Que estem sonats?
*Descerebrat? És a dir… guillat, tocat del bolet, que no hi toca, que no hi és tot, sonat, poca-solta, forassenyat, boig, com un llum, com una regadora, com un llum de ganxo, eixelebrat, curt de gambals, llunàtic, tocat de l’ala, tabalot, tarambana, esbojarrat, com una cabra, que s’ha begut el seny (o l‘enteniment), que li falta un bull…
En tenim prou?
Tothom ha entès que volem dir que tal persona és una insensata i que us en guardareu prou de pujar amb ella al cotxe? I, de retruc, que no és precisament intel·ligent sinó que més aviat justeja? (Significats que recull el Diccionario de la lengua española de la RAE: “descerebrado, da. adj. Privado de cerebro, o sin actividad funcional en él por lesión medular. 2. coloq. De muy escasa inteligencia”).
Doncs per dir tot això en català tenim almenys 20 formes que ens permeten bandejar la tria 1 i optar per les 19 següents.
En català, l’adjectiu descerebrat el trobem com a terme d’especialitat (TermCAT) en els àmbits de la medicina i la fisiologia en els sentit de produir la inactivitat funcional del cervell o d’extirpar experimentalment el cervell d’un animal, al costat del nom descerebració i les formes cerebral, cerebració, cerebri-, cerebritis, etc.). Una mica truculent, tot plegat! Com a adjectiu col·loquial per indicar algú que és un irresponsable i que fa coses temeràries o fora del sentit comú, aquesta forma ni surt al diccionari ni té tradició. Per què la utilitzem, doncs? Per què hem de recórrer a una forma de moda sense cap mena de genuïnitat? Només la manca de confiança en els nostres recursos ens farà optar per la tria 1.
Lamentablement, aquesta substitució lèxica gratuïta comporta un empobriment dels recursos expressius de la llengua, els que en fan una llengua viva i diferent de totes les altres!
