• Quant “al respecte”

     

    escala_cursosLa construcció al respecte  s’utilitza sovint en referència a una qüestió esmentada anteriorment. Per exemple: M’han demanat explicacions al respecte; Penseu fer-hi alguna cosa al respecte?; El tractat especifica les seves obligacions al respecte.

    És correcta?

     

    Si busquem al Diec l’entrada respecte, veurem que a banda de la categoria nom, només inclou les locucions respecte a o respecte de com a sinònimes de pel que fa a (quant a/amb referència a/referit a), que són excel·lents connectors textuals. L’Optimot també la censura i al respecte, només hi surt amb el sentit literal següent: Els joves falten al respecte als grans. Com a connector, res de res.

    La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, citant el Diccionari auxiliar de Josep Ruaix, n’accepta la forma però en remarca l’ús abusiu. Les alternatives serien: respecte a això/referent a això/sobre aquest punt/sobre aquesta qüestió/sobre això/pel que fa al cas, etc. Però moltes vegades, simplement se’n pot prescindir del tot o bé substituir el referent per un pronom. Vegem-ho:

    Quant al canvi d’horari, abans del 15 rebreu un correu amb algunes indicacions al respecte. El referent (algunes indicacions sobre el canvi d’horari) és tan proper i la comprensió tan immediata que ni cal repetir-lo ni la sintaxi ens obliga a reprendre’l amb un pronom feble; per tant, la solució millor és simplement: Quant al canvi d’horari, abans del 15 rebreu un correu amb algunes indicacions.

    Altres exemples amb substitució pronominal: M’han demanat explicacions al respecte/Me n’han demanat explicacions; Van fer algunes observacions al respecte/Hi van fer algunes observacions; No tinc res més a dir al respecte/No hi tinc res més a dir.

    Quant a la imatge, si us ha agradat el contingut d’avui estareu encantats de fer un nivell Superior de català (C2), encara hi ha places!

    Article complet

  • Informeu-vos-en, apunteu-vos-hi, inscriviu-vos-hi, us n’informarem, us hi inscriurem, us hi apuntarem, informeu-vos-en…

     

    connecta't - lh

    Darrere del verb, en català separem els pronoms febles amb guionets. De combinacions de pronoms n’hi ha per donar i per vendre (tal com podem veure si consultem les publicacions sobre pronoms febles del CNL Sabadell, tot i que en parlar sovint les simplifiquem (informeu-se’n, apunteu-s’hi, inscriviu-s’hi). Si els pronoms poden apostrofar-se entre ells o amb el verb els apostrofem: guarda’n, guardeu-ne; anem-se’n (col·loquial), anem-nos-en (formal).

    Quant als elements que substitueixen, recordem que els complements preposicionals (els que exigeix el verb perquè tingui sentit ple) han d’explicitar-se sempre en català amb els pronoms en/hi depenent de la preposició que els introdueix, així:

    Informeu-vos de la matrícula dels cursos de català: informeu-vos-en

    Apunteu-vos-als cursos de català: apunteu-vos-hi

    Inscriviu-vos als cursos de català: inscriviu-vos-hi

    Així doncs, us esperem a partir del dia 9 de setembre, de 9 a 13.30 h i de 15.30 a 20 h, al CNL, per informar-vos de l’oferta de cursos de català per al primer trimestre del curs. Podeu consultar els horaris dels cursos clicant aquí!

    Article complet

  • Qui perd la gana a l’estiu?

    gelat3

    Com que ja tenim l’agost a tocar, aprofitarem aquest últim apunt del Rubricatus per comentar algunes paraules de lèxic més que refrescants.

    El rei de l’estiu és, sens dubte, el gelat: n’hi ha de diferents gustos (millor que “sabors”), textures, com ara l’ametllat (almendrado). També tenen diferents formats: gelats de barra (helado de corte), gotets (vasito de helado), cucurutxos o cornets amb neula cònica, talls (cortes), polos… Als granissats i a les orxates ara s’hi sumen els smoothies (de l’anglès smooth, “suau”), que són uns purés de fruites per ser beguts molt freds, als qual es pot afegir els ingredients que vulguem: flocs de civada (copos de avena), iogurt o quefir, canyella, pols de xocolata… El Termcat encara no hi ha dit la seva, potser perquè d’aquí quatre dies ja no se’n parlarà, o perquè no són altra cosa que batuts cremosos i acolorits.

    Recordeu que dels *tropezones o *picatostes del gaspatxo i altres cremes fredes en diem bocinets, crostonets, trossets de pa o dauets… Si són fets a casa en diem casolans (caseros). I quant a menjar ràpid (fast food), un *burger ha estat sempre una hamburguesa o bistec rus; ara, com a contraposició s’ha estès la moda del menjar sense presses o de l’ecogastronomia (slow food) i és possible que també hàgiu vist furgonetes vintage -atrotinades però amb encant- o caravanes i camionetes amb cuina sobre rodes que participen en mercats de menjar de carrer o street food. Com veieu, la panxa, en una versió o una altra, sempre tira.

    Bones vacances i bon profit!

    Article complet

  • Tots som botiguers!

    Mongetes escapçades

    Mongetes escapçades

    Refermar ve del verb fermar (lligar alguna cosa perquè no se’n pugui desprendre, que quedi ben forta) i vol dir fer més ferma alguna cosa, fer-la més forta, més estable, consolidar-la. Es refermen els llaços d’amistat i els principis ideològics. I també es pot aplicar en casos com la pluja o el vent refermava (en castellà en diríem arreciaba). Ara bé, refermar també vol dir ratificar, confirmar alguna idea, significat en què coincideix amb el verb reafirmar, afirmar novament, insistir-hi, que té a favor seu la coincidència amb el castellà. I aquí ja hem begut oli.

    A poc a poc refermar s’ha convertit en reafirmar en tots els usos. I un compromís ─la fidelitat, per exemple─ no es reafirma, sinó que es referma a còpia de temps.

    Aquest fenomen, bandejar un verb perquè n’hi ha un altre amb un significat semblant (o igual en alguna de les accepcions) que coincideix amb el de la llengua que fa de referent (entre nosaltres, el castellà) i que es farà servir per a tots els significats, suposa un empobriment lèxic que no ens podem permetre. Buscar sempre l’equivalència; és a dir, aplicar la llei del mínim esforç, vol dir a la pràctica arraconar el que fa de cada llengua un sistema comunicatiu particular i diferenciat.

    Així, ja no intentem revifar sinó fer reviure una planta malalta; cap nen ja no fa bondat sinó que ara la canalla sempre es porta bé, i a la cuina ningú no escapça espàrrecs mentre que tothom els talla. Certament ─i no només per la globalització del mercat─, aviat no quedaran botiguers sinó només venedors!

    Article complet

  • Ajuda correcta

    La informem que aquesta conversa pot ser enregistrada

    La informem que aquesta conversa pot ser enregistrada

    La seqüència és la següent:

    Truques a qualsevol empresa de serveis (telefonia, subministrament elèctric, d’aigua…) i un contestador automàtic (per què sempre femení?) et diu que la conversa pot ser enregistrada i que disposes de no sé quantes opcions numèriques per picar segons el motiu de la teva trucada. Cinc minuts més tard, després de prémer tres botons i sentir Haydn, Madonna i Elton John, si tens sort, se’t farà saber que si vols que t’atenguin en català has de picar 2. Respires, te n’estàs sortint. Piques… “Bona tarda, empresa X, Laura Gonzàlez , en què *li puc ajudar?”

    Catacrooooooc!, si amb aquesta salutació pretenien donar-nos confiança, malament rai! Decebedor començament, perquè en català ajudem un client o una clienta; és a dir, ajudar és un verb transitiu (amb objecte directe, doncs), que pot ser masculí: ajudar un client/el puc ajudar/puc ajudar-lo?, o femení: ajudar una clienta/la puc ajudar/puc ajudar-la?

    Català i castellà tenen dos sistemes pronominals força diferents. L’adopció de les formes castellanes ─estil traducció automàtica, ¿puedo ayudar-le (en aquest cas, en castellà, hi ha la discussió entre le/lo-la)? puc *ajudar-li?─  crea un malestar considerable als parlants, perquè desfigura la sintaxi i en ocasions la comprensió de la frase. Si abans parlàvem de la popularització del plural de *li-lis, ara ja sentim el li en casos totalment impropis: li mai no substitueix un objecte directe!

    Per tant, ajudar-lo/-la, informar-lo/-la, atendre’l/-la, servir-lo/-la

    Esperem haver-vos ajudat de debò!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog