Va arrencar el motor, decidida a no coincidir mai més amb aquell imbècil. Dins de l’altre cotxe en Hans compartia l’alegria amb la seva germana, que volia conèixer aquella noia tan especial de la caravana.