• Que estem sonats?

    *Descerebrat? És a dir… guillat, tocat del bolet, que no hi toca, que no hi és tot, sonat, poca-solta, forassenyat, boig, com un llum, com una regadora, com un llum de ganxo, eixelebrat, curt de gambals, llunàtic, tocat de l’ala, tabalot, tarambana, esbojarrat, com una cabra, que s’ha begut el seny (o l‘enteniment), que li falta un bull…

    En tenim prou?

    Tothom ha entès que volem dir que tal persona és una insensata i que us en guardareu prou de pujar amb  ella al cotxe? I, de retruc, que no és precisament intel·ligent sinó que més aviat justeja? (Significats que recull el Diccionario de la lengua española de la RAE: “descerebrado, da. adj. Privado de cerebro, o sin actividad funcional en él por lesión medular. 2. coloq. De muy escasa inteligencia”).

    Doncs per dir tot això en català tenim almenys 20 formes que ens permeten bandejar la tria 1 i optar per les 19 següents.

    En català, l’adjectiu descerebrat el trobem com a terme d’especialitat (TermCAT) en els àmbits de la medicina i la fisiologia en els sentit de produir la inactivitat funcional del cervell o d’extirpar experimentalment el cervell d’un animal, al costat del nom descerebració i les formes cerebral, cerebració, cerebri-, cerebritis, etc.). Una mica truculent, tot plegat! Com a adjectiu  col·loquial per indicar algú que és un irresponsable i que fa coses temeràries o fora del sentit comú, aquesta forma ni surt al diccionari ni té tradició. Per què la utilitzem, doncs? Per què hem de recórrer a una forma de moda sense cap mena de genuïnitat? Només la manca de confiança en els nostres recursos ens farà optar per la tria 1.

    Lamentablement, aquesta substitució lèxica gratuïta comporta un empobriment dels recursos expressius de la llengua, els que en fan una llengua viva i diferent de totes les altres!

     

     

    Article complet

  • De seguida i com abans millor!

    Aviat seran quarts de dues… Menys per plegar!

    Us atendrem *en breus.  No… no és conya, no! Tots hem sentit comiats d’aquest estil, ja sigui a l’altre costat del telèfon per part d’una veu enregistrada com en una carta impossible.

    Tot i que la locució en breu surt al Diec amb el significat d’aquí a poc temps, i també les locucions en breus dies o en breus moments, la traducció d’En breve, les atenderemos. Manténganse a la espera, sempre quedarà millor dient: Us atendrem tan aviat com sigui possible. No pengeu, si us plau.

    La inèrcia a utilitzar la “plantilla” castellana per a tot fa que les frases sonin artificioses i sense gota de gràcia.

    Del segonet i el li puc atendre  ja en vam parlar en un altre Rubricatus. Esperem que alguna millora hi hagi hagut! Avui ens fixarem en altres marcadors temporals, com ara de tant en tant (i no pas *de tant en quant), d’avui per demà, d’avui en vuit (és a dir, el mateix dia però de la setmana següent), d’aquí a deu minuts (*en deu minuts), de cop i volta, de sobte (*de repent), a tres quarts de quinze (fora de temps, inapropiadament), en un tres i no res (en un moment, molt de pressa) de tard en tard (*de uvas a peras), d’una revolada (ràpidament, amb una estrebada), en un dir ai (en un instant), tot seguit (després)…

    I fins aquí aquest breu apunt!

    Article complet

  • De llibres i llibreters

    Aquest abril, de la mona ─mot que deriva de l’àrab antic ‘mûna’, que vol dir ‘regal’─ saltem al llibre, un dels millors regals de tots els que es fan i es desfan.

    Us deixem a vosaltres el contingut més dolç i poètic d’aquests regals ─segur que us en sortireu─  i passem a ressenyar algunes paraules referides a la terminologia del llibre. Perquè… qui sap explicar-nos la diferència entre els plecs i la pàgina o plana; la coberta i la tapa; la contracoberta o dors de la coberta; la contraportada o revers de la portada; el llom; el relligat; les guardes… què és cada cosa?

    Per Sant Jordi solen fer aparició nous llibres a la venda que sovint aconsegueixen ser els més venuts o best seller; els productes estan en estoc o disponibles. Quan ja no se’n troben i no se’n preveu una reimpressió, diem que estan exhaurits o esgotats. Els taulells de les parades bullen de novetats i els lectors aclaparats ens guiem per la sobrecoberta a l’hora de triar un llibre o un altre. La solapa, la part de les cobertes doblegada cap a l’interior, també sol oferir informacions llamineres sobre l’autor, i la faixa, que és aquella tira lluent que es pot treure i envolta el llibre, fa de reclam publicitari; els més encuriosits encara podem tastar les primeres línies del pròleg o prefaci per acabar de decidir-nos…

    I és clar, ara també tenim llibres digitals o electrònics, que ja no depenen de la tirada o tiratge que se’n faci, a diferència de les mones que continuen tenint un caràcter mengívolament  presencial.

    Per a més informació, podeu consultar la Terminologia del llibre del Termcat.

    Bon Sant Jordi!

     

    Article complet

  • Respecte al respecte

     

    Un ús força estès en les comunicacions formals escrites i orals, com ara intervencions en públic o debats, és la utilització de la crossa “al respecte”.

    L’expressió al respecte com a sinònima de respecte a això, sobre això, pel que fa a això no és correcta en català.

    Per exemple, no hem de dir o escriure No hi ha res a dir al respecte, sinó No hi ha res a dir respecte a això (o respecte d’això, o pel que fa a això, o sobre això).

    Sovint, però, la millor solució és eliminar l’expressió: No hi ha res més a dir. I és que no hi ha cap novetat al respecte vol dir, simplement, que no hi ha cap novetat.

    De vegades també podem recórrer al pronom hi: Personalment, no tinc res més a dir al respecte, ha de ser, Personalment, no hi tinc res més a dir.

    Tendim a engavanyar els textos més del necessari, perquè ens pensem que així en sabem més i… és tot el contrari!

    Evidentment el substantiu respecte por anar precedit de l’article, com ara a Treballem el respecte a l’aula o de la contracció al respecte en frases com: Al teu avi, no li faltis al respecte. També és correcte la locució respecte a (i no pas *amb respecte a) com a sinònim de quant a, pel que fa a, amb referència a, referit a. Respecte al que ens heu explicat, us hem de fer saber algunes novetats.

    Per tant, una cloenda de carta formal de l’estil Restem a la vostra disposició per mantenir una entrevista personal al respecte, ha de ser: Restem a la vostra disposició per mantenir una entrevista personal/per parlar-ne personalment.

    Així que ja ho sabeu, el respecte no passa per utilitzar la paraula a tort i a dret!

    Article complet

  • Vador, Tià i Mita

     

    Avui volem parlar del mecanisme d’abreviació dels noms de persona, pel qual formes com Miquel es converteixen en Quel, Montserrat en Rat, Meritxell en Txell, Elisabet en Bet, Concepció en Ció, Carlota en Lota… i de nois, Emili en Mili (o Miliu!), Francesc en Cesc, Nicolau en Lau o Joaquim en Quim. Aquestes són formes familiars que sovint alternen amb els diminutius, com ara a Narciset en Ciset, Josefina en Fina o Montserratona en Tona.

    Com ja sabem, la forma d’escurçament tradicional en català es fa suprimint una o més síl·labes o sons inicials del mot (afèresi), com ara en els exemples anteriors. També és tradicional l’escurçament per síncope, és a dir, suprimint alguns sons del mig, com ara quan anomenem Malena les noies que es diuen Magdalena. Contràriament, en castellà se sol reduir per darrere i així tenim l’Edu, el Rafa, la Bego, l’Espe o la Trini.

    Recordeu la Queta? Era la imatge d’una campanya de normalització lingüística força popular, “Dóna corda al català”, on una joguineta de corda ─una boca saltadora i garlaire─, la Queta, diminutiu de “boqueta”, ens animava a parlar com més millor (a donar-nos corda!). Aquest nom es va escollir a través d’un concurs a TV3, en el qual es podia participar a través d’enviaments de missatges SMS. Ja ha plogut!

    Bé, suposem que amb totes aquestes pistes ja sabeu a quins noms es refereix el títol!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog