El Ripollès i la vall de Núria
Continuem viatjant pel Ripollès i fem una aturada al poble de Ribes de Freser.
L’aigua està present en qualsevol racó, així mateix, Ribes té moltes fonts d’aigua natural.
L’oferta natural és el paisatge atractiu, la bellesa dels seus voltants, els dolls d’aigua mineral i la proximitat a les grans estacions d’esquí. És molt apropiat per fer excursions i passejades i veure panoràmiques inesperades i imatges fins avui inèdites, com ara l’arquitectura rural, la presència pagesa: els corrals, les saleres i les cabanes de pastors.
Si passegeu pels seus camins us podeu trobar diversitat de faunes, la cabra salvatge, el falcó, l’àguila daurada, les ovelles, les vaques i els nombrosos ramats de bens.
Jo us recomano tant per allotjar-vos com per menjar que aneu a l’hotel Sant Antoni, és molt cèntric i gaudireu d’una estada molt agradable, un àpat tradicional i molt abundant, segur que no passareu gana.
Per acabar només em queda recomanar-vos que no oblideu d’anar a les rodalies per conèixer, per exemple el Coll de Jou, l’Ermita de Sant Antoni, Bruguera, Ventolà, Queralbs i altres pobles que ofereixen un paisatge incomparable i inoblidable.
Marisol Luzón Perez
Camí de Sant Jaume
Encara que es faci el Camí de Sant Jaume en cotxe, convé fer els últims cent quilòmetres a peu per endinsar-se a la seva simbologia, emprar els albergs per gaudir de la relació amb els altres caminants, gent que arriba dels indrets més llunyans del món sense que ningú entengui què els ha portat fins a allà, gent que camina sense repòs i sense donar explicacions i que fa aquest viatge per les solituds i cap a l’interior de si mateix.
Serà una experiència molt gratificant creuar Galicia amb la seva infinitat de menuts llogarrets, traspassant rouredes, boscos d’eucaliptus i castanyedes, on podem visitar pobles d’allò més interessants turísticament com Sarria, Barbadelo, Portomarín, Palas de Rey i Melide, per arribar finalment a Santiago de Compostel·la una de les ciutats més atractives d’Europa per gaudir de la seva meravellosa catedral romànica.
Aconseguir fer-lo a peu és un esforç físic que es veu altament recompensat pels sentiments i els records que s’acumulan al llarg del Camí i que acaba deixant petja, més o menys profunda, en els seus protagonistes encara que l’hagin fet com un repte, aventura esportiva o una manera alternativa de fer turisme.
Alfons Collado
Ripoll
-
“Peus de porc amb botifarra negra i espardenyes”
-
“Arròs de la fonda amb carxofes trompetes i sepiones”
-
I de postres “Xocolata amb regalèssia i gela d’eucaliptus”
Qui eren els càtars?
Des del segle X al segle XIV es va expandir per tot el sud de França una creença religiosa herètica, anomenada Catarisme.
Amb la presecució i extermini del càtars, després de la desfeta a Montsegur, els càtars que van quedar, van empendre una migració cap a terres catalanes, travessant els Pirineus per anar a refugiar-se a casa de nobles catalans que els acolliren.
El Camí dels bons homes és un itinerari turístic entre el Santuarí de Queralt a Berga (Catalunya) i el castell de Montsegur (Arièja, França) que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar el Càtars durant el segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la Inquisició.
El Camí dels bons homes s’ha convertit actualment en un sender de gran recorregut ( GR-107), que es pot recórrer a peu, a cavall i en la majoria de trams en bicicleta de muntanya. Si fem aquest recorregut seguirem les petjades del catarisme a Catalunya i fins a França, travessant els Pirineus.
Existeix una variant que des de Gósol arriba fins al santuari del Miracle i segueix majoritàriament el GR 7, També el podem descobrir en cotxe el pobles on varen viure el Bons Homes i les Bones Dones tot visitant les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Solsonès i el departament francès de l’Arièja.
La descripció de la ruta la fem des de Queralt fins a Montsegur, però el recorregut que van fer els Càtars va començar a Montsegur fins a Queralt.
L’ofici de trementinaire
El Museu de les trementinaires es troba situat a la població de Tuixent, a la Comarca de l’Alt Urgell.
Les trementinaires marxaven un o dos cops l’any i podien ser fora des d’uns dies fins a quatre mesos, seguint sempre la mateixa ruta, venent a les masies.
Alguns remeis de les trementinaires.- OLI D’AVET- les seves apliccions per guarir malalties pulmonars, dels ronyons, l’uretra i per les llagues d’estómac.
També es pot visitar El Jardí Botánic de les Trementinaires.- Allà podreu veure i conèixer in situ les principals característiques i usos de les plantes que feien servir.
Els dies 29 i 30 de maig celebren la Festa de les Trementinaires.
Can Catà
Dins del Parc de Collserola, pertanyent al municipi de Cerdanyola, a uns tres quilòmetres del nucli d’aquesta població vallesana, hi ha Can Catà, una bonica masia.
Trets principals
Aquest mas és d’estil neobarroc i va ser construït a finals del segle XIX pels arquitectes Puig i Cadafalch i Bassegoda. Durant aquests anys s’han fet diferents reformes i el més destacat és el seu preciós jardí romántic, un lloc on s’hi respira pau i tranquil·litat. Aquest jardí el va dissenyar l’any 1914 Francesc de Paula Nebot, l’arquitecte del cine Colisseu. Hi ha una magnífica col·lecció d’arbustos i d’arbres i una singular gruta construïda amb pedra extreta de la veïna població de Montcada.
Can Catà |
Ana Muñoz
Cornisa Cantàbrica. Arribem a Galícia!!
Una vegada en Vigo, agafarem el ferri per anar a les illes Cies. Aquesta illa és un àrea natural d’interès paisatgístic pel seu ecosistema, la flora i la fauna.
Les seves platges cristalines i amb aigües tranquil·les fa possible fer busseig.
Aprofitarem el matí per fer senderisme per l’illa, hi ha quatre rutes, però nomès farem una de les rutes que serà la ruta del monte Faro, que té una distancia de set kilòmetres, trigarem en arribar-hi un hora més o menys. Durant la pujada ens trobarem amb una espessa arbreda que deixa entreveure, al sud, la bella illa de Sant Martino.
També ens trobarem amb un observatori d’aus, des d’on podrem observar miles de gavines, corb marins i altres animals, a més de gaudir de les vistes de les platges.
Una vegada que hem arribat al far, farem fotos, i començarem la baixada. Dinarem al restaurant de l’illa, i havent dinat, el que vulgui podrà fer busseig i gaudir de la experiencia de banyar-se en aigües transparents on conviuen més de cen especies marines. Al vespre tornarem a l’hotel que es troba a Vigo.
L’ultim dia, com que ja hem passejat gaire, aprofitarem el dia per recorre la ciutat, fer compres i preparar la tornada fins a Barcelona.
Rosana Buden
Camí de Sant Jaume – Aturada a Burgos
Hola companys,
Sóc la Begoña i us parlaré de la ciutat de Burgos, que és una ciutat que val molt la pena visitar, res a envejar a moltes ciutats europees amb molt més nom. Té estàtues com el gran Cid Campeador i una catedral d’estil gòtic que és impressionant, també els carrers del casc antic amb una atmosfera medieval i nombroses referències a la història d’Espanya, aquests carrers que tenen aquell ”nosequè” que algunes ciutats tenen.
Hi ha molts monuments que cal visitar: la Catedral, com he dit abans, el Monestir de les Vagues que compta amb una sala capitular gòtica i un fantàstic claustre romànic,és un dels més importants monuments d’Espanya, la Casa del Cordón, que és el millor exponent de l’arquitectura civil de Burgos, i que llueix una originalíssima portada amb un cordó esculpit en pedra, motiu que li ha donat el nom que té.
Burgos té moltes esglésies, totes elles d’estil gòtic i una muralla que encercla la ciutat. La porta de Santa Maria és una de les portes de la muralla inicialamb una torre àrab al seu costat, la Torre de Santa Maria.
Mentre fem les visites ens aturarem a tastar les especialitats burgaleses, com el formatge de Burgos, be rostit ,trinxat de porc, botifarra, mongetes vermelles (ibeas), l’olla podrida,…
No deixarem de tastar el peix com el bacallà a la burgalesa ,el congre a l’Arandina i més que ens mostrarà l’autèntica cuina castellana.
Si hi voleu passar la nit us recomano l’Hotel Cordón, que està situat al cor de l’antiga ciutat de Burgos en un carrer tranquil i molt pintoresc.
Begoña Fernández
Masia de Can Coll
Quan va ser construïda no era tan gran, però amb el pas del temps van fer més dependències al voltant d’un pati interior.
La principal activitat que s’hi va desenvolupar va ser el conreu de la vinya i la producció de vi. Per l’emplaçament, aquesta masia té una magnífica panoràmica, es pot veure tot el Vallès, des de Sant Cugat, Montserrat, Sant Llorenç, el Montseny i fins el Besòs.
Molt a prop es va localitzar una necròpolis de l’edat de bronze formada per tres enterraments individuals en fosa.
Actualment és propietat de la Corporació Metropolitana de Barcelona.
Eloísa Medina