El dia que vaig néixer

cigonyaEl dia que vaig néixer…

era l’últim diumenge de gener de l’any 1967 a quarts de vuit del matí. Vaig ser matinera i encara ho segueixo sent. Vaig néixer a casa. La llevadora va ajudar la meva mare a portar-me a aquest món. I després va haver de venir el metge perquè el part es va complicar. La mare em va explicar que en aquella hora la gent anava cap a missa i que, quan en sortien, ja feien córrer la notícia: “A cal Banyista, han tingut una nena. El petit de cal Banyista” . Ja se sap, als pobles les notícies volaven i ningú es volia perdre cap detall. Segurament només calia passar pel forn de pa per estar ben al dia de tot.

–  Ha estat un part una mica complicat!

– Ah, sí! I què ha passat?

–  La criatura ha nascut amb una volta de cordó i li ha costat respirar. Sort que, al final, amb quatre plantofades al culet i amb una bona remullada d’aigua ha reaccionat. Hi ha hagut d’anar el doctor Guzmán i tot.

–  Caram doncs! I ara estan bé mare i filla?

– Em sembla que sí.

– Doncs encara bo! I saps quan bategen?

– Segurament, la setmana que ve!

I així va ser. La setmana vinent ja em van batejar i encara la meva mare feia llit. Els batejos abans es feien de seguida, pel que pogués passar, deien. I hi assistia la llevadora. El meu avi Agustí, el patriarca de la saga Tarridas, va ser el padrí -ja n’era de tres nésts més- i la tia Pepita va ser la meva padrina, la germana de la meva mare. Abans, per l’Església, et batejaven amb tres noms. A mi em van posar Núria, Josepa o Josefa (per la padrina) i Agustina (pel padrí i per la meva besàvia paterna “l’Agustineta”, que va ser qui va inaugurar els Banys Tarridas. Però això ja és una altra història!). La bosseta dels confits era plana i de paper cartró amb un dibuix d’una cigonya a una cara i , a l’altra cara, hi havia escrit el dia que vaig néixer i el dia que em van batejar, el nom dels meus pares: Josep i Núria, i el dels padrins. Tot com havia de ser. Iels confits suposo que devien ser d’Arenys. Després tiraven confits i caramels als nens del veïnat.

Aquella setmana el meu pare i el meu oncle van pescar molt bonítol. Així que, de petita, sempre em deien que havia nascut amb el pa sota el braç. I mai no m’ha faltat el pa. Que així segueixi sent!

confits colors

Ara m’agradaria que també expliquessis com va ser el dia o l’any que vas néixer.

MILLOREM LA PRECISIÓ LÈXICA (2n trimestre)

Escriviu aquí els exemples contextualitzats que trobeu de paraules que haguem estudiat a classe i que sovint confonem amb unes altres de semblants. Podeu indicar també on les heu trobat (a quin llibre, diari, revista, etc.).

Per exemple: “…el senyor Oriol Fontelles Grau ha exercit, en el moment de la seva mort, les virtuts cristianes en grau heroic…” Del llibre Les Veus del Pamano, de Jaume Cabré.

Sessió 19 (16/01/14)

VerbsA la classe de dijous vam corregir els exercicis de contactes consonàntics i després vam veure un nou tema d’irregularitats verbals: els verbs velars (pàg. 197 – 198). Ens vam fixar què passa amb l’imperatiu i el subjuntiu d’aquest tipus de verbs (encendre, vendre, moure, beure, etc.).

Us recomano la lectura d’aquest article d’Albert Jané sobre la frase “No distragueu el conductor” que vam comentar a classe.

A classe vam fer l’exercici 15 de la pàg. 202. Per deures, heu de fer els exercicis 16 i 17 de la pàg. 203. Llegiu-vos, abans, l’apartat “Observeu…” de la pàg. 198, que parla dels verbs que admeten dues formes (una velaritzada i l’altra no) en el subjuntiu.

De deures també heu fer els exercicis de fonètica de la fotocòpia.