• La carta als Reis

    carta_reis-jpg

     

    L’Informe de política lingüística publicat a finals d’any celebra els indubtables avenços en el coneixement del català en els últims anys i la tendència a incorporar parlants que l’assenyalen com a llengua de relació o d’identificació sense tenir-la com a llengua inicial (materna). Aquests bons nivells de coneixement són fruit del sistema educatiu, de l’acció de l’administració i de la difusió de l’ensenyament per a adults. I en el cas del català, la incorporació de nous parlants és imprescindible, ja que tenim un 35% de població no nascuda a Catalunya (18% nascuts a la resta de l’Estat i un 17% nascuts a l’estranger).

    Sabuda la bona notícia, l’informe parla poc de l’ús real (sempre difícil de mesurar i clarament deficitari en sectors com l’administració de justícia, les grans empreses o el món audiovisual) i menys encara de la qualitat del “català que ara es parla”, objectiu habitual del nostre Rubricatus.

    Des del CNL volem proposar-vos un compromís per al nou any: usar el català en tots els àmbits d’ús i amb tothom (segons l’informe només no us entendran una de cada 10 persones que trobeu pel carrer!) i a exigir el català en la publicitat, la documentació i l’atenció personal que us ofereixin les empreses i serveis. Us animem a apoderar-vos i reclamar l’ús del català a l’hora d’anar a comprar una joguina, de consultar-ne les instruccions i la publicitat als catàlegs i webs, de demanar un pressupost i una factura, no només en la capçalera sinó en el detall dels conceptes; a l’hora de triar una pel·lícula per veure amb la família, de demanar un mos o de signar un contracte… Com ho tenim, això?

    Malauradament no hi ha res de franc, ni per Nadal ni en el dia dia. Ja sabeu que la carta als Reis té molta feina al darrere.

    Bones festes!

    Article complet

  • Omple la guardiola!

     

    imatge-escolesAvui aprofitant que participem en el recapte Omple la guardiola!, per al programa d’aliments de la Creu Roja, volem fer un Rubricatus sobre aquest tema.

    Tornem a insistir en la diferència entre capsa i caixa que no per més sabuda és menys escoltada. Capses, les de cartró, més aviat petites, per empaquetar sabates i roba, petits electrodomèstics, regals…  Caixes, generalment de fusta i força grans, per portar-hi fruita o ampolles i embalar-hi els mobles.

    La nostra, que fa de guardiola dels productes aquí, al CNL, és una caaaapsa!

    Què hi posarem? Formatgets (com és que ha fet tanta fortuna la paraula *quesitos?), llet i tonyina. En aquest tipus de recaptes els productes han de ser duradors, no se solen acceptar productes frescos ni peribles a curt termini.

    Quant als envasos i altres embolcalls, cal evitar el sobreempaquetatge, com ara el de la brioxeria industrial; millor sempre comprar a granel (sense envasar) o en envasos grans i que es puguin reutilitzar.

    Dels *packs o *kits, en diem paquets. Així de fàcil, però depenent del context també hi quedarà bé joc (de  llençols), lot (de cremes) col·lecció (de moda), estoig (de maquillatge) o fins i tot assortiment (de productes). Bric és una paraula normalitzada de fa ja molt i si sou dels que dineu a la feina, recordeu que del Tupperware n’hem de dir carmanyola.

    Abans a la guardiola hi llançàvem la xavalla per anar estalviant a poquet a poquet; ara, per estalviar s’ha d’invertir en les persones, perquè els bancs no donen res…

     

     

     

    Article complet

  • Força, els hi, l’hi, n’hi!

     

    pronosm feblesEn català les combinacions pronominals ens estan costant que déu n’hi do. Les noves generacions deixen de dir-les o, directament, utilitzen les combinacions castellanes; en part, la culpa és nostra (dels del gremi) perquè ho hem fet força complicat.

    Així hem penalitzat els hi com a combinació col·loquial a favor de formes normatives però artificioses. A la meva filla, la mestra de segon li va ratllar un els hi a favor d’un els transgredint qualsevol sentit comú. Volem forçar els nens a llegir i dir coses que no senten com a naturals? Si no apostem per flexibilitzar l’ús, els lis i els se los seran cada cop més habituals.

    Pensem només en tres exemples de combinacions en què ens trobem el datiu de tercera persona: li-els/los (el perillós li-lis del catanyol!)

    L’hi (singular)  funciona com a reducció de l’hi, la hi i li ho: l’hi dono (el llibre/la bossa/això). Per exemple, dir Allò que em deies, ara li ho comento sona afectat, pedant… Coneixeu algú que de manera natural ho digui?

    N’hi fa de li’n (en la nostra varietat): n’hi dono (llibres/bosses). El pronom en es troba en franc retrocés quan sentim coses com: *Agafa una, *pren, en lloc d’Agafa’n un, pren-ne (de fullets de difusió dels cursos). En aquest cas és la substitució de l’objecte directe indeterminat que necessita els nostres ànims!

    Els hi (plural) funciona en comptes d’els, encara que només substituïm un pronom, el datiu: els hi dono el llibre/la llibreta/això. Darrere el verb trobem exemples com: Dona’ls-hi/vaig dona’ls-hi/he de dona’ls-hi.

    Els hi també funciona com a reducció de els en, els el, els la, els els, els les, els ho; és a dir que independentment que l’objecte directe sigui indeterminat, singular o plural, masculí, femení o neutre quan substituïm tots dos complements adoptem la mateixa forma: Els hi dono llibres/el llibre/els llibres/la bossa/les bosses/això.

    TV3 va fer una bona feina de sistematització en el seu llibre d’estil. L’apartat que tracta de les formes i combinacions col·loquials  és força extens però hi podeu buscar les solucions que us interessen abans de dubtar a l’escriure: Coneixes el nou company de classe? Te’l presento, has de coneixe’l! Us recomanem que hi busqueu les solucions previstes per a cada cas. Funcionen!

    http://esadir.cat/entrades/fitxa/node/pronpersfebl

    També us recomanem les fitxes elaborades pel CNL de Sabadell, que inclouen amb un asterisc davant (que vol dir que no són normatives) les formes col·loquials orals.

    Així que ja ho sabeu, no sigueu tímids i feu-n’hi (de petons al nou company de classe). Un de discret, un parell a cada galta… això ja és cosa vostra!

    Article complet

  • Comencem!

     

     

    motxillaAvui, com els nens que tornen a l’escola, nosaltres tornem al Rubricatus. I portem a la motxilla una construcció que com més va més se sent tot i que no ens acaba de sonar bé.

    Imaginem-nos que hem formulat una queixa a una companyia aèria arran del retards d’aquest estiu i rebem la següent resposta:

    Estimado cliente,

    Gracias por su e-mail que vamos a responder a la mayor brevedad posible.  Su pregunta ha sido registrada con el número…

    Rebut el correu, demanem a l’empresa que se’ns adreci en català atès el principi de disponibilitat lingüística que haurien de tenir totes les empreses a Catalunya i la resposta és la següent:

    Benvolgut client,

    Gràcies pel seu correu electrònic, que respondrem al més aviat possible. Li comuniquem que hem registrat la seva pregunta amb el número…

    Felicitem l’equip de comunicació per haver fugit de la literalitat i haver resolt la perífrasi vamos a responder amb un temps de futur: respondrem.

    Més exemples:

    (Un entrenador abans del partit) Hoy vamos a ganar, que cal traduir com:  Avui, guanyarem!

    (Un portaveu) Vamos a iniciar un plan piloto. Iniciarem un pla pilot/iniciem un pla pilot/estem a punt d’iniciar un pla pilot.

    O d’altres en català:

    (Una presentadora) En uns moments *anem a començar l’acte: Tot seguit/Ara mateix començarem l’acte. *Anem a passar la connexió a… /Passem la connexió a…

    La construcció anar a + infinitiu (perífrasi d’imminència) és correcta en sentit propi, és a dir quan anar vol dir moure’s d’un lloc a un altre, dirigir-se a: Berta, me’n vaig a comprar. Et quedes sola (cop de porta i te’n vas). Berta, vaig a seure que n’hi ha per estona (i t’adreces al banc de l’andana mentre esperes que arribi el metro).

    La perífrasi d’imminència també es pot expressar amb estar per: Berta, on és la mare? Ha anat a comprar, però està per arribar. I en alguns casos per un imperatiu: Vegem quin temps farà demà, i no pas: *Anem a veure quin temps farà demà.

    Quan hi surt una marca de temps, esmentem el verb directament en present o futur: *Avui anem a parlar/us vaig a parlar de les perífrasis, que ha de ser: Avui parlarem/us parlaré de les perífrasis.

    Així doncs, contràriament al seu ús habitual en passat, sobretot per explicar la simultaneïtat de dues accions, anava a sortir quan va sonar el telèfon, hem d’evitar-la per expressar una acció futura.

    I ara sí, comencem el curs!

    Article complet

  • Aquí hi ha alguna cosa que no rutlla

     

    rutlla

    Rutllar (pronunciat  ruʎʎá) és un mot provinent del llatí rŏtŭlāre que vol dir rodar.

    Efectivament, si el busquem al diccionari, rutllar vol dir girar al voltant d’un eix, estar animat d’un moviment de rotació. Són molts els jocs que parteixen d’aquest moviment, com ara les baldufes i els cèrcols o rutlles. El joc de la rutlla, per exemple, consistia a fer rodar una rotllana metàl·lica, dirigint-la amb la guia i quan hi jugaven uns quants jugadors se solien fer curses. Es tractava que el cèrcol no caigués cap a les bandes i anés rodant al ritme amb què corria el vailet que hi jugava… i n’hi havia que corrien molt!

    D’un mecanisme o un projecte que funciona en diem que rutlla, que fa el seu curs, que va endavant. És a dir, quan una cosa es desenvolupa, marxa, avança i realitza correctament les funcions que té atribuïdes, rutlla. Altres accepcions de rutllar són cargolar una cigarreta i girar un tema al voltant d’alguna cosa. A banda, a qui té els cabells arrissats se li rutllen o hi té rulls.

    A l’Hospitalet no tenim cap carrer de la Rutlla però aquest nom no és estrany en molts municipis catalans com ara Girona, Terrassa o Sant Feliu de Guíxols, on la designació del nom de carrer de la Rutlla fa referència a l’antic indret de Sant Feliu on estava permès de jugar a rutlla, ja que aquest joc restava completament prohibit dins les muralles, motiu pel qual les autoritats destinaren un espai lliure dins el raval, lliure encara d’edificacions, perquè s’hi pogués jugar.

    Com veiem una paraula ben bonica i amb molta història. El que no rutlla és que els parlants oblidem paraules com aquesta!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog