Per molts Rubricatus!
La preposició de pot introduir diverses estructures, normalment un nom (una casa de fusta), però també un adjectiu (l’acusen de corrupte) o un adverbi (ho va fer de bon grat). Avui volem parlar, però, d’uns usos més controvertits: quan introdueix un complement elidit i quan es combina amb el determinant altres.
En general es considera que la preposició de és obligatòria quan s’elideix el nom o l’adjectiu a què ens referim i quan altres no acompanya cap nom (i per tant fa una funció pronominal). Vegem-ho:
Vull dues tovalloles: una de verda i una de groga (és a dir, una tovallola verda i una tovallola groga).
Algunes associacions no hi estan d’acord; d’altres, sí (és a dir, altres associacions).
Contràriament, si hi apareix un nom (i per tant, altres fa de determinant), l’ús del de es considera abusiu.
Vull dues tovalloles, entre *d’altres coses (és a dir, entre altres coses).
Aquest ús excessiu ha comportat que la locució entre d’altres s’utilitzi, ara com ara, a tort i a dret. Un ús força comú entre persones que tenen poca seguretat a l’hora de parlar, a l’estil del recurs al famós àdhuc del president Montilla, al Polònia.
“Publicar els comptes públics i limitar les despeses de representació, *entre d’altres, són pràctiques que contribueixen a generar confiança”.
El nom sobreentès no apareix o apareix després (pràctiques), de tal manera que la locució no s’entén: entre d’altres, què? Una possible solució és eliminar la locució; l’altra, seria completar-la: entre altres recomanacions, o posar-la darrere, …són pràctiques, entre d’altres, que contribueixen a generar confiança.
En frases com: A l’aniversari del Rubricatus van parlar, entre (d’)altres, en tal, en qual i en Pasqual, en què el nom elidit s’entén clarament que és persones, s’admeten totes dues formes. De tota manera sempre podem dir: A l’aniversari del Rubricatus van parlar, entre altres personalitats, en tal, en qual i en Pasqual.
